"Som la nostra memòria" (Arxiu de la Memòria Popular)

Intervenció en l'acte de lliurament de la 8ena edició del Premi de Memorials Populars Romà Planas Bon dia, regidors, regidores, membres del Jurat Estatal i del Jurat Popular, veïns i veïnes. Vull començar saludant en nom del poble de la Roca, amb tot el nostre afecte, a les persones que han participat en altres edicions del Premi i que un any més ens acompanyen, i que es senten lligats a l’Arxiu i a la Roca. Avui, és el gran dia de les persones que han escrit les seves memòries i han estat seleccionades com a candidates pel Premi de Memorials Populars Romà Planas i Miró. Avui és el vostre dia però, com Alcalde, permeteu-me fer alguns comentaris. Primer de tot, donar la benvinguda al Salvador Illa, com a membre del Jurat Estatal. Sense l’empenta i la dedicació d’en Salvador Illa i en Jaume Domènech, que darrerament han deixat les seves responsabilitats a l’Ajuntament, segurament avui no estaríem aquí reunits celebrant la 8ena edició d’aquest Premi. En un acte, com el d’avui, on l’objectiu és el de recuperar la memòria vull aprofitar per recordar que enguany és un any senyalat per a dues persones molt implicades amb la Roca i amb aquest Arxiu. Acaba de fer 10 anys de la mort sobtada de l’entranyable Romà Planas, mentre exercia d’Alcalde de la Roca i que dona nom a aquest Premi. I també és un any senyalat perquè acaba de fer 5 anys, precisament el 21 de novembre de 2000 quan, essent President del Jurat Estatal d’aquest premi, l’enyorat Ernest Lluch, va ser assassinat de forma miserable per ETA. Vull dedicar aquestes breus paraules a recordar la seva memòria i l’immensa feina i dedicació al nostre país. Darrera d’aquest Premi hi ha moltes hores de dedicació, de lectura i anàlisi de les 42 obres presentades. Vull agrair i reconèixer la inestimable feina dels Amics de l’Arxiu i dels membres del jurat Estatal. He pogut comprovar personalment l’il·lusió amb que es llegeixen totes les obres, la passió amb que s’endinsen a cada història i l’entusiasme a l’hora de valorar, debatre i fer la crítica, de cadascuna que es pot allargar força estona. I, sobretot, vull agrair a tots els amics i amigues que han fet una cessió d’un document o una obra autobiogràfica per a enriquir l’Arxiu. Ens fa una immensa a il·lusió cada vegada que arriba una nova obra. O bé quan algú ens comunica que vist l’experiència d’altres persones, s’ha engrescat a escriure les seves memòries. Avui, sense anar més lluny, tenim obres una altra vegada que s’han escrit perquè han conegut l’experiència d’altres persones amb l’Arxiu de la Memòria Popular. Heu llegat un tresor a la Roca del Vallès, un tresor ple de vivències personals i de confessions íntimes, algunes alegres, altres de difícils, molt dures, fins i tot molt crues, que ens fa reflexionar sobre la dura vida que van tenir els nostres avis i les nostres pares, i del gran nivell de benestar que gaudim avui. Heu llegat un tresor personal que és un fragment de la vostra memòria que compartiu amb el poble de la Roca i del que ens en sentim molt orgullosos d’acollir. Serem generosos i sabrem valorar i cuidar aquest tresor que ens heu cedit. A principis de l’any vinent iniciem la construcció del centre cultural de la Roca centre, al costat de la biblioteca, on hem reservat un espai privilegiat per a l’Arxiu de la Memòria Popular, amb suficient cabuda per albergar els 416 documents (amb 187 obres autobiogràfiques) que a dia d’avui acull l’Arxiu, i les nombroses obres que esperem rebre i que cada any en són més. Des de l’Ajuntament ens hem proposat, amb la col·laboració de l’Arxiu de la Memòria Popular i de l’Arxiu Municipal, recuperar aquells retalls de la història que es conserven de la Roca en paper i, a més de promoure la recopilació de memòries populars escrites, volem anar creant, poc a poc, amb l’ús de les noves tecnologies un fons digital de la història del nostre municipi. Per a recuperar, per exemple, la història fotogràfica de la Roca digitalitzant les fotografies antigues que entitats i veïns ens faciliten. O digitalitzar les revistes locals com la Vall del Mogent d’abans de la guerra civil. O qualsevol altra document d’interès històric. Amb l’objectiu facilitar la consulta de tota aquessta informació a tothom, però en especial a la gent gran i als estudiants, des de les oficines de l’arxiu i també des d’Internet, El memorials popular, ja siguin memòries, diaris o cartes no és quelcom que vagi a menys i que sols les escriguin la gent gran. Tot al contrari, és quelcom que va a més, que està creixent d’un forma espectacular, però que està utilitzant noves formes i nous mitjans per a expressar-se, que van més enllà del paper. El paper s’està substituint per les noves tecnologies, per documents multimèdia, de veu o imatge, o bé pels més moderns blocs, diaris personals a Internet, que tanta gent està obrint (no sols gent gran, també joves, associacions, professionals de tots àmbits, fins i tot polítics). Sens dubte l’Arxiu de la Memòria Popular té molt de futur, ara més que mai, i a més s’obren noves oportunitats i reptes. Potser algú es pregunta, i per què és important recuperar la memòria popular. Jo respondria simplement amb aquella frase d’un poeta que va dir que SOM LA NOSTRA MEMÒRIA .

Internet: i tu per què no ?

El passat 14 de novembre de 2005 vam finalitzar la 3a edició d’aquest curs d’introducció a Internet (Internet: i tu per què no?) que s’ha realitzat al Casal de Can Tàpies amb la participació de 11 persones i que estava dirigit a la gent gran i també, des d’enguany, a persones en atur i pensionistes. Utilitzar Internet i el correu electrònic s’ha convertit en quelcom imprescindible a moltes feines i també és quelcom habitual per a moltes gestions personals com buscar una adreça, una notícia, ofertes de feina, un viatge, les pel·lícules del cinema, consultar el compte bancari, etc. Però Catalunya i Espanya estan a la cua d’Europa en l’ús d’Internet: segons el darrer estudi de la Unió Europea sols el 50% de les nostres llars tenen ordinador i únicament el 33% tenen connexió a Internet, concentrada en la població de menors de 35 anys. Unes xifres molt inferiors a la mitjana europea i que fan palès l’endarreriment del nostre país que es tradueix en un manca de personal preparat i competitiu. Curiosament la immensa majoria dels joves s’han espavilat a aprendre a utilitzar els ordinadors. El problema està en la gent major de 40 anys que s’han quedat fora de joc amb la revolució tecnològica dels darrers anys i això els suposa problemes greus de competitivitat en el cas de perdre la feina. Per aquest motiu és encoratjador que la gent gran faci un esforç en aprendre a utilitzar Internet i torni a l’”escola”. I també és molt motivador que els professors del curs, no siguin mestres especialitzats, sinó altra gent gran que té coneixements avançats. Durant tot el segle XX, al nostre país es va lluitar contra l’analfabetisme i es va aconseguir que ben entrat el segle tothom sabés escriure i llegir, amb les avantatges socials que això va comportar. Al segle XXI, hem de lluitar contra l’analfabetisme digital, que pot ser igual de perillós a l’hora de crear diferències socials. Per a lluitar contra aquesta nova forma d’analfabetisme hem d’aconseguir que tothom sàpiga escriure en ordinador, utilitzar els aplicatius bàsics i navegar per Internet. I no només això, en un món tan globlalitzat, es fa imprescindible tenir un bons coneixements d’anglès que és la llengua d’Internet, especialment pels més joves. Des de l’Ajuntament de la Roca hi estem posant el nostre gra de sorra i estem fent un important esforç en organitzar periòdicament cursos d’informàtica per a tots aquests col·lectius i per a disposar de punts públics d’accés a Internet als tres casals del jove de la Torreta, la Roca centre i Sta. Agnès, al casal dels avis de la Torreta i a la biblioteca municipal. Avui tenim cap a una vintena d’ordinadors per a connectar-se gratuïtament a Internet que supera en molt l’objectiu que reclama Europa d’un ordinador per a cada 2.000 habitants (a la Roca hi ha un ordinador públic per a cada 500 habitants).

Parc de la Serralada Litoral: pulmó verd i espai de lleure

A la Roca tenim el gran privilegi de gaudir al costat de “casa” d’un parc natural de gran riquesa i diversitat que s’ha convertit en un important espai de lleure. Una de les nostres obligacions es vetllar per la conservació dels seus valors naturals i culturals combinat amb un ús sostenible per part dels ciutadans. El 23 de novembre de 2005 vaig assumir la Presidència del Consorci Parc de la Serralada Litoral, agafant el relleu d’en Salvador Illa que va ser el primer President del Consorci provinent d’un municipi del Vallès Oriental, i refermant el compromís de la Roca i de la nostra comarca envers aquest parc periurbà. La Roca del Vallès gaudeix d’una gran superfície boscosa (el 50% del nostre territori és bosc) i és el municipi que aporta més terreny (i també més recursos econòmics) al Parc. El Parc de la Serralada Litoral està constituït per tres unitats - la Conreria, Sant Mateu i Céllecs – i és un conjunt de turons entre la plana i el mar, situats entre ciutats densament poblades de la comarca del Maresme i del Vallès Oriental. És un parc natural de gran riquesa i diversitat, un pulmó verd i un enorme espai de lleure. El clima mediterrani i la seva situació estratègica han fet que l’home s’hi hagi establert de ben antic, com ho demostren els dolmens, restes ibèriques, ermites i castells i les masies encara envoltades de conreus. Avui aquest parc té una funció de regeneració i de millora de la qualitat de vida de totes les ciutats que l'envolten. Les principals línies del treball del Consorci que hem d’impulsar són: o Prevenir incendis forestals o Conservar i protegir el patrimoni natural, i també el paisatgístic, arqueològic i arquitectònic o Millorar el control i la gestió dels usos públics o Promoure l’ús, divulgació i educació ambiental o Millorar el finançament del Consorci Arran de la jornada organitzada per FedeNatur a Roma sobre “el finançament dels parcs naturals” amb la participació de representants de mitja dotzena de països europeus es va fer molt palès que el nostre nivell de finançament, tot i els increments previstos és precari, i molt inferior al nivell de finançament que tenen altres parcs a Espanya i, fins i tot, a Catalunya. Per aquest motiu em sembla fonamental que, a més de fer complir les obligacions econòmiques acordades amb els associats, insistir al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya que compleixi el seu compromís de participació i finançament d’aquest Consorci i cercar altres fonts de finançament, amb la implicació i col·laboració del sector privat. A més aquest és un parc viu i actiu, per aquest motiu ja estem treballant tots els municipis associats en una proposta d’ampliació del PEIN (pla especial d’especial interès natural). Aquests són alguns dels temes que haurem de treballar des del Consorci que tinc l'honor de presidir.

La cursa de BTT de “la Prehistòrica” engresca a tota la Roca

El diumenge 20 de novembre la Roca del Vallès s’ha vist completament envaïda, literalment col·lapsada, per 2.400 ciclistes de tota Catalunya i Espanya per a participar a la cursa BTT de “la Prehistòrica” organitzada per l’associació “la Roca en Bike”, amb el suport de 150 voluntaris de tota la Roca, de municipis veïns i de Protecció Civil de Vacarisses. Entre participants i acompanyants han vingut més de 3.000 persones: això vol dir que la Roca centre gairebé s’ha duplicat durant un dia la seva població. Això només passa un dia a l’any a la Roca: és el dia de “la Prehistòrica” !. Molta gent per a un poble petit però gràcies a la feina de “la Roca en Bike” tothom ha pogut passar-s’ho bé en aquesta excel·lent cursa, gaudir del valuós i extens entorn natural que tenim a la Roca, admirar les restes prehistòriques que donen nom a la Cursa i, també, “saborejar” d’una bona botifarrada i de l’hospitalitat de la gent de la Roca. Aquesta cursa s’ha convertit en quelcom emblemàtic per a la Roca, tant per als que no som aficionats al mountain bike, com als que si. I també s’ha convertit en una de les curses de BTT més importants i multitudinàries. És la 2a de mountain bike d’Espanya (després de la de Cabreres) i la 3a d’Espanya del ciclisme (que inclou la cursa Quebrantahuesos d’Osca de bicicleta de carretera). Com Alcalde de la Roca vull agrair a “la Roca en Bike” l’excel·lent organització d’aquesta cursa, la seva feina en la promoció de l’esport de bicicleta i la seva empenta en donar a conèixer el municipi de la Roca arreu de Catalunya i Espanya. No menys importat, agrair la seva col·laboració en mantenir net i cuidat tot aquest entorn natural i boscos que tenim a la Roca (que ocupa el 50% del terme municipal) i que gràcies al seu ajut ens ha permès aquest any netejar més de 30 abocadors incontrolats. I, per sobre de tot (independentment del nombre de participants) felicitar-los per la gran festa que han organitzat, on tothom s’ho ha passat molt bé i que ha engrescat a tot el poble. Activitats com aquesta demostren la vitalitat de les associacions de la Roca.

Censura al fòrum de la web municipal ?

Davant un agressiu missatge de la Màriam Ben-Arab a la web de la Gruta sobre la suposada censura en el fòrum de la web municipal www.laroca.org he decidit respondre a les seves acusacions. Missatge de la Màriam: "Censura al fòrum de l'ajuntament Els que som usuaris habituals del fòrum de laroca.org sabem per experiència pròpia que existeix una censura tant aclaparant com il·lògica, antidemocràtica i contra la llibertat d'expressió. Si volem canviar les coses hem d'actuar. La meva proposta és saturar de mails en contra de la censura (ja que al fòrum de la roca no se'n pot parlar d'aquest tema) a la nova regidora de Cultura, Cati Palma, que també s'encarrega de Comunicació. Com més serem, més pressió podrem fer!!! Màriam" Resposta: Benvolguda Màriam, Primer de tot us felicito electrònicament pel premi que ha rebut la Gruta de la Fundació Caixa Sabadell (per escrit ja ho hem la Cati i jo mateix) Segon. Crec és molt bo per a la Roca que hi hagi un mitjà d’informació que expliqui la vida del poble des d’una altra perspectiva diferent al butlletí municipal, de forma objectiva, crítica però constructiva, independent de l’Ajuntament però també independent de partits polítics, que tingui molta cura a recollir les diferents opinions sobre els temes d’interès del municipi i, en especial, de la gent jove del poble. Tercer. Et convido a que em saturis també de correus electrònics (la meva adreça és estapevm@laroca.org) atès que com Alcalde soc el màxim responsable del fòrum i de moltes altres coses. Ara bé, em sobta molt que aquest sigui el tarannà que voleu transmetre des de la Gruta. Quart. Respecte a les acusacions de censura, són crítiques que a mi em dolen però no tenen cap fonament i de tan exagerades perden cap mena de valor. El fòrum de la Roca es va crear a iniciativa meva i contra les advertències de tots els ajuntaments amb qui vaig tenir l’oportunitat d’intercanviar experiències sobre els fòrums (de tots colors polítics per cert) i contra el consell d’algun expert en comunicació (fes un petit exercici de veure quants Ajuntaments disposen d’un fòrum de debat?). Tots em van recomanar que no creés un fòrum de debat perquè em deien que acaba succeint que un petit grup de persones en fan un mal ús (amb insults, comentaris fora de lloc, acusacions greus, etc) que distorsionen completament l’objectiu del fòrum. Això també ha passat a la Roca. Per aquest motiu, agafant el model d’altres fòrums, vaig decidir crear unes normes que són molt senzilles però fonamentals per assegurar que es pugui debatre amb correcció i ordre. Són les següents: “Aquest espai és un fòrum de debat i participació ciutadana sobre els qüestions d'interès a la Roca del Vallès i està obert a totes les opinions, queixes, suggerències i consultes dels ciutadans, sempre i quan es realitzin amb educació, respecte i un to constructiu. Aquest fòrum no és anònim: per a participar-hi cal introduir el nom, cognoms i una adreça personal vàlida de correu electrònic. Els missatges no es publiquen immediatament perquè aquest fòrum està moderat. Els comentaris que no segueixin aquestes normes bàsiques no seran publicats.” Per què demanem el nom ? Per dos motius; primer perquè a l’Administració la participació no és anònima. Segon, perquè la immensa majoria de les persones que faciliten el seu nom i cognoms (vertaders) fan crítiques i comentaris respectuosos amb un to constructiu, plantejant alternatives i solucions. Aquests són els missatges que ens interessen i que ens ajuden a millorar. Sincerament, no ens interessen el missatges que tenen altres objectius i que coincideixen majoritàriament amb els anònims. A més les persones que tenim responsabilitats polítiques donem la cara cada dia per a cada problema, queixa, incident que es produeix al municipi. És molt demanar que quan es faci un comentari o crítica la persona s’identifiqui ? Jo crec que no. Hi ha varis centenars missatges publicats i, sense fer un anàlisi a fons, m’atreveixo a assegurar que més del 90% dels missatges són crítics amb l’Ajuntament. A això hi ha qui li diu censura. No només he impulsat la creació d’un fòrum sinó que també ha estat iniciativa meva publicar a la web totes les notícies i articles d’opinió (crítics o no) que es publiquen a la premsa. Facilitar els tràmits de queixa per Internet. Publicar informació detallada dels projectes més polèmics del municipi. Publicar els principals acords municipals (actes de plens, juntes de govern, contractacions, concursos de personal, etc.) A aquest esforç d’informació i transparència, que no ha fet encara cap altra ajuntament de Catalunya, hi ha qui li diu censura. Segur que se’ns pot acusar de moltes coses però MAI de censuradors. Salut, Miquel Estapé i Valls

Donem una oportunitat de feina a les persones amb discapacitats

El divendres 18 de novembre amb la presència d’en Josep M. Rañé, honorable Conseller de Treball i Indústria, s’ha portat a terme al centre cultural de la Torreta la jornada “Acció Social: un repte a les empreses, una oportunitat per a les persones amb discapacitats” organitzada pel Consell Comarcal. La inserció laboral de les persones que pertanyen a col·lectius amb risc d’exclusió és un tema fonamental per assegurar la integració social. I la Roca del Vallès és un molt bon municipi per fer aquesta jornada atès que acull diversos equipaments de persones que pertanyen a aquests col·lectius amb risc d’exclusió, com ara el centre penitenciari d’adults de Quatre Camins i també acull la Fundació Privada Vallès Oriental per a Disminuïts Psíquics (Montserrat Montero) que disposa d’un centre taller per a 190 persones i un centre ocupacional per 140 persones amb discapacitat intel·lectual. Una societat justa i cohesionada ha d’oferir benestar econòmic, però també ha d’assegurar oportunitats a totes les persones, sense excepcions, incloses aquelles que tenen especials dificultats i que pateixen el risc de caure en la marginalitat. Oportunitats per a realitzar-se professionalment. Oportunitats per a gaudir d’una independència econòmica. I oportunitats per a sentir-se útils i acceptats per la societat. A la Roca posem el nostre gra de sorra i donem feina a quatre persones amb discapacitats intel·lectuals de la Fundació en tasques de jardineria, col·laborem habitualment amb Dimas (associació dedicada a la reinserció de presos) i disposem d’un servei municipal d’inserció laboral per a relacionar les ofertes de les empreses amb les persones amb discapacitats que cerquen feina. Però és de tots evident que les empreses privades i, molt en especial, l’Administració tenim molt a fer i hem de donar exemple en promoure i facilitar la inserció laboral a aquests col·lectius que pateixen un 33% d'atur de mitjana (entre les persones en condicions de treballar) tota i la bonança econòmica dels darrers anys. Hem de promoure oportunitats de feina per a complir les lleis vigents però, sobretot, per assegurar que la nostra societat és justa i solidària. Hi ha qui diu que la cohesió i la justícia social d’una societat es pot mesurar observant com tracta a les persones amb dificultats d’integració social, com ara els discapacitats. La marginalitat, les injustícies, l’exclusió social acaba generant sempre conflictes. Contra tot això hem de lluitar: administració, empreses i la societat en general. Aquest és el repte que té la nostra societat, aquesta és la oportunitat per a assegurar el benestar i progrés per a tothom.

Sobre el domini .CAT

El passat 11 de novembre de 2005 el company i amic Manel Sanromà va fer una excel·lent xerrada a la Roca sobre el domini .CAT, organitzada pel Grup d’Opinió Céllecs i amb l’assistència d’una trentena de persones. En Sanromà és una de les personalitats a Catalunya i Espanya sobre Internet: membre de la Associació puntCAT, creador de la primera xarxa comunitària d’Espanya, TINET (Tarragona Internet), Director general de l’empresa de gestió del projecte Administració Oberta de Catalunya, membre de la junta directiva de la Internet Society que gestiona Internet a nivell mundial, etc. L’aprovació del domini .CAT (http://www.puntcat.org/) per l’ICANN és un fet extraordinari i molt important per a promoure la cultura, la llengua i la identitat catalana que s’ha aconseguit gràcies a una tasca silenciosa d’un grup de professionals, amb un esperit altruista, sense protagonismes i amb independència de partits polítics. Una lliçó de com s’han de fer les coses des de la societat civil. Un fet molt més important, al meu parer, que altres accions de reivindicació del català, com pot ser el fet de poder-se dirigir al Parlament Europeu en català. Poder fer un escrit a Europa en català està bé, però és més simbòlic que una altra cosa: per la meva experiència personal la majoria dels països (espanyols, italians, grecs, portuguesos, etc) es dirigeixen al Parlament Europeu en anglès per una qüestió de ser pràctics i eficients. En canvi el domini .CAT va molt més enllà del simbolisme i és una eina potent de promoció de la xarxa i la comunitat catalana. Al ple municipal del mes d’octubre vam aprovar per unanimitat una moció de CiU per a que l’Ajuntament de la Roca demanés i promogués el domini .CAT. Està molt bé presentar mocions però és encara molt millor que es faci un esforç per a conèixer les oportunitats que ens ofereix el .CAT i es treballi per aconseguir els objectius de la moció. Em va saber greu l'absència en aquesta xerrada de representants polític dels grups de l’oposició i de les entitats locals que els agrada ressaltar la seva catalanitat.