Sobre el TGV i la presó de la Roca

Fa pocs dies la Sra. Rosa Junyent publicava un article d’opinió sobre al pas del Tren d’Alta Velocitat (TGV) per la Roca del Vallès on criticava a l’Alcalde Salvador Illa de despreocupar-se dels veïns del barri de Can Colet, de defensar propostes impossibles, de manca d’informació, de ser responsable de la devaluació dels seus habitatges i autoproclamava que gràcies a la seva tasca s’havia aconseguit desviar el traçat del TGV. El primer que cal a dir és que, tot i que el Ministeri de Foment no ha pres cap decisió definitiva respecte al traçat del TGV, hi ha constància que ha iniciat els treballs sobre el projecte d’execució de la proposta alternativa que van presentar els Ajuntaments de Montmeló, Montornès, Granollers, Vilanova, Parets i la Roca del Vallès, conjuntament amb el Consell Comarcal del Vallès Oriental i la Generalitat de Catalunya on el TGV transcorre arran de l’autopista AP-7. I pels mitjans de comunicació s’ha anunciat que hi ha una proposta de protocol entre l’Ajuntament de Montmeló i el Ministeri de Foment que ha de permetre el soterrament de les vies al pas per aquest municipi. Tot i que no és totalment definitiu i per tant hem de ser prudents, hem de felicitar-nos de l’acceptació de l’alternativa de traçat del TGV. És un gran èxit, sobretot per Montmeló i la Roca que eren els municipis més afectats. En el cas de la Roca, la proposta aconseguirà que el barri de Can Colet no quedi aïllat del casc urbà i encaixonat entre dues grans infraestructures, que s’apliquin unes mesures correctores que aconseguiran reduir substancialment el soroll, tant el del TGV com el que genera ara mateix l’autopista AP-7 i permetrà reduir l’impacte sobre la llera del riu Mogent. Hi ha moltes persones que han participat en aquest procés i totes, i ressalto totes, mereixen el seu reconeixement. Però cal destacar el treball dels Ajuntaments, amb governs de partits diferents, que van entendre de seguida la magnitud del problema i han estat a l’alçada de les circumstàncies, ajuntant esforços, dedicant temps i diners en buscar i consensuar alternatives realistes i factibles, assumint sempre una posició constructiva davant una gran obra estratègica per a Catalunya que no té marxa enrere. Aquests Ajuntaments i el Consell Comarcal han realitzat centenars de gestions amb tothom qui podia aportar algun suggeriment o bé ajudar a influenciar en el canvi de traçat. S’han realitzat diversos estudis a empreses especialitzades de reconegut prestigi en l’àmbit de les grans infraestructures i el medi ambient. S’han organitzat visites sobre el terreny als tècnics del Ministeri de Foment, fins i tot amb helicòpter. S’ha anat a Madrid tantes vegades com ha calgut. S’han fet milers de fulletons per a informar als ciutadans. Es va aconseguir el suport del Parlament de Catalunya mitjançant una Proposició no de Llei que van signar els grups parlamentaris de Socialistes - CpC, CiU, PP i ERC. I finalment s’han presentat al·legacions i projectes alternatius cada vegada que hi ha hagut oportunitat. Davant de tots aquests fets, fàcilment comprovables, “sorprèn” que la Sra. Junyent, s’atribueixi el mèrit exclusiu de la modificació del traçat, sobretot tenint en compte que la única posició pública que li conec va ser una actitud radical contra el TGV que no portava a enlloc. També sorprèn que signi com a expresidenta de l’AA.VV. de Can Colet, càrrec que ja no exerceix, i s’oblidi de mencionar que és un membre actiu del grup local de CiU i que es va presentar per aquesta llista a les darreres eleccions municipals. Sempre m’ha generat malfiança les persones que es volen disfressar d’una falsa independència i no entenc perquè es vol amagar la filiació política quan, al meu entendre, el compromís i la dedicació a un partit polític és un mèrit. L’article de la Sra. Junyent està ple de moltes altres inexactituds i falsedats. Sobre el desinterès pel TGV, l’Alcalde Illa sempre ha afirmat que el principal repte del municipi era aconseguir la modificació del traçat del TGV, perquè, tot i que la construcció de nous equipaments i la urbanització de carrers eren molt necessària, es podien fer un any o un altra però en canvi el traçat del TGV, una vegada aprovat definitivament, no el mourà ningú durant al menys 100 anys. I per aquest motiu va definir aquest objectiu com la màxima prioritat de la seva tasca de govern i va impulsar amb els municipis veïns una proposta alternativa comuna. Hi ha moltes més falsedats que per qüestions d’espai respondré sintèticament. S’ha fet un gran esforç de comunicació i s’ha informat cada vegada que hi ha hagut noves notícies (recordem que el traçat no està aprovat definitivament). La nova presó de joves a Quatre Camins es fa en terrenys qualificats per a equipaments penitenciaris al Pla General del 1991 i no hi ha cap prova de devaluació dels habitatges de la zona, tot el contrari. En el seu article la Sra. Junyent transpira animadversió i ressentiment cap a en Salvador Illa. Sincerament no entenem els motius d’aquesta actitud però li demanem respecte a la seva persona i a la seva feina, perquè li agradi o no és l’Alcalde de la Roca del Vallès. Carles Fernández Miquel Estapé