Per què es fan tantes cases a la Roca ?

Aquesta setmana han visitat l’Ajuntament un grup de nens i nenes de 3er de primària de l’escola Pilar Mestres i, com és habitual, hem organitzat una sessió de preguntes a l’Alcalde. Aquestes trobades són molt refrescants i entretingudes, tot i que les preguntes que fan aquests nens a vegades no són gens fàcils. Els nens tenen la seva pròpia visió de la Roca i tenen clar les coses que els agradaria millorar. Una nena m’ha preguntat “per què es fan tantes cases a la Roca ?”. No és la primera vegada (ni serà la última) que els nens fan aquesta pregunta quan venen a l’Ajuntament i demostra la sensibilitat que tenen per l’entorn. En aquests casos faig dues preguntes als nens: “quants nens heu nascut a la Roca ?” Aproximadament el 50% responent que han nascut a la Roca. I després pregunto “quants nens teniu pares nascuts a la Roca ?” I el percentatge es redueix al 25%. La resposta a la pregunta del per què de tants habitatges segurament s’ha de buscar a cada casa de cada nouvingut i esbrinar perquè van decidir venir a viure a la Roca. Per cert, els temps no han canviat tant, perquè si fem aquest exercici entre els càrrecs electes de l’Ajuntament (amb una mitjana d’edat de 40 anys) ens trobem que el resultat és molt similar: el 54% dels regidors han nascut al municipi i sols el 30% dels seus pares són fills de la Roca. Molts ciutadans que viuen a Barcelona i conurbació estan buscant un nou habitatge a la segona corona metropolitana, com el Vallès, bàsicament per dos motius: pels preus de l’habitatge que són sensiblement menors i per la recerca d’una millor qualitat de vida a prop d’un entorn més natural i menys dens. Aquesta tendència és molt intensa i en molt pocs anys més de 250.000 persones (el que equival a tota un ciutat de les grans com Terrassa) han deixat de viure a Barcelona i rodalies, per anar a viure a la segona corona metropolitana. Darrerament s’han publicat a la premsa les xifres de construcció d’habitatges a la comarca durant els darrers 6 anys (del 2000 al 2005) i mostra la important activitat urbanística com a resposta a la forta demanda d’habitatges. Dins d’aquest context de creixement general, les dades que s’han publicat mostren que La Roca ha crescut, en comparació, de forma moderada: si mirem el nombre total d’habitatges construïts la Roca és el 12è de la llista, darrera de Cardedeu, la Garriga, les Franqueses, Parets o Llinars. El quadre demostra que les crítiques, a vegades molt agressives, sobre el creixement urbanístic de la Roca no està fonamentades en dades objectives. La Roca ha crescut als darrers anys, però tant en nombre d’habitatges, com en població, com en densitat (nombre d’habitatges per Qm2) estem per sota de la mitjana de tots els municipis comparables del nostre entorn. Hi ha qui podria dir que a la Roca amb els nous sectors en desenvolupament en curs creixerem molt. Ara bé, en les nombroses oportunitats que he tinc d’intercanviar opinions amb altres Alcaldes de la comarca, aprofito sempre l’oportunitat de preguntar quants habitatges tenen previst construir durant els propers anys, i tots em comenten que continuaran creixent força i em parlen d’unes xifres que estan per sobre del que tenim previst a la Roca. Per cert, una resposta que és independent del partit polític que governa, ja sigui alcaldes de CiU, d’ERC o del PSC. El gran repte que tenim és el gestionar de forma racional aquest creixement. D’una forma compacta amb grans espais verds públics. Protegint les zones d’interès ambiental. Planificant bé els nous serveis i equipaments. Promovent l’habitatge social. I integrant als nouvinguts a les entitats i activitats del municipi per a mantenir la personalitat i tradicions de Sta. Agnès, la Torreta i la Roca.

2006: Any dels serveis a la gent gran i de l’habitatge social

Comencem el 2006 amb dues prioritats. Primer, la millora dels serveis a la gent gran amb la transformació dels casals d’avis en centres d’atenció a la gent gran i la posada en marxa del servei d’atenció domiciliària per a tothom amb un sistema de copagament en funció del nivell d’ingressos. I segon, la redacció dels projectes d’habitatge social per engegar la construcció al 2007. Dues prioritats molt clares que responen a dues grans necessitats. A més, portarem a terme 30 altres actuacions com la construcció del centre cultural de la Roca centre, l’inici de l’escola de música, la reforma de la plaça de Valldoriolf de la Torreta, el condicionament de l’Horta de la Rectoria de Sta. Agnès, el reasfaltat de carrers, el projecte del casal d’entitats o els projectes de condicionament de carrers de diverses urbanitzacions. Comencem l’any, també, amb dues bones notícies per la Roca que vull destacar. S’han presentat les xifres de viatges en autobús i la Roca és el municipi de la comarca on s’utilitza més l’autobús. L’aposta decidida en millorar el transport públic ha donat els seus fruits: en tres anys s’ha duplicat el nombre de viatges i continua creixent amb les noves millores, com la reducció a 15 minuts de la freqüència de pas en hora punta. I, per altra banda, la Generalitat ha presentat l’estudi de la futura línea orbital ferroviària entre Mataró i Vilanova i la Geltrú que passarà per la Roca, Granollers i Sabadell. Que tinguem una estació de tren, encara que sigui a mig termini, és una bona notícia perquè és un important dinamitzador social i econòmic i perquè ens assegura poder donar una resposta a les futures demandes de mobilitat. Ara bé, caldrà assegurar que es redacta el millor projecte que garanteixi el mínim impacte ambiental.

La Roca puja a l’autobús

El passat 27 de gener la Revista Vallès publicava les estadístiques comparatives d’utilització del servei públic d’autobús dels municipis de la comarca per al 2004 (veure quadre adjunt). Ens ha sorprès molt satisfactòriament que la Roca sigui el 3er municipi de la comarca en número de viatges totals en autobús, després de Granollers i Mollet, que són dos poblacions molt més grans. Ara bé, si fem l’anàlisi en valors relatius, és a dir, el nombre de viatges per habitant, ens trobem que els roquerols hem agafat l’autobús 15 vegades al 2004 de mitjana (16 vegades pel 2005) i, per tant, és el municipi de la comarca amb el nivell més elevat d’utilització de l’autobús públic. Aquestes dades ens serveixen per a confirmar que vam prendre una molt bona decisió ara fa tres anys quan vam apostar per millorar substancialment el servei d’autobús que ens ha permès duplicar el nombre de viatgers en aquest període, i continua creixent. Des del passat mes de setembre hem fet un altre esforç i hem implantat una nova línia que ens permet reduït la freqüència del servei a 15 minuts aproximadament durant les hores punta (de 7 a 9.30 i de 17 a 20.30 hores). I aquesta setmana presentem un vehicle nou, adaptat a les persones amb discapacitats i que incorporarà les més avançades tecnologies per a que properament puguem instal•lar a les parades planells amb informació sobre el proper autobús i el temps d’espera. La única forma amb que podem donar resposta d’una forma sostenible al gran increment de la mobilitat que tenim a tota la zona metropolitana és prioritzant el transport públic, en autobús o en tren. A més, és el sistema socialment més just perquè evita l’exclusió dels col•lectius, com ara joves, gent gran, dones o immigrants que no disposen de vehicle propi i per tant tenen moltes dificultats per a desplaçar-se a la feina o per accedir a determinats serveis.

Resposta a l'article de la Sra. Rosa Junyent: “Censura a l’Ajuntament de la Roca”

Agraïm a la Sra. Rosa Junyent el seu article d’opinió de la setmana passada: no era la nostra intenció posar més llenya a les brases, però el seu escrit ens dóna l’oportunitat d’explicar els greus incidents que va provocar aquesta senyora en el ple de desembre de 2005. La senyora Junyent és força coneguda a la Roca pel seu tarannà i “modèstia”. Sols cal recordar el seu famós article de l’estiu passat en el que s’atribuïa el mèrit d’haver aconseguit modificar, ella tota sola, el traçat del TGV al seu pas per la Roca, sense haver fet un sol escrit d’al·legacions proposant alternatives, ni un sol viatge a Madrid, ni cap reunió amb responsables del Ministeri de Foment, ni de la Generalitat. Actuacions que sí va fer l’Alcalde de la Roca i els diversos municipis de la comarca implicats, conjuntament amb el Consell Comarcal. Pels que desconeixen el funcionament d’una sessió plenària cal recordar que aquesta consta de vàries parts. Hi ha un apartat on es debaten i es voten pels càrrecs electes els assumptes de l’ordre del dia. Hi ha un altre apartat on els partits polítics poden fer precs i preguntes sobre qualsevol tema. I finalment, a la Roca tenim la tradició de fer un torn de precs i preguntes obert al públic, tot i ser poc habitual i sense cap obligació legal, amb l’única limitació de fer referència a algun assumpte de l’ordre del dia, ja que d’altra manera els plens serien interminables. En perfecta conxorxa amb el grup de CiU, que va demanar informació sobre el TGV i a la qual l’Alcalde va respondre extensament, la Sra. Junyent va voler intervenir saltant-se el normal funcionament del ple i no va fer cas a les reiterades peticions de l’Alcalde. Aleshores la Sra. Junyent va provocar uns fets molt desagradables. Perquè és molt desagradable (per dir-ho de forma suau) interrompre sorollosament un acte democràtic com un sessió plenària, insultar a l’Alcalde qualificant-lo de feixista o enganyar a alguns veïns sobre el funcionament d’un ple, dient-los que es parlaria del TGV quan no estava a l’ordre del dia. Les persones que es volen interessar sobre altres temes tenen l’oportunitat de demanar una reunió i parlar-ho amb calma amb l’Alcalde, el regidor o el tècnic corresponent. Com ho havia fet una setmana abans l’Associació de Veïns de Can Colet amb qui es va tractar extensament el traçat del TGV, entre molts altres temes. O com han fet més d’una vintena de veïns que s’han reunit individualment amb l’Alcalde per a tractar com els afecta el TGV. O com vam tornar a fer amb mitja dotzena de representants de l’Associació de Veïns una setmana després del ple (entre les que no estava la Sra. Junyent) per a explicar-los detalladament la reunió que s’havia tingut amb ADIF, empresa pública encarregada de les obres del TGV. Per tots aquest motius sobta enormement que mentre s’estan fent reunions entre l’Alcalde i l’Associació de Veïns, la Sra. Junyent vulgui assumir una representació i un protagonisme que no li pertoquen. La Sra. Junyent és l’expresidenta de l’AAVV de Can Colet, però el seu darrer càrrec conegut és ser membre de la candidatura municipal de CiU: no entenem perquè s’entesta en amagar-ho perquè al nostre entendre el seu compromís polític l’honora. Creiem que si el que es vol es resoldre els problemes, l’Ajuntament disposa de suficients mecanismes de relació amb les entitats i els veïns per poder discutir els temes que els preocupen. Per tant solament podem entendre l’actitud de CIU i de la Sra. Rosa Junyent com una tàctica per intentar desgastar l’equip de govern sense que els preocupi la solució real dels problemes, solució que no es dóna amb unes preguntes al Ple, sinó amb el treball constant que s’està fent des de l’Ajuntament. Ens sap greu que una veïna de la Roca tingui aquests sentiments d’animadversió, ressentiment i manca d’educació cap a l’Alcalde. Ara bé, l’Alcalde i tot l’Ajuntament continuarà treballant, conjuntament amb l’AAVV de Can Colet i Can Borrell, i dedicant totes les energies per a minimitzar l’impacte ambiental del TGV al seu pas pel nostre municipi. Aquesta és la nostra prioritat perquè ens hi juguem molt i no perdrem el temps en discussions i provocacions que intenten desviar-nos d’aquest objectiu. Carles Fernandez Miquel Estapé