No tot val en política

En relació a l’article del Sr. Ros, cap de llista de CiU de la Roca, del passat 19 de desembre vull respondre als arguments que s’hi exposen però no penso perdre ni un segon en contestar les greus acusacions que fa contra la meva persona i cap als serveis tècnics de l’Ajuntament. Cadascú té el seu tarannà i el meu, i el del meu grup polític, no és el d’anar escampant difamacions sense fonament, amb ràbia i certa frustració. No tot val en política. Jo crec en una pràctica política amb dignitat i desitjo un tracte respectuós a tothom començant per vostè. El Sr. Ros discrepa de les meves dades sobre el pla de les Hortes i denuncia diverses il·legalitats. Les dades que vaig publicar corresponen a les dades oficials de la proposta aprovada inicialment pel ple i que ara ha de tramitar la Generalitat. Si no hi està d’acord ho té ben fàcil: pot presentar al·legacions, recursos i fins i tot contenciosos administratius. Li recordo, però, que el projecte del pla de les Hortes ha estat avalat per quatre tècnics de l’Ajuntament i d’un extern, un reconegut professor de l’Escola d’Arquitectura del Vallès. Potser ens tornarem a trobar amb el mateix que amb la campanya contra els Maiols – Can Planas, on el Conseller de Política Territorial i el Director General d’Urbanisme - del seu mateix grup polític - el van desautoritzar completament i això ha provocat que ara hi hagi qui es sent enganyat i frustrat amb les seves falses acusacions i promeses. Davant de qüestions tan complexes jurídica i urbanísticament no hi ha veritats absolutes i li suggereixo que tingui menys arrogància, i sobretot més humilitat i respecte a l’opinió d’altres tècnics començant pels de l’Ajuntament, sobretot si aspira un dia a governar el municipi. El Sr. Ros preveu que aquest projecte tindrà un greu impacte negatiu sobre el casc antic. Tots recordem que ja va fer previsions catastròfiques amb el camp de futbol, la piscina, la biblioteca, els Maiols - Can Planas i el centre d’atenció primària, entre d’altres. Precisament ara que acabem de complir un any del CAP podem comprovar que no s’ha acomplert cap dels seus mal auguris. Amb aquest historial té molt poca, per no dir nul·la, credibilitat a l’hora de fer prediccions. Temps al temps amb el pla de les Hortes. El seu estil d’oposició davant de tots els nous projectes segueix sempre el mateix patró: primer fa una desqualificació absoluta encara que sigui contradictòria, després parla de suposades il·legalitats que mai s’acaben demostrant i finalment ho acompanya amb una escampada de desinformació, tirant la pedra però amagant la ma. Pel mig s’oblida del més important de fer oposició que és plantejar alternatives viables i realistes. És fàcil fer crítiques a tort i a dret. És molt més difícil plantejar un projecte alternatiu perquè això significa concretar i mullar-se, i de ben segur que no es pot deixar content a tothom. Per exemple, per què no ha presentat una proposta diferent al desenvolupament del pla de les Hortes? És que prefereix la proposta actual del pla general ? O potser s’estima més el projecte que es va presentar a l’any 99 durant la moció de censura quan assessorava urbanísticament al govern de trànsfugues ? Totes aquestes propostes urbanitzaven més del 50% del pla de les Hortes, molt més que el 20% que ara proposem. Com a regidor tinc uns deures i també uns drets. Drets com el de participar en les votacions del ple i el Sr. Ros no me’l pot treure per molt que li desagradi. El cap de CiU disposa d’un informe detallat del Secretari de l’Ajuntament que recull la jurisprudència en casos similars a Catalunya i a Espanya i la conclusió es clara i contundent: no hi ha cap motiu per a la meva abstenció en la modificació del pla general, i menys quan és tracta un tema tan important pel municipi com la ubicació d’una nova escola. El tarannà del Sr. Ros queda al descobert quan vol imposar la seva opinió per sobre del criteri del Secretari i del Tribunal Suprem. Francament és preocupant la manca de cultura democràtica del cap de l’oposició. Mentre el seu grup continua posant pals a les rodes a tot, nosaltres continuarem fent feina, aquest és el nostre deure i també el nostre dret i el nostre compromís. A nosaltres el que ens preocupa ara mateix és donar una solució per a la nova escola i assegurar que quan es desenvolupi el pla de les Hortes es faci amb un projecte de qualitat integrat amb el casc antic.

Escola SI, Especulació NO ! (Sobre el desenvolupament del pla de les Hortes de la Roca)

Escola SI, Especulació NO: qui no està d’acord amb aquesta afirmació? Segur que tots hi estem d’acord, a excepció dels especuladors, és clar. Ara bé, com sabem què és especulació? Segons la Gran Enciclopèdia Catalana “especulació és l’operació efectuada en previsió d'una modificació en l'estructura de preus, per tal d'obtenir uns guanys extraordinaris”. Precisament el PSC-GIR a l’any 95, just acabat d’entrar al govern municipal, vam aturar una actuació clarament especulativa. Vam retirar una modificació del pla general per a requalificar uns terrenys rústics en comercials davant de l’estació de servei de la Prades. Uns terrenys que s’havien comprat pocs temps abans a preu de saldo i que després de la requalificació haurien tingut un preu vint vegades superior o més, mentre al municipi hi havia cinc polígons definits al pla general pendents de desenvolupar. Arran del greu problema de mancança d’habitatge a preus assequibles – que recordem és la preocupació principal que exposen els ciutadans en totes les enquestes - hi ha un sentiment generalitzat que tot el que envolta al sector de la construcció és especulació. És injust generalitzar i afirmar que tothom en aquest sector és un especulador. Des de diferents àmbits es poden fer discursos radicals que apunten els problemes de l’habitatge i el medi ambient sense aportar solucions possibles, però l’Ajuntament té el deure de governar i donar respostes concretes i viables a tres qüestions bàsiques que sovint no són fàcils de compatibilitzar: l’accés a un habitatge digne, el desenvolupament sostenible i el respecte als drets dels propietaris. Davant d’aquesta paradoxa ens trobem massa sovint que hi ha qui s’oblida que estem en un estat de dret i que els drets dels ciutadans s’apliquen sempre i per a tothom. És una actitud hipòcrita i molt poc democràtica exigir els drets, com ara els drets urbanístics, quan quelcom l’afecta directament i demanar que no s’apliquin els drets als altres. Pel que fa al pla de les Hortes, des de fa mes de cinc anys els propietaris han mostrat el seu interès en exercitar els seus drets i desenvolupar aquest pla. Després de tres projectes tenim una proposta sobre la taula que ens assegura un projecte de qualitat integrat amb el casc antic. Els criteris que vam plantejar han estat com a mínim sis. Primer, assegurar el paisatge i la imatge d'entrada que caracteritza el nostre municipi, exigint la cessió pública del 80% dels terrenys del pla. Segon, preservar l'entorn del riu, fent un gran parc i un passeig fluvial. Tercer, compactar els habitatges de forma integrada amb el casc antic. Quart, obtenir gratuïtament uns espais d’equipaments amb una ubicació excel·lent per a la construcció d'una escola. Cinquè, construir-hi habitatge públic. I finalment, revitalitzar el casc antic. La resposta d’alguns veïns ha estat la penjada d’una trentena de pancartes amb el missatge que titula aquest article. Es pot estar d’acord o no amb la proposta del pla de les Hortes, però no podem tolerar que es manipuli i es desinformi. Desgranem, una a una, les crítiques. S’està especulant perquè es passa de 83 a 233 habitatges i, per tant, s’està triplicant el benefici. És cert l’increment d’habitatges però és fals que es multipliqui el benefici: l’edificabilitat (és a dir els m2 de sostre que és el paràmetre realment important) s’incrementa el 56%, no el 300%. I augmenta perquè tal com defineix la llei d’urbanisme, si s’incrementen les cessions per a equipaments i espais verds - el doble del previst al pla general - també s’ha d’augmentar en proporció l’edificabilitat. L’increment de les cessions públiques (del 100%) són molt superiors a l’increment d’edificabilitat (del 56%). A més els promotors tenen l’obligació de condicionar el parc, el passatge fluvial, els vials de darrera del carrer Església i Major i la rotonda d’accés. El nombre d’habitatges és justifica perquè es canvia la tipologia de parcel·les de 500 m2, amb habitatges de 200m2 de construcció, a una altra d’habitatge aparellat o plurifamiliar de 90 m2 de mitjana. És a dir: es faran més habitatges però més petits, que és el tipus d’habitatge que demanen majoritàriament els joves, i enlloc d’haver-hi jardins privats hi haurà un gran parc públic de 30.000 m2. Si això no fos prou entre el 10% i el 20% dels habitatges seran públics. Es diu també que el terreny on es fa l’escola és inundable. El pla de les Hortes, com bona part de la llera del riu Mogent, des de l’antic camp de futbol, “les fàbriques” i el pla de la Molinada (per cert, on CiU proposava una alternativa per l’escola) són parcialment inundables. Això no vol que no s’hi pugui construir, sinó que la cota de l’edificació ha de tenir en compte les potencials inundacions. Una altra crítica apunta a què els habitatges del pla de les Hortes taparan el casc antic. L’alçada màxima serà de planta baixa més dos plantes pis, sense altells. Al casc antic ja hi ha forces edificis amb aquesta alçada i alguns fins i tot més. Com que la cota on es construiran els habitatges estarà per sota del carrer Major no hi haurà risc que es tapi el casc antic. Tal com ens van demanar els veïns hem encarregat una simulació visual del resultat. Diuen també que el casc antic perdrà la seva identitat. Pels que som fills del casc antic hem vist com, poc a poc, ha anat perdent vida i ha deixat de ser el centre del poble i d’acollir bona part del comerç. Amb la modificació del pla de les Hortes i amb la proposta que estem treballant de revisió del casc antic hem d’aconseguir recuperar l’esperit del casc antic adaptat a les necessitats d’avui en dia, tenint especial cura amb el tipus d’edificació, alçada i façanes. Això no s’hauria aconseguit mai amb la proposta original del pla general, definit amb criteris dels anys 80 que definia un tipus d’edificació amb parcel·les de 500 m2 amb un model de casa, jardí i piscina que suposava la construcció de bona part del pla i que trencaven completament amb el caràcter i l’estil del casc antic. S’acusa també de manca d’informació. Sempre és pot donar més informació, però durant els darrers mesos s’han fet cinc reunions amb els grups polítics, reunions amb associacions de veïns de tot el municipi, amb la comunitat educativa, i s’ha convocat a tots els veïns del carrer Major i Església, a banda de les reunions individuals que s’han demanat. En aquestes reunions ens vam comprometre a publicar a la web el projecte de modificació del pla com així vam fer. Una altra por és que els habitatges públics suposaran un focus de gent marginada. No penso entrar en el fons d’aquest tipus de comentaris que menyspreen les persones amb més dificultats econòmiques. Els criteris d’accés als habitatges públics seran bàsicament els mateixos que ja es van aplicar a la promoció de la Torreta: el nivell d’ingressos i el fet d’estar empadronat al municipi des de fa anys. I hem de recordar que tots els partits polítics ens vam presentar a les eleccions proposant la construcció d’habitatge públic, encara que ara no ho sembli. Hi hauran problemes de tràfic. Tot el contrari: la proposta plantejada solucionarà problemes de circulació perquè crearà una rotonda que farà de distribuïdor a l’entrada del municipi i permetrà crear dues noves sortides del casc antic. No té cap mena de sentit, sinó és el de desinformar, dir que l’autobús de l’escola haurà de sortir pel carrer Major. El trànsit del pla de les Hortes entrarà i sortirà per la rotonda. Per cert, a nivell personal se’m va criticar que participés a la votació de la modificació del pla de les Hortes perquè el meu pare té uns horts que suposen el 3% del pla. Hi ha un informe detallat del Secretari que afirma que no tinc necessitat d’abstenir-me quan no existeix un interès directe i patrimonial. L’aplicació estricta d’aquest criteri suposaria que 5 dels 13 regidors no podrien votar la modificació del pla general del casc antic que plantejarem properament. I portat a l’extrem, faria que cap regidor pogués votar la revisió del pla general, lo qual no té cap mena de sentit. Ara fa anys quan parlàvem de com estava i el que succeïa al nostre municipi, un bon amic de Granollers em deia, mig en broma, mig en serio, que la primera paraula que aprenien els nadons roquerols era “especular”. Crec que, ara per ara, això ha passat a la història i tan sols roman a l’imaginari d’alguns. Els únics guanys extraordinaris que hi ha en la modificació del projecte pla de les Hortes són els beneficis públics, en espais verds, en equipaments per a una escola i en habitatge públic. D’això hi ha molta gent que en diu fer polítiques sostenibles i de progrés.

El pla de la Molinada no és una alternativa viable per ubicar la nova escola

El passat 24 de juny es va reunir la Comissió de Territori per analitzar la viabilitat d’aconseguir en tres mesos i de forma gratuïta els terrenys d’equipaments del pla de la Molinada mitjançant el procediment d’ocupació directa per a ubicar-hi la nova escola. Aquesta proposta fou presentada pel grup de Convergència i Unió i recolzada per ERC al darrer ple municipal. Després d’analitzar amb detall la nova llei d’urbanisme i d’escoltar l’opinió unànime dels serveis jurídics municipals podem extreure les següents conclusions: - L’ocupació directe de la zona d’equipaments sols es podria portar a terme si prèviament hi ha el pla parcial aprovat que implica el desenvolupament del pla de la Molinada. El procés d’aprovació d’aquest pla parcial seria complex tenint en compte que no hi ha voluntat, ni consens dels propietaris per a tirar endavant aquest pla. El procés de tramitació d’un pla en implica normalment dos anys: això podria suposar els terrenys del pla de la Molinada no estiguessin disponibles fins a finals del 2005 o principis del 2006. - L’ocupació directe no significa que l’ocupació sigui gratuïta. La llei d’urbanisme especifica les compensacions per l’ocupació temporal del sol, i a més obliga a l’expropiació dels terrenys com a màxim al cap de 4 anys. Segons les darreres expropiacions portades a terme una valoració estimativa del cost dels terrenys seria de 900.000€ (150 milions de pts). - El pla parcial de la Molinada ocupa un espai estratègic al municipi i creiem que seria un greu error desenvolupar-lo de presa i corrents, especialment quan els propietaris no han mostrat encara cap voluntat d’exercir els seus drets. Recordem que tan el pla parcial dels Maiols - Can Planas com el del pla de les Hortes s’han estat treballant durant 5 anys i que durant el procés de tramitació i de discutir diverses propostes s’han aconseguit unes molt importants cessions i compensacions pel municipi. Una tramitació ràpida segur que no aconseguiria el mateix nivell de cessions i compensacions. Tot i que al ple municipal el Sr. Ros, cap de llista de CiU, va afirmar que coneixia municipis que havien aplicat amb rapidesa i sense cost el procediment d’ocupació directe, a la sessió de la Comissió de Territori va ser incapaç d’especificar-ne cap. Els tècnics de l’Ajuntament van afirmar per la seva part que desconeixen cap cas similar. Es va demanar al Sr. Ros que faciliti aquesta informació el més aviat possible per a que l’analitzessin els serveis jurídics municipals. Quan a principis d’any es va començar a analitzar les alternatives d’ubicació de la nova escola, l’equip de govern va descartar el pla de la Molinada per la complexitat de la tramitació i va rebutjar les zones d’equipaments de Can Borrell i Maiols-Can Planes per no ser les més adequades per la seva distància al casc urbà. Desprès de la darrera reunió de la Comissió de Territori el PSC-GiR es reafirma en el seu posicionament. Considerem que el pla de les Hortes és el millor emplaçament per a la nova escola: primer per la seva excel·lent ubicació, segon perquè són els terrenys que l’Ajuntament pot aconseguir més ràpidament i tercer perquè es cedeixen anticipadament sense cap cost. I demanem a tots els grups municipals el recolzament a aquesta alternativa per assegurar la construcció d’una nova escola el més aviat possible. I en especial reclamem als grups de CiU i d’ERC que reflexionin sobre el seu posicionament en contra d’aquest emplaçament atès que no hi ha cap alternativa viable sobre la taula.

Maiols – Can Planas de la Roca, qüestió de coratge polític (En resposta al Sr. Ros, de CiU)

“En l’actualitat el coratge polític - és a dir, les actituds necessàries per a prendre decisions arriscades de difícil comprensió per part de la gent - és més difícil que mai. I això es deu al fet que la nostra vida diària està cada cop més tan sotmesa a l’impacte de les comunicacions massives que qualsevol acció impopular o poc corrent provoca una tempesta de protestes”. Això ho deia un dels grans polítics del segle passat i continua essent vàlid, més que mai, a dia d’avui. A la Roca del Vallès necessitem de molt coratge polític per a prendre una decisió sobre els Maiols i Can Planas. Al nostre municipi al 2003 tenim la responsabilitat de gestionar un planejament urbanístic que es va fer amb criteris dels anys 80, amb una sensibilitat medi ambiental, un model de sostenibilitat i unes problemàtiques de creixement totalment diferents a les d’avui, i els plans parcials dels Maiols i de Can Planas en són el millor exemple. Per aquest motiu totes les forces polítiques amb representació municipal vam decidir crear a finals del juliol passat una Comissió de Territori per a estudiar, analitzar a fons i fer propostes a aquests plans, entre d’altres. La metodologia tradicional per a prendre bones decisions és tan senzilla com de sentit comú: informar-se, analitzar el problema, identificar les alternatives, avaluar els beneficis i inconvenients de cadascuna i finalment fer una recomanació. Ara bé, sembla que el Sr. Ros amb la presentació d’una moció unilateralment al ple d’aquesta setmana per a fer un recurs contra el projecte de Maiols – Can Planas vol que es prengui primer una decisió i que després la Comissió de Territori es dediqui a justificar-la. Aquesta no és la millor forma de treballar. O potser el que vol és evitar que la Comissió treballi i arribi a conclusions que no li agradarien. De moment ja hem realitzat les dues primeres reunions i sembla que hi ha com a mínim tres punts d’acord. Primer, el pla parcial dels Maiols és un nyap per molts motius. Segon, hem de preservar el màxim possible la riquesa natural dels Maiols i Can Planas. I tercer els propietaris dels Maiols –amb un pla parcial aprovat definitivament al 94 pel govern de CiU d’aleshores– podien començar a construir-hi de forma immediata i ja fa 9 anys que estan esperant. A partir d’aquest punt les opinions divergeixen: tots acceptem els drets adquirits als Maiols però no tots estem d’acord sobre els drets dels propietaris de Can Planas. Segons el Sr. Ros de CiU no tenen dret a res. Ara bé, això no ho decideix qualsevol, per a prendre aquestes decisions hi han els juristes municipals i els jutges. Els serveis jurídics de l’Ajuntament (on hi ha participat com a mínim 3 persones diferents de l’Ajuntament) i l’informe de la Comissió d’Urbanisme són totalment coincidents i han redactat i signat informes positius (amb la responsabilitat que això els implica) a favor de la proposta presentada pel nostre grup municipal, on es reconeix que si que hi ha uns drets del propietari: Can Planas és un pla parcial urbanitzable no delimitat (amb la qualificació de la nova Llei d’Urbanisme de Catalunya) i els promotors d’aquesta zona hi podrien construir quan es presentés i s’aprovés a l’Ajuntament un pla parcial de delimitació. Es pot fer obstruccionisme des de l’Administració però no per un temps il·limitat, ni sense córrer el risc de ser denunciat davant un jutge: hem de ser realistes i, tan si ens agrada com si no, als Maiols com a Can Planas s’hi acabaria construint. Que els propietaris de Can Planas no tenen drets o que són “terrenys rústic protegit d’especial protecció ecològic i paissagístic” es pot escriure, ras i curt, en un diari però una altra cosa és signar l’informe jurídic, amb les responsabilitats que implica. Els temes jurídics són molt complexes i no es pot actuar a la lleugera. Per a mostra un botó: a la Roca ens hem trobat amb el recurs presentat per un senyor del carrer Espronceda que és propietari d’una parcel·la dintre del sector de Can Planas i un jutge ha dictaminat que la seva finca s’ha de qualificar com urbana (i per tant hi pot construir quan ho desitgi), una parcel·la que segons el Sr. Ros és “sol rústic protegit d’interès ecològic i paissagístic”. És en els moments de dificultat quan ha de sorgir el coratge polític. Lo fàcil era fer obstruccionisme als dos projectes però era tan fàcil com inútil. Lo inviable econòmicament era indemnitzar als propietaris perquè amb les romanents de tresoreria de 10 anys de l’Ajuntament (sense fer cap inversió) no hi hauria prou per compensar els propietaris dels Maiols i molt menys si hi afegim Can Planas. Lo agosarat era fer una proposta que minimitzés l’impacte l’entorn natural de les noves construccions i maximitzés les cessions i compensacions, amb l’acceptació dels propietaris. Perquè també ho hem de dir ben clar: sense l’acord dels dos propietaris no s’hauria pogut presentar aquesta proposta ni cap altra. Des de l’any 91, de l’aprovació del pla general, la nostra formació ha estat treballant per a buscar una alternativa al projecte dels Maiols. I vam arribar a la solució proposada després d’un llarg i intens treball en el qual hi ha participat l’Escola d’Arquitectura del Vallès, els juristes i tècnics municipals, el prestigiós arquitecte Borja Carreras, els serveis jurídics i tècnics del Departament d’Urbanisme i finalment la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya. Tots, sense excepció, han avalat amb entusiasme la nostra proposta per als Maiols – Can Planas. A qui hem de creure quan es crítica la bondat d’aquest projecte: a totes aquestes persones o bé al Sr. Ros? El canvi de planejament implica importants beneficis pel municipi: cessió del 76% del sol, increment de zones verdes i forestals en 106.000 m2, increment de zones d’equipaments públics en 52.000 m2, reducció de l’edificabilitat en un 11%, reducció de sol privat en un 27%, la recuperació del parc de la Font de Can Planas, la urbanització d’un parc al Torrent d’en Pipa, l’arranjament d’un passeig fluvial des del carrer Església fins al camp de futbol vell i la cessió de la casa de Can Planas i els elements prehistòrics situats a la finca. Tots són beneficis amb criteris medi ambientals moderns: permeten minimitzar l’ocupació del territori, compactar les edificacions, s’ocupa molt menys bosc, s’amplia l’espai públic i es construeix menys encara que es fan més habitatges més petits. Aquest és un tema transcendental per al bon desenvolupament del municipi i fa 12 anys que en parlem a la Roca. Ens sorprèn que CiU en tot aquest temps no hagi presentat per escrit ni una alternativa, si és que n’hi ha. No ha presentat, ni publicat cap proposta: ni als mitjans de comunicació, ni al butlletí municipal, ni s’ha lliurat a l’Ajuntament. Res, cap document on es concreti una alternativa amb unes directrius tècniques i jurídiques, encara que temps no n’hi ha faltat. Alguns comentaris de paraula si que s’han fet encara que amb la boca petita. Dir amb lleugeresa que modificant el pla general es pot solucionar tot és enganyar a la gent perquè el canvi del pla general no és una vareta màgica que ho permet tot i que no té en compte la història i els drets antics. O bé, dir que l’edificabilitat dels Maiols es pot traslladar al pla de la Molinada, sense tenir en compte la voluntat dels propietaris, la complexitat de gestió d’un pla amb 70 propietaris, sense analitzar si és viable urbanísticament encabir-hi tots els m2, és vendre impossibles. I en tot cas que passaria si el projecte del Maiols – Can Planas s’aconseguís retirar? Doncs tornaríem a la situació d’inici però pitjor perquè amb la nova llei d’urbanisme es simplifica el procés de desenvolupament d’aquests plans. Dit d’una altra forma, en tres mesos començarien les obres als Maiols i en uns pocs anys (segons les traves que aconseguís posar l’Ajuntament) es farien les obres de Can Planas, però sense la capacitat de liderar el procés i amb una capacitat de negociació totalment escapçada que faria perdre una bona part dels beneficis abans esmentats. Aquesta és la qüestió del coratge polític: volem una solució a un problema (i sobre la taula ara mateix hi ha una única proposta, la del PSC-GiR) o volem buscar problemes a una molt bona solució, per no acabant solucionant res. Avui el coratge polític és més difícil que mai, com deia en J. F. Kennedy. PD Els informes i documents mencionats en aquest article es poden trobar a la web municipal http://www.laroca.org/

Els comptes clars i la xocolata espessa. Responsabilitat política en la gestió dels diners públics

Els que tenim responsabilitats en la gestió de diners públics, diners que venen dels tributs que paguen els ciutadans, sabem que hem de fer un esforç en explicar de forma continuada i perseverant la destinació d’aquests diners. A l’Ajuntament de la Roca del Vallès hem fet aquest esforç de transparència durant els darrers 8 anys. Al darrer mandat vam encarregar dues auditories. Fa 3 anys vam contractar un interventor d’escala nacional amb dedicació a temps complert, fet no gaire habitual. I darrerament hem fet un pas més: acabem de presentar una nova auditoria econòmica financera dels comptes municipals per a fer balanç a la gestió dels darrers 4 anys. Hi ha qui pot dir que les auditories tenen un valor relatiu i que amb els darrers escàndols d’empreses americanes i europees tenen poca credibilitat: certament, com en tot a la vida, hi ha bons i mals professionals, bons i mals treballs. Ara bé, això no ens ha de servir d’excusa per no fer més auditories, ni per deixar de tenir en compte un treball fet per una empresa auditora externa i independent, perquè entre d’altres coses l’auditoria és l’únic mecanisme existent d’avaluació extern i independent de la situació econòmica-financera d’un ajuntament. La valoració que en fem d’aquests resultats és molt positiva: la situació econòmica de la corporació és excel·lent. I això ho deixen clar tots els indicadors clau analitzats, sense excepció: superàvits pressupostaris, romanents de tresoreria positius, manteniment del nivell endeutament, provisió de baixes i fallits, pagament als proveïdors a 60 dies. I al mateix temps hem millorat notablement la gestió de la recaptació en període voluntària, reduint substancialment el nivell d’impagats. Que tothom compleixi amb les seves obligacions amb la hisenda municipal ens permet parlar de quelcom tan poc popular però alhora tan important com de justícia tributària. Tot plegat, una evolució positiva des de l’any 1995, que ha permès que, tenint la casa en ordre, l’Ajuntament hagi tingut la capacitat de gestió d’inversió de 24 milions d’euros (uns 4.000 milions de pessetes) durant els darrers 4 anys. Aviat hi ha eleccions i és el moment de passar comptes. Els comptes clars de la nostra gestió estan reflectits en l’informe d’aquesta auditoria que teniu al vostre abast: podeu demanar-ne una còpia a l’Ajuntament o bé descarregar-lo del taulell d’anuncis de la web http://www.laroca.org/.