Problemes de partit o problemes de municipi ?

Massa sovint en política no es diferencien (o no es volen diferenciar) els problemes d’un partit polític que té responsabilitats de govern i els problemes que afecten al municipi i que transcendeixen a la formació política que governa en un moment donat. Aquesta miopia política porta a aprofitar qualsevol oportunitat per a desgastar al partit que governa, amb l’argument que tot si val per aconseguir guanyar el poder. En podria comentar forces exemples però ara vull comentar un d’ells que es va comentar en el debat del ple municipal del mes de novembre de 2005. Fa referència a la tendència, cada dia major, d’algunes persones de presentar recursos contra totes les decisions administratives d’un projecte urbanístic per a veure si “sona la flauta” i algun prospera i bloqueja el desenvolupament del projecte, amb tots els prejudicis econòmics que comporta als propietaris i a l’Ajuntament. Si això passa (i pot passar tenint en compte que les tramitacions urbanístiques són complexes i que no tots els jutges tenen el nivell de preparació suficient) es demanen compensacions econòmiques que no pertoquen (això hi ha qui li diu xantatge) per a retirar el recurs. A la Roca no hem entrat, ni entrarem mai en aquests jocs, tot i que hi ha altres municipis que han acabat cedint perquè un han considerat (equivocadament al meu entendre) un mal menor. Per molts motius no ho farem, però el principal és que el ciutadà acaba ser el principal perjudicat perquè l’Ajuntament disposa de menys recursos per a prestar serveis i invertir. El darrer cas que ens hem trobat fa referència a un recurs i una petició d’anotació preventiva al registre de la propietat en la venda d’una parcel·la d’aprofitament mig propietat de l’Ajuntament al polígon de Can Font de la Parera que ha bloquejat durant els darrers sis mesos un conjunt d’inversions que estaven condicionades als ingressos d’aquesta operació. Són inversions importants com la reforma del Casal dels Avis de la Roca centre, del Casal dels Avis de la Torreta, l’ampliació del cementiri, la passera entre l’escola bressol “les Orenetes” i l’escola Pilar Mestres, la urbanització de l’accés a la urbanització de Sant Carles, la reforma de la plaça Valldoriolf o el centre cultural de la Roca centre, entre d’altres. El ple de novembre vaig demanar el recolzament polític dels grups de l’oposició davant la mala fe de les persones que presentaven el recurs. Un recolzament que era bàsicament moral, però tenia la virtut d’enviar un missatge clar i contundent de tots els partits polítics als presumptes oportunistes i xantatgistes que a la Roca del Vallès no es negocia, ni es paga més del que legalment pertoca. Un recolzament per a deixar clar que hi ha problemes que són de tot el municipi, no d’un grup polític, i que són independents de qui té la responsabilitat de governar. Un recolzament per fer palès que ni ara, ni en futur es pagaran compensacions que no pertoquin. Malauradament no vaig obtenir el suport "moral" de cap grup de l'oposició: ni de CiU, ni d'ERC. En Manel Álvarez de CiU va comparar la situació judicial de la Roca amb Marbella i en Francesc Jiménez d’ERC va dir que si teníem dificultats era perquè hi havia quelcom que fèiem malament. Doncs bé, el divendres 2 de desembre de 2005 vam desbloquejar l’operació de venda de la parcel·la de Can Font de la Parera i totes les inversions abans esmentades es faran, tot i la manca de col·laboració de l’oposició. En aquest cas ha tornat a quedar retratat cadascú: qui és responsable per assumir el govern municipal i qui es mou sols pel principi que el fi justifica els mitjans.