Commemoració del 75è aniversari de la 2a República Espanyola

“Por mi parte yo vivía en pleno entusiasmo de la juventud. El advenimiento de la República yo lo veía en grandes proporciones. Para mí los ricos iban a desaparecer, todos los trabajadores agrícolas recibirían tierra y no serían explotados más por los terratenientes; en las fábricas los obreros recibirían sueldos sustanciales, serían respetados y vivirían sin ninguna clase de miseria. Las escuelas estarían abiertas para todos los niños y en las grandes escuelas todos los jóvenes podrían estudiar. Una cosa que tenía a pecho era que los curas no pusiesen más los pies dentro de los edificios de la enseñanza pública”. Amb aquestes paraules, carregades d’il·lusions i esperances de canvi, de les memòries de Joan Escuer vam obrir l’acte de commemoració del 75è aniversari de la 2a República Espanyola, organitzat des de l’Ajuntament de la Roca, en nom de tots els grups polítics del consistori municipal i amb la col·laboració de l’Associació d’Amics de l’Arxiu de la Memòria Popular. Per a molta gent el 14 d’abril de 1931 va ser probablement un dels dies més emocionants de la història contemporània d’Espanya. I per a molta gent la 2a República es va convertir en símbol dels valors de la igualtat política i la igualtat social. Va ser una època políticament molt complexa: hi havia molt poca experiència democràtica, amb grans diferències socials i econòmiques, amb una societat endarrerida i amb importants poders fàctics molt conservadors que es resistien a perdre els privilegis. En aquest context la 2a República va promoure un programa de canvi social de gran abast, de profundes transformacions econòmiques, socials i culturals. Va engegar la reforma agrària, la separació de l’Estat i de l’Església, el control democràtic dels cossos armats, una ambiciós programa educatiu i el reconeixement de drets socials i econòmics que foren les bases del que avui coneixem com a Estat de Benestar. Va obrir la porta a la participació política de les dones, que van conquerir el dret a vot. Va legalitzar el matrimoni civil i el dret al divorci. I també va aprovar els Estatuts d’Autonomia de Catalunya, Euskadi i Galícia elaborats per iniciativa dels territoris que aspiraven al seu autogovern. Una època de lluita política apassionant que va intentar amb molta ambició una revolució política democràtica i una reforma social profunda. Malauradament la 2a República no va tenir un final reeixit: va ésser truncada pel cop d’estat del 18 de juliol de 1936 encapçalat, entre d’altres, pel General Francisco Franco, que va degenerar en una guerra civil i en la divisió radical de la Societat espanyola. Amb l’enfrontament de territoris però també de veïns, amics i, fins i tot, famílies. I quan dic de la societat em refereixo a Espanya, a Catalunya i també a la Roca, on la gent més gran ens recorda aquesta divisió i enfrontament radical. Durant els darrers mesos hem viscut uns temps políticament molt agitats on s’ha estat coent un conflicte territorial i de d’idees. Avui, més que mai, ens sembla especialment oportú recordar la 2a República, amb l’objectiu d’aprendre la lliçó de la història, aprendre dels errors que no s’han de tornar cometre (que en van haver d’importants) i d'allò que mai no hauria de tornar a passar. Sorprèn però que el coneixement i divulgació d'aquest període històric tan important per a comprendre la societat en què vivim avui, hagi estat obviat durant tants anys. Sens dubte ens cal reforçar, dia a dia, la cultura democràtica a Espanya i un dels punts clau és la recuperació de la memòria històrica. Això és el que vam intentar fer amb aquest acte, amb la inestimable col·laboració de l’historiador Joan Garriga que és un gran coneixedor d’aquest període històric a Catalunya i a la comarca. I amb l’Agustí Corominas, veí de la Torreta, mestre i productor de vídeos divulgatius, com el documental sobre els mestres de la República que va passar fa poc el Canal 33 i el que vam poder visionar en aquest acte, titulat “Visca la 2a República” produït pel programa de Memorial Democràtica del Departament de Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya, a qui vull agrair que ens hagi autoritzat la projecció d’aquest documental per primera vegada a Catalunya. La investigació de l’historiador Joan Garriga ens va recordar alguns detalls d’aquest període a la Roca del Vallès. Per exemple que els Alcaldes de la Roca durant aquest període van ser tots de dretes, concretament de la Lliga, partit que va donar suport al cop d’estat (podeu trobar més informació al “Diccionari biogràfic dels alcaldes del Vallès Oriental 1901-2000”). O que la Roca tenia aleshores uns 2000 habitants i que va acollir moltes persones, unes 300, que fugien de la guerra tal i com està documentat a l’arxiu municipal. Ens va recordar que van ser assassinats varis roquerols durant la guerra: l’alcalde Sadurní Pujadas i els germans de Moner a mans dels republicans. I el Sadurní Pujadas (cosí de l’anterior) afusellat al camp de la Bota pels nacionals. O també ens va descobrir informes de l’exèrcit nacional -elaborats molt probablement per espies roquerols-, en els que es detalla la intensa activitat de tropes republicanes en el nostre municipi que va utilitzar terrenys sota el castell com a aparcament per a fins a 800 camions militars o la zona de can Tonico com a camps d’entrenament. Han passat 75 anys i encara hi ha molta història que està esperant esser descoberta als fons documentals, en especial a l’arxiu municipal que tal com ens recorda en Joan Garriga disposa de molta i molt bona documentació de l’època.