Durant segles la vida social de la Roca ha viscut al voltant del carrer Església, del carrer Major (o carrer de Baix) i el carrer de Dalt, a la falda del Castell que els protegia. Recordo que de petit gairebé totes les botigues, els artesans, els forns de pa, les caixes, etc. es trobaven en aquests carrers que anomenem el casc antic. Amb la immigració dels anys 60 i 70 el poble va créixer amb els pisos de la Placeta, on abans sols hi havia cases de pagès. Durant els anys 80 i 90 s’ha anat consolidant el creixement al voltant de la plaça de l’Era, tant amb habitatges com amb equipaments públics (esportius, sanitaris i culturals) que s’han instal•lat on hi havia espai lliure.
Les causes d’aquest pèrdua de centralitat són diverses però les més importants estan relacionades amb una normativa urbanística molt restrictiva i poc clara, que defineix un aprofitament urbanístic, sovint, molt per sota del màxim que permet el pla general i no convida als propietaris a rehabilitar els habitatges, ni a una família amb fills a instal•lar-s’hi. El resultat és un casc antic on hi viu majoritàriament gent gran, els veïns de sempre, en el que els fills han marxat a viure a d’altres llocs del municipi, amb nombrosos habitatges infrautilitzats o buits – tot i els preus de les vivendes - en un molt malt estat de conservació que provoca un procés de degradació que perjudica la imatge del casc antic. I per acabar-ho d’adobar la normativa genera situacions que es poden entendre com a greuges comparatius: es podien donar emplaçaments on es permetia edificis de planta baixa i dues plantes pis, i just al davant una planta menys, sense cap lògica urbanística, excepte la de complir amb el pla general.
El casc antic és massa important per a la Roca, per la seva gent, per la seva història, pel patrimoni cultural que acull, per la seva ubicació estratègica a peus del castell i a la vora del riu Mogent. Massa important per a quedar-nos creuats de mans i és responsabilitat de l’Ajuntament actuar i proposar actuacions que ajudin a revitalitzar el casc antic.
És per això que acabem d’aprovar al ple municipal el pla de millora urbana del casc antic després d’un procés llarg de participació on s’han fet dues presentacions públiques (al novembre del 2004 i al maig de 2005) i s’han realitzat més d’un centenar de reunions amb tècnics municipals o amb mi mateix. Un centenar ciutadans han presentat al•legacions, de les que un 80% han estat acceptades parcialment o total. I a més s’ha aprovat sols amb un vot en contra (el d’ERC) que indica que hi ha un ampli consens sobre la proposta plantejada amb el vot favorable de PSC-GiR i ICV, i l’abstenció de CiU.
Conjuntament amb aquest pla farem les places del Mogent i de Can Torrents que canviaran radicalment els espais públics del bell mig del poble; donarem ajuts per a la rehabilitació de les façanes; farem una nova escola, un parc fluvial i habitatges socials per joves i gent gran al pla de les Hortes; i reordenarem la mobilitat dels vehicles per a que en un futur proper puguem fer el carrer Major peatonal.
Tot plegat tenim pel davant un conjunt d’accions molt ambicioses, amb visió de futur que durant els dos propers anys es veuran realitat i que són una aposta decidida per a retornar al casc antic el pols de la vida social, cultural i econòmica de la Roca centre.
dimarts, de març 28, 2006
Un pla per a retornar al casc antic de la Roca centre el pols de la vida social, cultural i comercial
Durant segles la vida social de la Roca ha viscut al voltant del carrer Església, del carrer Major (o carrer de Baix) i el carrer de Dalt, a la falda del Castell que els protegia. Recordo que de petit gairebé totes les botigues, els artesans, els forns de pa, les caixes, etc. es trobaven en aquests carrers que anomenem el casc antic. Amb la immigració dels anys 60 i 70 el poble va créixer amb els pisos de la Placeta, on abans sols hi havia cases de pagès. Durant els anys 80 i 90 s’ha anat consolidant el creixement al voltant de la plaça de l’Era, tant amb habitatges com amb equipaments públics (esportius, sanitaris i culturals) que s’han instal•lat on hi havia espai lliure.
Les causes d’aquest pèrdua de centralitat són diverses però les més importants estan relacionades amb una normativa urbanística molt restrictiva i poc clara, que defineix un aprofitament urbanístic, sovint, molt per sota del màxim que permet el pla general i no convida als propietaris a rehabilitar els habitatges, ni a una família amb fills a instal•lar-s’hi. El resultat és un casc antic on hi viu majoritàriament gent gran, els veïns de sempre, en el que els fills han marxat a viure a d’altres llocs del municipi, amb nombrosos habitatges infrautilitzats o buits – tot i els preus de les vivendes - en un molt malt estat de conservació que provoca un procés de degradació que perjudica la imatge del casc antic. I per acabar-ho d’adobar la normativa genera situacions que es poden entendre com a greuges comparatius: es podien donar emplaçaments on es permetia edificis de planta baixa i dues plantes pis, i just al davant una planta menys, sense cap lògica urbanística, excepte la de complir amb el pla general.
El casc antic és massa important per a la Roca, per la seva gent, per la seva història, pel patrimoni cultural que acull, per la seva ubicació estratègica a peus del castell i a la vora del riu Mogent. Massa important per a quedar-nos creuats de mans i és responsabilitat de l’Ajuntament actuar i proposar actuacions que ajudin a revitalitzar el casc antic.
És per això que acabem d’aprovar al ple municipal el pla de millora urbana del casc antic després d’un procés llarg de participació on s’han fet dues presentacions públiques (al novembre del 2004 i al maig de 2005) i s’han realitzat més d’un centenar de reunions amb tècnics municipals o amb mi mateix. Un centenar ciutadans han presentat al•legacions, de les que un 80% han estat acceptades parcialment o total. I a més s’ha aprovat sols amb un vot en contra (el d’ERC) que indica que hi ha un ampli consens sobre la proposta plantejada amb el vot favorable de PSC-GiR i ICV, i l’abstenció de CiU.
Conjuntament amb aquest pla farem les places del Mogent i de Can Torrents que canviaran radicalment els espais públics del bell mig del poble; donarem ajuts per a la rehabilitació de les façanes; farem una nova escola, un parc fluvial i habitatges socials per joves i gent gran al pla de les Hortes; i reordenarem la mobilitat dels vehicles per a que en un futur proper puguem fer el carrer Major peatonal.
Tot plegat tenim pel davant un conjunt d’accions molt ambicioses, amb visió de futur que durant els dos propers anys es veuran realitat i que són una aposta decidida per a retornar al casc antic el pols de la vida social, cultural i econòmica de la Roca centre.
divendres, de març 10, 2006
Mostra d'Art i homenatge al Paco Merino
El passat divendres 3 de març de 2006 vam presentar MARC’06, la “Mostra d’Art de La Roca” a la sala tallers del Centre Cultural de la Torreta que neix per oferir un punt de trobada per a totes les manifestacions artístiques del municipi i que té un doble objectiu: donar a conèixer a artistes destacats del municipi i donar suport als joves i no tan joves amb inquietuds artístics, alternant exposicions entre el Centre Cultural de la Torreta i la Biblioteca de la Roca durant tot l’any.
Sens dubte una de les millores formes de començar aquest cicle era fent un homenatge pòstum a Paco Merino, veí de la Torreta, que pel seu tarannà i caràcter era molt estimat al barri, tot i que era poc conegut per a la majoria dels ciutadans de la resta de la Roca, on no tenim constància que arribés a exposar mai. Amb aquesta exposició pòstuma volem reparar aquest greuge històric.
En Paco ens va deixar l’estiu del 2004 amb una llarga trajectòria artística autodidacta que va desenvolupar en la seva major part a la Torreta, assolint un ampli reconeixement a tot el país. Però, més important que el reconeixement és la bellesa, la creativitat, l’expressivitat de la seva obra de la qual en podem fer un tast en aquesta exposició.
Hem engegat aquest cicle a la Torreta per varis motius. El més obvi perquè el Paco Merino era veí d’aquest barri i a la Torreta hi ha, ara mateix, les millors instal•lacions del municipi per a fer exposicions. Al Paco li hagués fet gràcia que en el mateix lloc, on de petit, anava a comprar la llet, hi ha ara una sala d’exposicions dedicada a ell. Però també hem començat per la Torreta perquè creiem que la Roca del Vallès està formada per tres pobles i un sol municipi, i no totes les activitats han de començar a la Roca centre com ara demostrem.
Aquest cicle d’exposicions és una activitat més per a promoure la cultura i l’art al municipi i és bona part gràcies a l’empenta i il•lusió de la Regidoria de Cultura que s’ha proposat, amb la Cati Palma al capdavant, impulsar aquest projecte de divulgació i promoció de les iniciatives artístiques. I, també, gràcies a la col•laboració inestimable de la família i el grup “ProArt Paco Merino” que ens ha cedit una selecció de la seva obra i que, a més, han fet una donació d’una edició de 3 litografies a l’Ajuntament.
Com em recordava la seva dona: tot i que s’han fet moltes exposicions del Paco a molts llocs, aquesta té una emotivitat especial per fer-se a “casa seva”, com especialment emotiva va ser la trobada, en la que dues hores després de l’inici de l’exposició semblava que ningú se’n volia anar conversant animadament amb la companyia dels quadres del Paco.
Que la gaudiu !
Sens dubte una de les millores formes de començar aquest cicle era fent un homenatge pòstum a Paco Merino, veí de la Torreta, que pel seu tarannà i caràcter era molt estimat al barri, tot i que era poc conegut per a la majoria dels ciutadans de la resta de la Roca, on no tenim constància que arribés a exposar mai. Amb aquesta exposició pòstuma volem reparar aquest greuge històric.
En Paco ens va deixar l’estiu del 2004 amb una llarga trajectòria artística autodidacta que va desenvolupar en la seva major part a la Torreta, assolint un ampli reconeixement a tot el país. Però, més important que el reconeixement és la bellesa, la creativitat, l’expressivitat de la seva obra de la qual en podem fer un tast en aquesta exposició.
Hem engegat aquest cicle a la Torreta per varis motius. El més obvi perquè el Paco Merino era veí d’aquest barri i a la Torreta hi ha, ara mateix, les millors instal•lacions del municipi per a fer exposicions. Al Paco li hagués fet gràcia que en el mateix lloc, on de petit, anava a comprar la llet, hi ha ara una sala d’exposicions dedicada a ell. Però també hem començat per la Torreta perquè creiem que la Roca del Vallès està formada per tres pobles i un sol municipi, i no totes les activitats han de començar a la Roca centre com ara demostrem.
Aquest cicle d’exposicions és una activitat més per a promoure la cultura i l’art al municipi i és bona part gràcies a l’empenta i il•lusió de la Regidoria de Cultura que s’ha proposat, amb la Cati Palma al capdavant, impulsar aquest projecte de divulgació i promoció de les iniciatives artístiques. I, també, gràcies a la col•laboració inestimable de la família i el grup “ProArt Paco Merino” que ens ha cedit una selecció de la seva obra i que, a més, han fet una donació d’una edició de 3 litografies a l’Ajuntament.
Com em recordava la seva dona: tot i que s’han fet moltes exposicions del Paco a molts llocs, aquesta té una emotivitat especial per fer-se a “casa seva”, com especialment emotiva va ser la trobada, en la que dues hores després de l’inici de l’exposició semblava que ningú se’n volia anar conversant animadament amb la companyia dels quadres del Paco.
Que la gaudiu !
Subscriure's a:
Missatges (Atom)