Qui vol (realment) fer habitatge públic ?

L’habitatge públic és molt necessari i positiu, tot i que hi ha qui en té una mala imatge. S’ha de deixar clar que no és per a uns pocs, ja que el topall d’ingressos màxims el compleix el 80% de la població. I s’ha de dir, sense embuts, que avui les promocions d’habitatge públic no generen barris marginals perquè es fan conjuntament amb habitatges lliures, integrats socialment i urbanísticament. D’entrada tots els partits afirmen que estan a favor de l’habitatge protegit però a la pràctica ens trobem amb fortes contradiccions. Per exemple quan el Sr. Jiménez d’ERC diu que “el nostre objectiu és el creixement zero”: és impossible fer habitatge públic sense construir, sense créixer. O quan el Sr. Ros de CiU diu que "voldran fer una mena de gueto al pla de les Hortes" (ple 3-2-05) parlant de l’habitatge social amb un to despectiu i amb afirmacions falses perquè sols el 27% del sector seran públics. O bé quan des d’ERC es diu que “defensem que cada pla parcial ha de suportar el percentatge d’habitatge social que li pertoca” (ple 3-2-05), utilitzant la paraula “suportar” com quelcom negatiu i sense tenir en compte que fer habitatge protegit on el model del pla general és de “cases amb jardí” és un disbarat urbanístic i malbaratar els recursos públics. Mentre CiU acusa que “el PSC no té cap interès en l’habitatge social” (ple 6-4-2006) aprovem un conveni amb l’Incasol per a la construcció de 75 habitatges protegits que malauradament no va comptar ni amb el recolzament de CiU, ni d’ERC. Davant aquests fets ens preguntem “qui vol realment fer habitatge públic?”.