La Maternitat d’Elna

El passat 15 de maig vam inaugurar la commovedora exposició sobre “La Maternitat d’Elna – Bressol de l’exili 1939-1944”, un homenatge a l’obra de la jove mestra suïssa Elisabeth Eidenbenz que després de la guerra civil espanyola va organitzar en la vila rossellonesa d’Elna, una maternitat on van poder atendre les parteres procedents dels camps de concentració. El 26 de gener de 1939, Barcelona va caure en mans dels franquistes, la guerra estava perduda i va començar l’exili per a milers de refugiats de tots el racons de l’Estat espanyol que s’havien refugiat a Catalunya al llarg de la guerra fugint de l’exèrcit franquista. La immensa majoria d’exiliats van ser internats per l’Estat francès en els oficialment denominats “camps d’acolliment”, veritables camps de concentració sense cap condició sanitària vigilats per tropes senegaleses. El fred, la mala alimentació i la deixadesa dels oficials al càrrec van afegir a la pena de l’exili penalitats inhumanes. Nombroses dones ingressades al camp es van veure obligades a donar a llum en pèssimes condicions en unes cavallerisses de Perpinyà. La mortaldat en aquests casos era elevadíssima: si no moria el nadó, moria la mare i, si no, tots dos. Més del 90% dels nadons no sobrevivien. Davant aquesta situació, Elisabeth Eidenbenz, una jove mestra suïssa que havia seguit la guerra civil atenent els infants refugiats al bàndol republicà, va organitzar en una residència campestre abandonada a la vila d’Elna una maternitat on atendre les parteres procedents dels camps i els seus fills. Amb pocs recursos però amb molta il·lusió, van aconseguir que més del 90% dels nadons sobrevisquessin. Hi van néixer 597 infants, la major part fills de republicanes arribades a l’exili des de Catalunya, tot i que també hi havia infants jueus i d’altres procedències. La maternitat d’Elna no és un record d’una experiència dramàtica sinó que, tot i la cruesa del moment, és un cant a la vida i a l’esperança, com ens diu l’Alcalde d’Elna, Nicolàs Garcia, que ens va acompanyar a l’acte. Va ser una experiència tan intensa que tots els fills nascuts a Elna s’anomenen a ells mateixos germans, fills d’una segona mare l’Elisabeth Eidenbenz (l’Isabel com l’anomenaven col·loquialment perquè els costava pronunciar el seu nom).

També ens va acompanyar l’Assumpta Montella, autora de l’exitós llibre “La maternitat d’Elna: bressol dels exiliats” , que ha aconseguit donar a conèixer l'experiència de la maternitat d’Elna. El Nicolàs i l’Assumpta ens parlen de l’Elisabeth, que encara viu a Austria i que té cap a 94 anys, com una persona amb una enorme humanitat, que diu que no mereix cap reconeixement, que simplement va fer el que creia que havia de fer i que, fins i tot, insisteix que no la va fer prou bé perquè podia haver salvat més nens. Els que tingueu interès en aquest tema teniu l’oportunitat de gaudir-ne fins al 3 de juny, data en la que presentarem el llibre “Éxodo” guanyador del Premi Romà Planas i Miró de l’Arxiu de la Memòria Popular. Aquest dia tindrem l’oportunitat d’escoltar el commovedor testimoni de la Remeis Oliva, autora del llibre, que va estar internada en un camp de concentració a França i va tenir un fill a la maternitat d’Elna. Gràcies a la col·laboració del programa Memorial Democràtic del Departament de Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya per a donar-nos l’oportunitat de gaudir d’aquesta excel·lent exposició.