Resposta a l'article sobre “El boicot a ERC de la Roca"

En relació a la notícia publicada el passat 23 de desembre amb el títol “El boicot a ERC de la Roca” l’Ajuntament de la Roca del Vallès vol fer els següents aclariments. Fa un parell d’anys l’Ajuntament de la Roca va aprovar per unanimitat una ordenança de convivència ciutadana que regula la publicitat al carrer amb pancartes, rètols i cartells per qüestions d’ordre públic, d’estètica i també de seguretat. La Roca pateix un alt nivell d’incivisme en relació a aquest tema i per això els serveis de neteja tenen instruccions d’actuar amb rigor i celeritat a l’hora de treure publicitat il·legal de la via pública. A mitjans de novembre el grup municipal d’ERC va sol·licitar la sala de la biblioteca per a organitzar una xerrada sobre l’Estatut sense fer cap menció a la publicitat a la via pública. L’Ajuntament va autoritzar la utilització de l’espai i, a més, per a facilitar l’acte va canviar l’horari d’un acte infantil previst al mateix temps, va canviar l’horari dels treballadors de la biblioteca, va anunciar-lo a l’agenda de la web municipal i es va menció al butlletí municipal. Ens sembla molt recargolat interpretar que tot aquests esforços tenien com objectiu boicotejar l’acte. A finals dels mes de novembre els carrers de la Roca estaven plens de publicitat del grup municipal d’ERC i de les Joventuts d’ERC sobre diversos actes polítics. Concretament es van penjar pancartes (sense cap sol·licitud d’autorització prèvia com marca l’ordenança), es van penjar rètols i cartells a parets (per exemple a l’edifici de l’Ajuntament), façanes, fanals, parades d’autobús, etc. que estan expressament prohibides per les ordenances i que poden ser motiu de sanció. Els serveis de neteja municipals van retirar de forma immediata la publicitat il·legal. Assabentat de l’incident l’Alcalde va explicar de seguida i personalment al regidor d’ERC els fets i li va recordar que no estan permesos els cartells i rètols excepte en els espais habilitats, i li comunicava l’autorització per a tornar a penjar les pancartes, una vegada ja s’havia fet la sol·licitud corresponent. El grup municipal d’ERC i la JERC no són les primeres entitats que han penjat publicitat incorrectament però si que és la primera vegada que es fan acusacions de boicot i de persecució que rebutgem completament. A més, creiem que és una actitud deplorable que es vulgui aprofitar aquest desafortunat incident per a resoldre discrepàncies personals, atacant al secretari de l’Ajuntament que l’únic que ha fet ha estat seguir les directrius polítiques de fer complir l’ordenança de convivència ciutadana. Ens sembla molt sorprenent que el grup municipal d’ERC es justifiqui dient que desconeixia els detalls de l’ordenança que va votar favorablement i que alegin que en la sol·licitud del local hi havia “implícitament” (sense mencionar-ho) la petició de penjar pancartes i cartells il·legals. Ens preguntem què faria aquest grup polític, si algun dia té responsabilitats de govern, davant un veí que hagi fet una infracció i que ho justifica per desconeixement de les normatives. O que argumenta que considera que estava autoritzat a cometre la infracció perquè estava “implícit” a la sol·licitud, tot i que no en feia cap menció. Davant de tot això volem lamentar els fets succeïts i que, enlloc de fer un esforç conjuntament per a corregir errors i trobar solucions (com s’ha fet amb altres entitats), es vulgui esbombar la polèmica. Ens sap greu que la conferència sobre l’Estatut s’hagués de suspendre per manca de públic però això no es imputable a l’actuació de l’Ajuntament. Les normes municipals són de compliment per a tothom i no podem acceptar que una entitat, encara que sigui el grup d’ERC, ens exigeixi que no se li apliqui l’ordenança que regula la publicitat. Tot el contrari: creiem que els partits polítics hem de donar exemple en el compliment de les normes per a després poder ser exigents amb tota la societat. Carles Fernández, Regidor Miquel Estapé, Alcalde

Desagradables fets del ple del 15 de desembre

Em comenten que els fets que es van produir al final del darrer ple del 15 de desembre van ser desagradables. Hi estic totalment d’acord: per a mi, com Alcalde, és molt desgradable tenir que aixecar la veu per a mantenir l’ordre de la sessió. És molt desagradable que no es pugui debatre amb tranquil·litat els temes del ple. És molt desagradable que t’insultin en públic com va fer una senyora. És molt desagradable que s’enganyi a alguns veïns sobre el funcionament d’un ple, dient-los que es tractarien alguns temes sobre Can Colet i el TGV que no estaven a l’ordre del dia. I és molt desagradable que hi hagi uns veïns (encara que siguin un parell) que intentin interrompre sorollosament un acte democràtic com el ple municipal. Pels que desconeixen el funcionament d’una sessió plenària vull recordar que consta de vàries parts. Hi ha un apartat on es debaten i es voten pels càrrecs electes els assumptes de l’ordre del dia. Hi ha un altra apartat on els partits polítics poden fer precs i preguntes sobre qualsevol tema. I finalment, a la Roca tenim la tradició (tot i no tenir cap obligació legal) de fer un torn de precs i preguntes obert al públic, amb la única limitació de fer referència a algun assumpte de l’ordre del dia, ja que d’altra manera els plens serien interminables. Tot i això, el darrer ple va acabar a les 00:30h del matí, després de quatre hores i mitja de debat. Les persones que es volen interessar sobre altres temes tenen l’oportunitat de demanar una reunió i parlar-ho amb calma amb l’Alcalde, el regidor o el tècnic corresponent. Com ho havia fet una setmana abans l’Associació de Veïns de Can Colet amb qui vam tractar de forma detallada i durant una hora alguns dels problemes que els afecten. O com han fet més d’una vintena de veïns amb qui m’he reunit individualment per a tractar com els afecta el TGV. Quan hi ha persones que volen canviar l’ordre del ple, modificar les normes de participació al seu gust, interrompre el ple, llençar insults contra l’Alcalde,... es poden fer tres coses. Primer, suspendre el ple. Segon, fer desallotjar per la policia les persones que estan provocant. O tercer, intentar (encara que sigui aixecant el to de veu) posar ordre i continuar el ple per respecte a les persones que estan tenint un comportament correcte i que han demanat la paraula. En el darrer ple vaig triar aquesta tercera opció, encara que no és la més fàcil. Davant fets com aquest, on es llencen insults contra l’Alcalde, es provoca i es vol pervertir un acte democràtic no es pot mantenir l’equidistància i repartir crítiques a tothom per igual. Hi ha situacions que són de blanc o negre, on no valen els matisos, ni les mitges tintes. Sols val la condemna contundent.

La Roca cada dia més solidària

El passat 18 de desembre el club d’atletisme Elskekorrenmolt va organitzar una cursa amb la participació de 640 persones per a recollir fons per a combatre les malalties mentals dintre de les activitats de la Marató de TV3. Càritas va organitzar el 17 i 18 de desembre la tradicional recollida d’aliments per a les famílies necessitades. El 2 de gener Mà Oberta tornarà a fer la recollida recollida de paper, vidre i ampolles de cava a la plaça St. Jordi. L’AMPA de l’escola Pilar Mestres està agermanada amb l’”escuelita” de El Salvador i organitza cada any una caminada benèfica. I des de l’Ajuntament hem signat un conveni de col·laboració amb el centre d’acollida el Xiprer i hem aprovat en destinar el 0,9% del pressupost del 2006 per a projectes de solidaritat i cooperació amb el 3er món, amb l’objectiu d’arribar a l’1% al 2007. Hem d’estar contents perquè la Roca del Vallès cada dia és més solidaria. Ara bé, tot i que és important recollir fons per als més necessitats, hem de ser conscients que fent un donatiu econòmic un parell de vegades a l’any no n’hi ha prou. La millor forma de col·laborar amb els països pobres és ajudar-los a que es guanyin la vida amb el que tenen i la majoria sols tenen l’agricultura. Els països occidentals donem multimilionàries subvencions als nostres productes agrícoles que, a vegades, afoguen les economies d’aquests països pobres, fins arribar a l’absurd que en alguns països del 3er món és més barato comprar un 1 kg d’arrós de fora que de la collita local. O a l’absurd que la subvenció que rep una vaca europea és més gran que els ingressos d’un nen d’Àfrica. Per això és tan important el recent acord de l’Organització Mundial del Consum per a que s’acabin les subvencions als productes agrícoles que fan una competència deslleial als productes del 3er món.

Serveis a la gent gran, prioritat pel 2006

Als darrers anys s’han produït importants canvis a la nostra societat en relació a la gent gran. L’increment de l’esperança de vida està comportant un envelliment de la població. La incorporació (legítima i necessària) de la dona al mercat laboral fa difícil que la família pugui dedicar-se a l’atenció dels avis durant tot el dia. I a més ens trobem que cada dia hi ha més persones que viuen soles. Aquests canvis socials fan urgent un replantejament dels serveis a la gent gran, tan des de del punt de vista de la família, com des de l’Administració Pública. Els estudis ens indiquen que la gent gran vol continuar vivint, mentre els sigui possible, a prop de la família i dels seus, i també ens expliquen que es pot fer molt en la prevenció de les dependències actuant de forma coordinada els serveis sanitaris i els assistencials, tal com estem promovent a la Roca entre l’Àrea Bàsica de Salut i els Serveis Socials de l’Ajuntament. Des de l’Ajuntament hem preparat una ambiciosa proposta per a donar resposta a aquestes necessitats amb l’objectiu de, tal i com determina la “Carta de Drets i Deures de la Gent Gran de Catalunya”, de garantir una vida de qualitat i digne, activa i participativa, promovent l’autonomia i el desenvolupament personal. La proposta que presentem té tres eixos bàsics. Primer, la millora dels serveis d’atenció domiciliària i teleassistència que s’estendrà a tota la gent gran mitjançant un sistema de copagament en funció del nivell d’ingressos. Segon, transformar els casals d’avis en centres de serveis a la gent amb serveis de menjador, activitats de lleure, fisioteràpia, podologia, perruqueria, recuperació dels hàbits d’autonomia, seguiment d’alteracions de la salut i sobretot de suport personal, social i familiar. I tercer, construir pisos tutelats, habitatges en llocs cèntrics amb serveis i espais especialment dissenyats per a la gent gran. Per completar el ventall de serveis a la gent gran properament iniciarem converses amb el Departament de Benestar i Família (administració competent en serveis socials) per a estudiar la viabilitat de la construcció d’un centre de dia i d’una residència assistida al nostre municipi. Aquesta és la nostra prioritat pel 2006: ajudar als mes grans a que tinguin la vida digne i de qualitat que es mereixen, i també ajudar a la família a conciliar els requeriments de la vida moderna amb l’atenció als nostres pares i mares.

“La Roca és un municipi amb unes grans possibilitats de futur”

Entrevista a Miquel Estapé (PSC-GiR) Alcalde de la Roca del Vallès Amb els objectius clars i precisos de seguir millorant la vida dels ciutadans i amb una gran sensibilitat social cap als més necessitats, busca millorar els serveis i promoure la convivència i integració de —la Roca, Santa Agnès, i la Torreta— els tres pobles, en un gran municipi. —¿Com definiria el vostre projecte per a la Roca? —El nostre projecte és de llarg abast. El portem desenvolupant des de 1995, i és un projecte col·lectiu, amb el suport d’un ampli grup de roquerols que tenen una gran sensibilitat social i que treballa per l’interès general. D’aquest pla 1995 -2003 (PSC), amb el lideratge d’en Salvador Illa, hem assolit tots els temes importants i prioritaris del municipi, com urbanitzar la majoria dels carrers del municipi i engegar els serveis i equipaments bàsics que necessiten els ciutadans. Per aconseguir transformar la Roca, s’ha hagut de fer un gran esforç de canvi a l’Ajuntament, modernitzar la seva gestió, millorar els procediments administratius i treballar amb molt de rigor en l’àmbit econòmic. —¿En quina fase d’execució es troba el nou pla (2003 – 2007)? —Ja tenim executat més del 50% del pla d’actuació municipal. En els dos primers anys hem fet un esforç molt important per iniciar o completar els equipaments previstos com el centre cultural de la Roca, la piscina de Santa Agnès, el camp de futbol de la Torreta, l’escola bressol “les Orenetes”, el centre cultural de la Torreta, el pavelló poliesportiu, etc. També hem millorat molts serveis, com per exemple reforçar la seguretat amb una ampliació del 30% dels policies municipals, hem fet l’auditoria ambiental amb més de 300 accions per als propers 10 anys, o bé, hem fet un altre gran esforç de millora del transport públic. Fa 10 anys la Roca estava a la cua dels municipis. Avui no tenim res que envejar a cap poble del Vallès Oriental i de Catalunya. —¿A partir d’ara quines són les prioritats de la seva gestió? —Primer, acabar el pla d’actuació municipal 2003 – 2007, tot i que també hi ha prioritats i objectius molt clars que em fan molta il·lusió d’emprendre, encara que moltes vegades no es vegin però que són molt importants. —¿Quins serien? —A través de totes les obres de govern volem impulsar la convivència, els valors de la tolerància, la solidaritat, el diàleg i el servei als altres. —¿I per als joves? — La prioritat per als joves és la construcció d’habitatge social. Com Alcalde em preocupa molt que alguns dels nostres joves hagin de marxar de la Roca perquè no poden pagar-se un pis. Estem treballant en el desenvolupament del pla d’habitatge que vam presentar abans de l’estiu per a la construcció de més de 100 habitatges, que es destinaran majoritàriament per a joves. Ningú pot negar que hi ha un greu problema del preu de l’habitatge i per això em preocupen molt les crítiques que hi ha hagut a la Roca envers la vivenda social. Em semblen injustes i, a més, fruit de la desinformació, perquè el més important de l’habitatge social és que permetrà que els fills de la Roca continuïn vivint en el municipi que estimen i a on tenen la família i els amics. —Parla dels joves, ¿i la gent gran? — Som un govern de gran sensibilitat amb els nostres pares i avis. Ens recordem d’ells, de les seves necessitats. Al 2006 la nostra prioritat serà la gent gran. Per això transformarem els casals existents en centres integrals de serveis adaptats específicament per a la gent gran, potenciarem l’atenció domiciliària per a què estigui a l’abast de tothom i engegarem un projecte de pisos dotacionals, especialment adaptats i amb serveis específics per a la gent gran. L’objectiu important és aconseguir que la gent gran estigui ben atesa i al mateix temps se senti útil i es mantingui relacionada i no pas en soledat; sens dubte és allò bàsic per mantenir la seva qualitat de vida. —¿Com veu el futur de la Roca? — La Roca és un municipi amb unes grans possibilitats de futur. La Roca gaudeix d’un important patrimoni natural i cultural, està situada en un lloc estratègic de pas a Catalunya, a la zona metropolitana, i tenim unes excel·lents comunicacions, i disposem d’un territori extens (37 Qm2) amb un nivell d’ocupació baix, de menys del 15%. Una de les crítiques que rebem és sobre el creixement urbanístic. En aquest tema hem de ser molt clars i no es pot intentar enganyar a la gent. La Roca no creix més que els municipis del voltant, i aquest creixement ve donat per una forta demanda de ciutadans que busquen municipis amb més qualitat de vida i per un pla general d’ordenació urbana (aprovat el 1991 per CiU, ara a l’oposició) que permet aquest creixement i que dóna uns drets a uns propietaris. El que estem fent des del PSC-GiR és (com no pot ser d’una altra forma en un estat de dret) respectar els drets però ser molt exigents amb les obligacions per assegurar un creixement ordenat, amb criteris de sostenibilitat i de respecte al medi ambient, i promovent l’habitatge social. Si la Roca sap gestionar bé el seu futur protegint el patrimoni, aprofitant-se de ser una cruïlla de comunicacions privilegiada, fent una gestió molt curosa del territori, pot ser un important pols d’atracció de projectes de serveis de qualitat, de creació de riquesa, de recuperació del nostre patrimoni natural i històric, i de generació de benestar per a tots els roquerols. Miquel Estapé (PSC-GIR) Alcalde de la Roca del Vallès Dialogant, imaginatiu a l’hora d’enfocar els problemes, ha treballat des de jove per al seu municipi, com a veí, en diferents associacions, com a regidor i ara com Alcalde des de l’1 d’octubre de 2005. Abans de ser alcalde ha estat regidor d’Hisenda, Joventut i Societat de la Informació i 1er. Tinent d’Alcalde i regidor de l’Àrea de Territori. Nascut al 1969 a la Roca del Vallès, està casat i té 3 fills. És enginyer de Telecomunicacions (UPC) que va completar a la University of London amb un programa Erasmus. Altres estudis que completen la seva formació són un Programa de Desenvolupament Directiu (IESE – 1999).

Problemes de partit o problemes de municipi ?

Massa sovint en política no es diferencien (o no es volen diferenciar) els problemes d’un partit polític que té responsabilitats de govern i els problemes que afecten al municipi i que transcendeixen a la formació política que governa en un moment donat. Aquesta miopia política porta a aprofitar qualsevol oportunitat per a desgastar al partit que governa, amb l’argument que tot si val per aconseguir guanyar el poder. En podria comentar forces exemples però ara vull comentar un d’ells que es va comentar en el debat del ple municipal del mes de novembre de 2005. Fa referència a la tendència, cada dia major, d’algunes persones de presentar recursos contra totes les decisions administratives d’un projecte urbanístic per a veure si “sona la flauta” i algun prospera i bloqueja el desenvolupament del projecte, amb tots els prejudicis econòmics que comporta als propietaris i a l’Ajuntament. Si això passa (i pot passar tenint en compte que les tramitacions urbanístiques són complexes i que no tots els jutges tenen el nivell de preparació suficient) es demanen compensacions econòmiques que no pertoquen (això hi ha qui li diu xantatge) per a retirar el recurs. A la Roca no hem entrat, ni entrarem mai en aquests jocs, tot i que hi ha altres municipis que han acabat cedint perquè un han considerat (equivocadament al meu entendre) un mal menor. Per molts motius no ho farem, però el principal és que el ciutadà acaba ser el principal perjudicat perquè l’Ajuntament disposa de menys recursos per a prestar serveis i invertir. El darrer cas que ens hem trobat fa referència a un recurs i una petició d’anotació preventiva al registre de la propietat en la venda d’una parcel·la d’aprofitament mig propietat de l’Ajuntament al polígon de Can Font de la Parera que ha bloquejat durant els darrers sis mesos un conjunt d’inversions que estaven condicionades als ingressos d’aquesta operació. Són inversions importants com la reforma del Casal dels Avis de la Roca centre, del Casal dels Avis de la Torreta, l’ampliació del cementiri, la passera entre l’escola bressol “les Orenetes” i l’escola Pilar Mestres, la urbanització de l’accés a la urbanització de Sant Carles, la reforma de la plaça Valldoriolf o el centre cultural de la Roca centre, entre d’altres. El ple de novembre vaig demanar el recolzament polític dels grups de l’oposició davant la mala fe de les persones que presentaven el recurs. Un recolzament que era bàsicament moral, però tenia la virtut d’enviar un missatge clar i contundent de tots els partits polítics als presumptes oportunistes i xantatgistes que a la Roca del Vallès no es negocia, ni es paga més del que legalment pertoca. Un recolzament per a deixar clar que hi ha problemes que són de tot el municipi, no d’un grup polític, i que són independents de qui té la responsabilitat de governar. Un recolzament per fer palès que ni ara, ni en futur es pagaran compensacions que no pertoquin. Malauradament no vaig obtenir el suport "moral" de cap grup de l'oposició: ni de CiU, ni d'ERC. En Manel Álvarez de CiU va comparar la situació judicial de la Roca amb Marbella i en Francesc Jiménez d’ERC va dir que si teníem dificultats era perquè hi havia quelcom que fèiem malament. Doncs bé, el divendres 2 de desembre de 2005 vam desbloquejar l’operació de venda de la parcel·la de Can Font de la Parera i totes les inversions abans esmentades es faran, tot i la manca de col·laboració de l’oposició. En aquest cas ha tornat a quedar retratat cadascú: qui és responsable per assumir el govern municipal i qui es mou sols pel principi que el fi justifica els mitjans.