M'he canviat de bloc !

A partir del mes d’octubre de 2006 si voleu llegir el meu bloc he d’anar a: http://www.miquelestape.cat . Vull agrair a Blogger i Google els serveis gratuïts que he utilitzat fins ara i que m’han permès iniciar-me en aquest apassionant món dels blocs. Per tal de poder oferir alguns serveis més avançats m’he decidit canviar al bloc de Wordpress.

Un any d'Alcalde

El passat 1 d’octubre va fer una any que el ple de l’Ajuntament em va elegir com alcalde de la Roca del Vallès, agafant el relleu d’en Salvador Illa que feia 10 anys que exercia aquesta responsabilitat. Després d’un any crec que és un bon moment per a reflexionar i fer-ne balanç. El primer que vull destacar és que la feina d’alcalde és molt intensa. En un municipi com la Roca, de tamany mitjà – petit, els problemes de la gent es viuen de molt a prop i, a més, el nostre municipi encara té una dimensió on puc reunir-me amb tothom que em demana que vol exposar–me alguna queixa i suggeriment. Això suposa un esforç important en temps però alhora em dona la gran oportunitat d’escoltar directament i conèixer de primera ma les sensibilitats i inquietuds dels veïns i veïnes. És un feina que dona, com us podeu imaginar, molts malts de caps perquè sempre hi ha una gran quantitat de temes a resoldre. Però alhora és molt gratificant perquè puc prendre molt sovint decisions que solucionen problemes i en puc comprovar el resultat. Estic molt satisfet de la feina feta per tot l’equip de govern i el personal de l’Ajuntament. Hem fet una renovació ordenada a l’Alcaldia que ens ha permès impulsar, amb més energies encara, els projectes acordats al pla d’actuació municipal 2003 - 07. El resultat de l’enquesta de gestió municipal que es va presentar el passat mes de setembre són molt positius i, tot i que té un valor relatiu, crec que avalen la bona valoració de la govern municipal i dels projectes en curs. No som perfectes i com tot govern hem comès errors però també cal dir que s’ha intentat generar grans polèmiques artificials d’incidents o accidents que no porten a enlloc, deixant de banda problemes que si preocupen, i molt, als ciutadans. Em preocupa especialment l’alt nivell d’agressivitat dels grups de l’oposició que s’està incrementant a mesura que s’acosten les eleccions municipals. Respectem i respectarem sempre les crítiques dels grups de l’oposició. Ara bé, els demanem que també respectin la nostra feina, sense fregar l’insult, ni en posar en qüestió l’honestedat de tothom, ni tampoc en dubtar constantment de la legitimitat dels càrrecs elegits democràticament. Aquest tipus d’estil de fer política no es bo per a ningú i acaba perjudicat a tots els partits polítics, desacreditant a tots els que ens hi dediquem i desmotivant a les persones que els agradaria fer la seva contribució al municipi. Fer una oposició constructiva és difícil però és imprescindible per a tenir una bona democràcia. Com deia fa un any, em sento molt orgullós de ser l’alcade del meu poble: continuo amb la mateixa il·lusió, gaudint cada dia d’aquesta feina, treballant al servei per a tothom, en el municipi que estimo.

Lliçons de democràcia

Al darrer butlletí municipal els grups municipals de l’oposició ens van intentar donar una “lliçó de democràcia”. CiU posava en dubte la legitimitat de l’alcalde Miquel Estapé per a governar perquè no l’ha escollit directament el poble. I, tot seguit, ERC posava en dubte que les 7 persones que formen l’equip de govern pugin prendre decisions sobre el futur del municipi. Davant aquestes lliçons de “cultura democràtica”, s’ha de recordar que el sistema democràtic, que tant va costar aconseguir, es fonamenta en la votació d’un partit i d’uns representants que són després els que elegeixen a l’alcalde, al president de la Generalitat o al president de l’Estat. En cap cas, el sistema electoral que hem votat a la Constitució i, ara fa poc, a l’Estatut permet l’elecció directa. Aquests representants tenen la legitimitat de proposar els projectes que considerin millors per al futur del municipi, que s’aproven quan hi ha una majoria suficient. ERC té un regidor al consistori municipal però no vota a títol personal, és un representant dels 419 ciutadans que el van votar. Al mateix temps l’equip de govern, format per 7 regidors, representa la confiança de 2.165 ciutadans. Cada quatre anys els ciutadans decideixen a qui donen la seva confiança per al proper mandat i, tan legítims, són els acords que es van prendre quan CiU governava, com els que ara es prenen. Aquestes són lliçons bàsiques de democràcia que tot càrrec electe hauria de tenir. Posar en dubte la representativitat de l’alcalde, de l’equip de govern i de les acords del ple municipal té un nom que preferim no recordar.

Universitat de Telefònica: un nou projecte de futur a la Roca

La decisió de Telefònica d’instal·lar la seva universitat corporativa a nivell mundial a la finca de Belloch de Santa Agnès és una excel·lent notícia per al municipi i també, per la seva dimensió, per a la comarca i per a tot Catalunya. Telefònica és la principal empresa de l’Estat i vol que aquest centre sigui un referent a nivell mundial per a formar a 6000 directius de 19 països, amb una inversió anual de 10 milions d’euros. És, sens dubte, un projecte excepcional i de futur, vinculat als sectors estratègics de la formació i les telecomunicacions. Telefònica ha triat la Roca, després d’estudiar durant molts mesos una dotzena d’alternatives arreu de Catalunya. Belloch és una finca singular que disposa d’unes extraordinàries instal·lacions educatives sense ús des del tancament de l’escola a l’any 1992. La principal prioritat de l’Ajuntament, durant tots aquests anys, ha estat la de garantir que el nou projecte de Belloch fos respectuós amb els importants valors ambientals i arquitectònics de la finca: la Universitat de Telefònica ho garanteix i, en aquest sentit, és un projecte immillorable. Ara fa un any acabava el meu discurs d’investidura amb les següents paraules “La Roca gaudeix d’un important patrimoni natural i històric, està en un lloc de pas amb unes excel·lents comunicacions i té un territori extens, molt poc ocupat. Si en sabem fer una gestió intel·ligent i curosa, la Roca pot ser un important pols d’atracció de projectes de serveis de qualitat, de protecció del nostre patrimoni i de creació de riquesa per a tots els roquerols”. El projecte de Telefònica n’és una molt bona mostra, com també ho va ser la Roca Village. Dos dels principals projectes inversors dels darrers anys de la comarca, que han triat la Roca fruit d’una bona gestió de l’Ajuntament dels valors del nostre territori i que pot convertir la Roca, en un futur proper, en un municipi de referència a Catalunya.

Expectació delirant a la Roca !

El Sr. Uclés escrivia fa uns dies un article d’opinió on denunciava que la comunitat de propietaris de l’edifici Rocasol ha rebut una subvenció de 3.500€ per a la rehabilitació de la façana com a monument històric, i que a la Roca qualsevol casa pot rebre ajuts a excepció dels edificis del patrimoni arquitectònic municipal. Partint d’aquestes premisses fa una llarga llista d’acusacions: entre d’altres paraules gruixudes parla de barruts, fet vergonyós i, fins i tot, insinua si ens trobem en un cas de corrupció. Agafa-t’hi fort! Tot aquesta llista d’acusacions per concedir una subvenció per a la rehabilitació d’una façana segons una ordenança vigent de l’Ajuntament, que permet bonificar l’impost i la taxa de construccions a les actuacions que ajudin a millorar el paisatge urbà, com és evident en el cas de l’edifici Rocasol, situat en un espai central del municipi. Per cert, l’Ajuntament en cap moment ha qualificat el Rocasol d’edifici històric. La subvenció consisteix en deixar de cobrar l’impost i taxa de construccions. Deixem-ho clar, no estem subvencionant amb els impostos d’uns veïns les obres d’un altre: sinó és fes l’obra, l’Ajuntament no ingressaria aquests diners i com que el més important és que es faci, es deixa de cobrar aquests tributs, com fan molts altres municipis. A més d’aquesta ordenança, cal recordar hi ha una altra per a bonificar l’impost de construccions per als edificis que es considerin d’especial interès o d’utilitat municipal, que per cert no va tenir el vot favorable del representant d’ERC, grup municipal del que el Sr. Uclés és un molt destacat membre. En ambdós ordenances les obres en edificis amb valors històrics o arquitectònics, inclosos en el catàleg del patrimoni aprovat inicialment, són la principal prioritat. Ara bé, a data d’avui cap edifici històric ha demanat aquests ajuts. Cal preguntar-se perquè fins ara els propietaris d’edificis del catàleg no han invertit en la seva rehabilitació i reforma per assegurar el futur. Hi ha qui creu que amb obligacions i imposicions de les administracions es solucionen els problemes. Gairebé mai és així: des de l’Ajuntament hem aprovat als darrers anys aquestes dues ordenances per a promoure la protecció del patrimoni històric i hem aprovat (amb el vot contrari del seu grup municipal) un pla de millora urbana del casc antic i un altre de la unitat d’actuació de “el Molí”, actuacions que incentiven i que facilitaran la rendibilitat de les operacions de rehabilitació. El Sr. Uclés és un artista de prestigi i reconegut, però com a “polític” ens ha tornat a deixar glaçats amb la seva manca de rigor i de lògica. La manca de rigor per fer acusacions greus sobre informacions totalment incorrectes. I la manca de lògica, per voler deduir que a partir de la concessió d’una subvenció a una sol·licitud de rehabilitació de façanes no es vol protegir el patrimoni cultural. Carles Fernández Miquel Estapé

Resposta a “La futura residència”

En l’edició del mes de juny de la Gruta es va publicar una article del Sr. Josep Fortuny Gallemí titulat “la futura residència” en que feia diverses crítiques a l’Ajuntament. Com que l’article està signat únicament pel Sr. Fortuny, sense fer referència a la Plataforma Proresidència, entenc que és un escrit a títol particular i em dirigiré sols a ell. En aquest escrit em vull centrar únicament en respondre a la crítica sobre que “l’Ajuntament no té sensibilitat envers la gent gran” perquè no fa una residència. Una acusació que em sembla molt greu i injusta. Des de l’Ajuntament hem engegat un ambiciós pla d’actuacions per a millorar la quantitat i la qualitat del serveis a la gent gran, amb una pressupost de més de 600.000 euros per al 2006. Les principals són: - El servei de telealarma i teleassistència domiciliària per a tothom qui ho necessiti - El programa d’assistència a domicili universal amb un sistema de copagament en funció del nivell d’ingressos. - La transformació del casals d’avis en centre de serveis a la gent gran amb un horari ampliat i un conjunt de serveis com menjador, bugaderia, podologia, perruqueria, fisioteràpia, activitats socio-culturals, de manteniment físic i mental, punt d’accés a Internet i assessorament legal i social - La construcció de 15 pisos adaptats per a la gent en règim de lloguer amb serveis comuns com bugaderia, neteja de la llar i menjador. Pel que fa a la residència, en el pla d’actuació municipal hi ha una acció que diu “Promoure la creació de centres de dia i una residència d’avis”. Diem promoure i no fer, perquè la competència i els recursos en la construcció de residències són de la Generalitat i, a més, és una gran inversió amb una gran despesa de manteniment que supera les possibilitats de l’Ajuntament. Per a promoure la creació d’una residència s’ha fet una feina molt intensa de la quall en vull destacar les principals gestions. S’ha encarregat un estudi al Consorci Hospitalari de Catalunya sobre les necessitats de serveis a la gent gran a la Roca. Hem parlat amb la Consellera de Benestar i Família i més tard amb la Directora Territorial. A suggeriment de la Plataforma Proresidència hem visitat una residència amb centre de dia i pisos tutelats de Mutuam. Hem rebut la visita de Mutuam i de dues empreses més que gestionen residències on hem analitzat la viabilitat de construir-ne una en algun dels terrenys municipals disponibles. Ens hem reunit amb el Director de la Fundació Hospital Asil de Granollers que gestiona una residència geriàtrica. I m’he reunit amb l’Alcalde de Parets per a conèixer els detalls del projecte de residència municipal. Com a resultat de totes aquestes gestions jo en trec algunes conclusions: 1er. La Generalitat no farà cap residència a la Roca i, a més, considera que el Vallès Oriental no és prioritari perquè té una bona oferta en comparació amb altres comarques. 2on. Segons l’estudi del Consorci Hospitalari, la Roca té un dèficit actualment de 14 places de residència “que no justifica en cap cas la construcció d’una residència”. Tot i això, des de l’Ajuntament creiem que a la Roca hi ha possibilitats de fer una residència, si es planteja com un servei d’abast comarcal. 3er. L’emplaçament ideal per aquesta nova residència és un terreny amb una superfície d’uns 3.500 m2 i uns 4500 m2 de sostre, en un lloc molt ben comunicat i proper, per a facilitar l’accés als familiars. Segons una de les empreses que hem consultat el millor lloc per a fer la residència és a la Torreta. 4rt. La immensa majoria de la gent gran no vol anar a una residència (97% segons dades de la Generalitat) perquè no vol desvincular-se de la família ni del seu entorn: la residència és un recurs per als casos amb un alt nivell de dependència i que requereix d’un gran esforç econòmic. És per això que des de l’Ajuntament, i dins de l’àmbit de les nostres competències, hem prioritzat un conjunt d’actuacions per a que la gent gran pugui continuar vivint a casa seva amb totes les garanties, disposant de tots els serveis de suport al domicili que necessiti i que va adreçat al 95% de la gent gran, és a dir, a més de 1000 persones de la Roca. El cost dels serveis d’una residència assistida són molt cars perquè requereixen d’unes instal·lacions especialitzades i de molt personal qualificat. Algunes dades: el cost de la inversió per a una residència d’unes 100 places ronda els 6 milions d’euros. El cost d’una plaça en una residència privada és de 1.800 euros al mes (com la de les Franqueses). I el preu de lloguer d’un pis tutelat, com el que ens va presentar Mutuam, és de cap a 1.800 euros al mes per parella, amb tots els serveis inclosos. Per acabar, un parell d’aclariments. No és cert que “els municipis del voltant” estiguin fent residències municipals: sols hi ha el projecte de Parets que no és comparable perquè és un municipi molt més gran que la Roca, molt més ric perquè té un ampli teixit empresarial i perquè el finançament està condicionat al desenvolupament d’un nou polígon industrial. No sé si amb aquesta comparació es proposa que desenvolupem un nou polígon industrial per a finançar la residència. I, finalment, quan es diu que els recursos de la venda d’algunes parcel·les municipals s’han de dedicar a fer una residència seria bo que es concretés quina inversió s’hauria d’haver deixat de fer. Recordo que amb aquests diners s’ha finançat el centre cultural de la Roca centre, la reforma dels casals d’avis, un part del pavelló, l’escola bressol, l’asfaltatge de carrers, la plaça Valldoriolf, l’horta de la Rectoria de Sta. Agnès, entre d’altres. Per cert, totes elles obres que són parcialment o total competència municipal. Dit tot això, continuarem treballant per a que la Roca pugui gaudir d’una residència però afirmar que “l’Ajuntament no té sensibilitat envers la gent gran” perquè no fem una residència és una acusació que em dol i em sembla terriblement injusta. Amb el Sr. Fortuny podem discrepar dels projectes que estem portant a terme però jo no l’acusaria mai, MAI, de manca de sensibilitat amb la gent gran perquè no valora les actuacions de l’Ajuntament que, per cert, han estat aprovades per la majoria dels representants democràtics. És una crítica contra el sentit comú i la lògica de la raó, excepte que ja ens hagi envaït la lògica prelectoral, és clar. Miquel Estapé i Valls L’alcalde PD Qui desitgi més informació pot consultar l’informe del Consorci Hospitalari a http://www.laroca.cat i diversos documents sobre la gent gran a http://www.gencat.net/benestar/persones

Visita del Conseller Xavier Sabaté

La visita el passat 28 d’agost del Conseller de Governació i Administracions Públiques, l’Honorable Xavier Sabaté, per a fer un seguiment de les obres de la 2a fase del Centre Cultural de la Roca centre és una mostra més del nou marc de relació entre la Generalitat i els Ajuntaments, fonamentada en la confiança, el treball conjunt i el principi de subsidiarietat. Aquest nou equipament, tan necessari com desitjat per la ciutadania i les entitats, no hagués estat possible sense la seva col·laboració decidida. En aquest mandat les ajudes de la Generalitat a l’Ajuntament de la Roca s’han triplicat respecte al mandat anterior. I això ha estat conseqüència d’una vocació municipalista per a resoldre, des de la proximitat, els problemes socials que tenim que fer front. I, no menys important, de l’aplicació de criteris objectius, equitatius i transparents en la concessió de subvencions prioritzant els municipis que acullen equipaments supramunicipals poc desitjats com és el nostre cas amb la presó. Com deia el conseller en una entrevista a la Vanguardia “hem de fer l’Administració més àgil i moderna i que deixi de ser sectària”. Hi estic totalment d’acord: aquesta és la Generalitat que la Roca del Vallès necessita per a continuar avançant.

“La política és l’art d’inventar-se problemes”

El genial Groucho Marx deia que “la política es l’art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar, després, els remeis equivocats”. Sembla que els grups municipals de l’oposició de la Roca s’ho han cregut. Als darrers anys l’oposició ha esbombat que la Torreta l’envairia un núvol tòxic per culpa d’una formigonera, que amb el canvi de gestió del CAP al Consorci Hospitalari s’hauria d’anar al metge a Mataró, que es tallaran 900.000 m2 de bosc als Maiols - Can Planas, etc. En el darrer ple municipal, els grups de CiU i ERC es van tornar a “inventar” un nou problema: què amb el conveni que s’ha signat amb la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Granollers per a planificar conjuntament el futur de Can Granota i de la Bòvila, volem integrar la Torreta en el municipi de Granollers. Un disbarat molt difícil de superar. Amb el temps els problemes ficticis i els enganys exagerats es dissolen sols. Com deia l’Abraham Lincoln: “Es pot enganyar a uns pocs durant molt de temps. Es pot enganyar a molts durant poc temps. El que és impossible és enganyar a tots, durant tot el temps”. Els socialistes creiem que la política és l’art de resoldre problemes reals per a millorar la nostra societat. Ens indigna que tinguem que gastar temps i energies en problemes ficticis que generen preocupació i alarmisme en els ciutadans de bona fe. Volem dedicar tot el nostre temps a treballar i debatre amb tots els grups municipals, entitats i veïns les solucions als problemes reals que ajuden a millorar el nostre municipi. PSC-GiR

Els roquerols i roqueroles opinen !

La Diputació de Barcelona ens ha lliurat novament l’enquesta de gestió municipal. Les enquestes tenen un valor relatiu però cal destacar que és la tercera enquesta que fem en els darrers quatre anys i que la Diputació disposa d’una àmplia experiència en aquests treballs, utilitzant empreses reconegudes, amb la mateixa metodologia i preguntes per a tots els municipis, independentment del color polític. Enguany inclou, a més, vàries preguntes sobre el creixement del municipi, amb el mateix model que s’ha utilitzat a d’altres municipis. Per tots aquests motius crec que hem de tenir molt present els resultats d’aquest balanç de gestió de la que en vull destacar el següents punts: 1er. Continueu donant un aprovat alt a la gestió municipal (6,4), tot i que cada dia sou més exigents. Aquesta valoració està per sobre de la mitjana d’altres municipis enquestats (6,1), la gran majoria (84%) aprova la gestió municipal i sols un 11% la suspèn. 2on. La immensa majoria (el 90%) esteu contents de viure a la Roca i una gran majoria creu que ha millorat als darrers 2 anys davant un 15% que creu que ha empitjorat. 3er. Els serveis públics locals són ben valorats, especialment l’àrea bàsica de salut, l’escola bressol, la recollida d’escombraries i el transport públic que obtenen una puntuació superior al 7, sense que hi hagi cap servei suspès. 4rt. Segons la vostra opinió els projectes en curs són encertats. El pavelló poliesportiu, la transformació dels casals en centres de serveis per a la gent gran, el centre cultural de la Roca centre i el pla de millora del casc antic obtenen també valoracions superiors al 7. 5è. Davant una pregunta oberta no hi ha cap greu problema que us preocupi de forma especial, a banda del creixement urbanístic que és quelcom que té un abast més enllà del municipi. Tot i això la preocupació pel creixement s’ha rebaixat substancialment del 19% del 2004 al 13% d’enguany. 6è. Sobre la percepció del creixement, el 78% dels enquestats creieu que la Roca creix per sobre dels municipis de l’entorn, tot i que les dades objectives publicades a la premsa darrerament indiquen el contrari. Sols el 25% considereu negatiu el creixement i un 50% el valoreu positiu o molt positiu. Pel que fa al model urbanístic hi ha una preferència majoritària (57%) per les cases unifamiliars amb jardí privat que implica una ocupació extensiva del territori, molt poc sostenible en termes ambientals, mentre que el model d’ocupació compacta del territori, amb habitatges plurifamiliars amb grans espais públics, encara és expressió d’una minoria (12%). 7è. Més del 70% dels entrevistats valoreu positivament la informació que rebeu de l’Ajuntament i sols el 5,3% en té una opinió dolenta. Crec que aquests resultats són en general molt positius. Em preocupa especialment la preferència majoritària per un model urbanístic de creixement que no és sostenible, tot i que es pot entendre, més que una voluntat, com el desig de tothom de viure en una casa amb jardí privat, encara que a la pràctica sigui impossible que tots la puguem tenir sense ocupar grans extensions de territori i malmetre greument el nostre entorn. Us convido a treure conclusions directament llegint el resum del proper butlletí municipal o bé consultant les enquestes complertes a la web www.laroca.cat.

Planificant el futur de la Torreta

Avui dijous 20 de juliol hem presentat un conveni que té com objectiu establir un marc de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Granollers i l’Ajuntament de La Roca del Vallès per l’ordenació, planificació i desenvolupament de l’àmbit territorial integrat pels sectors de la Bòvila de Granollers i el sector de Can Granota de la Torreta, mitjançant la constitució d’un Consorci. L’objectiu d’aquest Consorci és elaborar propostes de futur i, una vegada debatudes i consensuades, desenvolupar aquestes propostes que permetin resoldre els problemes actuals i els reptes de futur en relació a tot un conjunt de qüestions tan importants com ara l’accés a un habitatge assequible, la millora del trànsit i la mobilitat, la planificació dels equipaments públics, la preservació dels valors mediambientals i paisatgístics, i la protecció de corredors biològics. Si fem una mica de repàs a la situació en aquest àmbit territorial ens trobem que Granollers té previst al seu nou Pla d’Ordenació Urbana Municipal, un sector de creixement anomenat la Bòvila, des de l’estació de Renfe fins la carena a l’alçada de l’hotel Ciutat de Granollers. Per altra banda la Torreta té des de l’any 1991 (des de fa 15 anys) el pla parcial anomenat Can Granota, com urbanitzable programat, situat entre la Ronda Sud i el Torrent del Ramassar. Als darrers anys els propietaris i la Junta de Compensació d’aquest pla parcial han demanat en diverses ocasions exercitar els seus drets urbanístics, i ens han fet diverses propostes per al seu desenvolupament. Totes aquestes propostes no han estat mai prou satisfactòries per a l’Ajuntament de la Roca ni per la Direcció General d’Urbanisme, a qui li hem demanat la seva opinió en alguna ocasió. I no eren prou satisfactòries perquè els propietaris i la Junta no fessin bé la seva feina. No eren propostes vàlides perquè es proposaven solucions únicament per al pla parcial (que és on podien actuar) però des de l’Ajuntament necessitem i demanem propostes per a tot un conjunt de problemàtiques de tot el barri de la Torreta que no es poden resoldre sols dins d’aquest sector. L’opinió de tots els tècnics que hem consultat, els municipals i també de la Direcció General d’Urbanisme, és que cal una planificació global de tot l’àmbit entre la Torreta i Granollers, per a després planificar el desenvolupament del sector per fases. I això és el que volem fer amb la creació d’aquest consorci. Aquest és un Conveni molt important. Important per Granollers però especialment important per a la Torreta. Granollers i la Torreta formen un conjunt urbà continu amb una elevada interrelació: geogràfica, social i econòmica. Però les realitats geogràfica i administrativa, no sempre coincideixen, com és evident en aquest cas. Harmonitzar les necessitats i demandes de les poblacions afectades amb els creixements urbans previstos és una obligació de les administracions involucrades. M’atreveixo a dir que és una de les nostres principals obligacions com Alcaldes. La gestió conjunta de tot l’àmbit interterritorial, té nombroses avantatges. Ens ofereix l’oportunitat de plantejar solucions als problemes i reptes que té el barri de la Torreta. Possibilita el tractament conjunt del trànsit de vehicles (que cada dia és un problema més gran); permet el tractament mediambiental conjunt; facilita l’establiment de serveis comuns que per separat no es podrien prestar; i promou la implantació de vivenda assequible amb la millor cohesió social. Concretament ens permet abordar problemàtiques com els problemes de mobilitat. Com per exemple que pel carrer Costa Brava passen 10.000 vehicles al dia. Hem de reconvertir una autovia que travessa la Torreta en un carrer de poble. Com per exemple que Els nous creixements a la zona entre Granollers i la Torreta implicarà més de 4000 vehicles que s’afegiren a unes carreteres ja molt saturades. O també com per exemple que Tenim una ronda Sud, i unes rotondes entre la Roca i Granollers (la de la Prades i la de Can Borrell) que estan totalment col·lapsades . Caldrà plantejar segurament una connexió de la Torreta directa a la a la Ronda Sud, un millora d’aquestes rotondes i facilitar l’accés a l’estació de tren, que és un enllaç de comunicació molt potent. Tenim també dèficits d’equipaments. Aquest conveni inclou el compromís de planificar les necessitats i la implantació dels nous equipaments de la Torreta tan necessaris com la nova escola d’infantil i primària, una escola bressol, l’ampliació de la zona esportiva amb piscina i pavelló etc. La manca d’una planificació educativa conjunta entre la Torreta i Granollers ha endarrerit la construcció de la nova escola de la Torreta tan necessària. A més hi ha una greu mancança d’habitatge assequible, especialment per als joves i la gent gran. Aquest és segurament el principal problema social que tenim sobre la taula totes les Administracions. I també s’han de protegir els valors medi ambientals i paisatgístics de la Torreta com les carenes, els Quaranta Pins i la Miranda de’n Puntes i el Torrent del Ramassar. Mancances i problemes que els veïns i veïnes de la Torreta ens demanen solució, molt legítimament, i per a els que avui proposem una camí de treball per a buscar-hi solucions. Tots sabem que atesa la proximitat de les eleccions municipals s’intentarà aixecar polseguera a l’acord d’avui i distorsionar l’objectiu d’aquest conveni. No és la primera vegada, ni serà la darrera. Com deia Grouxo Marx, hi ha qui que considera que la política és l’art d’inventar-se problemes. Per a nosaltres, que tenim la responsabilitat de governar, la política és l’art de es proposar solucions per a resoldre problemes reals. Dic això perquè sense anar més lluny en el ple municipal de la setmana passada s’ens van criticar que “això és primer pas per a integrar la Torreta a Granollers”. Com em va dir l’Alcalde de Granollers quan el vaig trucar: “Apa aquí”. Això és un disbarat. Una gran bajanada. Sembla que a vegades hi ha qui competeix en dir-la més grossa. En aquesta ocasió segur que guanyarien. A més qui fa aquests comentaris no coneix la Torreta: la Torreta és un barri que ha crescut i s’ha fet amb l’esforç de tots els seus veïns començant de no res, sense gairebé l’ajut de ningú. Els veïns de la Torreta tenen una personalitat pròpia molt marcada i defensen els seus interessos. Volen viure en un poble i s’estimen el seu poble. Granollers i la Torreta tenen una elevada interrelació però formen part de dos municipis diferents i no hi ha cap mena d’intenció de canviar-ho. Una de les principals virtuts d’aquest conveni és que liderarem els canvis de la Torreta per aconseguir que el poble de la Torreta sigui més autònoma i mantingui la seva personalitat, el seu caràcter, integrada en el municipi de la Roca del Vallès. No plantejar solucions als reptes de futur i al creixement de l’entorn portaria a una barri de la Torreta completament depenent de les ciutats del voltant Granollers i les Franqueses en serveis, mobilitat, equipaments, comerç. I això és un dels objectius que hem d’evitar. Vull també recalcar que la creació d’aquest Consorci no suposa cap mena de pèrdua o delegació de responsabilitats i de poder. Totes les decisions important en l’àmbit de la planificació urbanística que afectin a la Torreta s’hauran d’aprovar en el Ple Municipal de l’Ajuntament de la Roca que manté, com no pot ser d’una altra manera, tota la seva autonomia i capacitat de decisió. Ahir em deien que aquest consorci és agosarat. Estic d’acord: és agosarat i ambiciós i pel que conec hi ha molt poques experiències similars. Però estem convençuts que aquest és el millor camí. I per a donar respostes als problemes d’avui i de demà implica obligatòriament ser agosarat i ambiciós. La Roca, en comparació amb Granollers, és un municipi petit en població però és un municipi molt gran en Territori. El territori és el be més preuat d’un municipi i n’hem de fer una planificació i gestió molt curosa. Amb aquest conveni, constituïm un consorci per a Planificar el Futur de la Torreta pels futurs 15 anys a nivell d’habitatge, mobilitat (és a dir, el trànsit), els equipaments, els espais verds, el medi ambient, i el paisatge. La signatura d’aquest conveni és un primer pas d’un llarg camí que durarà molts anys: d’aquí a un any aproximadament tindrem les primeres propostes de planificació i que com no pot ser d’una altra manera informarem i debatrem amplament i llargament amb tots els veïns i veïnes de la Torreta. Em sento molt satisfet avui, com Alcalde de la Roca del Vallès, d’haver signat aquest conveni amb el Josep Mayoral, i l’Oriol Nel·lo, persones amb qui hem estat col·laborant amb molts temes que han beneficiat a la Roca. Satisfet de plantejar aquests reptes de futur amb els millors companys de viatge: amb el Govern de la Generalitat de Catalunya (amb qui estem desenvolupant diversos projectes d’habitate públic a la Roca centre i Santa Agnès) i amb l’Ajuntament de Granollers (amb qui tenim una intensa relació i una llarga llista de col·laboracions), en àmbits tan diversos com el Transport Urbà, la gestió de residus , la TDT, plans de societat del coneixement, plans de mobilitat, etc. Satisfet perquè portem a la pràctica un dels nostres principis polítics: els límits municipals, entre municipis veïns, no són línies de separació, sinó línies de col·laboració i punts d’encontre. Aquest ha estat el principi rector en el que s’han basat i es basen les relacions de La Roca del Vallès i Granollers des de fa anys. Masses vegades ens trobem que els creixements d’un municipi es fan a esquenes dels altres. Satisfet perquè el Consorci que es constituirà serà d’una gran ajuda per a planificar el futur de la Torreta I satisfet, sobretot, perquè amb aquest Consorci podrem donar una millor resposta a les necessitats i problemes dels veïns i veïnes de la Torreta, i per tant podrem continuar millorant la seva qualitat de vida. I aquest és la nostra única motivació d’aquest conveni. Estic convençut que manquen més Consorcis entre municipis i que al conveni que avui signarem en seguiran molts més arreu de Catalunya.

Una oposició “deconstructiva”

Parafrasejant al cuiner Ferran Adrià la “deconstrucció” es fonamenta en una gran creativitat que pretén obtenir el màxim goig de tots els sentits. L’oposició de la Roca es troba a l’altra extrem de la “deconstrució”, amb una manca absoluta de creativitat i de “goig” a les seves propostes. Posem alguns exemples: En el seu darrer butlletí CiU recorda que ha presentat un recurs contra Maiols – Can Planas amb l’argument que no es va publicar el pla general en els diaris oficials a l’any 91 (quan CiU governava el municipi) i considera que aquest projecte urbanístic és nul. Si aquest argument fos cert s’hauria d’aplicar a tot l’urbanisme de Catalunya dels darrers 15 anys, que es troba exactament en la mateixa situació, incloses les obres que ha dirigit l’arquitecte i cap de llista de CiU. Les lleis són per a tothom i no es poden aplicar exclusivament a un determinat projecte perquè no li agrada a un partit polític. A més, els falla sobtadament la memòria perquè també van presentar al·legacions amb aquest argument contra el projecte empresarial més exitós de la comarca, la Roca Village. Per altra banda, ERC proposa una moció per a “manifestar la voluntat del Ple de l’Ajuntament per avançar per a la consecució d’un model d’estat republicà”. Que des de la Roca es vulgui canviar el model d’Estat és quelcom surrealista i fora de lloc. Si el grup d’ERC vol canviar el model d’Estat que presenti una moció al Congrés dels Diputats (que per cert no s’atreveix a fer-ho), no al ple de l’Ajuntament. Què passaria a la Roca si és governés amb aquests criteris ?. PSC-GiR

Un estiu actiu i per a tothom

Aigua, foc, música, festa, jocs, etc. són els ingredients que condimenten l’ampli ventall d’activitats que es preparen per aquest estiu a la Roca del Vallès. Activitats adreçades a tothom. Per als menuts hi ha el Casal d’Estiu, el campus esportiu del Handbol i les activitats del Twirling que ofereixen a les mares i pares treballadors una proposta amena i divertida per als seus fills, una vegada han finalitzat el curs escolar. La gent gran podrà gaudir d’una oferta àmplia de tallers i activitats amb la nova gestió dels casals d’avis. Per al amants de la música, els concerts a la fresca de la biblioteca municipal, el festival de Trobadors i Joglars, els concerts per joves i els de música clàssica. Els més culturals tenen al seu abast diverses exposicions, xerrades i teatre, tan d’aficionats com de professionals. Per als més frescos la nit de les “bruixes” i les piscines de la Roca i de Sta. Agnès que enguany ha estrenat unes pistes de pàdel. I per als esportistes, el tradicional torneig de futbol 7, el campionat de handbol sorra i la popular “Marxa”. I per als més inquiets les Festes Majors. A la Torreta, al juliol, amb l’emocionant cursa de cargols i la cargolada posterior. A Santa Agnès, a l’agost, amb la popular estirada de corda. I a la Roca, al setembre, amb el correfoc que encén passions i el joc de colles que enfanga al més polit. I si encara no en teniu prou, encara podeu anar a les festes i sopars populars del vostre barri. Activitats que es preparen a foc lent durant tot l’any i que es gaudeixen a gran velocitat, tan ràpid com passa l’estiu, gràcies a l’empenta de moltes entitats i col·laboradors a qui vull agrair molt especialment la seva feina. Un estiu que convida participar-hi i viure’l intensament i que defineix el caràcter d’un municipi actiu i obert a tothom. Què gaudiu de l’estiu !

Santa Agnès està canviant

El passat Sant Joan vam fer una jornada de portes obertes a les piscines de Santa Agnès per a celebrar la finalització del complex esportiu. Dos anys enrere vam presentat el camp de futbol, l’any passat la piscina i enguany s’han inaugurat les pistes de pàdel. Es just recordar que aquestes instal·lacions esportives són el resultat d’un acord entre l’Ajuntament i el grup promotor MedGrup que ha finançat el 66% del cost a canvi d’un abonament temporal gratuït als nous residents del Solell. És la primera vegada a la Roca que hem signat un acord d’aquest tipus i estem molt satisfets del resultat. Gràcies a aquest acord hem pogut avançar la construcció d’aquests equipaments esportius i, sobretot, hem pogut avançar varis anys que els veïns de Sta. Agnès i de tota la Roca gaudeixin d’aquestes magnífiques instal·lacions. Tot i algunes crítiques a aquest acord, espero que en un futur proper hi hagi més promotors que vulguin col·laborar en el finançament d’equipaments públics per a millorar la qualitat del vida dels veïns perquè, com es demostra en aquest cas, beneficia a tothom: al promotor, a l’Ajuntament i, molt especialment, als ciutadans. Ara que celebrem el 700 aniversari de la Parròquia ens adonem més que mai que Santa Agnès està canviant. És un canvi que bé donat especialment pel creixement d’habitatges i de ciutadans. Un canvi que es aprovar en el pla general de l’any 1991 (fa ara 15 anys) amb l’aprovació majoritària dels veïns del municipi i que als darrers anys n’estem prenent consciència. La naturalesa humana fa que les persones tinguem, d’entrada una actitud contrària als canvis perquè no ens agrada la incertesa del que vindrà després. Ara bé, els canvis que s’estan portant a terme a Santa Agnès són i seran positius si els sabem dirigir i conduir bé. Davant els canvis el pitjor és tenir una actitud passiva, de queixa constant i enyorança que no porta enlloc. Per aconseguir que el canvi de Sta. Agnès sigui a millor hem de tenir present tres coses. Primer, el creixement de Santa Agnès ha de permetre de disposar de més i millors serveis públics i privats, que sense més població no seria possible. Això és el que estem fent amb aquestes instal·lacions esportives, amb el nou centre mèdic que s’engegarà a finals d’any, amb la reserva de terrenys per a una futura escola, amb la millora del transport públic i amb l’ampliació zones verdes i espais infantils. Més serveis públics però també millors serveis privats, com per exemple amb la instal·lació d’una oficina d’una entitat financera que fa molta falta a Santa Agnès, sobretot per a la gent gran que té dificultats de mobilitat. Segon, hem de fer un esforç per a integrar als nous vinguts. És molt important, com durant la jornada de portes obertes, que tots els veïns de Sta. Agnès (els de sempre i els nouvinguts) es coneguin, comparteixin estones junts, xerrin, gaudeixin del poble i d’activitats conjuntament. És molt important que, a través de les entitats, activitats i festes de sempre, però també a través de noves entitats, noves activitats i festes que de ben segur es crearan, aconseguim que tots els veïns ens impliquem i participen en fer que Sta. Agnès sigui un poble actiu i vital. I tercer, ens agradaria que els nous veïns de Sta. Agnès s’estimin aquest poble com els que hi ha nascut, els que hi viuen de tota la vida. Els nouvinguts han triat Sta. Agnès entre tots els pobles de Catalunya per a viure i això té molt de mèrit. Amb una mica d’esforç per a conèixer els racons i la seva gent de ben segur que tots estimaran Santa Agnès com el que més.

La festa del Handbol la Roca

El passat dissabte 17 de juny vam celebrar, un any més, la gran festa del Handbol de la Roca, on durant cinc hores es fa un repàs detallat a l’excel·lent feina que està fent aquesta entitat. Tots, des de la Directiva, passant pels entrenadors, col·laboradors, pares i mares, fins als jugadors i jugadores. Entre els nombrosos èxits d’enguany cal fer un reconeixement especial a l’equip infantil femení que ha aconseguit el més important èxit esportiu de tota la història d’un equip roquerol. Ha guanyat el campionat absolut de Catalunya i ha quedat en la sisena posició al campionat d’Espanya. Aquest èxit és simplement una mostra més de la gran feina que està portant a terme el Handbol la Roca i que fa que cada any sempre hi hagi varis diversos equips que estan al més alt nivell a Catalunya. I, també, és una mostra de la vitalitat que està agafant l’esport femení al municipi, al handbol però també al futbol i al twirling. El més destacat, però, no és aconseguir un èxit puntual: el més important és que hi ha cap a 20 equips (la meitat femenins), amb uns 250 nois i noies que fan handbol, que hi ha un col·lectiu de més de 200 famílies que estan molt implicades en aquesta entitat i que hi ha un gran equip directiu i de col·laboradors que, tots plegats, fan que el Handbol de la Roca sigui un dels més grans clubs de Catalunya La vitalitat del Handbol de la Roca és també la vitalitat del nostre poble on cap 1000 nois i noies, nens i nenes practiquen esport federat. Practiquen esport,i també salut, formació, educació, treball en equip, competició, companyerisme i maduren com a persones. Com Alcalde una de les grans satisfaccions, un dels grans orgulls es aconseguir que tots els nens i nenes, independentment dels seves possibilitats econòmiques, tinguin l’oportunitat de fer esport, jugar, gaudir i créixer a nivell personal practicant un esport, en un bona entitat i en unes bones instal·lacions. Crec que a la Roca ho estem aconseguint amb el treball conjunt amb entitats com el Handbol la Roca. Fa un any la nostra principal preocupació era com finançàvem els 5M d’euros del nou pavelló poliesportiu. Avui ja tenim el finançament resolt i el pavelló ja s’està construint a bon ritme i estarà a punt abans de l’estiu del 2007. Per cert, la Generalitat de Catalunya ha publicat darrerament el pla de pavellons poliesportius per als propers anys per a tot el país i no hi ha cap pavelló previst de la dimensió i el pressupost del pavelló que estem fent a la Roca. El nou pavelló serà una gran salt qualitatiu però sabem que potser no serà suficient per al creixement de la demanda . Des de que vam posar la 1a pedra, al mes d’octubre de l’any passat, ja estem treballant per a poder disposar de noves instal·lacions tancades: l’Ajuntament de la Roca ha fet un gran esforç econòmic en el nou pavelló i no té recursos per a fer-ne un segon de grans dimensions però si que podem mirar que les noves escoles que es construeixin a la Roca, tinguin un pavelló de petit format que pot ser un bon complement per a entrenaments i partits oficials de mini-handbol de benjamins i alevins. Amb això és el que estem treballant ara amb la col·laboració del Departament d’Educació de la Generalitat: aconseguir que la nova escola Mogent que es començarà a finals del 2006, a més de ser una molt bona escola, tingui un pavelló que es pugui utilitzar fora de l’horari escolar. Felicitats a tot el Handbol la Roca per la seva tasca, la seva vitalitat i empenta.

Surrealisme a la Roca del Vallès

El passat 18 de maig l’Ajuntament de la Roca va organitzar un acte amb el consens de tots els grups municipals i la col·laboració de l’historiador Joan Garriga i el mestre i productor de videos divulgatius Agustí Corominas per a commemorar el 75è aniversari de la 2a República espanyola, amb l’objectiu de recordar la història d’aquest període i retre homenatge a les persones que van treballar per a la recuperació de la democràcia i l’autogovern de Catalunya. I, també, per aprendre la lliçó de la història que ens ensenya que davant els grans objectius de la defensa de la llibertat, la igualtat i la justícia social, tots els demòcrates hem de fer pinya i deixar les nostres diferències i els protagonismes a un costat. Això no va passar durant la 2a República però si que ens hauria agradat que no hagués passat en aquest acte. És per això que no respondrem a les crítiques que fa el Sr. Albert Gil, d’ERC de la Roca, en relació a aquest acte en un article titulat “Una nova relliscada amb toc surrealista”. Ara bé, sí que volem fer un aclariment sobre la moció d’ERC per a commemorar la 2a República que es va votar en el ple de 2 març. Tal i com es pot comprovar en l’acta publicada a la web municipal, el nostre grup PSC-GiR es va manifestar clarament a favor de la moció, excepte en un punt que feia referència “a manifestar la voluntat del Ple de l’Ajuntament per avançar per a la consecució d’un model d’estat republicà”. Punt curiós perquè no està en el model de moció que ERC té publicada a la seva web (www.esquerra.org/municipal/75_aniversari_republica.rtf) i que, potser, algun polític "surrealista" local devia d’incloure a iniciativa pròpia. Tots els partits progressistes que defensem la igualtat de les persones, sense privilegis per a ningú, som per definició “republicans”. Això no treu que a Espanya i a Catalunya la immensa majoria dels ciutadans i dels partits polítics hàgim acceptat una monarquia parlamentaria que és el sistema polític que ens ha donat el període més llarg i estable de democràcia, llibertat i benestar econòmic i social. Els socialistes considerem que hem de dedicar les nostres energies a resoldre les mancances socials i millorar els serveis a les persones enlloc de plantejar la derogació de la monarquia. Que des de la Roca del Vallès (per molt important que sigui el nostre municipi per als roquerols) es vulgui canviar el model d’estat va contra les nostres prioritats socials i ens sembla completament fora de lloc, “surrealista” segons les paraules del Sr. Gil. Carles Fernández Miquel Estapé

75 habitatges públics per a joves i gent gran

Als darrers anys a la Roca i a Catalunya hem millorat extraordinàriament el nostre benestar a molts àmbits com la sanitat, l’educació, els equipaments esportius i culturals, etc. Ara bé, l’accés a un habitatge assequible és un qüestió pendent que s’ha convertit en un dels principals problemes de la nostra societat. No podem resignar-nos que els joves hagin de marxar a d’altres municipis perquè no poden comprar una habitatge a la Roca. Ni tampoc podem acceptar que hi hagi gent gran que després de treballar tota la vida es trobi en situació molt difícil amb la seva vivenda. El problema de l’habitatge és extraordinàriament complex i totes les Administracions hauríem de fer un exercici profund d’autocrítica de la situació actual. A l’Ajuntament de la Roca estem posant el nostre gra de sorra per a resoldre-ho: després de 3 anys de feina i nombroses dificultats el passat 10 d’abril vam signar un conveni amb la Generalitat de Catalunya per a la construcció de 75 habitatges públics. Concretament 60 pisos de venda dirigits prioritàriament als joves i 15 pisos adaptats per a la gent gran en règim de lloguer. A més, amb aquest conveni l’ajuntament de la Roca obtindrà dos locals: un de 1.300 m2 al pla de les Hortes i un segon de 470 m2 a la parcel•la de l’Ajuntament vell que es destinaran a equipaments municipals. Aquest és el primer gran projecte que presentem i en els propers mesos esperem anunciar altres com per exemple a les noves unitats d’actuació de Sta. Agnès, a la Roca (als Maiols – Can Planas) i a la Torreta, quan es desenvolupi el sector de Can Granota. Amb totes aquestes actuacions la Roca serà, també, un municipi capdavanter en habitatge públic assequible.

Qui vol (realment) fer habitatge públic ?

L’habitatge públic és molt necessari i positiu, tot i que hi ha qui en té una mala imatge. S’ha de deixar clar que no és per a uns pocs, ja que el topall d’ingressos màxims el compleix el 80% de la població. I s’ha de dir, sense embuts, que avui les promocions d’habitatge públic no generen barris marginals perquè es fan conjuntament amb habitatges lliures, integrats socialment i urbanísticament. D’entrada tots els partits afirmen que estan a favor de l’habitatge protegit però a la pràctica ens trobem amb fortes contradiccions. Per exemple quan el Sr. Jiménez d’ERC diu que “el nostre objectiu és el creixement zero”: és impossible fer habitatge públic sense construir, sense créixer. O quan el Sr. Ros de CiU diu que "voldran fer una mena de gueto al pla de les Hortes" (ple 3-2-05) parlant de l’habitatge social amb un to despectiu i amb afirmacions falses perquè sols el 27% del sector seran públics. O bé quan des d’ERC es diu que “defensem que cada pla parcial ha de suportar el percentatge d’habitatge social que li pertoca” (ple 3-2-05), utilitzant la paraula “suportar” com quelcom negatiu i sense tenir en compte que fer habitatge protegit on el model del pla general és de “cases amb jardí” és un disbarat urbanístic i malbaratar els recursos públics. Mentre CiU acusa que “el PSC no té cap interès en l’habitatge social” (ple 6-4-2006) aprovem un conveni amb l’Incasol per a la construcció de 75 habitatges protegits que malauradament no va comptar ni amb el recolzament de CiU, ni d’ERC. Davant aquests fets ens preguntem “qui vol realment fer habitatge públic?”.

Commemoració del 75è aniversari de la 2a República Espanyola

“Por mi parte yo vivía en pleno entusiasmo de la juventud. El advenimiento de la República yo lo veía en grandes proporciones. Para mí los ricos iban a desaparecer, todos los trabajadores agrícolas recibirían tierra y no serían explotados más por los terratenientes; en las fábricas los obreros recibirían sueldos sustanciales, serían respetados y vivirían sin ninguna clase de miseria. Las escuelas estarían abiertas para todos los niños y en las grandes escuelas todos los jóvenes podrían estudiar. Una cosa que tenía a pecho era que los curas no pusiesen más los pies dentro de los edificios de la enseñanza pública”. Amb aquestes paraules, carregades d’il·lusions i esperances de canvi, de les memòries de Joan Escuer vam obrir l’acte de commemoració del 75è aniversari de la 2a República Espanyola, organitzat des de l’Ajuntament de la Roca, en nom de tots els grups polítics del consistori municipal i amb la col·laboració de l’Associació d’Amics de l’Arxiu de la Memòria Popular. Per a molta gent el 14 d’abril de 1931 va ser probablement un dels dies més emocionants de la història contemporània d’Espanya. I per a molta gent la 2a República es va convertir en símbol dels valors de la igualtat política i la igualtat social. Va ser una època políticament molt complexa: hi havia molt poca experiència democràtica, amb grans diferències socials i econòmiques, amb una societat endarrerida i amb importants poders fàctics molt conservadors que es resistien a perdre els privilegis. En aquest context la 2a República va promoure un programa de canvi social de gran abast, de profundes transformacions econòmiques, socials i culturals. Va engegar la reforma agrària, la separació de l’Estat i de l’Església, el control democràtic dels cossos armats, una ambiciós programa educatiu i el reconeixement de drets socials i econòmics que foren les bases del que avui coneixem com a Estat de Benestar. Va obrir la porta a la participació política de les dones, que van conquerir el dret a vot. Va legalitzar el matrimoni civil i el dret al divorci. I també va aprovar els Estatuts d’Autonomia de Catalunya, Euskadi i Galícia elaborats per iniciativa dels territoris que aspiraven al seu autogovern. Una època de lluita política apassionant que va intentar amb molta ambició una revolució política democràtica i una reforma social profunda. Malauradament la 2a República no va tenir un final reeixit: va ésser truncada pel cop d’estat del 18 de juliol de 1936 encapçalat, entre d’altres, pel General Francisco Franco, que va degenerar en una guerra civil i en la divisió radical de la Societat espanyola. Amb l’enfrontament de territoris però també de veïns, amics i, fins i tot, famílies. I quan dic de la societat em refereixo a Espanya, a Catalunya i també a la Roca, on la gent més gran ens recorda aquesta divisió i enfrontament radical. Durant els darrers mesos hem viscut uns temps políticament molt agitats on s’ha estat coent un conflicte territorial i de d’idees. Avui, més que mai, ens sembla especialment oportú recordar la 2a República, amb l’objectiu d’aprendre la lliçó de la història, aprendre dels errors que no s’han de tornar cometre (que en van haver d’importants) i d'allò que mai no hauria de tornar a passar. Sorprèn però que el coneixement i divulgació d'aquest període històric tan important per a comprendre la societat en què vivim avui, hagi estat obviat durant tants anys. Sens dubte ens cal reforçar, dia a dia, la cultura democràtica a Espanya i un dels punts clau és la recuperació de la memòria històrica. Això és el que vam intentar fer amb aquest acte, amb la inestimable col·laboració de l’historiador Joan Garriga que és un gran coneixedor d’aquest període històric a Catalunya i a la comarca. I amb l’Agustí Corominas, veí de la Torreta, mestre i productor de vídeos divulgatius, com el documental sobre els mestres de la República que va passar fa poc el Canal 33 i el que vam poder visionar en aquest acte, titulat “Visca la 2a República” produït pel programa de Memorial Democràtica del Departament de Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya, a qui vull agrair que ens hagi autoritzat la projecció d’aquest documental per primera vegada a Catalunya. La investigació de l’historiador Joan Garriga ens va recordar alguns detalls d’aquest període a la Roca del Vallès. Per exemple que els Alcaldes de la Roca durant aquest període van ser tots de dretes, concretament de la Lliga, partit que va donar suport al cop d’estat (podeu trobar més informació al “Diccionari biogràfic dels alcaldes del Vallès Oriental 1901-2000”). O que la Roca tenia aleshores uns 2000 habitants i que va acollir moltes persones, unes 300, que fugien de la guerra tal i com està documentat a l’arxiu municipal. Ens va recordar que van ser assassinats varis roquerols durant la guerra: l’alcalde Sadurní Pujadas i els germans de Moner a mans dels republicans. I el Sadurní Pujadas (cosí de l’anterior) afusellat al camp de la Bota pels nacionals. O també ens va descobrir informes de l’exèrcit nacional -elaborats molt probablement per espies roquerols-, en els que es detalla la intensa activitat de tropes republicanes en el nostre municipi que va utilitzar terrenys sota el castell com a aparcament per a fins a 800 camions militars o la zona de can Tonico com a camps d’entrenament. Han passat 75 anys i encara hi ha molta història que està esperant esser descoberta als fons documentals, en especial a l’arxiu municipal que tal com ens recorda en Joan Garriga disposa de molta i molt bona documentació de l’època.

La Maternitat d’Elna

El passat 15 de maig vam inaugurar la commovedora exposició sobre “La Maternitat d’Elna – Bressol de l’exili 1939-1944”, un homenatge a l’obra de la jove mestra suïssa Elisabeth Eidenbenz que després de la guerra civil espanyola va organitzar en la vila rossellonesa d’Elna, una maternitat on van poder atendre les parteres procedents dels camps de concentració. El 26 de gener de 1939, Barcelona va caure en mans dels franquistes, la guerra estava perduda i va començar l’exili per a milers de refugiats de tots el racons de l’Estat espanyol que s’havien refugiat a Catalunya al llarg de la guerra fugint de l’exèrcit franquista. La immensa majoria d’exiliats van ser internats per l’Estat francès en els oficialment denominats “camps d’acolliment”, veritables camps de concentració sense cap condició sanitària vigilats per tropes senegaleses. El fred, la mala alimentació i la deixadesa dels oficials al càrrec van afegir a la pena de l’exili penalitats inhumanes. Nombroses dones ingressades al camp es van veure obligades a donar a llum en pèssimes condicions en unes cavallerisses de Perpinyà. La mortaldat en aquests casos era elevadíssima: si no moria el nadó, moria la mare i, si no, tots dos. Més del 90% dels nadons no sobrevivien. Davant aquesta situació, Elisabeth Eidenbenz, una jove mestra suïssa que havia seguit la guerra civil atenent els infants refugiats al bàndol republicà, va organitzar en una residència campestre abandonada a la vila d’Elna una maternitat on atendre les parteres procedents dels camps i els seus fills. Amb pocs recursos però amb molta il·lusió, van aconseguir que més del 90% dels nadons sobrevisquessin. Hi van néixer 597 infants, la major part fills de republicanes arribades a l’exili des de Catalunya, tot i que també hi havia infants jueus i d’altres procedències. La maternitat d’Elna no és un record d’una experiència dramàtica sinó que, tot i la cruesa del moment, és un cant a la vida i a l’esperança, com ens diu l’Alcalde d’Elna, Nicolàs Garcia, que ens va acompanyar a l’acte. Va ser una experiència tan intensa que tots els fills nascuts a Elna s’anomenen a ells mateixos germans, fills d’una segona mare l’Elisabeth Eidenbenz (l’Isabel com l’anomenaven col·loquialment perquè els costava pronunciar el seu nom).

També ens va acompanyar l’Assumpta Montella, autora de l’exitós llibre “La maternitat d’Elna: bressol dels exiliats” , que ha aconseguit donar a conèixer l'experiència de la maternitat d’Elna. El Nicolàs i l’Assumpta ens parlen de l’Elisabeth, que encara viu a Austria i que té cap a 94 anys, com una persona amb una enorme humanitat, que diu que no mereix cap reconeixement, que simplement va fer el que creia que havia de fer i que, fins i tot, insisteix que no la va fer prou bé perquè podia haver salvat més nens. Els que tingueu interès en aquest tema teniu l’oportunitat de gaudir-ne fins al 3 de juny, data en la que presentarem el llibre “Éxodo” guanyador del Premi Romà Planas i Miró de l’Arxiu de la Memòria Popular. Aquest dia tindrem l’oportunitat d’escoltar el commovedor testimoni de la Remeis Oliva, autora del llibre, que va estar internada en un camp de concentració a França i va tenir un fill a la maternitat d’Elna. Gràcies a la col·laboració del programa Memorial Democràtic del Departament de Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya per a donar-nos l’oportunitat de gaudir d’aquesta excel·lent exposició.

25 anys de l’escola de la Torreta

Enguany l’escola de la Torreta compleix 25 anys: el curs 1981-82 a petició dels pares i mares, es constitueix el col·legi públic amb independència administrativa i pedagògica. Tota escola fa créixer el seu entorn a nivell humà i de teixit social i l’escola de la Torreta n’és un gran exemple, amb la seva participació i impulsió de nombroses activitats culturals, pedagògiques i festes populars. A més, ha estat i és una escola molt implicada amb la resta del municipi de la Roca per tal d’aconseguir la integració de tots els ciutadans i ciutadanes. Han estat moltes les persones que han fet possible tot aquest camí, el qual a vegades ha estat més costerut i en altres ocasions més planer. Fa 5 anys, quan sols hi havia 9 nens al primer curs, la principal preocupació era que no el Departament d’Ensenyament no tanqués l’escola de la Torreta. Avui a P3 hi ha 28 nens i els reptes de futur, en els que estem treballant des de l’Ajuntament, són la construcció d’un nou edifici amb dues línies que integri els tres edificis actuals i que ofereixi un equipament modern amb un bon gimnàs, menjador i biblioteca. I alhora plantejar una escola bressol en el lloc de l’escola infantil del carrer Canàries. Des d’aquestes línies encoratjo a totes les persones que en aquests moments estan vinculades a l’escola a seguir treballant amb la mateixa intensitat i energia que ho han fet sempre i continuar fent l’escola de la Torreta un espai familiar i entranyable per a tot el barri.

Escola de música, pla d’acció ambiental i habitatges públics

Cada primer dijous de mes a les 20 hores hi ha la sessió plenària municipal oberta a tothom (tot i que acostumem sempre a assistir els mateixos, una vintena de persones) on discutim els principals temes d’interès del municipi. Poques vegades hem pres en una mateixa sessió acords de tanta importància com el darrer ple del 6 d’abril de 2006. Acords com la creació del servei de l’escola de música municipal, que s’iniciarà a partir de setembre associada a l’escola Josep M. Ruera de Granollers, és una vell projecte que havíem intentat tirar endavant en anteriors mandats sense èxit i que ara permetrà als nens i nenes de la Roca gaudir la oportunitat de rebre una excel•lent formació musical que la majoria dels que som pares o mares no vam poder tenir. Acords com el conveni per a la construcció de 75 habitatges públics amb la col•laboració de la Generalitat de Catalunya permetrà disposar de 60 pisos de venda, dirigits prioritàriament als joves (al sector del pla de les Hortes) i de 15 pisos assistits adaptats per a la gent gran en règim de lloguer (a la parcel•la de l’Ajuntament vell). O acords com l’aprovació del pla d’acció de l’auditoria ambiental que vam presentar després de varis anys de feina i que inclou més de 70 accions per als propers 10 anys amb un pressupost superior als 2,7 milions d’euros. El procés d’elaboració ha estat molt lent però hem compensat aquest temps amb que hem anat posant en marxa les propostes consensuades i ja podem dir que tenim més de les 50% de les accions en curs o fins ja estan finalitzades. Actuacions que permeten donar un salt qualitatiu al municipi i a millorar els serveis que gaudeixen els roquerols i roqueroles.

(Manca de) Rigor, coherència i respecte de l’oposició

A l’oposició, com a l’equip de govern, també se’ls ha d’exigir rigor, coherència i respecte. Rigor, quan el Sr. Ros de CiU esbomba al ple de febrer que una obra a Sta. Agnès comet 6 greus irregularitats i és compromet a presentar en 2 dies una denúncia. Passats 2 mesos el Sr. Ros no ha presentat cap escrit. Les seves paraules sols generen alarmisme i desconfiança envers als tècnics municipals que han visitat l’obra diverses vegades i no han trobat cap il·legalitat. Abans de fer denúncies verbals cal més rigor i fer l’esforç d’informar-se. Coherència, a l’hora de votar o abstenir-se a les votacions del ple pels regidors de CiU. En el ple del passat mes de desembre el Sr. Ros s’abstení a l’hora de votar una moció sobre una ordenança urbanística perquè considerà que podria ser beneficiat com arquitecte però en el ple següent participa en la votació. O coherència en l’aprovació del pla de millora urbana del casc antic en el que el Sr. Àlvarez i Sr. Raimí van sortir del ple perquè viuen o tenen familiars que viuen en aquesta zona però en canvi la Sra. Ametller, que té un familiar molt proper no va sortir. Els regidors tenen el dret de participar en les decisions del municipi i per a ser coherents poden preguntar al Secretari en quins casos la llei els obliga a abstenir-se, com va fer l’Alcalde en el pla de les Hortes. Sinó és cau en una incoherència ridícula. Respecte, a l’hora de tractar als treballadors municipals. Al passat ple de desembre ERC va voler fer un linxament públic del Secretari municipal que sols havia fet complir les ordenances de convivència ciutadana aprovades per unanimitat (inclòs ERC). Al ple de febrer ERC manifestà d’una forma barroera que el inspector municipal no està capacitat per a donar les classes a l’Escola de Policia de Mollet. A la Roca tenim un excel·lent personal amb una gran professionalitat i vocació de servei públic: és per això que n’hi ha varis que donen classes a la Universitat o a l’Escola de Policia. És una greu manca de respecte posar en dubte la seva professionalitat, perquè no facilita gens la complicada feina de vetllar per la legalitat i la seguretat.

“Més Cultura, menys Arquitectura”

A la passada festa major un grup de joves va reinvindicar aquest eslògan. Un missatge ben trobat tot i que té un contradicció de base perquè l’arquitectura també pot ser una expressió artística i forma part de la cultura. El tema central del butlletí municipal del mes d'abril és la cultura i em dona l’oportunitat per a explicar què estem fent des l’Ajuntament per a promoure “més cultura”. Tenim un objectiu clar, crear una oferta cultural potent i diversa que sigui atractiva per a tots els roquerols, amb l’empenta de la xarxa associativa, amb la il·lusió de molts voluntaris i amb un Ajuntament que hi dona un recolzament decidit i que impulsa la política cultural. No podem competir en recursos amb les ciutats del voltant però si que podem crear una oferta pròpia i diferenciada que sigui engrescadora. Tenim tres eixos de treball: equipaments, entitats i activitats. A nivell d’ “arquitectura” (o equipaments) hem construït el Centre Cultural de la Torreta, acabem d’iniciar la construcció del Centre Cultural de la Roca, hem millorat el tres espais jove, arranjarem el Centre Cívic de Sta. Agnès, estem elaborant el pla d’usos del futur Casal d’Entitats i condicionarem un espai per a la realització de concerts. A nivell de potenciar les iniciatives de les entitats - especialment les innovadores i que donen resposta a necessitats no cobertes al municipi - l’Ajuntament posa la infraestructura necessària, organitzem conjuntament amb les comissions les festes populars i facilita una subvenció econòmica. Finalment, l’Ajuntament també promou actuacions culturals complementàries a les associacions. Per exemple, les activitats de la biblioteca, el cicle MARC’06 d’exposicions d’artistes; el cicle de música clàssica Filharmonia; el servei d’escola de música que s’engegarà el mes de setembre; la redacció del catàleg del patrimoni cultural, arqueològic i arquitectònic; o l’agermanament cultural amb el municipi italià de Pieve Santo Stefano, capital europea del memorialisme popular. Moltes i ambicioses actuacions per a aconseguir una vida cultural més enriquidora. Més equipaments, més suport a les iniciatives, més activitats i de més qualitat, és a dir, “Més Cultura”.

Un pla per a retornar al casc antic de la Roca centre el pols de la vida social, cultural i comercial

Durant segles la vida social de la Roca ha viscut al voltant del carrer Església, del carrer Major (o carrer de Baix) i el carrer de Dalt, a la falda del Castell que els protegia. Recordo que de petit gairebé totes les botigues, els artesans, els forns de pa, les caixes, etc. es trobaven en aquests carrers que anomenem el casc antic. Amb la immigració dels anys 60 i 70 el poble va créixer amb els pisos de la Placeta, on abans sols hi havia cases de pagès. Durant els anys 80 i 90 s’ha anat consolidant el creixement al voltant de la plaça de l’Era, tant amb habitatges com amb equipaments públics (esportius, sanitaris i culturals) que s’han instal•lat on hi havia espai lliure. Les causes d’aquest pèrdua de centralitat són diverses però les més importants estan relacionades amb una normativa urbanística molt restrictiva i poc clara, que defineix un aprofitament urbanístic, sovint, molt per sota del màxim que permet el pla general i no convida als propietaris a rehabilitar els habitatges, ni a una família amb fills a instal•lar-s’hi. El resultat és un casc antic on hi viu majoritàriament gent gran, els veïns de sempre, en el que els fills han marxat a viure a d’altres llocs del municipi, amb nombrosos habitatges infrautilitzats o buits – tot i els preus de les vivendes - en un molt malt estat de conservació que provoca un procés de degradació que perjudica la imatge del casc antic. I per acabar-ho d’adobar la normativa genera situacions que es poden entendre com a greuges comparatius: es podien donar emplaçaments on es permetia edificis de planta baixa i dues plantes pis, i just al davant una planta menys, sense cap lògica urbanística, excepte la de complir amb el pla general. El casc antic és massa important per a la Roca, per la seva gent, per la seva història, pel patrimoni cultural que acull, per la seva ubicació estratègica a peus del castell i a la vora del riu Mogent. Massa important per a quedar-nos creuats de mans i és responsabilitat de l’Ajuntament actuar i proposar actuacions que ajudin a revitalitzar el casc antic. És per això que acabem d’aprovar al ple municipal el pla de millora urbana del casc antic després d’un procés llarg de participació on s’han fet dues presentacions públiques (al novembre del 2004 i al maig de 2005) i s’han realitzat més d’un centenar de reunions amb tècnics municipals o amb mi mateix. Un centenar ciutadans han presentat al•legacions, de les que un 80% han estat acceptades parcialment o total. I a més s’ha aprovat sols amb un vot en contra (el d’ERC) que indica que hi ha un ampli consens sobre la proposta plantejada amb el vot favorable de PSC-GiR i ICV, i l’abstenció de CiU. Conjuntament amb aquest pla farem les places del Mogent i de Can Torrents que canviaran radicalment els espais públics del bell mig del poble; donarem ajuts per a la rehabilitació de les façanes; farem una nova escola, un parc fluvial i habitatges socials per joves i gent gran al pla de les Hortes; i reordenarem la mobilitat dels vehicles per a que en un futur proper puguem fer el carrer Major peatonal. Tot plegat tenim pel davant un conjunt d’accions molt ambicioses, amb visió de futur que durant els dos propers anys es veuran realitat i que són una aposta decidida per a retornar al casc antic el pols de la vida social, cultural i econòmica de la Roca centre.

Mostra d'Art i homenatge al Paco Merino

El passat divendres 3 de març de 2006 vam presentar MARC’06, la “Mostra d’Art de La Roca” a la sala tallers del Centre Cultural de la Torreta que neix per oferir un punt de trobada per a totes les manifestacions artístiques del municipi i que té un doble objectiu: donar a conèixer a artistes destacats del municipi i donar suport als joves i no tan joves amb inquietuds artístics, alternant exposicions entre el Centre Cultural de la Torreta i la Biblioteca de la Roca durant tot l’any. Sens dubte una de les millores formes de començar aquest cicle era fent un homenatge pòstum a Paco Merino, veí de la Torreta, que pel seu tarannà i caràcter era molt estimat al barri, tot i que era poc conegut per a la majoria dels ciutadans de la resta de la Roca, on no tenim constància que arribés a exposar mai. Amb aquesta exposició pòstuma volem reparar aquest greuge històric. En Paco ens va deixar l’estiu del 2004 amb una llarga trajectòria artística autodidacta que va desenvolupar en la seva major part a la Torreta, assolint un ampli reconeixement a tot el país. Però, més important que el reconeixement és la bellesa, la creativitat, l’expressivitat de la seva obra de la qual en podem fer un tast en aquesta exposició. Hem engegat aquest cicle a la Torreta per varis motius. El més obvi perquè el Paco Merino era veí d’aquest barri i a la Torreta hi ha, ara mateix, les millors instal•lacions del municipi per a fer exposicions. Al Paco li hagués fet gràcia que en el mateix lloc, on de petit, anava a comprar la llet, hi ha ara una sala d’exposicions dedicada a ell. Però també hem començat per la Torreta perquè creiem que la Roca del Vallès està formada per tres pobles i un sol municipi, i no totes les activitats han de començar a la Roca centre com ara demostrem. Aquest cicle d’exposicions és una activitat més per a promoure la cultura i l’art al municipi i és bona part gràcies a l’empenta i il•lusió de la Regidoria de Cultura que s’ha proposat, amb la Cati Palma al capdavant, impulsar aquest projecte de divulgació i promoció de les iniciatives artístiques. I, també, gràcies a la col•laboració inestimable de la família i el grup “ProArt Paco Merino” que ens ha cedit una selecció de la seva obra i que, a més, han fet una donació d’una edició de 3 litografies a l’Ajuntament. Com em recordava la seva dona: tot i que s’han fet moltes exposicions del Paco a molts llocs, aquesta té una emotivitat especial per fer-se a “casa seva”, com especialment emotiva va ser la trobada, en la que dues hores després de l’inici de l’exposició semblava que ningú se’n volia anar conversant animadament amb la companyia dels quadres del Paco. Que la gaudiu !

Per què es fan tantes cases a la Roca ?

Aquesta setmana han visitat l’Ajuntament un grup de nens i nenes de 3er de primària de l’escola Pilar Mestres i, com és habitual, hem organitzat una sessió de preguntes a l’Alcalde. Aquestes trobades són molt refrescants i entretingudes, tot i que les preguntes que fan aquests nens a vegades no són gens fàcils. Els nens tenen la seva pròpia visió de la Roca i tenen clar les coses que els agradaria millorar. Una nena m’ha preguntat “per què es fan tantes cases a la Roca ?”. No és la primera vegada (ni serà la última) que els nens fan aquesta pregunta quan venen a l’Ajuntament i demostra la sensibilitat que tenen per l’entorn. En aquests casos faig dues preguntes als nens: “quants nens heu nascut a la Roca ?” Aproximadament el 50% responent que han nascut a la Roca. I després pregunto “quants nens teniu pares nascuts a la Roca ?” I el percentatge es redueix al 25%. La resposta a la pregunta del per què de tants habitatges segurament s’ha de buscar a cada casa de cada nouvingut i esbrinar perquè van decidir venir a viure a la Roca. Per cert, els temps no han canviat tant, perquè si fem aquest exercici entre els càrrecs electes de l’Ajuntament (amb una mitjana d’edat de 40 anys) ens trobem que el resultat és molt similar: el 54% dels regidors han nascut al municipi i sols el 30% dels seus pares són fills de la Roca. Molts ciutadans que viuen a Barcelona i conurbació estan buscant un nou habitatge a la segona corona metropolitana, com el Vallès, bàsicament per dos motius: pels preus de l’habitatge que són sensiblement menors i per la recerca d’una millor qualitat de vida a prop d’un entorn més natural i menys dens. Aquesta tendència és molt intensa i en molt pocs anys més de 250.000 persones (el que equival a tota un ciutat de les grans com Terrassa) han deixat de viure a Barcelona i rodalies, per anar a viure a la segona corona metropolitana. Darrerament s’han publicat a la premsa les xifres de construcció d’habitatges a la comarca durant els darrers 6 anys (del 2000 al 2005) i mostra la important activitat urbanística com a resposta a la forta demanda d’habitatges. Dins d’aquest context de creixement general, les dades que s’han publicat mostren que La Roca ha crescut, en comparació, de forma moderada: si mirem el nombre total d’habitatges construïts la Roca és el 12è de la llista, darrera de Cardedeu, la Garriga, les Franqueses, Parets o Llinars. El quadre demostra que les crítiques, a vegades molt agressives, sobre el creixement urbanístic de la Roca no està fonamentades en dades objectives. La Roca ha crescut als darrers anys, però tant en nombre d’habitatges, com en població, com en densitat (nombre d’habitatges per Qm2) estem per sota de la mitjana de tots els municipis comparables del nostre entorn. Hi ha qui podria dir que a la Roca amb els nous sectors en desenvolupament en curs creixerem molt. Ara bé, en les nombroses oportunitats que he tinc d’intercanviar opinions amb altres Alcaldes de la comarca, aprofito sempre l’oportunitat de preguntar quants habitatges tenen previst construir durant els propers anys, i tots em comenten que continuaran creixent força i em parlen d’unes xifres que estan per sobre del que tenim previst a la Roca. Per cert, una resposta que és independent del partit polític que governa, ja sigui alcaldes de CiU, d’ERC o del PSC. El gran repte que tenim és el gestionar de forma racional aquest creixement. D’una forma compacta amb grans espais verds públics. Protegint les zones d’interès ambiental. Planificant bé els nous serveis i equipaments. Promovent l’habitatge social. I integrant als nouvinguts a les entitats i activitats del municipi per a mantenir la personalitat i tradicions de Sta. Agnès, la Torreta i la Roca.

2006: Any dels serveis a la gent gran i de l’habitatge social

Comencem el 2006 amb dues prioritats. Primer, la millora dels serveis a la gent gran amb la transformació dels casals d’avis en centres d’atenció a la gent gran i la posada en marxa del servei d’atenció domiciliària per a tothom amb un sistema de copagament en funció del nivell d’ingressos. I segon, la redacció dels projectes d’habitatge social per engegar la construcció al 2007. Dues prioritats molt clares que responen a dues grans necessitats. A més, portarem a terme 30 altres actuacions com la construcció del centre cultural de la Roca centre, l’inici de l’escola de música, la reforma de la plaça de Valldoriolf de la Torreta, el condicionament de l’Horta de la Rectoria de Sta. Agnès, el reasfaltat de carrers, el projecte del casal d’entitats o els projectes de condicionament de carrers de diverses urbanitzacions. Comencem l’any, també, amb dues bones notícies per la Roca que vull destacar. S’han presentat les xifres de viatges en autobús i la Roca és el municipi de la comarca on s’utilitza més l’autobús. L’aposta decidida en millorar el transport públic ha donat els seus fruits: en tres anys s’ha duplicat el nombre de viatges i continua creixent amb les noves millores, com la reducció a 15 minuts de la freqüència de pas en hora punta. I, per altra banda, la Generalitat ha presentat l’estudi de la futura línea orbital ferroviària entre Mataró i Vilanova i la Geltrú que passarà per la Roca, Granollers i Sabadell. Que tinguem una estació de tren, encara que sigui a mig termini, és una bona notícia perquè és un important dinamitzador social i econòmic i perquè ens assegura poder donar una resposta a les futures demandes de mobilitat. Ara bé, caldrà assegurar que es redacta el millor projecte que garanteixi el mínim impacte ambiental.

La Roca puja a l’autobús

El passat 27 de gener la Revista Vallès publicava les estadístiques comparatives d’utilització del servei públic d’autobús dels municipis de la comarca per al 2004 (veure quadre adjunt). Ens ha sorprès molt satisfactòriament que la Roca sigui el 3er municipi de la comarca en número de viatges totals en autobús, després de Granollers i Mollet, que són dos poblacions molt més grans. Ara bé, si fem l’anàlisi en valors relatius, és a dir, el nombre de viatges per habitant, ens trobem que els roquerols hem agafat l’autobús 15 vegades al 2004 de mitjana (16 vegades pel 2005) i, per tant, és el municipi de la comarca amb el nivell més elevat d’utilització de l’autobús públic. Aquestes dades ens serveixen per a confirmar que vam prendre una molt bona decisió ara fa tres anys quan vam apostar per millorar substancialment el servei d’autobús que ens ha permès duplicar el nombre de viatgers en aquest període, i continua creixent. Des del passat mes de setembre hem fet un altre esforç i hem implantat una nova línia que ens permet reduït la freqüència del servei a 15 minuts aproximadament durant les hores punta (de 7 a 9.30 i de 17 a 20.30 hores). I aquesta setmana presentem un vehicle nou, adaptat a les persones amb discapacitats i que incorporarà les més avançades tecnologies per a que properament puguem instal•lar a les parades planells amb informació sobre el proper autobús i el temps d’espera. La única forma amb que podem donar resposta d’una forma sostenible al gran increment de la mobilitat que tenim a tota la zona metropolitana és prioritzant el transport públic, en autobús o en tren. A més, és el sistema socialment més just perquè evita l’exclusió dels col•lectius, com ara joves, gent gran, dones o immigrants que no disposen de vehicle propi i per tant tenen moltes dificultats per a desplaçar-se a la feina o per accedir a determinats serveis.

Resposta a l'article de la Sra. Rosa Junyent: “Censura a l’Ajuntament de la Roca”

Agraïm a la Sra. Rosa Junyent el seu article d’opinió de la setmana passada: no era la nostra intenció posar més llenya a les brases, però el seu escrit ens dóna l’oportunitat d’explicar els greus incidents que va provocar aquesta senyora en el ple de desembre de 2005. La senyora Junyent és força coneguda a la Roca pel seu tarannà i “modèstia”. Sols cal recordar el seu famós article de l’estiu passat en el que s’atribuïa el mèrit d’haver aconseguit modificar, ella tota sola, el traçat del TGV al seu pas per la Roca, sense haver fet un sol escrit d’al·legacions proposant alternatives, ni un sol viatge a Madrid, ni cap reunió amb responsables del Ministeri de Foment, ni de la Generalitat. Actuacions que sí va fer l’Alcalde de la Roca i els diversos municipis de la comarca implicats, conjuntament amb el Consell Comarcal. Pels que desconeixen el funcionament d’una sessió plenària cal recordar que aquesta consta de vàries parts. Hi ha un apartat on es debaten i es voten pels càrrecs electes els assumptes de l’ordre del dia. Hi ha un altre apartat on els partits polítics poden fer precs i preguntes sobre qualsevol tema. I finalment, a la Roca tenim la tradició de fer un torn de precs i preguntes obert al públic, tot i ser poc habitual i sense cap obligació legal, amb l’única limitació de fer referència a algun assumpte de l’ordre del dia, ja que d’altra manera els plens serien interminables. En perfecta conxorxa amb el grup de CiU, que va demanar informació sobre el TGV i a la qual l’Alcalde va respondre extensament, la Sra. Junyent va voler intervenir saltant-se el normal funcionament del ple i no va fer cas a les reiterades peticions de l’Alcalde. Aleshores la Sra. Junyent va provocar uns fets molt desagradables. Perquè és molt desagradable (per dir-ho de forma suau) interrompre sorollosament un acte democràtic com un sessió plenària, insultar a l’Alcalde qualificant-lo de feixista o enganyar a alguns veïns sobre el funcionament d’un ple, dient-los que es parlaria del TGV quan no estava a l’ordre del dia. Les persones que es volen interessar sobre altres temes tenen l’oportunitat de demanar una reunió i parlar-ho amb calma amb l’Alcalde, el regidor o el tècnic corresponent. Com ho havia fet una setmana abans l’Associació de Veïns de Can Colet amb qui es va tractar extensament el traçat del TGV, entre molts altres temes. O com han fet més d’una vintena de veïns que s’han reunit individualment amb l’Alcalde per a tractar com els afecta el TGV. O com vam tornar a fer amb mitja dotzena de representants de l’Associació de Veïns una setmana després del ple (entre les que no estava la Sra. Junyent) per a explicar-los detalladament la reunió que s’havia tingut amb ADIF, empresa pública encarregada de les obres del TGV. Per tots aquest motius sobta enormement que mentre s’estan fent reunions entre l’Alcalde i l’Associació de Veïns, la Sra. Junyent vulgui assumir una representació i un protagonisme que no li pertoquen. La Sra. Junyent és l’expresidenta de l’AAVV de Can Colet, però el seu darrer càrrec conegut és ser membre de la candidatura municipal de CiU: no entenem perquè s’entesta en amagar-ho perquè al nostre entendre el seu compromís polític l’honora. Creiem que si el que es vol es resoldre els problemes, l’Ajuntament disposa de suficients mecanismes de relació amb les entitats i els veïns per poder discutir els temes que els preocupen. Per tant solament podem entendre l’actitud de CIU i de la Sra. Rosa Junyent com una tàctica per intentar desgastar l’equip de govern sense que els preocupi la solució real dels problemes, solució que no es dóna amb unes preguntes al Ple, sinó amb el treball constant que s’està fent des de l’Ajuntament. Ens sap greu que una veïna de la Roca tingui aquests sentiments d’animadversió, ressentiment i manca d’educació cap a l’Alcalde. Ara bé, l’Alcalde i tot l’Ajuntament continuarà treballant, conjuntament amb l’AAVV de Can Colet i Can Borrell, i dedicant totes les energies per a minimitzar l’impacte ambiental del TGV al seu pas pel nostre municipi. Aquesta és la nostra prioritat perquè ens hi juguem molt i no perdrem el temps en discussions i provocacions que intenten desviar-nos d’aquest objectiu. Carles Fernandez Miquel Estapé

La Roca tindrà una estació de tren

El passat 30 de desembre la Generalitat de Catalunya va presentar l’estudi del traçat de la línea orbital ferroviària entre Mataró i Vilanova i la Geltrú que passarà pels municipis de la Roca del Vallès, Granollers, Mollet, Terrassa, Sabadell i Vilafranca del Penedès, entre d’altres. Disposar d’una estació de tren a la Roca suposarà una substancial millora de la mobilitat i també, un important dinamitzador social i econòmic. Aquest és un projecte clau, no sols per la Roca, sinó per a la mobilitat de tota l’àrea metropolitana que implica un recorregut de 106 Qm, amb 25 estacions, es preveu que la utilitzin uns 16 milions de viatgers l’any i que estigui completada al 2016 (tot i que es podria engegar abans per trams). La mobilitat s’ha incrementat espectacularment als darrers anys, i continua creixent. La llibertat i la facilitat de desplaçar-se forma part del nostre mode i qualitat de vida al qual no volem renunciar. Aquest increment s’ha basat fonamentalment en l’ús del vehicle privat, però aquest model no es sostenible a llarg termini. És insostenible pel nivell d’emissions de gasos i de soroll, pel col•lapse de les infraestructures viàries, perquè es basa en el petroli que és un combustible no renovable. I també és insostenible perquè genera exclusió social: qui no té cotxe no pot desplaçar-se a tots els serveis i això genera exclusió en alguns col•lectius com ara joves, gent gran i dones. A tota la segona corona metropolitana estem patint aquest greu problema de mobilitat d’una forma encara més accentuada, degut al creixement demogràfic i la saturació de la xarxa de comunicació existent. Anar en cotxe a Barcelona, a Sabadell o a Mataró en hora punta significa trobar-se cues i perdre molt de temps. Els indicadors que tenim a la Roca són molt rellevants i alhora preocupants: hi ha dos vehicles per habitatge, fem més de 4200 viatges cada dia fora del municipi i més del 80% dels casos utilitzem el vehicle privat. L’aposta que hem fet des de l’Ajuntament de la Roca, i que hem refermat al Pla d’Acció de l’Auditoria Ambiental, és la de prioritzar el transport públic, en autobús i en tren, perquè és la única forma que podem donar resposta a mig termini d’una forma sostenible a l’increment de desplaçaments. L’Ajuntament de la Roca està fent un enorme esforç de promoció del transport públic: destinem cada any més de 300.000 € a reforçar la concessió d’autobús de la línia amb Granollers, una inversió de les més elevades de la comarca que ens ha permès duplicar en tres anys el nombre de passatgers. Ara bé, tot i el gran esforç realitzat, no és suficient perquè sols solucionem una part del problema que és la connexió de la Roca amb Granollers, i els ciutadans es desplacen molt més enllà. Des de l’Ajuntament fem una aposta decidida pel projecte de la línia orbital ferroviària. Aquest projecte té nombrosos avantatges: és un transport públic d’alta capacitat amb flexibilitat de creixement, sostenible i inclusiu socialment. I és una línia que trenca la radialitat de les infraestructures, que potenciarà la comunicació en xarxa, millorant la connexió amb Barcelona i, al mateix temps, facilitant el desplaçament transversal. Tot i els avantatges, des de l’Ajuntament som molt conscients que hem d’assegurar que es planteja un bon projecte amb el mínim impacte ambiental. El traçat de la línia anirà en bona part paral•lel a l’autopista de Mataró, i posarem especial cura en protegir les zones properes d’especial interès ecològic, com el riu Mogent, la “bassa dels ànecs” i el Parc de la Serralada Litoral. Miquel Estapé L’Alcalde

Lots de Nadal: gegants o molins de vent ?

Aquestes festes ha estat notícia destacada en alguns mitjans de comunicació l’incident que es va produir a la Roca del Vallès en el repartiment dels lots de Nadal per a la gent gran, en els que es va incloure una ampolla de vi escumós d’Astúries enlloc d’una de cava català. Admès l’error per part de l’empresa catalana que va subministrar els lots i de l’Ajuntament de la Roca per la manca de supervisió, l’incident es va corregir immediatament i tots els avis de la Roca que ho han desitjat han pogut gaudir d’una ampolla de cava català. Feta aquest introducció creiem que és interessant analitzar el tractament d’aquest tipus de notícies que són molt “llamineres” periodísticament i la responsabilitat social que tenen, també, els mitjans de comunicació, com a quart poder de la nostra societat. Per exemple, segons la direcció de “El 9 Nou” aquesta errada mereix el principal titular, l’editorial i una pàgina sencera. D’entrada creiem que cal fer algunes matisacions sobre la reproducció de la notícia que va fer aquest mitjà. L’Ajuntament no ha enviat mil lots com deia el titular: els avis que ho desitgen passen a recollir el lot per les oficines municipals i aquest any ho han fet el 90% exactament com altres anys. La notícia diu que “alguns veïns” han retornat el lot: és cert, exactament són dos. També diu que “alguns veïns” estan molestos, tot i que a l’Ajuntament no s’ha rebut cap queixa formal de cap avi. Davant els comentaris anònims d’un avi queixant-se pel lot, podria donar els noms i cognoms de desenes d’avis que m’han agraït personalment l’atenció de l’Ajuntament. A partir d’aquestes dades objectives cadascú pot treure les conseqüències que cregui convenient: hi qui de dos lots retornats, cap queixa formal i un comentari anònim en fa una notícia de gran transcendència. Al nostre entendre, als darrers temps hi ha una part dels mitjans de comunicació i dels polítics que estan creant una Catalunya virtual, fent de l’anècdota la notícia més important, sobre-dimensionant alguns problemes, i inventant grans batalles contra gegants que a l’hora de la veritat són molins de vent. Per sort els ciutadans són molt més intel·ligents i valoren els errors en la seva justa mesura i, en el cas de la Roca, tan sols dos persones han decidit retornar el lot de Nadal, i únicament quatre avis han canviat l’ampolla per una de cava. A l’Ajuntament de la Roca no estem amb cap boicot, ni contra cap boicot de productes d’Astúries o altres parts d’Espanya. Lo ridícul de la volada que ha agafat aquest polèmica és que ningú es queixa per rebre vi de Rioja, turró d’Alacant o pernil d’Extramadura. Ni ningú es recorda que fa més de 20 anys que es reparteix cava o vi escumós català als lots de Nadal, o que enguany l’Ajuntament ha repartit entre els treballadors un lot de productes artesanals del Vallès Oriental. La immensa majoria de la gent gran (99,4%) ha entès que el lot de Nadal és simplement un detall per agrair-los la immensa tasca i dedicació al poble.

L'Escola de Música de la Roca

El primer dia del 2006 hem pogut gaudir a la Roca d’un excepcional concert de música clàssica, sota la direcció de Josep M. Sauret, veí de la Torreta, dins del cicle Filharmonia que ha aconseguit portar concerts de música clàssica de primer nivell a la Roca, gràcies a l’impuls i encert de l’ex-regidor de Cultura, Jaume Domènech, a la col·laboració del Josep Mª Sauret i, també, al suport econòmic d’algunes empreses com Caprabo. Al finalitzar aquest concert he tingut l’oportunitat de saludar a en Carles Riera, director de l’escola de música Josep Mª Ruera de Granollers i comentar alguns detalls sobre l’inici al setembre del 2006 de l’Escola de Música de la Roca, associada a la de Granollers. Després de molts anys donant-li voltes des de l’Ajuntament, enguany serem capaços de tirar endavant aquesta ambiciosa aposta per a millorar l’educació de les arts musicals al municipi. En Carles Riera m’ha fet un comentari sobre la importància de la formació artística avui en dia que m’ha portat a la següent reflexió. La formació d’ahir es fonamentava en la transmissió d’informació i alguns coneixements del professor als alumnes, i això es realitzava bàsicament durant un període fix de la vida, a la joventut. Avui amb les noves tecnologies qualsevol estudiant té moltíssima informació al seu abast i, fins i tot, és molt probable que sigui capaç de tenir-ne més que els seus professors. Tenir la informació ja no és el més important perquè aquesta canvia molt ràpidament i està a l’abast de tothom. Per això, la formació ja no pot ser un tasca puntual, sinó que s’ha de convertir en una tasca d’aprenentatge continuat durant tota la vida, posant especial èmfasi, no en la transmissió d’informació, sinó en desenvolupar habilitats, com la comunicació, el treball en equip o la creativitat, en especial en l’art. En aquest nou context la creativitat artística, i en especial la música, és més que una activitat de lleure, de gaudiment i desenvolupament personal, i és important també per al desenvolupament professional. I per tots aquests motius estem molt contents de poder engegar aquest any l’Escola de Música de la Roca.