Universitat de Telefònica: un nou projecte de futur a la Roca

La decisió de Telefònica d’instal·lar la seva universitat corporativa a nivell mundial a la finca de Belloch de Santa Agnès és una excel·lent notícia per al municipi i també, per la seva dimensió, per a la comarca i per a tot Catalunya. Telefònica és la principal empresa de l’Estat i vol que aquest centre sigui un referent a nivell mundial per a formar a 6000 directius de 19 països, amb una inversió anual de 10 milions d’euros. És, sens dubte, un projecte excepcional i de futur, vinculat als sectors estratègics de la formació i les telecomunicacions. Telefònica ha triat la Roca, després d’estudiar durant molts mesos una dotzena d’alternatives arreu de Catalunya. Belloch és una finca singular que disposa d’unes extraordinàries instal·lacions educatives sense ús des del tancament de l’escola a l’any 1992. La principal prioritat de l’Ajuntament, durant tots aquests anys, ha estat la de garantir que el nou projecte de Belloch fos respectuós amb els importants valors ambientals i arquitectònics de la finca: la Universitat de Telefònica ho garanteix i, en aquest sentit, és un projecte immillorable. Ara fa un any acabava el meu discurs d’investidura amb les següents paraules “La Roca gaudeix d’un important patrimoni natural i històric, està en un lloc de pas amb unes excel·lents comunicacions i té un territori extens, molt poc ocupat. Si en sabem fer una gestió intel·ligent i curosa, la Roca pot ser un important pols d’atracció de projectes de serveis de qualitat, de protecció del nostre patrimoni i de creació de riquesa per a tots els roquerols”. El projecte de Telefònica n’és una molt bona mostra, com també ho va ser la Roca Village. Dos dels principals projectes inversors dels darrers anys de la comarca, que han triat la Roca fruit d’una bona gestió de l’Ajuntament dels valors del nostre territori i que pot convertir la Roca, en un futur proper, en un municipi de referència a Catalunya.

Expectació delirant a la Roca !

El Sr. Uclés escrivia fa uns dies un article d’opinió on denunciava que la comunitat de propietaris de l’edifici Rocasol ha rebut una subvenció de 3.500€ per a la rehabilitació de la façana com a monument històric, i que a la Roca qualsevol casa pot rebre ajuts a excepció dels edificis del patrimoni arquitectònic municipal. Partint d’aquestes premisses fa una llarga llista d’acusacions: entre d’altres paraules gruixudes parla de barruts, fet vergonyós i, fins i tot, insinua si ens trobem en un cas de corrupció. Agafa-t’hi fort! Tot aquesta llista d’acusacions per concedir una subvenció per a la rehabilitació d’una façana segons una ordenança vigent de l’Ajuntament, que permet bonificar l’impost i la taxa de construccions a les actuacions que ajudin a millorar el paisatge urbà, com és evident en el cas de l’edifici Rocasol, situat en un espai central del municipi. Per cert, l’Ajuntament en cap moment ha qualificat el Rocasol d’edifici històric. La subvenció consisteix en deixar de cobrar l’impost i taxa de construccions. Deixem-ho clar, no estem subvencionant amb els impostos d’uns veïns les obres d’un altre: sinó és fes l’obra, l’Ajuntament no ingressaria aquests diners i com que el més important és que es faci, es deixa de cobrar aquests tributs, com fan molts altres municipis. A més d’aquesta ordenança, cal recordar hi ha una altra per a bonificar l’impost de construccions per als edificis que es considerin d’especial interès o d’utilitat municipal, que per cert no va tenir el vot favorable del representant d’ERC, grup municipal del que el Sr. Uclés és un molt destacat membre. En ambdós ordenances les obres en edificis amb valors històrics o arquitectònics, inclosos en el catàleg del patrimoni aprovat inicialment, són la principal prioritat. Ara bé, a data d’avui cap edifici històric ha demanat aquests ajuts. Cal preguntar-se perquè fins ara els propietaris d’edificis del catàleg no han invertit en la seva rehabilitació i reforma per assegurar el futur. Hi ha qui creu que amb obligacions i imposicions de les administracions es solucionen els problemes. Gairebé mai és així: des de l’Ajuntament hem aprovat als darrers anys aquestes dues ordenances per a promoure la protecció del patrimoni històric i hem aprovat (amb el vot contrari del seu grup municipal) un pla de millora urbana del casc antic i un altre de la unitat d’actuació de “el Molí”, actuacions que incentiven i que facilitaran la rendibilitat de les operacions de rehabilitació. El Sr. Uclés és un artista de prestigi i reconegut, però com a “polític” ens ha tornat a deixar glaçats amb la seva manca de rigor i de lògica. La manca de rigor per fer acusacions greus sobre informacions totalment incorrectes. I la manca de lògica, per voler deduir que a partir de la concessió d’una subvenció a una sol·licitud de rehabilitació de façanes no es vol protegir el patrimoni cultural. Carles Fernández Miquel Estapé

Resposta a “La futura residència”

En l’edició del mes de juny de la Gruta es va publicar una article del Sr. Josep Fortuny Gallemí titulat “la futura residència” en que feia diverses crítiques a l’Ajuntament. Com que l’article està signat únicament pel Sr. Fortuny, sense fer referència a la Plataforma Proresidència, entenc que és un escrit a títol particular i em dirigiré sols a ell. En aquest escrit em vull centrar únicament en respondre a la crítica sobre que “l’Ajuntament no té sensibilitat envers la gent gran” perquè no fa una residència. Una acusació que em sembla molt greu i injusta. Des de l’Ajuntament hem engegat un ambiciós pla d’actuacions per a millorar la quantitat i la qualitat del serveis a la gent gran, amb una pressupost de més de 600.000 euros per al 2006. Les principals són: - El servei de telealarma i teleassistència domiciliària per a tothom qui ho necessiti - El programa d’assistència a domicili universal amb un sistema de copagament en funció del nivell d’ingressos. - La transformació del casals d’avis en centre de serveis a la gent gran amb un horari ampliat i un conjunt de serveis com menjador, bugaderia, podologia, perruqueria, fisioteràpia, activitats socio-culturals, de manteniment físic i mental, punt d’accés a Internet i assessorament legal i social - La construcció de 15 pisos adaptats per a la gent en règim de lloguer amb serveis comuns com bugaderia, neteja de la llar i menjador. Pel que fa a la residència, en el pla d’actuació municipal hi ha una acció que diu “Promoure la creació de centres de dia i una residència d’avis”. Diem promoure i no fer, perquè la competència i els recursos en la construcció de residències són de la Generalitat i, a més, és una gran inversió amb una gran despesa de manteniment que supera les possibilitats de l’Ajuntament. Per a promoure la creació d’una residència s’ha fet una feina molt intensa de la quall en vull destacar les principals gestions. S’ha encarregat un estudi al Consorci Hospitalari de Catalunya sobre les necessitats de serveis a la gent gran a la Roca. Hem parlat amb la Consellera de Benestar i Família i més tard amb la Directora Territorial. A suggeriment de la Plataforma Proresidència hem visitat una residència amb centre de dia i pisos tutelats de Mutuam. Hem rebut la visita de Mutuam i de dues empreses més que gestionen residències on hem analitzat la viabilitat de construir-ne una en algun dels terrenys municipals disponibles. Ens hem reunit amb el Director de la Fundació Hospital Asil de Granollers que gestiona una residència geriàtrica. I m’he reunit amb l’Alcalde de Parets per a conèixer els detalls del projecte de residència municipal. Com a resultat de totes aquestes gestions jo en trec algunes conclusions: 1er. La Generalitat no farà cap residència a la Roca i, a més, considera que el Vallès Oriental no és prioritari perquè té una bona oferta en comparació amb altres comarques. 2on. Segons l’estudi del Consorci Hospitalari, la Roca té un dèficit actualment de 14 places de residència “que no justifica en cap cas la construcció d’una residència”. Tot i això, des de l’Ajuntament creiem que a la Roca hi ha possibilitats de fer una residència, si es planteja com un servei d’abast comarcal. 3er. L’emplaçament ideal per aquesta nova residència és un terreny amb una superfície d’uns 3.500 m2 i uns 4500 m2 de sostre, en un lloc molt ben comunicat i proper, per a facilitar l’accés als familiars. Segons una de les empreses que hem consultat el millor lloc per a fer la residència és a la Torreta. 4rt. La immensa majoria de la gent gran no vol anar a una residència (97% segons dades de la Generalitat) perquè no vol desvincular-se de la família ni del seu entorn: la residència és un recurs per als casos amb un alt nivell de dependència i que requereix d’un gran esforç econòmic. És per això que des de l’Ajuntament, i dins de l’àmbit de les nostres competències, hem prioritzat un conjunt d’actuacions per a que la gent gran pugui continuar vivint a casa seva amb totes les garanties, disposant de tots els serveis de suport al domicili que necessiti i que va adreçat al 95% de la gent gran, és a dir, a més de 1000 persones de la Roca. El cost dels serveis d’una residència assistida són molt cars perquè requereixen d’unes instal·lacions especialitzades i de molt personal qualificat. Algunes dades: el cost de la inversió per a una residència d’unes 100 places ronda els 6 milions d’euros. El cost d’una plaça en una residència privada és de 1.800 euros al mes (com la de les Franqueses). I el preu de lloguer d’un pis tutelat, com el que ens va presentar Mutuam, és de cap a 1.800 euros al mes per parella, amb tots els serveis inclosos. Per acabar, un parell d’aclariments. No és cert que “els municipis del voltant” estiguin fent residències municipals: sols hi ha el projecte de Parets que no és comparable perquè és un municipi molt més gran que la Roca, molt més ric perquè té un ampli teixit empresarial i perquè el finançament està condicionat al desenvolupament d’un nou polígon industrial. No sé si amb aquesta comparació es proposa que desenvolupem un nou polígon industrial per a finançar la residència. I, finalment, quan es diu que els recursos de la venda d’algunes parcel·les municipals s’han de dedicar a fer una residència seria bo que es concretés quina inversió s’hauria d’haver deixat de fer. Recordo que amb aquests diners s’ha finançat el centre cultural de la Roca centre, la reforma dels casals d’avis, un part del pavelló, l’escola bressol, l’asfaltatge de carrers, la plaça Valldoriolf, l’horta de la Rectoria de Sta. Agnès, entre d’altres. Per cert, totes elles obres que són parcialment o total competència municipal. Dit tot això, continuarem treballant per a que la Roca pugui gaudir d’una residència però afirmar que “l’Ajuntament no té sensibilitat envers la gent gran” perquè no fem una residència és una acusació que em dol i em sembla terriblement injusta. Amb el Sr. Fortuny podem discrepar dels projectes que estem portant a terme però jo no l’acusaria mai, MAI, de manca de sensibilitat amb la gent gran perquè no valora les actuacions de l’Ajuntament que, per cert, han estat aprovades per la majoria dels representants democràtics. És una crítica contra el sentit comú i la lògica de la raó, excepte que ja ens hagi envaït la lògica prelectoral, és clar. Miquel Estapé i Valls L’alcalde PD Qui desitgi més informació pot consultar l’informe del Consorci Hospitalari a http://www.laroca.cat i diversos documents sobre la gent gran a http://www.gencat.net/benestar/persones