"Som la nostra memòria" (Arxiu de la Memòria Popular)

Intervenció en l'acte de lliurament de la 8ena edició del Premi de Memorials Populars Romà Planas Bon dia, regidors, regidores, membres del Jurat Estatal i del Jurat Popular, veïns i veïnes. Vull començar saludant en nom del poble de la Roca, amb tot el nostre afecte, a les persones que han participat en altres edicions del Premi i que un any més ens acompanyen, i que es senten lligats a l’Arxiu i a la Roca. Avui, és el gran dia de les persones que han escrit les seves memòries i han estat seleccionades com a candidates pel Premi de Memorials Populars Romà Planas i Miró. Avui és el vostre dia però, com Alcalde, permeteu-me fer alguns comentaris. Primer de tot, donar la benvinguda al Salvador Illa, com a membre del Jurat Estatal. Sense l’empenta i la dedicació d’en Salvador Illa i en Jaume Domènech, que darrerament han deixat les seves responsabilitats a l’Ajuntament, segurament avui no estaríem aquí reunits celebrant la 8ena edició d’aquest Premi. En un acte, com el d’avui, on l’objectiu és el de recuperar la memòria vull aprofitar per recordar que enguany és un any senyalat per a dues persones molt implicades amb la Roca i amb aquest Arxiu. Acaba de fer 10 anys de la mort sobtada de l’entranyable Romà Planas, mentre exercia d’Alcalde de la Roca i que dona nom a aquest Premi. I també és un any senyalat perquè acaba de fer 5 anys, precisament el 21 de novembre de 2000 quan, essent President del Jurat Estatal d’aquest premi, l’enyorat Ernest Lluch, va ser assassinat de forma miserable per ETA. Vull dedicar aquestes breus paraules a recordar la seva memòria i l’immensa feina i dedicació al nostre país. Darrera d’aquest Premi hi ha moltes hores de dedicació, de lectura i anàlisi de les 42 obres presentades. Vull agrair i reconèixer la inestimable feina dels Amics de l’Arxiu i dels membres del jurat Estatal. He pogut comprovar personalment l’il·lusió amb que es llegeixen totes les obres, la passió amb que s’endinsen a cada història i l’entusiasme a l’hora de valorar, debatre i fer la crítica, de cadascuna que es pot allargar força estona. I, sobretot, vull agrair a tots els amics i amigues que han fet una cessió d’un document o una obra autobiogràfica per a enriquir l’Arxiu. Ens fa una immensa a il·lusió cada vegada que arriba una nova obra. O bé quan algú ens comunica que vist l’experiència d’altres persones, s’ha engrescat a escriure les seves memòries. Avui, sense anar més lluny, tenim obres una altra vegada que s’han escrit perquè han conegut l’experiència d’altres persones amb l’Arxiu de la Memòria Popular. Heu llegat un tresor a la Roca del Vallès, un tresor ple de vivències personals i de confessions íntimes, algunes alegres, altres de difícils, molt dures, fins i tot molt crues, que ens fa reflexionar sobre la dura vida que van tenir els nostres avis i les nostres pares, i del gran nivell de benestar que gaudim avui. Heu llegat un tresor personal que és un fragment de la vostra memòria que compartiu amb el poble de la Roca i del que ens en sentim molt orgullosos d’acollir. Serem generosos i sabrem valorar i cuidar aquest tresor que ens heu cedit. A principis de l’any vinent iniciem la construcció del centre cultural de la Roca centre, al costat de la biblioteca, on hem reservat un espai privilegiat per a l’Arxiu de la Memòria Popular, amb suficient cabuda per albergar els 416 documents (amb 187 obres autobiogràfiques) que a dia d’avui acull l’Arxiu, i les nombroses obres que esperem rebre i que cada any en són més. Des de l’Ajuntament ens hem proposat, amb la col·laboració de l’Arxiu de la Memòria Popular i de l’Arxiu Municipal, recuperar aquells retalls de la història que es conserven de la Roca en paper i, a més de promoure la recopilació de memòries populars escrites, volem anar creant, poc a poc, amb l’ús de les noves tecnologies un fons digital de la història del nostre municipi. Per a recuperar, per exemple, la història fotogràfica de la Roca digitalitzant les fotografies antigues que entitats i veïns ens faciliten. O digitalitzar les revistes locals com la Vall del Mogent d’abans de la guerra civil. O qualsevol altra document d’interès històric. Amb l’objectiu facilitar la consulta de tota aquessta informació a tothom, però en especial a la gent gran i als estudiants, des de les oficines de l’arxiu i també des d’Internet, El memorials popular, ja siguin memòries, diaris o cartes no és quelcom que vagi a menys i que sols les escriguin la gent gran. Tot al contrari, és quelcom que va a més, que està creixent d’un forma espectacular, però que està utilitzant noves formes i nous mitjans per a expressar-se, que van més enllà del paper. El paper s’està substituint per les noves tecnologies, per documents multimèdia, de veu o imatge, o bé pels més moderns blocs, diaris personals a Internet, que tanta gent està obrint (no sols gent gran, també joves, associacions, professionals de tots àmbits, fins i tot polítics). Sens dubte l’Arxiu de la Memòria Popular té molt de futur, ara més que mai, i a més s’obren noves oportunitats i reptes. Potser algú es pregunta, i per què és important recuperar la memòria popular. Jo respondria simplement amb aquella frase d’un poeta que va dir que SOM LA NOSTRA MEMÒRIA .