Bloc de Miquel Estapé

M'he canviat de bloc !

2006-10-22T22:41:00.000+02:00

A partir del mes d’octubre de 2006 si voleu llegir el meu bloc he d’anar a: http://www.miquelestape.cat . Vull agrair a Blogger i Google els serveis gratuïts que he utilitzat fins ara i que m’han permès iniciar-me en aquest apassionant món dels blocs. Per tal de poder oferir alguns serveis més avançats m’he decidit canviar al bloc de Wordpress.

Un any d'Alcalde

2006-10-12T13:28:00.000+02:00

El passat 1 d’octubre va fer una any que el ple de l’Ajuntament em va elegir com alcalde de la Roca del Vallès, agafant el relleu d’en Salvador Illa que feia 10 anys que exercia aquesta responsabilitat. Després d’un any crec que és un bon moment per a reflexionar i fer-ne balanç. El primer que vull destacar és que la feina d’alcalde és molt intensa. En un municipi com la Roca, de tamany mitjà – petit, els problemes de la gent es viuen de molt a prop i, a més, el nostre municipi encara té una dimensió on puc reunir-me amb tothom que em demana que vol exposar–me alguna queixa i suggeriment. Això suposa un esforç important en temps però alhora em dona la gran oportunitat d’escoltar directament i conèixer de primera ma les sensibilitats i inquietuds dels veïns i veïnes. És un feina que dona, com us podeu imaginar, molts malts de caps perquè sempre hi ha una gran quantitat de temes a resoldre. Però alhora és molt gratificant perquè puc prendre molt sovint decisions que solucionen problemes i en puc comprovar el resultat. Estic molt satisfet de la feina feta per tot l’equip de govern i el personal de l’Ajuntament. Hem fet una renovació ordenada a l’Alcaldia que ens ha permès impulsar, amb més energies encara, els projectes acordats al pla d’actuació municipal 2003 - 07. El resultat de l’enquesta de gestió municipal que es va presentar el passat mes de setembre són molt positius i, tot i que té un valor relatiu, crec que avalen la bona valoració de la govern municipal i dels projectes en curs. No som perfectes i com tot govern hem comès errors però també cal dir que s’ha intentat generar grans polèmiques artificials d’incidents o accidents que no porten a enlloc, deixant de banda problemes que si preocupen, i molt, als ciutadans. Em preocupa especialment l’alt nivell d’agressivitat dels grups de l’oposició que s’està incrementant a mesura que s’acosten les eleccions municipals. Respectem i respectarem sempre les crítiques dels grups de l’oposició. Ara bé, els demanem que també respectin la nostra feina, sense fregar l’insult, ni en posar en qüestió l’honestedat de tothom, ni tampoc en dubtar constantment de la legitimitat dels càrrecs elegits democràticament. Aquest tipus d’estil de fer política no es bo per a ningú i acaba perjudicat a tots els partits polítics, desacreditant a tots els que ens hi dediquem i desmotivant a les persones que els agradaria fer la seva contribució al municipi. Fer una oposició constructiva és difícil però és imprescindible per a tenir una bona democràcia. Com deia fa un any, em sento molt orgullós de ser l’alcade del meu poble: continuo amb la mateixa il·lusió, gaudint cada dia d’aquesta feina, treballant al servei per a tothom, en el municipi que estimo.

Lliçons de democràcia

2006-10-09T20:13:00.000+02:00

Al darrer butlletí municipal els grups municipals de l’oposició ens van intentar donar una “lliçó de democràcia”. CiU posava en dubte la legitimitat de l’alcalde Miquel Estapé per a governar perquè no l’ha escollit directament el poble. I, tot seguit, ERC posava en dubte que les 7 persones que formen l’equip de govern pugin prendre decisions sobre el futur del municipi. Davant aquestes lliçons de “cultura democràtica”, s’ha de recordar que el sistema democràtic, que tant va costar aconseguir, es fonamenta en la votació d’un partit i d’uns representants que són després els que elegeixen a l’alcalde, al president de la Generalitat o al president de l’Estat. En cap cas, el sistema electoral que hem votat a la Constitució i, ara fa poc, a l’Estatut permet l’elecció directa. Aquests representants tenen la legitimitat de proposar els projectes que considerin millors per al futur del municipi, que s’aproven quan hi ha una majoria suficient. ERC té un regidor al consistori municipal però no vota a títol personal, és un representant dels 419 ciutadans que el van votar. Al mateix temps l’equip de govern, format per 7 regidors, representa la confiança de 2.165 ciutadans. Cada quatre anys els ciutadans decideixen a qui donen la seva confiança per al proper mandat i, tan legítims, són els acords que es van prendre quan CiU governava, com els que ara es prenen. Aquestes són lliçons bàsiques de democràcia que tot càrrec electe hauria de tenir. Posar en dubte la representativitat de l’alcalde, de l’equip de govern i de les acords del ple municipal té un nom que preferim no recordar.

Universitat de Telefònica: un nou projecte de futur a la Roca

2006-09-29T10:52:00.000+02:00

La decisió de Telefònica d’instal·lar la seva universitat corporativa a nivell mundial a la finca de Belloch de Santa Agnès és una excel·lent notícia per al municipi i també, per la seva dimensió, per a la comarca i per a tot Catalunya. Telefònica és la principal empresa de l’Estat i vol que aquest centre sigui un referent a nivell mundial per a formar a 6000 directius de 19 països, amb una inversió anual de 10 milions d’euros. És, sens dubte, un projecte excepcional i de futur, vinculat als sectors estratègics de la formació i les telecomunicacions. Telefònica ha triat la Roca, després d’estudiar durant molts mesos una dotzena d’alternatives arreu de Catalunya. Belloch és una finca singular que disposa d’unes extraordinàries instal·lacions educatives sense ús des del tancament de l’escola a l’any 1992. La principal prioritat de l’Ajuntament, durant tots aquests anys, ha estat la de garantir que el nou projecte de Belloch fos respectuós amb els importants valors ambientals i arquitectònics de la finca: la Universitat de Telefònica ho garanteix i, en aquest sentit, és un projecte immillorable. Ara fa un any acabava el meu discurs d’investidura amb les següents paraules “La Roca gaudeix d’un important patrimoni natural i històric, està en un lloc de pas amb unes excel·lents comunicacions i té un territori extens, molt poc ocupat. Si en sabem fer una gestió intel·ligent i curosa, la Roca pot ser un important pols d’atracció de projectes de serveis de qualitat, de protecció del nostre patrimoni i de creació de riquesa per a tots els roquerols”. El projecte de Telefònica n’és una molt bona mostra, com també ho va ser la Roca Village. Dos dels principals projectes inversors dels darrers anys de la comarca, que han triat la Roca fruit d’una bona gestió de l’Ajuntament dels valors del nostre territori i que pot convertir la Roca, en un futur proper, en un municipi de referència a Catalunya.

Expectació delirant a la Roca !

2006-09-22T21:03:00.000+02:00

El Sr. Uclés escrivia fa uns dies un article d’opinió on denunciava que la comunitat de propietaris de l’edifici Rocasol ha rebut una subvenció de 3.500€ per a la rehabilitació de la façana com a monument històric, i que a la Roca qualsevol casa pot rebre ajuts a excepció dels edificis del patrimoni arquitectònic municipal. Partint d’aquestes premisses fa una llarga llista d’acusacions: entre d’altres paraules gruixudes parla de barruts, fet vergonyós i, fins i tot, insinua si ens trobem en un cas de corrupció. Agafa-t’hi fort! Tot aquesta llista d’acusacions per concedir una subvenció per a la rehabilitació d’una façana segons una ordenança vigent de l’Ajuntament, que permet bonificar l’impost i la taxa de construccions a les actuacions que ajudin a millorar el paisatge urbà, com és evident en el cas de l’edifici Rocasol, situat en un espai central del municipi. Per cert, l’Ajuntament en cap moment ha qualificat el Rocasol d’edifici històric. La subvenció consisteix en deixar de cobrar l’impost i taxa de construccions. Deixem-ho clar, no estem subvencionant amb els impostos d’uns veïns les obres d’un altre: sinó és fes l’obra, l’Ajuntament no ingressaria aquests diners i com que el més important és que es faci, es deixa de cobrar aquests tributs, com fan molts altres municipis. A més d’aquesta ordenança, cal recordar hi ha una altra per a bonificar l’impost de construccions per als edificis que es considerin d’especial interès o d’utilitat municipal, que per cert no va tenir el vot favorable del representant d’ERC, grup municipal del que el Sr. Uclés és un molt destacat membre. En ambdós ordenances les obres en edificis amb valors històrics o arquitectònics, inclosos en el catàleg del patrimoni aprovat inicialment, són la principal prioritat. Ara bé, a data d’avui cap edifici històric ha demanat aquests ajuts. Cal preguntar-se perquè fins ara els propietaris d’edificis del catàleg no han invertit en la seva rehabilitació i reforma per assegurar el futur. Hi ha qui creu que amb obligacions i imposicions de les administracions es solucionen els problemes. Gairebé mai és així: des de l’Ajuntament hem aprovat als darrers anys aquestes dues ordenances per a promoure la protecció del patrimoni històric i hem aprovat (amb el vot contrari del seu grup municipal) un pla de millora urbana del casc antic i un altre de la unitat d’actuació de “el Molí”, actuacions que incentiven i que facilitaran la rendibilitat de les operacions de rehabilitació. El Sr. Uclés és un artista de prestigi i reconegut, però com a “polític” ens ha tornat a deixar glaçats amb la seva manca de rigor i de lògica. La manca de rigor per fer acusacions greus sobre informacions totalment incorrectes. I la manca de lògica, per voler deduir que a partir de la concessió d’una subvenció a una sol·licitud de rehabilitació de façanes no es vol protegir el patrimoni cultural. Carles Fernández Miquel Estapé

Resposta a “La futura residència”

2006-09-12T17:05:00.000+02:00

En l’edició del mes de juny de la Gruta es va publicar una article del Sr. Josep Fortuny Gallemí titulat “la futura residència” en que feia diverses crítiques a l’Ajuntament. Com que l’article està signat únicament pel Sr. Fortuny, sense fer referència a la Plataforma Proresidència, entenc que és un escrit a títol particular i em dirigiré sols a ell. En aquest escrit em vull centrar únicament en respondre a la crítica sobre que “l’Ajuntament no té sensibilitat envers la gent gran” perquè no fa una residència. Una acusació que em sembla molt greu i injusta. Des de l’Ajuntament hem engegat un ambiciós pla d’actuacions per a millorar la quantitat i la qualitat del serveis a la gent gran, amb una pressupost de més de 600.000 euros per al 2006. Les principals són: - El servei de telealarma i teleassistència domiciliària per a tothom qui ho necessiti - El programa d’assistència a domicili universal amb un sistema de copagament en funció del nivell d’ingressos. - La transformació del casals d’avis en centre de serveis a la gent gran amb un horari ampliat i un conjunt de serveis com menjador, bugaderia, podologia, perruqueria, fisioteràpia, activitats socio-culturals, de manteniment físic i mental, punt d’accés a Internet i assessorament legal i social - La construcció de 15 pisos adaptats per a la gent en règim de lloguer amb serveis comuns com bugaderia, neteja de la llar i menjador. Pel que fa a la residència, en el pla d’actuació municipal hi ha una acció que diu “Promoure la creació de centres de dia i una residència d’avis”. Diem promoure i no fer, perquè la competència i els recursos en la construcció de residències són de la Generalitat i, a més, és una gran inversió amb una gran despesa de manteniment que supera les possibilitats de l’Ajuntament. Per a promoure la creació d’una residència s’ha fet una feina molt intensa de la quall en vull destacar les principals gestions. S’ha encarregat un estudi al Consorci Hospitalari de Catalunya sobre les necessitats de serveis a la gent gran a la Roca. Hem parlat amb la Consellera de Benestar i Família i més tard amb la Directora Territorial. A suggeriment de la Plataforma Proresidència hem visitat una residència amb centre de dia i pisos tutelats de Mutuam. Hem rebut la visita de Mutuam i de dues empreses més que gestionen residències on hem analitzat la viabilitat de construir-ne una en algun dels terrenys municipals disponibles. Ens hem reunit amb el Director de la Fundació Hospital Asil de Granollers que gestiona una residència geriàtrica. I m’he reunit amb l’Alcalde de Parets per a conèixer els detalls del projecte de residència municipal. Com a resultat de totes aquestes gestions jo en trec algunes conclusions: 1er. La Generalitat no farà cap residència a la Roca i, a més, considera que el Vallès Oriental no és prioritari perquè té una bona oferta en comparació amb altres comarques. 2on. Segons l’estudi del Consorci Hospitalari, la Roca té un dèficit actualment de 14 places de residència “que no justifica en cap cas la construcció d’una residència”. Tot i això, des de l’Ajuntament creiem que a la Roca hi ha possibilitats de fer una residència, si es planteja com un servei d’abast comarcal. 3er. L’emplaçament ideal per aquesta nova residència és un terreny amb una superfície d’uns 3.500 m2 i uns 4500 m2 de sostre, en un lloc molt ben comunicat i proper, per a facilitar l’accés als familiars. Segons una de les empreses que hem consultat el millor lloc per a fer la residència és a la Torreta. 4rt. La immensa majoria de la gent gran no vol anar a una residència (97% segons dades de la Generalitat) perquè no vol desvincular-se de la família ni del seu entorn: la residència és un recurs per als casos amb un alt nivell de dependència i que requereix d’un gran esforç econòmic. És per això que des de l’Ajuntament, i dins de l’àmbit de les nostres competències, hem prioritzat un conjunt d’actuacions per a que la gent gran pugui continuar vivint a casa seva amb totes les garanties, disposant de tots els serveis de suport al domicili que necessiti i que va adreçat al 95% de la gent gran, és a dir, a més de 1000 persones de la Roca. El cost dels serveis d’una residència assistida són molt cars perquè requereixen d’unes instal·lacions especialitzades i de molt personal qualificat. Algunes dades: el cost de la inversió per a una residència d’unes 100 places ronda els 6 milions d’euros. El cost d’una plaça en una residència privada és de 1.800 euros al mes (com la de les Franqueses). I el preu de lloguer d’un pis tutelat, com el que ens va presentar Mutuam, és de cap a 1.800 euros al mes per parella, amb tots els serveis inclosos. Per acabar, un parell d’aclariments. No és cert que “els municipis del voltant” estiguin fent residències municipals: sols hi ha el projecte de Parets que no és comparable perquè és un municipi molt més gran que la Roca, molt més ric perquè té un ampli teixit empresarial i perquè el finançament està condicionat al desenvolupament d’un nou polígon industrial. No sé si amb aquesta comparació es proposa que desenvolupem un nou polígon industrial per a finançar la residència. I, finalment, quan es diu que els recursos de la venda d’algunes parcel·les municipals s’han de dedicar a fer una residència seria bo que es concretés quina inversió s’hauria d’haver deixat de fer. Recordo que amb aquests diners s’ha finançat el centre cultural de la Roca centre, la reforma dels casals d’avis, un part del pavelló, l’escola bressol, l’asfaltatge de carrers, la plaça Valldoriolf, l’horta de la Rectoria de Sta. Agnès, entre d’altres. Per cert, totes elles obres que són parcialment o total competència municipal. Dit tot això, continuarem treballant per a que la Roca pugui gaudir d’una residència però afirmar que “l’Ajuntament no té sensibilitat envers la gent gran” perquè no fem una residència és una acusació que em dol i em sembla terriblement injusta. Amb el Sr. Fortuny podem discrepar dels projectes que estem portant a terme però jo no l’acusaria mai, MAI, de manca de sensibilitat amb la gent gran perquè no valora les actuacions de l’Ajuntament que, per cert, han estat aprovades per la majoria dels representants democràtics. És una crítica contra el sentit comú i la lògica de la raó, excepte que ja ens hagi envaït la lògica prelectoral, és clar. Miquel Estapé i Valls L’alcalde PD Qui desitgi més informació pot consultar l’informe del Consorci Hospitalari a http://www.laroca.cat i diversos documents sobre la gent gran a http://www.gencat.net/benestar/persones

Visita del Conseller Xavier Sabaté

2006-08-30T20:41:00.000+02:00

La visita el passat 28 d’agost del Conseller de Governació i Administracions Públiques, l’Honorable Xavier Sabaté, per a fer un seguiment de les obres de la 2a fase del Centre Cultural de la Roca centre és una mostra més del nou marc de relació entre la Generalitat i els Ajuntaments, fonamentada en la confiança, el treball conjunt i el principi de subsidiarietat. Aquest nou equipament, tan necessari com desitjat per la ciutadania i les entitats, no hagués estat possible sense la seva col·laboració decidida. En aquest mandat les ajudes de la Generalitat a l’Ajuntament de la Roca s’han triplicat respecte al mandat anterior. I això ha estat conseqüència d’una vocació municipalista per a resoldre, des de la proximitat, els problemes socials que tenim que fer front. I, no menys important, de l’aplicació de criteris objectius, equitatius i transparents en la concessió de subvencions prioritzant els municipis que acullen equipaments supramunicipals poc desitjats com és el nostre cas amb la presó. Com deia el conseller en una entrevista a la Vanguardia “hem de fer l’Administració més àgil i moderna i que deixi de ser sectària”. Hi estic totalment d’acord: aquesta és la Generalitat que la Roca del Vallès necessita per a continuar avançant.

“La política és l’art d’inventar-se problemes”

2006-08-29T22:42:00.000+02:00

El genial Groucho Marx deia que “la política es l’art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar, després, els remeis equivocats”. Sembla que els grups municipals de l’oposició de la Roca s’ho han cregut. Als darrers anys l’oposició ha esbombat que la Torreta l’envairia un núvol tòxic per culpa d’una formigonera, que amb el canvi de gestió del CAP al Consorci Hospitalari s’hauria d’anar al metge a Mataró, que es tallaran 900.000 m2 de bosc als Maiols - Can Planas, etc. En el darrer ple municipal, els grups de CiU i ERC es van tornar a “inventar” un nou problema: què amb el conveni que s’ha signat amb la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Granollers per a planificar conjuntament el futur de Can Granota i de la Bòvila, volem integrar la Torreta en el municipi de Granollers. Un disbarat molt difícil de superar. Amb el temps els problemes ficticis i els enganys exagerats es dissolen sols. Com deia l’Abraham Lincoln: “Es pot enganyar a uns pocs durant molt de temps. Es pot enganyar a molts durant poc temps. El que és impossible és enganyar a tots, durant tot el temps”. Els socialistes creiem que la política és l’art de resoldre problemes reals per a millorar la nostra societat. Ens indigna que tinguem que gastar temps i energies en problemes ficticis que generen preocupació i alarmisme en els ciutadans de bona fe. Volem dedicar tot el nostre temps a treballar i debatre amb tots els grups municipals, entitats i veïns les solucions als problemes reals que ajuden a millorar el nostre municipi. PSC-GiR

Els roquerols i roqueroles opinen !

2006-08-28T15:19:00.000+02:00

La Diputació de Barcelona ens ha lliurat novament l’enquesta de gestió municipal. Les enquestes tenen un valor relatiu però cal destacar que és la tercera enquesta que fem en els darrers quatre anys i que la Diputació disposa d’una àmplia experiència en aquests treballs, utilitzant empreses reconegudes, amb la mateixa metodologia i preguntes per a tots els municipis, independentment del color polític. Enguany inclou, a més, vàries preguntes sobre el creixement del municipi, amb el mateix model que s’ha utilitzat a d’altres municipis. Per tots aquests motius crec que hem de tenir molt present els resultats d’aquest balanç de gestió de la que en vull destacar el següents punts: 1er. Continueu donant un aprovat alt a la gestió municipal (6,4), tot i que cada dia sou més exigents. Aquesta valoració està per sobre de la mitjana d’altres municipis enquestats (6,1), la gran majoria (84%) aprova la gestió municipal i sols un 11% la suspèn. 2on. La immensa majoria (el 90%) esteu contents de viure a la Roca i una gran majoria creu que ha millorat als darrers 2 anys davant un 15% que creu que ha empitjorat. 3er. Els serveis públics locals són ben valorats, especialment l’àrea bàsica de salut, l’escola bressol, la recollida d’escombraries i el transport públic que obtenen una puntuació superior al 7, sense que hi hagi cap servei suspès. 4rt. Segons la vostra opinió els projectes en curs són encertats. El pavelló poliesportiu, la transformació dels casals en centres de serveis per a la gent gran, el centre cultural de la Roca centre i el pla de millora del casc antic obtenen també valoracions superiors al 7. 5è. Davant una pregunta oberta no hi ha cap greu problema que us preocupi de forma especial, a banda del creixement urbanístic que és quelcom que té un abast més enllà del municipi. Tot i això la preocupació pel creixement s’ha rebaixat substancialment del 19% del 2004 al 13% d’enguany. 6è. Sobre la percepció del creixement, el 78% dels enquestats creieu que la Roca creix per sobre dels municipis de l’entorn, tot i que les dades objectives publicades a la premsa darrerament indiquen el contrari. Sols el 25% considereu negatiu el creixement i un 50% el valoreu positiu o molt positiu. Pel que fa al model urbanístic hi ha una preferència majoritària (57%) per les cases unifamiliars amb jardí privat que implica una ocupació extensiva del territori, molt poc sostenible en termes ambientals, mentre que el model d’ocupació compacta del territori, amb habitatges plurifamiliars amb grans espais públics, encara és expressió d’una minoria (12%). 7è. Més del 70% dels entrevistats valoreu positivament la informació que rebeu de l’Ajuntament i sols el 5,3% en té una opinió dolenta. Crec que aquests resultats són en general molt positius. Em preocupa especialment la preferència majoritària per un model urbanístic de creixement que no és sostenible, tot i que es pot entendre, més que una voluntat, com el desig de tothom de viure en una casa amb jardí privat, encara que a la pràctica sigui impossible que tots la puguem tenir sense ocupar grans extensions de territori i malmetre greument el nostre entorn. Us convido a treure conclusions directament llegint el resum del proper butlletí municipal o bé consultant les enquestes complertes a la web www.laroca.cat.

Planificant el futur de la Torreta

2006-07-20T18:18:00.000+02:00

Avui dijous 20 de juliol hem presentat un conveni que té com objectiu establir un marc de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Granollers i l’Ajuntament de La Roca del Vallès per l’ordenació, planificació i desenvolupament de l’àmbit territorial integrat pels sectors de la Bòvila de Granollers i el sector de Can Granota de la Torreta, mitjançant la constitució d’un Consorci. L’objectiu d’aquest Consorci és elaborar propostes de futur i, una vegada debatudes i consensuades, desenvolupar aquestes propostes que permetin resoldre els problemes actuals i els reptes de futur en relació a tot un conjunt de qüestions tan importants com ara l’accés a un habitatge assequible, la millora del trànsit i la mobilitat, la planificació dels equipaments públics, la preservació dels valors mediambientals i paisatgístics, i la protecció de corredors biològics. Si fem una mica de repàs a la situació en aquest àmbit territorial ens trobem que Granollers té previst al seu nou Pla d’Ordenació Urbana Municipal, un sector de creixement anomenat la Bòvila, des de l’estació de Renfe fins la carena a l’alçada de l’hotel Ciutat de Granollers. Per altra banda la Torreta té des de l’any 1991 (des de fa 15 anys) el pla parcial anomenat Can Granota, com urbanitzable programat, situat entre la Ronda Sud i el Torrent del Ramassar. Als darrers anys els propietaris i la Junta de Compensació d’aquest pla parcial han demanat en diverses ocasions exercitar els seus drets urbanístics, i ens han fet diverses propostes per al seu desenvolupament. Totes aquestes propostes no han estat mai prou satisfactòries per a l’Ajuntament de la Roca ni per la Direcció General d’Urbanisme, a qui li hem demanat la seva opinió en alguna ocasió. I no eren prou satisfactòries perquè els propietaris i la Junta no fessin bé la seva feina. No eren propostes vàlides perquè es proposaven solucions únicament per al pla parcial (que és on podien actuar) però des de l’Ajuntament necessitem i demanem propostes per a tot un conjunt de problemàtiques de tot el barri de la Torreta que no es poden resoldre sols dins d’aquest sector. L’opinió de tots els tècnics que hem consultat, els municipals i també de la Direcció General d’Urbanisme, és que cal una planificació global de tot l’àmbit entre la Torreta i Granollers, per a després planificar el desenvolupament del sector per fases. I això és el que volem fer amb la creació d’aquest consorci. Aquest és un Conveni molt important. Important per Granollers però especialment important per a la Torreta. Granollers i la Torreta formen un conjunt urbà continu amb una elevada interrelació: geogràfica, social i econòmica. Però les realitats geogràfica i administrativa, no sempre coincideixen, com és evident en aquest cas. Harmonitzar les necessitats i demandes de les poblacions afectades amb els creixements urbans previstos és una obligació de les administracions involucrades. M’atreveixo a dir que és una de les nostres principals obligacions com Alcaldes. La gestió conjunta de tot l’àmbit interterritorial, té nombroses avantatges. Ens ofereix l’oportunitat de plantejar solucions als problemes i reptes que té el barri de la Torreta. Possibilita el tractament conjunt del trànsit de vehicles (que cada dia és un problema més gran); permet el tractament mediambiental conjunt; facilita l’establiment de serveis comuns que per separat no es podrien prestar; i promou la implantació de vivenda assequible amb la millor cohesió social. Concretament ens permet abordar problemàtiques com els problemes de mobilitat. Com per exemple que pel carrer Costa Brava passen 10.000 vehicles al dia. Hem de reconvertir una autovia que travessa la Torreta en un carrer de poble. Com per exemple que Els nous creixements a la zona entre Granollers i la Torreta implicarà més de 4000 vehicles que s’afegiren a unes carreteres ja molt saturades. O també com per exemple que Tenim una ronda Sud, i unes rotondes entre la Roca i Granollers (la de la Prades i la de Can Borrell) que estan totalment col·lapsades . Caldrà plantejar segurament una connexió de la Torreta directa a la a la Ronda Sud, un millora d’aquestes rotondes i facilitar l’accés a l’estació de tren, que és un enllaç de comunicació molt potent. Tenim també dèficits d’equipaments. Aquest conveni inclou el compromís de planificar les necessitats i la implantació dels nous equipaments de la Torreta tan necessaris com la nova escola d’infantil i primària, una escola bressol, l’ampliació de la zona esportiva amb piscina i pavelló etc. La manca d’una planificació educativa conjunta entre la Torreta i Granollers ha endarrerit la construcció de la nova escola de la Torreta tan necessària. A més hi ha una greu mancança d’habitatge assequible, especialment per als joves i la gent gran. Aquest és segurament el principal problema social que tenim sobre la taula totes les Administracions. I també s’han de protegir els valors medi ambientals i paisatgístics de la Torreta com les carenes, els Quaranta Pins i la Miranda de’n Puntes i el Torrent del Ramassar. Mancances i problemes que els veïns i veïnes de la Torreta ens demanen solució, molt legítimament, i per a els que avui proposem una camí de treball per a buscar-hi solucions. Tots sabem que atesa la proximitat de les eleccions municipals s’intentarà aixecar polseguera a l’acord d’avui i distorsionar l’objectiu d’aquest conveni. No és la primera vegada, ni serà la darrera. Com deia Grouxo Marx, hi ha qui que considera que la política és l’art d’inventar-se problemes. Per a nosaltres, que tenim la responsabilitat de governar, la política és l’art de es proposar solucions per a resoldre problemes reals. Dic això perquè sense anar més lluny en el ple municipal de la setmana passada s’ens van criticar que “això és primer pas per a integrar la Torreta a Granollers”. Com em va dir l’Alcalde de Granollers quan el vaig trucar: “Apa aquí”. Això és un disbarat. Una gran bajanada. Sembla que a vegades hi ha qui competeix en dir-la més grossa. En aquesta ocasió segur que guanyarien. A més qui fa aquests comentaris no coneix la Torreta: la Torreta és un barri que ha crescut i s’ha fet amb l’esforç de tots els seus veïns començant de no res, sense gairebé l’ajut de ningú. Els veïns de la Torreta tenen una personalitat pròpia molt marcada i defensen els seus interessos. Volen viure en un poble i s’estimen el seu poble. Granollers i la Torreta tenen una elevada interrelació però formen part de dos municipis diferents i no hi ha cap mena d’intenció de canviar-ho. Una de les principals virtuts d’aquest conveni és que liderarem els canvis de la Torreta per aconseguir que el poble de la Torreta sigui més autònoma i mantingui la seva personalitat, el seu caràcter, integrada en el municipi de la Roca del Vallès. No plantejar solucions als reptes de futur i al creixement de l’entorn portaria a una barri de la Torreta completament depenent de les ciutats del voltant Granollers i les Franqueses en serveis, mobilitat, equipaments, comerç. I això és un dels objectius que hem d’evitar. Vull també recalcar que la creació d’aquest Consorci no suposa cap mena de pèrdua o delegació de responsabilitats i de poder. Totes les decisions important en l’àmbit de la planificació urbanística que afectin a la Torreta s’hauran d’aprovar en el Ple Municipal de l’Ajuntament de la Roca que manté, com no pot ser d’una altra manera, tota la seva autonomia i capacitat de decisió. Ahir em deien que aquest consorci és agosarat. Estic d’acord: és agosarat i ambiciós i pel que conec hi ha molt poques experiències similars. Però estem convençuts que aquest és el millor camí. I per a donar respostes als problemes d’avui i de demà implica obligatòriament ser agosarat i ambiciós. La Roca, en comparació amb Granollers, és un municipi petit en població però és un municipi molt gran en Territori. El territori és el be més preuat d’un municipi i n’hem de fer una planificació i gestió molt curosa. Amb aquest conveni, constituïm un consorci per a Planificar el Futur de la Torreta pels futurs 15 anys a nivell d’habitatge, mobilitat (és a dir, el trànsit), els equipaments, els espais verds, el medi ambient, i el paisatge. La signatura d’aquest conveni és un primer pas d’un llarg camí que durarà molts anys: d’aquí a un any aproximadament tindrem les primeres propostes de planificació i que com no pot ser d’una altra manera informarem i debatrem amplament i llargament amb tots els veïns i veïnes de la Torreta. Em sento molt satisfet avui, com Alcalde de la Roca del Vallès, d’haver signat aquest conveni amb el Josep Mayoral, i l’Oriol Nel·lo, persones amb qui hem estat col·laborant amb molts temes que han beneficiat a la Roca. Satisfet de plantejar aquests reptes de futur amb els millors companys de viatge: amb el Govern de la Generalitat de Catalunya (amb qui estem desenvolupant diversos projectes d’habitate públic a la Roca centre i Santa Agnès) i amb l’Ajuntament de Granollers (amb qui tenim una intensa relació i una llarga llista de col·laboracions), en àmbits tan diversos com el Transport Urbà, la gestió de residus , la TDT, plans de societat del coneixement, plans de mobilitat, etc. Satisfet perquè portem a la pràctica un dels nostres principis polítics: els límits municipals, entre municipis veïns, no són línies de separació, sinó línies de col·laboració i punts d’encontre. Aquest ha estat el principi rector en el que s’han basat i es basen les relacions de La Roca del Vallès i Granollers des de fa anys. Masses vegades ens trobem que els creixements d’un municipi es fan a esquenes dels altres. Satisfet perquè el Consorci que es constituirà serà d’una gran ajuda per a planificar el futur de la Torreta I satisfet, sobretot, perquè amb aquest Consorci podrem donar una millor resposta a les necessitats i problemes dels veïns i veïnes de la Torreta, i per tant podrem continuar millorant la seva qualitat de vida. I aquest és la nostra única motivació d’aquest conveni. Estic convençut que manquen més Consorcis entre municipis i que al conveni que avui signarem en seguiran molts més arreu de Catalunya.

Una oposició “deconstructiva”

2006-07-18T18:16:00.000+02:00

Parafrasejant al cuiner Ferran Adrià la “deconstrucció” es fonamenta en una gran creativitat que pretén obtenir el màxim goig de tots els sentits. L’oposició de la Roca es troba a l’altra extrem de la “deconstrució”, amb una manca absoluta de creativitat i de “goig” a les seves propostes. Posem alguns exemples: En el seu darrer butlletí CiU recorda que ha presentat un recurs contra Maiols – Can Planas amb l’argument que no es va publicar el pla general en els diaris oficials a l’any 91 (quan CiU governava el municipi) i considera que aquest projecte urbanístic és nul. Si aquest argument fos cert s’hauria d’aplicar a tot l’urbanisme de Catalunya dels darrers 15 anys, que es troba exactament en la mateixa situació, incloses les obres que ha dirigit l’arquitecte i cap de llista de CiU. Les lleis són per a tothom i no es poden aplicar exclusivament a un determinat projecte perquè no li agrada a un partit polític. A més, els falla sobtadament la memòria perquè també van presentar al·legacions amb aquest argument contra el projecte empresarial més exitós de la comarca, la Roca Village. Per altra banda, ERC proposa una moció per a “manifestar la voluntat del Ple de l’Ajuntament per avançar per a la consecució d’un model d’estat republicà”. Que des de la Roca es vulgui canviar el model d’Estat és quelcom surrealista i fora de lloc. Si el grup d’ERC vol canviar el model d’Estat que presenti una moció al Congrés dels Diputats (que per cert no s’atreveix a fer-ho), no al ple de l’Ajuntament. Què passaria a la Roca si és governés amb aquests criteris ?. PSC-GiR

Un estiu actiu i per a tothom

2006-07-08T10:04:00.000+02:00

Aigua, foc, música, festa, jocs, etc. són els ingredients que condimenten l’ampli ventall d’activitats que es preparen per aquest estiu a la Roca del Vallès. Activitats adreçades a tothom. Per als menuts hi ha el Casal d’Estiu, el campus esportiu del Handbol i les activitats del Twirling que ofereixen a les mares i pares treballadors una proposta amena i divertida per als seus fills, una vegada han finalitzat el curs escolar. La gent gran podrà gaudir d’una oferta àmplia de tallers i activitats amb la nova gestió dels casals d’avis. Per al amants de la música, els concerts a la fresca de la biblioteca municipal, el festival de Trobadors i Joglars, els concerts per joves i els de música clàssica. Els més culturals tenen al seu abast diverses exposicions, xerrades i teatre, tan d’aficionats com de professionals. Per als més frescos la nit de les “bruixes” i les piscines de la Roca i de Sta. Agnès que enguany ha estrenat unes pistes de pàdel. I per als esportistes, el tradicional torneig de futbol 7, el campionat de handbol sorra i la popular “Marxa”. I per als més inquiets les Festes Majors. A la Torreta, al juliol, amb l’emocionant cursa de cargols i la cargolada posterior. A Santa Agnès, a l’agost, amb la popular estirada de corda. I a la Roca, al setembre, amb el correfoc que encén passions i el joc de colles que enfanga al més polit. I si encara no en teniu prou, encara podeu anar a les festes i sopars populars del vostre barri. Activitats que es preparen a foc lent durant tot l’any i que es gaudeixen a gran velocitat, tan ràpid com passa l’estiu, gràcies a l’empenta de moltes entitats i col·laboradors a qui vull agrair molt especialment la seva feina. Un estiu que convida participar-hi i viure’l intensament i que defineix el caràcter d’un municipi actiu i obert a tothom. Què gaudiu de l’estiu !

Santa Agnès està canviant

2006-07-04T00:35:00.000+02:00

El passat Sant Joan vam fer una jornada de portes obertes a les piscines de Santa Agnès per a celebrar la finalització del complex esportiu. Dos anys enrere vam presentat el camp de futbol, l’any passat la piscina i enguany s’han inaugurat les pistes de pàdel. Es just recordar que aquestes instal·lacions esportives són el resultat d’un acord entre l’Ajuntament i el grup promotor MedGrup que ha finançat el 66% del cost a canvi d’un abonament temporal gratuït als nous residents del Solell. És la primera vegada a la Roca que hem signat un acord d’aquest tipus i estem molt satisfets del resultat. Gràcies a aquest acord hem pogut avançar la construcció d’aquests equipaments esportius i, sobretot, hem pogut avançar varis anys que els veïns de Sta. Agnès i de tota la Roca gaudeixin d’aquestes magnífiques instal·lacions. Tot i algunes crítiques a aquest acord, espero que en un futur proper hi hagi més promotors que vulguin col·laborar en el finançament d’equipaments públics per a millorar la qualitat del vida dels veïns perquè, com es demostra en aquest cas, beneficia a tothom: al promotor, a l’Ajuntament i, molt especialment, als ciutadans. Ara que celebrem el 700 aniversari de la Parròquia ens adonem més que mai que Santa Agnès està canviant. És un canvi que bé donat especialment pel creixement d’habitatges i de ciutadans. Un canvi que es aprovar en el pla general de l’any 1991 (fa ara 15 anys) amb l’aprovació majoritària dels veïns del municipi i que als darrers anys n’estem prenent consciència. La naturalesa humana fa que les persones tinguem, d’entrada una actitud contrària als canvis perquè no ens agrada la incertesa del que vindrà després. Ara bé, els canvis que s’estan portant a terme a Santa Agnès són i seran positius si els sabem dirigir i conduir bé. Davant els canvis el pitjor és tenir una actitud passiva, de queixa constant i enyorança que no porta enlloc. Per aconseguir que el canvi de Sta. Agnès sigui a millor hem de tenir present tres coses. Primer, el creixement de Santa Agnès ha de permetre de disposar de més i millors serveis públics i privats, que sense més població no seria possible. Això és el que estem fent amb aquestes instal·lacions esportives, amb el nou centre mèdic que s’engegarà a finals d’any, amb la reserva de terrenys per a una futura escola, amb la millora del transport públic i amb l’ampliació zones verdes i espais infantils. Més serveis públics però també millors serveis privats, com per exemple amb la instal·lació d’una oficina d’una entitat financera que fa molta falta a Santa Agnès, sobretot per a la gent gran que té dificultats de mobilitat. Segon, hem de fer un esforç per a integrar als nous vinguts. És molt important, com durant la jornada de portes obertes, que tots els veïns de Sta. Agnès (els de sempre i els nouvinguts) es coneguin, comparteixin estones junts, xerrin, gaudeixin del poble i d’activitats conjuntament. És molt important que, a través de les entitats, activitats i festes de sempre, però també a través de noves entitats, noves activitats i festes que de ben segur es crearan, aconseguim que tots els veïns ens impliquem i participen en fer que Sta. Agnès sigui un poble actiu i vital. I tercer, ens agradaria que els nous veïns de Sta. Agnès s’estimin aquest poble com els que hi ha nascut, els que hi viuen de tota la vida. Els nouvinguts han triat Sta. Agnès entre tots els pobles de Catalunya per a viure i això té molt de mèrit. Amb una mica d’esforç per a conèixer els racons i la seva gent de ben segur que tots estimaran Santa Agnès com el que més.

La festa del Handbol la Roca

2006-06-19T00:56:00.000+02:00

El passat dissabte 17 de juny vam celebrar, un any més, la gran festa del Handbol de la Roca, on durant cinc hores es fa un repàs detallat a l’excel·lent feina que està fent aquesta entitat. Tots, des de la Directiva, passant pels entrenadors, col·laboradors, pares i mares, fins als jugadors i jugadores. Entre els nombrosos èxits d’enguany cal fer un reconeixement especial a l’equip infantil femení que ha aconseguit el més important èxit esportiu de tota la història d’un equip roquerol. Ha guanyat el campionat absolut de Catalunya i ha quedat en la sisena posició al campionat d’Espanya. Aquest èxit és simplement una mostra més de la gran feina que està portant a terme el Handbol la Roca i que fa que cada any sempre hi hagi varis diversos equips que estan al més alt nivell a Catalunya. I, també, és una mostra de la vitalitat que està agafant l’esport femení al municipi, al handbol però també al futbol i al twirling. El més destacat, però, no és aconseguir un èxit puntual: el més important és que hi ha cap a 20 equips (la meitat femenins), amb uns 250 nois i noies que fan handbol, que hi ha un col·lectiu de més de 200 famílies que estan molt implicades en aquesta entitat i que hi ha un gran equip directiu i de col·laboradors que, tots plegats, fan que el Handbol de la Roca sigui un dels més grans clubs de Catalunya La vitalitat del Handbol de la Roca és també la vitalitat del nostre poble on cap 1000 nois i noies, nens i nenes practiquen esport federat. Practiquen esport,i també salut, formació, educació, treball en equip, competició, companyerisme i maduren com a persones. Com Alcalde una de les grans satisfaccions, un dels grans orgulls es aconseguir que tots els nens i nenes, independentment dels seves possibilitats econòmiques, tinguin l’oportunitat de fer esport, jugar, gaudir i créixer a nivell personal practicant un esport, en un bona entitat i en unes bones instal·lacions. Crec que a la Roca ho estem aconseguint amb el treball conjunt amb entitats com el Handbol la Roca. Fa un any la nostra principal preocupació era com finançàvem els 5M d’euros del nou pavelló poliesportiu. Avui ja tenim el finançament resolt i el pavelló ja s’està construint a bon ritme i estarà a punt abans de l’estiu del 2007. Per cert, la Generalitat de Catalunya ha publicat darrerament el pla de pavellons poliesportius per als propers anys per a tot el país i no hi ha cap pavelló previst de la dimensió i el pressupost del pavelló que estem fent a la Roca. El nou pavelló serà una gran salt qualitatiu però sabem que potser no serà suficient per al creixement de la demanda . Des de que vam posar la 1a pedra, al mes d’octubre de l’any passat, ja estem treballant per a poder disposar de noves instal·lacions tancades: l’Ajuntament de la Roca ha fet un gran esforç econòmic en el nou pavelló i no té recursos per a fer-ne un segon de grans dimensions però si que podem mirar que les noves escoles que es construeixin a la Roca, tinguin un pavelló de petit format que pot ser un bon complement per a entrenaments i partits oficials de mini-handbol de benjamins i alevins. Amb això és el que estem treballant ara amb la col·laboració del Departament d’Educació de la Generalitat: aconseguir que la nova escola Mogent que es començarà a finals del 2006, a més de ser una molt bona escola, tingui un pavelló que es pugui utilitzar fora de l’horari escolar. Felicitats a tot el Handbol la Roca per la seva tasca, la seva vitalitat i empenta.

Surrealisme a la Roca del Vallès

2006-06-12T23:05:00.000+02:00

El passat 18 de maig l’Ajuntament de la Roca va organitzar un acte amb el consens de tots els grups municipals i la col·laboració de l’historiador Joan Garriga i el mestre i productor de videos divulgatius Agustí Corominas per a commemorar el 75è aniversari de la 2a República espanyola, amb l’objectiu de recordar la història d’aquest període i retre homenatge a les persones que van treballar per a la recuperació de la democràcia i l’autogovern de Catalunya. I, també, per aprendre la lliçó de la història que ens ensenya que davant els grans objectius de la defensa de la llibertat, la igualtat i la justícia social, tots els demòcrates hem de fer pinya i deixar les nostres diferències i els protagonismes a un costat. Això no va passar durant la 2a República però si que ens hauria agradat que no hagués passat en aquest acte. És per això que no respondrem a les crítiques que fa el Sr. Albert Gil, d’ERC de la Roca, en relació a aquest acte en un article titulat “Una nova relliscada amb toc surrealista”. Ara bé, sí que volem fer un aclariment sobre la moció d’ERC per a commemorar la 2a República que es va votar en el ple de 2 març. Tal i com es pot comprovar en l’acta publicada a la web municipal, el nostre grup PSC-GiR es va manifestar clarament a favor de la moció, excepte en un punt que feia referència “a manifestar la voluntat del Ple de l’Ajuntament per avançar per a la consecució d’un model d’estat republicà”. Punt curiós perquè no està en el model de moció que ERC té publicada a la seva web (www.esquerra.org/municipal/75_aniversari_republica.rtf) i que, potser, algun polític "surrealista" local devia d’incloure a iniciativa pròpia. Tots els partits progressistes que defensem la igualtat de les persones, sense privilegis per a ningú, som per definició “republicans”. Això no treu que a Espanya i a Catalunya la immensa majoria dels ciutadans i dels partits polítics hàgim acceptat una monarquia parlamentaria que és el sistema polític que ens ha donat el període més llarg i estable de democràcia, llibertat i benestar econòmic i social. Els socialistes considerem que hem de dedicar les nostres energies a resoldre les mancances socials i millorar els serveis a les persones enlloc de plantejar la derogació de la monarquia. Que des de la Roca del Vallès (per molt important que sigui el nostre municipi per als roquerols) es vulgui canviar el model d’estat va contra les nostres prioritats socials i ens sembla completament fora de lloc, “surrealista” segons les paraules del Sr. Gil. Carles Fernández Miquel Estapé

75 habitatges públics per a joves i gent gran

2006-06-02T18:15:00.000+02:00

Als darrers anys a la Roca i a Catalunya hem millorat extraordinàriament el nostre benestar a molts àmbits com la sanitat, l’educació, els equipaments esportius i culturals, etc. Ara bé, l’accés a un habitatge assequible és un qüestió pendent que s’ha convertit en un dels principals problemes de la nostra societat. No podem resignar-nos que els joves hagin de marxar a d’altres municipis perquè no poden comprar una habitatge a la Roca. Ni tampoc podem acceptar que hi hagi gent gran que després de treballar tota la vida es trobi en situació molt difícil amb la seva vivenda. El problema de l’habitatge és extraordinàriament complex i totes les Administracions hauríem de fer un exercici profund d’autocrítica de la situació actual. A l’Ajuntament de la Roca estem posant el nostre gra de sorra per a resoldre-ho: després de 3 anys de feina i nombroses dificultats el passat 10 d’abril vam signar un conveni amb la Generalitat de Catalunya per a la construcció de 75 habitatges públics. Concretament 60 pisos de venda dirigits prioritàriament als joves i 15 pisos adaptats per a la gent gran en règim de lloguer. A més, amb aquest conveni l’ajuntament de la Roca obtindrà dos locals: un de 1.300 m2 al pla de les Hortes i un segon de 470 m2 a la parcel•la de l’Ajuntament vell que es destinaran a equipaments municipals. Aquest és el primer gran projecte que presentem i en els propers mesos esperem anunciar altres com per exemple a les noves unitats d’actuació de Sta. Agnès, a la Roca (als Maiols – Can Planas) i a la Torreta, quan es desenvolupi el sector de Can Granota. Amb totes aquestes actuacions la Roca serà, també, un municipi capdavanter en habitatge públic assequible.

Qui vol (realment) fer habitatge públic ?

2006-06-01T20:34:00.000+02:00

L’habitatge públic és molt necessari i positiu, tot i que hi ha qui en té una mala imatge. S’ha de deixar clar que no és per a uns pocs, ja que el topall d’ingressos màxims el compleix el 80% de la població. I s’ha de dir, sense embuts, que avui les promocions d’habitatge públic no generen barris marginals perquè es fan conjuntament amb habitatges lliures, integrats socialment i urbanísticament. D’entrada tots els partits afirmen que estan a favor de l’habitatge protegit però a la pràctica ens trobem amb fortes contradiccions. Per exemple quan el Sr. Jiménez d’ERC diu que “el nostre objectiu és el creixement zero”: és impossible fer habitatge públic sense construir, sense créixer. O quan el Sr. Ros de CiU diu que "voldran fer una mena de gueto al pla de les Hortes" (ple 3-2-05) parlant de l’habitatge social amb un to despectiu i amb afirmacions falses perquè sols el 27% del sector seran públics. O bé quan des d’ERC es diu que “defensem que cada pla parcial ha de suportar el percentatge d’habitatge social que li pertoca” (ple 3-2-05), utilitzant la paraula “suportar” com quelcom negatiu i sense tenir en compte que fer habitatge protegit on el model del pla general és de “cases amb jardí” és un disbarat urbanístic i malbaratar els recursos públics. Mentre CiU acusa que “el PSC no té cap interès en l’habitatge social” (ple 6-4-2006) aprovem un conveni amb l’Incasol per a la construcció de 75 habitatges protegits que malauradament no va comptar ni amb el recolzament de CiU, ni d’ERC. Davant aquests fets ens preguntem “qui vol realment fer habitatge públic?”.

Commemoració del 75è aniversari de la 2a República Espanyola

2006-05-31T11:20:00.000+02:00

“Por mi parte yo vivía en pleno entusiasmo de la juventud. El advenimiento de la República yo lo veía en grandes proporciones. Para mí los ricos iban a desaparecer, todos los trabajadores agrícolas recibirían tierra y no serían explotados más por los terratenientes; en las fábricas los obreros recibirían sueldos sustanciales, serían respetados y vivirían sin ninguna clase de miseria. Las escuelas estarían abiertas para todos los niños y en las grandes escuelas todos los jóvenes podrían estudiar. Una cosa que tenía a pecho era que los curas no pusiesen más los pies dentro de los edificios de la enseñanza pública”. Amb aquestes paraules, carregades d’il·lusions i esperances de canvi, de les memòries de Joan Escuer vam obrir l’acte de commemoració del 75è aniversari de la 2a República Espanyola, organitzat des de l’Ajuntament de la Roca, en nom de tots els grups polítics del consistori municipal i amb la col·laboració de l’Associació d’Amics de l’Arxiu de la Memòria Popular. Per a molta gent el 14 d’abril de 1931 va ser probablement un dels dies més emocionants de la història contemporània d’Espanya. I per a molta gent la 2a República es va convertir en símbol dels valors de la igualtat política i la igualtat social. Va ser una època políticament molt complexa: hi havia molt poca experiència democràtica, amb grans diferències socials i econòmiques, amb una societat endarrerida i amb importants poders fàctics molt conservadors que es resistien a perdre els privilegis. En aquest context la 2a República va promoure un programa de canvi social de gran abast, de profundes transformacions econòmiques, socials i culturals. Va engegar la reforma agrària, la separació de l’Estat i de l’Església, el control democràtic dels cossos armats, una ambiciós programa educatiu i el reconeixement de drets socials i econòmics que foren les bases del que avui coneixem com a Estat de Benestar. Va obrir la porta a la participació política de les dones, que van conquerir el dret a vot. Va legalitzar el matrimoni civil i el dret al divorci. I també va aprovar els Estatuts d’Autonomia de Catalunya, Euskadi i Galícia elaborats per iniciativa dels territoris que aspiraven al seu autogovern. Una època de lluita política apassionant que va intentar amb molta ambició una revolució política democràtica i una reforma social profunda. Malauradament la 2a República no va tenir un final reeixit: va ésser truncada pel cop d’estat del 18 de juliol de 1936 encapçalat, entre d’altres, pel General Francisco Franco, que va degenerar en una guerra civil i en la divisió radical de la Societat espanyola. Amb l’enfrontament de territoris però també de veïns, amics i, fins i tot, famílies. I quan dic de la societat em refereixo a Espanya, a Catalunya i també a la Roca, on la gent més gran ens recorda aquesta divisió i enfrontament radical. Durant els darrers mesos hem viscut uns temps políticament molt agitats on s’ha estat coent un conflicte territorial i de d’idees. Avui, més que mai, ens sembla especialment oportú recordar la 2a República, amb l’objectiu d’aprendre la lliçó de la història, aprendre dels errors que no s’han de tornar cometre (que en van haver d’importants) i d'allò que mai no hauria de tornar a passar. Sorprèn però que el coneixement i divulgació d'aquest període històric tan important per a comprendre la societat en què vivim avui, hagi estat obviat durant tants anys. Sens dubte ens cal reforçar, dia a dia, la cultura democràtica a Espanya i un dels punts clau és la recuperació de la memòria històrica. Això és el que vam intentar fer amb aquest acte, amb la inestimable col·laboració de l’historiador Joan Garriga que és un gran coneixedor d’aquest període històric a Catalunya i a la comarca. I amb l’Agustí Corominas, veí de la Torreta, mestre i productor de vídeos divulgatius, com el documental sobre els mestres de la República que va passar fa poc el Canal 33 i el que vam poder visionar en aquest acte, titulat “Visca la 2a República” produït pel programa de Memorial Democràtica del Departament de Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya, a qui vull agrair que ens hagi autoritzat la projecció d’aquest documental per primera vegada a Catalunya. La investigació de l’historiador Joan Garriga ens va recordar alguns detalls d’aquest període a la Roca del Vallès. Per exemple que els Alcaldes de la Roca durant aquest període van ser tots de dretes, concretament de la Lliga, partit que va donar suport al cop d’estat (podeu trobar més informació al “Diccionari biogràfic dels alcaldes del Vallès Oriental 1901-2000”). O que la Roca tenia aleshores uns 2000 habitants i que va acollir moltes persones, unes 300, que fugien de la guerra tal i com està documentat a l’arxiu municipal. Ens va recordar que van ser assassinats varis roquerols durant la guerra: l’alcalde Sadurní Pujadas i els germans de Moner a mans dels republicans. I el Sadurní Pujadas (cosí de l’anterior) afusellat al camp de la Bota pels nacionals. O també ens va descobrir informes de l’exèrcit nacional -elaborats molt probablement per espies roquerols-, en els que es detalla la intensa activitat de tropes republicanes en el nostre municipi que va utilitzar terrenys sota el castell com a aparcament per a fins a 800 camions militars o la zona de can Tonico com a camps d’entrenament. Han passat 75 anys i encara hi ha molta història que està esperant esser descoberta als fons documentals, en especial a l’arxiu municipal que tal com ens recorda en Joan Garriga disposa de molta i molt bona documentació de l’època.

La Maternitat d’Elna

2006-05-20T11:40:00.000+02:00

El passat 15 de maig vam inaugurar la commovedora exposició sobre “La Maternitat d’Elna – Bressol de l’exili 1939-1944”, un homenatge a l’obra de la jove mestra suïssa Elisabeth Eidenbenz que després de la guerra civil espanyola va organitzar en la vila rossellonesa d’Elna, una maternitat on van poder atendre les parteres procedents dels camps de concentració. El 26 de gener de 1939, Barcelona va caure en mans dels franquistes, la guerra estava perduda i va començar l’exili per a milers de refugiats de tots el racons de l’Estat espanyol que s’havien refugiat a Catalunya al llarg de la guerra fugint de l’exèrcit franquista. La immensa majoria d’exiliats van ser internats per l’Estat francès en els oficialment denominats “camps d’acolliment”, veritables camps de concentració sense cap condició sanitària vigilats per tropes senegaleses. El fred, la mala alimentació i la deixadesa dels oficials al càrrec van afegir a la pena de l’exili penalitats inhumanes. Nombroses dones ingressades al camp es van veure obligades a donar a llum en pèssimes condicions en unes cavallerisses de Perpinyà. La mortaldat en aquests casos era elevadíssima: si no moria el nadó, moria la mare i, si no, tots dos. Més del 90% dels nadons no sobrevivien. Davant aquesta situació, Elisabeth Eidenbenz, una jove mestra suïssa que havia seguit la guerra civil atenent els infants refugiats al bàndol republicà, va organitzar en una residència campestre abandonada a la vila d’Elna una maternitat on atendre les parteres procedents dels camps i els seus fills. Amb pocs recursos però amb molta il·lusió, van aconseguir que més del 90% dels nadons sobrevisquessin. Hi van néixer 597 infants, la major part fills de republicanes arribades a l’exili des de Catalunya, tot i que també hi havia infants jueus i d’altres procedències. La maternitat d’Elna no és un record d’una experiència dramàtica sinó que, tot i la cruesa del moment, és un cant a la vida i a l’esperança, com ens diu l’Alcalde d’Elna, Nicolàs Garcia, que ens va acompanyar a l’acte. Va ser una experiència tan intensa que tots els fills nascuts a Elna s’anomenen a ells mateixos germans, fills d’una segona mare l’Elisabeth Eidenbenz (l’Isabel com l’anomenaven col·loquialment perquè els costava pronunciar el seu nom).

També ens va acompanyar l’Assumpta Montella, autora de l’exitós llibre “La maternitat d’Elna: bressol dels exiliats” , que ha aconseguit donar a conèixer l'experiència de la maternitat d’Elna. El Nicolàs i l’Assumpta ens parlen de l’Elisabeth, que encara viu a Austria i que té cap a 94 anys, com una persona amb una enorme humanitat, que diu que no mereix cap reconeixement, que simplement va fer el que creia que havia de fer i que, fins i tot, insisteix que no la va fer prou bé perquè podia haver salvat més nens. Els que tingueu interès en aquest tema teniu l’oportunitat de gaudir-ne fins al 3 de juny, data en la que presentarem el llibre “Éxodo” guanyador del Premi Romà Planas i Miró de l’Arxiu de la Memòria Popular. Aquest dia tindrem l’oportunitat d’escoltar el commovedor testimoni de la Remeis Oliva, autora del llibre, que va estar internada en un camp de concentració a França i va tenir un fill a la maternitat d’Elna. Gràcies a la col·laboració del programa Memorial Democràtic del Departament de Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya per a donar-nos l’oportunitat de gaudir d’aquesta excel·lent exposició.

25 anys de l’escola de la Torreta

2006-05-05T09:31:00.000+02:00

Enguany l’escola de la Torreta compleix 25 anys: el curs 1981-82 a petició dels pares i mares, es constitueix el col·legi públic amb independència administrativa i pedagògica. Tota escola fa créixer el seu entorn a nivell humà i de teixit social i l’escola de la Torreta n’és un gran exemple, amb la seva participació i impulsió de nombroses activitats culturals, pedagògiques i festes populars. A més, ha estat i és una escola molt implicada amb la resta del municipi de la Roca per tal d’aconseguir la integració de tots els ciutadans i ciutadanes. Han estat moltes les persones que han fet possible tot aquest camí, el qual a vegades ha estat més costerut i en altres ocasions més planer. Fa 5 anys, quan sols hi havia 9 nens al primer curs, la principal preocupació era que no el Departament d’Ensenyament no tanqués l’escola de la Torreta. Avui a P3 hi ha 28 nens i els reptes de futur, en els que estem treballant des de l’Ajuntament, són la construcció d’un nou edifici amb dues línies que integri els tres edificis actuals i que ofereixi un equipament modern amb un bon gimnàs, menjador i biblioteca. I alhora plantejar una escola bressol en el lloc de l’escola infantil del carrer Canàries. Des d’aquestes línies encoratjo a totes les persones que en aquests moments estan vinculades a l’escola a seguir treballant amb la mateixa intensitat i energia que ho han fet sempre i continuar fent l’escola de la Torreta un espai familiar i entranyable per a tot el barri.

Escola de música, pla d’acció ambiental i habitatges públics

2006-04-27T23:19:00.000+02:00

Cada primer dijous de mes a les 20 hores hi ha la sessió plenària municipal oberta a tothom (tot i que acostumem sempre a assistir els mateixos, una vintena de persones) on discutim els principals temes d’interès del municipi. Poques vegades hem pres en una mateixa sessió acords de tanta importància com el darrer ple del 6 d’abril de 2006. Acords com la creació del servei de l’escola de música municipal, que s’iniciarà a partir de setembre associada a l’escola Josep M. Ruera de Granollers, és una vell projecte que havíem intentat tirar endavant en anteriors mandats sense èxit i que ara permetrà als nens i nenes de la Roca gaudir la oportunitat de rebre una excel•lent formació musical que la majoria dels que som pares o mares no vam poder tenir. Acords com el conveni per a la construcció de 75 habitatges públics amb la col•laboració de la Generalitat de Catalunya permetrà disposar de 60 pisos de venda, dirigits prioritàriament als joves (al sector del pla de les Hortes) i de 15 pisos assistits adaptats per a la gent gran en règim de lloguer (a la parcel•la de l’Ajuntament vell). O acords com l’aprovació del pla d’acció de l’auditoria ambiental que vam presentar després de varis anys de feina i que inclou més de 70 accions per als propers 10 anys amb un pressupost superior als 2,7 milions d’euros. El procés d’elaboració ha estat molt lent però hem compensat aquest temps amb que hem anat posant en marxa les propostes consensuades i ja podem dir que tenim més de les 50% de les accions en curs o fins ja estan finalitzades. Actuacions que permeten donar un salt qualitatiu al municipi i a millorar els serveis que gaudeixen els roquerols i roqueroles.

(Manca de) Rigor, coherència i respecte de l’oposició

2006-04-21T15:30:00.000+02:00

A l’oposició, com a l’equip de govern, també se’ls ha d’exigir rigor, coherència i respecte. Rigor, quan el Sr. Ros de CiU esbomba al ple de febrer que una obra a Sta. Agnès comet 6 greus irregularitats i és compromet a presentar en 2 dies una denúncia. Passats 2 mesos el Sr. Ros no ha presentat cap escrit. Les seves paraules sols generen alarmisme i desconfiança envers als tècnics municipals que han visitat l’obra diverses vegades i no han trobat cap il·legalitat. Abans de fer denúncies verbals cal més rigor i fer l’esforç d’informar-se. Coherència, a l’hora de votar o abstenir-se a les votacions del ple pels regidors de CiU. En el ple del passat mes de desembre el Sr. Ros s’abstení a l’hora de votar una moció sobre una ordenança urbanística perquè considerà que podria ser beneficiat com arquitecte però en el ple següent participa en la votació. O coherència en l’aprovació del pla de millora urbana del casc antic en el que el Sr. Àlvarez i Sr. Raimí van sortir del ple perquè viuen o tenen familiars que viuen en aquesta zona però en canvi la Sra. Ametller, que té un familiar molt proper no va sortir. Els regidors tenen el dret de participar en les decisions del municipi i per a ser coherents poden preguntar al Secretari en quins casos la llei els obliga a abstenir-se, com va fer l’Alcalde en el pla de les Hortes. Sinó és cau en una incoherència ridícula. Respecte, a l’hora de tractar als treballadors municipals. Al passat ple de desembre ERC va voler fer un linxament públic del Secretari municipal que sols havia fet complir les ordenances de convivència ciutadana aprovades per unanimitat (inclòs ERC). Al ple de febrer ERC manifestà d’una forma barroera que el inspector municipal no està capacitat per a donar les classes a l’Escola de Policia de Mollet. A la Roca tenim un excel·lent personal amb una gran professionalitat i vocació de servei públic: és per això que n’hi ha varis que donen classes a la Universitat o a l’Escola de Policia. És una greu manca de respecte posar en dubte la seva professionalitat, perquè no facilita gens la complicada feina de vetllar per la legalitat i la seguretat.

“Més Cultura, menys Arquitectura”

2006-04-07T23:28:00.000+02:00

A la passada festa major un grup de joves va reinvindicar aquest eslògan. Un missatge ben trobat tot i que té un contradicció de base perquè l’arquitectura també pot ser una expressió artística i forma part de la cultura. El tema central del butlletí municipal del mes d'abril és la cultura i em dona l’oportunitat per a explicar què estem fent des l’Ajuntament per a promoure “més cultura”. Tenim un objectiu clar, crear una oferta cultural potent i diversa que sigui atractiva per a tots els roquerols, amb l’empenta de la xarxa associativa, amb la il·lusió de molts voluntaris i amb un Ajuntament que hi dona un recolzament decidit i que impulsa la política cultural. No podem competir en recursos amb les ciutats del voltant però si que podem crear una oferta pròpia i diferenciada que sigui engrescadora. Tenim tres eixos de treball: equipaments, entitats i activitats. A nivell d’ “arquitectura” (o equipaments) hem construït el Centre Cultural de la Torreta, acabem d’iniciar la construcció del Centre Cultural de la Roca, hem millorat el tres espais jove, arranjarem el Centre Cívic de Sta. Agnès, estem elaborant el pla d’usos del futur Casal d’Entitats i condicionarem un espai per a la realització de concerts. A nivell de potenciar les iniciatives de les entitats - especialment les innovadores i que donen resposta a necessitats no cobertes al municipi - l’Ajuntament posa la infraestructura necessària, organitzem conjuntament amb les comissions les festes populars i facilita una subvenció econòmica. Finalment, l’Ajuntament també promou actuacions culturals complementàries a les associacions. Per exemple, les activitats de la biblioteca, el cicle MARC’06 d’exposicions d’artistes; el cicle de música clàssica Filharmonia; el servei d’escola de música que s’engegarà el mes de setembre; la redacció del catàleg del patrimoni cultural, arqueològic i arquitectònic; o l’agermanament cultural amb el municipi italià de Pieve Santo Stefano, capital europea del memorialisme popular. Moltes i ambicioses actuacions per a aconseguir una vida cultural més enriquidora. Més equipaments, més suport a les iniciatives, més activitats i de més qualitat, és a dir, “Més Cultura”.

Un pla per a retornar al casc antic de la Roca centre el pols de la vida social, cultural i comercial

2006-03-28T15:57:00.000+02:00

Durant segles la vida social de la Roca ha viscut al voltant del carrer Església, del carrer Major (o carrer de Baix) i el carrer de Dalt, a la falda del Castell que els protegia. Recordo que de petit gairebé totes les botigues, els artesans, els forns de pa, les caixes, etc. es trobaven en aquests carrers que anomenem el casc antic. Amb la immigració dels anys 60 i 70 el poble va créixer amb els pisos de la Placeta, on abans sols hi havia cases de pagès. Durant els anys 80 i 90 s’ha anat consolidant el creixement al voltant de la plaça de l’Era, tant amb habitatges com amb equipaments públics (esportius, sanitaris i culturals) que s’han instal•lat on hi havia espai lliure. Les causes d’aquest pèrdua de centralitat són diverses però les més importants estan relacionades amb una normativa urbanística molt restrictiva i poc clara, que defineix un aprofitament urbanístic, sovint, molt per sota del màxim que permet el pla general i no convida als propietaris a rehabilitar els habitatges, ni a una família amb fills a instal•lar-s’hi. El resultat és un casc antic on hi viu majoritàriament gent gran, els veïns de sempre, en el que els fills han marxat a viure a d’altres llocs del municipi, amb nombrosos habitatges infrautilitzats o buits – tot i els preus de les vivendes - en un molt malt estat de conservació que provoca un procés de degradació que perjudica la imatge del casc antic. I per acabar-ho d’adobar la normativa genera situacions que es poden entendre com a greuges comparatius: es podien donar emplaçaments on es permetia edificis de planta baixa i dues plantes pis, i just al davant una planta menys, sense cap lògica urbanística, excepte la de complir amb el pla general. El casc antic és massa important per a la Roca, per la seva gent, per la seva història, pel patrimoni cultural que acull, per la seva ubicació estratègica a peus del castell i a la vora del riu Mogent. Massa important per a quedar-nos creuats de mans i és responsabilitat de l’Ajuntament actuar i proposar actuacions que ajudin a revitalitzar el casc antic. És per això que acabem d’aprovar al ple municipal el pla de millora urbana del casc antic després d’un procés llarg de participació on s’han fet dues presentacions públiques (al novembre del 2004 i al maig de 2005) i s’han realitzat més d’un centenar de reunions amb tècnics municipals o amb mi mateix. Un centenar ciutadans han presentat al•legacions, de les que un 80% han estat acceptades parcialment o total. I a més s’ha aprovat sols amb un vot en contra (el d’ERC) que indica que hi ha un ampli consens sobre la proposta plantejada amb el vot favorable de PSC-GiR i ICV, i l’abstenció de CiU. Conjuntament amb aquest pla farem les places del Mogent i de Can Torrents que canviaran radicalment els espais públics del bell mig del poble; donarem ajuts per a la rehabilitació de les façanes; farem una nova escola, un parc fluvial i habitatges socials per joves i gent gran al pla de les Hortes; i reordenarem la mobilitat dels vehicles per a que en un futur proper puguem fer el carrer Major peatonal. Tot plegat tenim pel davant un conjunt d’accions molt ambicioses, amb visió de futur que durant els dos propers anys es veuran realitat i que són una aposta decidida per a retornar al casc antic el pols de la vida social, cultural i econòmica de la Roca centre.

Mostra d'Art i homenatge al Paco Merino

2006-03-10T09:51:00.000+01:00

El passat divendres 3 de març de 2006 vam presentar MARC’06, la “Mostra d’Art de La Roca” a la sala tallers del Centre Cultural de la Torreta que neix per oferir un punt de trobada per a totes les manifestacions artístiques del municipi i que té un doble objectiu: donar a conèixer a artistes destacats del municipi i donar suport als joves i no tan joves amb inquietuds artístics, alternant exposicions entre el Centre Cultural de la Torreta i la Biblioteca de la Roca durant tot l’any. Sens dubte una de les millores formes de començar aquest cicle era fent un homenatge pòstum a Paco Merino, veí de la Torreta, que pel seu tarannà i caràcter era molt estimat al barri, tot i que era poc conegut per a la majoria dels ciutadans de la resta de la Roca, on no tenim constància que arribés a exposar mai. Amb aquesta exposició pòstuma volem reparar aquest greuge històric. En Paco ens va deixar l’estiu del 2004 amb una llarga trajectòria artística autodidacta que va desenvolupar en la seva major part a la Torreta, assolint un ampli reconeixement a tot el país. Però, més important que el reconeixement és la bellesa, la creativitat, l’expressivitat de la seva obra de la qual en podem fer un tast en aquesta exposició. Hem engegat aquest cicle a la Torreta per varis motius. El més obvi perquè el Paco Merino era veí d’aquest barri i a la Torreta hi ha, ara mateix, les millors instal•lacions del municipi per a fer exposicions. Al Paco li hagués fet gràcia que en el mateix lloc, on de petit, anava a comprar la llet, hi ha ara una sala d’exposicions dedicada a ell. Però també hem començat per la Torreta perquè creiem que la Roca del Vallès està formada per tres pobles i un sol municipi, i no totes les activitats han de començar a la Roca centre com ara demostrem. Aquest cicle d’exposicions és una activitat més per a promoure la cultura i l’art al municipi i és bona part gràcies a l’empenta i il•lusió de la Regidoria de Cultura que s’ha proposat, amb la Cati Palma al capdavant, impulsar aquest projecte de divulgació i promoció de les iniciatives artístiques. I, també, gràcies a la col•laboració inestimable de la família i el grup “ProArt Paco Merino” que ens ha cedit una selecció de la seva obra i que, a més, han fet una donació d’una edició de 3 litografies a l’Ajuntament. Com em recordava la seva dona: tot i que s’han fet moltes exposicions del Paco a molts llocs, aquesta té una emotivitat especial per fer-se a “casa seva”, com especialment emotiva va ser la trobada, en la que dues hores després de l’inici de l’exposició semblava que ningú se’n volia anar conversant animadament amb la companyia dels quadres del Paco. Que la gaudiu !

Per què es fan tantes cases a la Roca ?

2006-02-17T22:39:00.000+01:00

Aquesta setmana han visitat l’Ajuntament un grup de nens i nenes de 3er de primària de l’escola Pilar Mestres i, com és habitual, hem organitzat una sessió de preguntes a l’Alcalde. Aquestes trobades són molt refrescants i entretingudes, tot i que les preguntes que fan aquests nens a vegades no són gens fàcils. Els nens tenen la seva pròpia visió de la Roca i tenen clar les coses que els agradaria millorar. Una nena m’ha preguntat “per què es fan tantes cases a la Roca ?”. No és la primera vegada (ni serà la última) que els nens fan aquesta pregunta quan venen a l’Ajuntament i demostra la sensibilitat que tenen per l’entorn. En aquests casos faig dues preguntes als nens: “quants nens heu nascut a la Roca ?” Aproximadament el 50% responent que han nascut a la Roca. I després pregunto “quants nens teniu pares nascuts a la Roca ?” I el percentatge es redueix al 25%. La resposta a la pregunta del per què de tants habitatges segurament s’ha de buscar a cada casa de cada nouvingut i esbrinar perquè van decidir venir a viure a la Roca. Per cert, els temps no han canviat tant, perquè si fem aquest exercici entre els càrrecs electes de l’Ajuntament (amb una mitjana d’edat de 40 anys) ens trobem que el resultat és molt similar: el 54% dels regidors han nascut al municipi i sols el 30% dels seus pares són fills de la Roca. Molts ciutadans que viuen a Barcelona i conurbació estan buscant un nou habitatge a la segona corona metropolitana, com el Vallès, bàsicament per dos motius: pels preus de l’habitatge que són sensiblement menors i per la recerca d’una millor qualitat de vida a prop d’un entorn més natural i menys dens. Aquesta tendència és molt intensa i en molt pocs anys més de 250.000 persones (el que equival a tota un ciutat de les grans com Terrassa) han deixat de viure a Barcelona i rodalies, per anar a viure a la segona corona metropolitana. Darrerament s’han publicat a la premsa les xifres de construcció d’habitatges a la comarca durant els darrers 6 anys (del 2000 al 2005) i mostra la important activitat urbanística com a resposta a la forta demanda d’habitatges. Dins d’aquest context de creixement general, les dades que s’han publicat mostren que La Roca ha crescut, en comparació, de forma moderada: si mirem el nombre total d’habitatges construïts la Roca és el 12è de la llista, darrera de Cardedeu, la Garriga, les Franqueses, Parets o Llinars. El quadre demostra que les crítiques, a vegades molt agressives, sobre el creixement urbanístic de la Roca no està fonamentades en dades objectives. La Roca ha crescut als darrers anys, però tant en nombre d’habitatges, com en població, com en densitat (nombre d’habitatges per Qm2) estem per sota de la mitjana de tots els municipis comparables del nostre entorn. Hi ha qui podria dir que a la Roca amb els nous sectors en desenvolupament en curs creixerem molt. Ara bé, en les nombroses oportunitats que he tinc d’intercanviar opinions amb altres Alcaldes de la comarca, aprofito sempre l’oportunitat de preguntar quants habitatges tenen previst construir durant els propers anys, i tots em comenten que continuaran creixent força i em parlen d’unes xifres que estan per sobre del que tenim previst a la Roca. Per cert, una resposta que és independent del partit polític que governa, ja sigui alcaldes de CiU, d’ERC o del PSC. El gran repte que tenim és el gestionar de forma racional aquest creixement. D’una forma compacta amb grans espais verds públics. Protegint les zones d’interès ambiental. Planificant bé els nous serveis i equipaments. Promovent l’habitatge social. I integrant als nouvinguts a les entitats i activitats del municipi per a mantenir la personalitat i tradicions de Sta. Agnès, la Torreta i la Roca.

2006: Any dels serveis a la gent gran i de l’habitatge social

2006-02-17T21:10:00.000+01:00

Comencem el 2006 amb dues prioritats. Primer, la millora dels serveis a la gent gran amb la transformació dels casals d’avis en centres d’atenció a la gent gran i la posada en marxa del servei d’atenció domiciliària per a tothom amb un sistema de copagament en funció del nivell d’ingressos. I segon, la redacció dels projectes d’habitatge social per engegar la construcció al 2007. Dues prioritats molt clares que responen a dues grans necessitats. A més, portarem a terme 30 altres actuacions com la construcció del centre cultural de la Roca centre, l’inici de l’escola de música, la reforma de la plaça de Valldoriolf de la Torreta, el condicionament de l’Horta de la Rectoria de Sta. Agnès, el reasfaltat de carrers, el projecte del casal d’entitats o els projectes de condicionament de carrers de diverses urbanitzacions. Comencem l’any, també, amb dues bones notícies per la Roca que vull destacar. S’han presentat les xifres de viatges en autobús i la Roca és el municipi de la comarca on s’utilitza més l’autobús. L’aposta decidida en millorar el transport públic ha donat els seus fruits: en tres anys s’ha duplicat el nombre de viatges i continua creixent amb les noves millores, com la reducció a 15 minuts de la freqüència de pas en hora punta. I, per altra banda, la Generalitat ha presentat l’estudi de la futura línea orbital ferroviària entre Mataró i Vilanova i la Geltrú que passarà per la Roca, Granollers i Sabadell. Que tinguem una estació de tren, encara que sigui a mig termini, és una bona notícia perquè és un important dinamitzador social i econòmic i perquè ens assegura poder donar una resposta a les futures demandes de mobilitat. Ara bé, caldrà assegurar que es redacta el millor projecte que garanteixi el mínim impacte ambiental.

La Roca puja a l’autobús

2006-02-06T15:30:00.000+01:00

El passat 27 de gener la Revista Vallès publicava les estadístiques comparatives d’utilització del servei públic d’autobús dels municipis de la comarca per al 2004 (veure quadre adjunt). Ens ha sorprès molt satisfactòriament que la Roca sigui el 3er municipi de la comarca en número de viatges totals en autobús, després de Granollers i Mollet, que són dos poblacions molt més grans. Ara bé, si fem l’anàlisi en valors relatius, és a dir, el nombre de viatges per habitant, ens trobem que els roquerols hem agafat l’autobús 15 vegades al 2004 de mitjana (16 vegades pel 2005) i, per tant, és el municipi de la comarca amb el nivell més elevat d’utilització de l’autobús públic. Aquestes dades ens serveixen per a confirmar que vam prendre una molt bona decisió ara fa tres anys quan vam apostar per millorar substancialment el servei d’autobús que ens ha permès duplicar el nombre de viatgers en aquest període, i continua creixent. Des del passat mes de setembre hem fet un altre esforç i hem implantat una nova línia que ens permet reduït la freqüència del servei a 15 minuts aproximadament durant les hores punta (de 7 a 9.30 i de 17 a 20.30 hores). I aquesta setmana presentem un vehicle nou, adaptat a les persones amb discapacitats i que incorporarà les més avançades tecnologies per a que properament puguem instal•lar a les parades planells amb informació sobre el proper autobús i el temps d’espera. La única forma amb que podem donar resposta d’una forma sostenible al gran increment de la mobilitat que tenim a tota la zona metropolitana és prioritzant el transport públic, en autobús o en tren. A més, és el sistema socialment més just perquè evita l’exclusió dels col•lectius, com ara joves, gent gran, dones o immigrants que no disposen de vehicle propi i per tant tenen moltes dificultats per a desplaçar-se a la feina o per accedir a determinats serveis.

Resposta a l'article de la Sra. Rosa Junyent: “Censura a l’Ajuntament de la Roca”

2006-02-02T17:39:00.000+01:00

Agraïm a la Sra. Rosa Junyent el seu article d’opinió de la setmana passada: no era la nostra intenció posar més llenya a les brases, però el seu escrit ens dóna l’oportunitat d’explicar els greus incidents que va provocar aquesta senyora en el ple de desembre de 2005. La senyora Junyent és força coneguda a la Roca pel seu tarannà i “modèstia”. Sols cal recordar el seu famós article de l’estiu passat en el que s’atribuïa el mèrit d’haver aconseguit modificar, ella tota sola, el traçat del TGV al seu pas per la Roca, sense haver fet un sol escrit d’al·legacions proposant alternatives, ni un sol viatge a Madrid, ni cap reunió amb responsables del Ministeri de Foment, ni de la Generalitat. Actuacions que sí va fer l’Alcalde de la Roca i els diversos municipis de la comarca implicats, conjuntament amb el Consell Comarcal. Pels que desconeixen el funcionament d’una sessió plenària cal recordar que aquesta consta de vàries parts. Hi ha un apartat on es debaten i es voten pels càrrecs electes els assumptes de l’ordre del dia. Hi ha un altre apartat on els partits polítics poden fer precs i preguntes sobre qualsevol tema. I finalment, a la Roca tenim la tradició de fer un torn de precs i preguntes obert al públic, tot i ser poc habitual i sense cap obligació legal, amb l’única limitació de fer referència a algun assumpte de l’ordre del dia, ja que d’altra manera els plens serien interminables. En perfecta conxorxa amb el grup de CiU, que va demanar informació sobre el TGV i a la qual l’Alcalde va respondre extensament, la Sra. Junyent va voler intervenir saltant-se el normal funcionament del ple i no va fer cas a les reiterades peticions de l’Alcalde. Aleshores la Sra. Junyent va provocar uns fets molt desagradables. Perquè és molt desagradable (per dir-ho de forma suau) interrompre sorollosament un acte democràtic com un sessió plenària, insultar a l’Alcalde qualificant-lo de feixista o enganyar a alguns veïns sobre el funcionament d’un ple, dient-los que es parlaria del TGV quan no estava a l’ordre del dia. Les persones que es volen interessar sobre altres temes tenen l’oportunitat de demanar una reunió i parlar-ho amb calma amb l’Alcalde, el regidor o el tècnic corresponent. Com ho havia fet una setmana abans l’Associació de Veïns de Can Colet amb qui es va tractar extensament el traçat del TGV, entre molts altres temes. O com han fet més d’una vintena de veïns que s’han reunit individualment amb l’Alcalde per a tractar com els afecta el TGV. O com vam tornar a fer amb mitja dotzena de representants de l’Associació de Veïns una setmana després del ple (entre les que no estava la Sra. Junyent) per a explicar-los detalladament la reunió que s’havia tingut amb ADIF, empresa pública encarregada de les obres del TGV. Per tots aquest motius sobta enormement que mentre s’estan fent reunions entre l’Alcalde i l’Associació de Veïns, la Sra. Junyent vulgui assumir una representació i un protagonisme que no li pertoquen. La Sra. Junyent és l’expresidenta de l’AAVV de Can Colet, però el seu darrer càrrec conegut és ser membre de la candidatura municipal de CiU: no entenem perquè s’entesta en amagar-ho perquè al nostre entendre el seu compromís polític l’honora. Creiem que si el que es vol es resoldre els problemes, l’Ajuntament disposa de suficients mecanismes de relació amb les entitats i els veïns per poder discutir els temes que els preocupen. Per tant solament podem entendre l’actitud de CIU i de la Sra. Rosa Junyent com una tàctica per intentar desgastar l’equip de govern sense que els preocupi la solució real dels problemes, solució que no es dóna amb unes preguntes al Ple, sinó amb el treball constant que s’està fent des de l’Ajuntament. Ens sap greu que una veïna de la Roca tingui aquests sentiments d’animadversió, ressentiment i manca d’educació cap a l’Alcalde. Ara bé, l’Alcalde i tot l’Ajuntament continuarà treballant, conjuntament amb l’AAVV de Can Colet i Can Borrell, i dedicant totes les energies per a minimitzar l’impacte ambiental del TGV al seu pas pel nostre municipi. Aquesta és la nostra prioritat perquè ens hi juguem molt i no perdrem el temps en discussions i provocacions que intenten desviar-nos d’aquest objectiu. Carles Fernandez Miquel Estapé

La Roca tindrà una estació de tren

2006-01-27T12:14:00.000+01:00

El passat 30 de desembre la Generalitat de Catalunya va presentar l’estudi del traçat de la línea orbital ferroviària entre Mataró i Vilanova i la Geltrú que passarà pels municipis de la Roca del Vallès, Granollers, Mollet, Terrassa, Sabadell i Vilafranca del Penedès, entre d’altres. Disposar d’una estació de tren a la Roca suposarà una substancial millora de la mobilitat i també, un important dinamitzador social i econòmic. Aquest és un projecte clau, no sols per la Roca, sinó per a la mobilitat de tota l’àrea metropolitana que implica un recorregut de 106 Qm, amb 25 estacions, es preveu que la utilitzin uns 16 milions de viatgers l’any i que estigui completada al 2016 (tot i que es podria engegar abans per trams). La mobilitat s’ha incrementat espectacularment als darrers anys, i continua creixent. La llibertat i la facilitat de desplaçar-se forma part del nostre mode i qualitat de vida al qual no volem renunciar. Aquest increment s’ha basat fonamentalment en l’ús del vehicle privat, però aquest model no es sostenible a llarg termini. És insostenible pel nivell d’emissions de gasos i de soroll, pel col•lapse de les infraestructures viàries, perquè es basa en el petroli que és un combustible no renovable. I també és insostenible perquè genera exclusió social: qui no té cotxe no pot desplaçar-se a tots els serveis i això genera exclusió en alguns col•lectius com ara joves, gent gran i dones. A tota la segona corona metropolitana estem patint aquest greu problema de mobilitat d’una forma encara més accentuada, degut al creixement demogràfic i la saturació de la xarxa de comunicació existent. Anar en cotxe a Barcelona, a Sabadell o a Mataró en hora punta significa trobar-se cues i perdre molt de temps. Els indicadors que tenim a la Roca són molt rellevants i alhora preocupants: hi ha dos vehicles per habitatge, fem més de 4200 viatges cada dia fora del municipi i més del 80% dels casos utilitzem el vehicle privat. L’aposta que hem fet des de l’Ajuntament de la Roca, i que hem refermat al Pla d’Acció de l’Auditoria Ambiental, és la de prioritzar el transport públic, en autobús i en tren, perquè és la única forma que podem donar resposta a mig termini d’una forma sostenible a l’increment de desplaçaments. L’Ajuntament de la Roca està fent un enorme esforç de promoció del transport públic: destinem cada any més de 300.000 € a reforçar la concessió d’autobús de la línia amb Granollers, una inversió de les més elevades de la comarca que ens ha permès duplicar en tres anys el nombre de passatgers. Ara bé, tot i el gran esforç realitzat, no és suficient perquè sols solucionem una part del problema que és la connexió de la Roca amb Granollers, i els ciutadans es desplacen molt més enllà. Des de l’Ajuntament fem una aposta decidida pel projecte de la línia orbital ferroviària. Aquest projecte té nombrosos avantatges: és un transport públic d’alta capacitat amb flexibilitat de creixement, sostenible i inclusiu socialment. I és una línia que trenca la radialitat de les infraestructures, que potenciarà la comunicació en xarxa, millorant la connexió amb Barcelona i, al mateix temps, facilitant el desplaçament transversal. Tot i els avantatges, des de l’Ajuntament som molt conscients que hem d’assegurar que es planteja un bon projecte amb el mínim impacte ambiental. El traçat de la línia anirà en bona part paral•lel a l’autopista de Mataró, i posarem especial cura en protegir les zones properes d’especial interès ecològic, com el riu Mogent, la “bassa dels ànecs” i el Parc de la Serralada Litoral. Miquel Estapé L’Alcalde

Lots de Nadal: gegants o molins de vent ?

2006-01-22T20:31:00.000+01:00

Aquestes festes ha estat notícia destacada en alguns mitjans de comunicació l’incident que es va produir a la Roca del Vallès en el repartiment dels lots de Nadal per a la gent gran, en els que es va incloure una ampolla de vi escumós d’Astúries enlloc d’una de cava català. Admès l’error per part de l’empresa catalana que va subministrar els lots i de l’Ajuntament de la Roca per la manca de supervisió, l’incident es va corregir immediatament i tots els avis de la Roca que ho han desitjat han pogut gaudir d’una ampolla de cava català. Feta aquest introducció creiem que és interessant analitzar el tractament d’aquest tipus de notícies que són molt “llamineres” periodísticament i la responsabilitat social que tenen, també, els mitjans de comunicació, com a quart poder de la nostra societat. Per exemple, segons la direcció de “El 9 Nou” aquesta errada mereix el principal titular, l’editorial i una pàgina sencera. D’entrada creiem que cal fer algunes matisacions sobre la reproducció de la notícia que va fer aquest mitjà. L’Ajuntament no ha enviat mil lots com deia el titular: els avis que ho desitgen passen a recollir el lot per les oficines municipals i aquest any ho han fet el 90% exactament com altres anys. La notícia diu que “alguns veïns” han retornat el lot: és cert, exactament són dos. També diu que “alguns veïns” estan molestos, tot i que a l’Ajuntament no s’ha rebut cap queixa formal de cap avi. Davant els comentaris anònims d’un avi queixant-se pel lot, podria donar els noms i cognoms de desenes d’avis que m’han agraït personalment l’atenció de l’Ajuntament. A partir d’aquestes dades objectives cadascú pot treure les conseqüències que cregui convenient: hi qui de dos lots retornats, cap queixa formal i un comentari anònim en fa una notícia de gran transcendència. Al nostre entendre, als darrers temps hi ha una part dels mitjans de comunicació i dels polítics que estan creant una Catalunya virtual, fent de l’anècdota la notícia més important, sobre-dimensionant alguns problemes, i inventant grans batalles contra gegants que a l’hora de la veritat són molins de vent. Per sort els ciutadans són molt més intel·ligents i valoren els errors en la seva justa mesura i, en el cas de la Roca, tan sols dos persones han decidit retornar el lot de Nadal, i únicament quatre avis han canviat l’ampolla per una de cava. A l’Ajuntament de la Roca no estem amb cap boicot, ni contra cap boicot de productes d’Astúries o altres parts d’Espanya. Lo ridícul de la volada que ha agafat aquest polèmica és que ningú es queixa per rebre vi de Rioja, turró d’Alacant o pernil d’Extramadura. Ni ningú es recorda que fa més de 20 anys que es reparteix cava o vi escumós català als lots de Nadal, o que enguany l’Ajuntament ha repartit entre els treballadors un lot de productes artesanals del Vallès Oriental. La immensa majoria de la gent gran (99,4%) ha entès que el lot de Nadal és simplement un detall per agrair-los la immensa tasca i dedicació al poble.

L'Escola de Música de la Roca

2006-01-01T22:38:00.000+01:00

El primer dia del 2006 hem pogut gaudir a la Roca d’un excepcional concert de música clàssica, sota la direcció de Josep M. Sauret, veí de la Torreta, dins del cicle Filharmonia que ha aconseguit portar concerts de música clàssica de primer nivell a la Roca, gràcies a l’impuls i encert de l’ex-regidor de Cultura, Jaume Domènech, a la col·laboració del Josep Mª Sauret i, també, al suport econòmic d’algunes empreses com Caprabo. Al finalitzar aquest concert he tingut l’oportunitat de saludar a en Carles Riera, director de l’escola de música Josep Mª Ruera de Granollers i comentar alguns detalls sobre l’inici al setembre del 2006 de l’Escola de Música de la Roca, associada a la de Granollers. Després de molts anys donant-li voltes des de l’Ajuntament, enguany serem capaços de tirar endavant aquesta ambiciosa aposta per a millorar l’educació de les arts musicals al municipi. En Carles Riera m’ha fet un comentari sobre la importància de la formació artística avui en dia que m’ha portat a la següent reflexió. La formació d’ahir es fonamentava en la transmissió d’informació i alguns coneixements del professor als alumnes, i això es realitzava bàsicament durant un període fix de la vida, a la joventut. Avui amb les noves tecnologies qualsevol estudiant té moltíssima informació al seu abast i, fins i tot, és molt probable que sigui capaç de tenir-ne més que els seus professors. Tenir la informació ja no és el més important perquè aquesta canvia molt ràpidament i està a l’abast de tothom. Per això, la formació ja no pot ser un tasca puntual, sinó que s’ha de convertir en una tasca d’aprenentatge continuat durant tota la vida, posant especial èmfasi, no en la transmissió d’informació, sinó en desenvolupar habilitats, com la comunicació, el treball en equip o la creativitat, en especial en l’art. En aquest nou context la creativitat artística, i en especial la música, és més que una activitat de lleure, de gaudiment i desenvolupament personal, i és important també per al desenvolupament professional. I per tots aquests motius estem molt contents de poder engegar aquest any l’Escola de Música de la Roca.

Resposta a l'article sobre “El boicot a ERC de la Roca"

2005-12-30T15:45:00.000+01:00

En relació a la notícia publicada el passat 23 de desembre amb el títol “El boicot a ERC de la Roca” l’Ajuntament de la Roca del Vallès vol fer els següents aclariments. Fa un parell d’anys l’Ajuntament de la Roca va aprovar per unanimitat una ordenança de convivència ciutadana que regula la publicitat al carrer amb pancartes, rètols i cartells per qüestions d’ordre públic, d’estètica i també de seguretat. La Roca pateix un alt nivell d’incivisme en relació a aquest tema i per això els serveis de neteja tenen instruccions d’actuar amb rigor i celeritat a l’hora de treure publicitat il·legal de la via pública. A mitjans de novembre el grup municipal d’ERC va sol·licitar la sala de la biblioteca per a organitzar una xerrada sobre l’Estatut sense fer cap menció a la publicitat a la via pública. L’Ajuntament va autoritzar la utilització de l’espai i, a més, per a facilitar l’acte va canviar l’horari d’un acte infantil previst al mateix temps, va canviar l’horari dels treballadors de la biblioteca, va anunciar-lo a l’agenda de la web municipal i es va menció al butlletí municipal. Ens sembla molt recargolat interpretar que tot aquests esforços tenien com objectiu boicotejar l’acte. A finals dels mes de novembre els carrers de la Roca estaven plens de publicitat del grup municipal d’ERC i de les Joventuts d’ERC sobre diversos actes polítics. Concretament es van penjar pancartes (sense cap sol·licitud d’autorització prèvia com marca l’ordenança), es van penjar rètols i cartells a parets (per exemple a l’edifici de l’Ajuntament), façanes, fanals, parades d’autobús, etc. que estan expressament prohibides per les ordenances i que poden ser motiu de sanció. Els serveis de neteja municipals van retirar de forma immediata la publicitat il·legal. Assabentat de l’incident l’Alcalde va explicar de seguida i personalment al regidor d’ERC els fets i li va recordar que no estan permesos els cartells i rètols excepte en els espais habilitats, i li comunicava l’autorització per a tornar a penjar les pancartes, una vegada ja s’havia fet la sol·licitud corresponent. El grup municipal d’ERC i la JERC no són les primeres entitats que han penjat publicitat incorrectament però si que és la primera vegada que es fan acusacions de boicot i de persecució que rebutgem completament. A més, creiem que és una actitud deplorable que es vulgui aprofitar aquest desafortunat incident per a resoldre discrepàncies personals, atacant al secretari de l’Ajuntament que l’únic que ha fet ha estat seguir les directrius polítiques de fer complir l’ordenança de convivència ciutadana. Ens sembla molt sorprenent que el grup municipal d’ERC es justifiqui dient que desconeixia els detalls de l’ordenança que va votar favorablement i que alegin que en la sol·licitud del local hi havia “implícitament” (sense mencionar-ho) la petició de penjar pancartes i cartells il·legals. Ens preguntem què faria aquest grup polític, si algun dia té responsabilitats de govern, davant un veí que hagi fet una infracció i que ho justifica per desconeixement de les normatives. O que argumenta que considera que estava autoritzat a cometre la infracció perquè estava “implícit” a la sol·licitud, tot i que no en feia cap menció. Davant de tot això volem lamentar els fets succeïts i que, enlloc de fer un esforç conjuntament per a corregir errors i trobar solucions (com s’ha fet amb altres entitats), es vulgui esbombar la polèmica. Ens sap greu que la conferència sobre l’Estatut s’hagués de suspendre per manca de públic però això no es imputable a l’actuació de l’Ajuntament. Les normes municipals són de compliment per a tothom i no podem acceptar que una entitat, encara que sigui el grup d’ERC, ens exigeixi que no se li apliqui l’ordenança que regula la publicitat. Tot el contrari: creiem que els partits polítics hem de donar exemple en el compliment de les normes per a després poder ser exigents amb tota la societat. Carles Fernández, Regidor Miquel Estapé, Alcalde

Desagradables fets del ple del 15 de desembre

2005-12-24T11:33:00.000+01:00

Em comenten que els fets que es van produir al final del darrer ple del 15 de desembre van ser desagradables. Hi estic totalment d’acord: per a mi, com Alcalde, és molt desgradable tenir que aixecar la veu per a mantenir l’ordre de la sessió. És molt desagradable que no es pugui debatre amb tranquil·litat els temes del ple. És molt desagradable que t’insultin en públic com va fer una senyora. És molt desagradable que s’enganyi a alguns veïns sobre el funcionament d’un ple, dient-los que es tractarien alguns temes sobre Can Colet i el TGV que no estaven a l’ordre del dia. I és molt desagradable que hi hagi uns veïns (encara que siguin un parell) que intentin interrompre sorollosament un acte democràtic com el ple municipal. Pels que desconeixen el funcionament d’una sessió plenària vull recordar que consta de vàries parts. Hi ha un apartat on es debaten i es voten pels càrrecs electes els assumptes de l’ordre del dia. Hi ha un altra apartat on els partits polítics poden fer precs i preguntes sobre qualsevol tema. I finalment, a la Roca tenim la tradició (tot i no tenir cap obligació legal) de fer un torn de precs i preguntes obert al públic, amb la única limitació de fer referència a algun assumpte de l’ordre del dia, ja que d’altra manera els plens serien interminables. Tot i això, el darrer ple va acabar a les 00:30h del matí, després de quatre hores i mitja de debat. Les persones que es volen interessar sobre altres temes tenen l’oportunitat de demanar una reunió i parlar-ho amb calma amb l’Alcalde, el regidor o el tècnic corresponent. Com ho havia fet una setmana abans l’Associació de Veïns de Can Colet amb qui vam tractar de forma detallada i durant una hora alguns dels problemes que els afecten. O com han fet més d’una vintena de veïns amb qui m’he reunit individualment per a tractar com els afecta el TGV. Quan hi ha persones que volen canviar l’ordre del ple, modificar les normes de participació al seu gust, interrompre el ple, llençar insults contra l’Alcalde,... es poden fer tres coses. Primer, suspendre el ple. Segon, fer desallotjar per la policia les persones que estan provocant. O tercer, intentar (encara que sigui aixecant el to de veu) posar ordre i continuar el ple per respecte a les persones que estan tenint un comportament correcte i que han demanat la paraula. En el darrer ple vaig triar aquesta tercera opció, encara que no és la més fàcil. Davant fets com aquest, on es llencen insults contra l’Alcalde, es provoca i es vol pervertir un acte democràtic no es pot mantenir l’equidistància i repartir crítiques a tothom per igual. Hi ha situacions que són de blanc o negre, on no valen els matisos, ni les mitges tintes. Sols val la condemna contundent.

La Roca cada dia més solidària

2005-12-23T12:01:00.000+01:00

El passat 18 de desembre el club d’atletisme Elskekorrenmolt va organitzar una cursa amb la participació de 640 persones per a recollir fons per a combatre les malalties mentals dintre de les activitats de la Marató de TV3. Càritas va organitzar el 17 i 18 de desembre la tradicional recollida d’aliments per a les famílies necessitades. El 2 de gener Mà Oberta tornarà a fer la recollida recollida de paper, vidre i ampolles de cava a la plaça St. Jordi. L’AMPA de l’escola Pilar Mestres està agermanada amb l’”escuelita” de El Salvador i organitza cada any una caminada benèfica. I des de l’Ajuntament hem signat un conveni de col·laboració amb el centre d’acollida el Xiprer i hem aprovat en destinar el 0,9% del pressupost del 2006 per a projectes de solidaritat i cooperació amb el 3er món, amb l’objectiu d’arribar a l’1% al 2007. Hem d’estar contents perquè la Roca del Vallès cada dia és més solidaria. Ara bé, tot i que és important recollir fons per als més necessitats, hem de ser conscients que fent un donatiu econòmic un parell de vegades a l’any no n’hi ha prou. La millor forma de col·laborar amb els països pobres és ajudar-los a que es guanyin la vida amb el que tenen i la majoria sols tenen l’agricultura. Els països occidentals donem multimilionàries subvencions als nostres productes agrícoles que, a vegades, afoguen les economies d’aquests països pobres, fins arribar a l’absurd que en alguns països del 3er món és més barato comprar un 1 kg d’arrós de fora que de la collita local. O a l’absurd que la subvenció que rep una vaca europea és més gran que els ingressos d’un nen d’Àfrica. Per això és tan important el recent acord de l’Organització Mundial del Consum per a que s’acabin les subvencions als productes agrícoles que fan una competència deslleial als productes del 3er món.

Serveis a la gent gran, prioritat pel 2006

2005-12-16T11:36:00.000+01:00

Als darrers anys s’han produït importants canvis a la nostra societat en relació a la gent gran. L’increment de l’esperança de vida està comportant un envelliment de la població. La incorporació (legítima i necessària) de la dona al mercat laboral fa difícil que la família pugui dedicar-se a l’atenció dels avis durant tot el dia. I a més ens trobem que cada dia hi ha més persones que viuen soles. Aquests canvis socials fan urgent un replantejament dels serveis a la gent gran, tan des de del punt de vista de la família, com des de l’Administració Pública. Els estudis ens indiquen que la gent gran vol continuar vivint, mentre els sigui possible, a prop de la família i dels seus, i també ens expliquen que es pot fer molt en la prevenció de les dependències actuant de forma coordinada els serveis sanitaris i els assistencials, tal com estem promovent a la Roca entre l’Àrea Bàsica de Salut i els Serveis Socials de l’Ajuntament. Des de l’Ajuntament hem preparat una ambiciosa proposta per a donar resposta a aquestes necessitats amb l’objectiu de, tal i com determina la “Carta de Drets i Deures de la Gent Gran de Catalunya”, de garantir una vida de qualitat i digne, activa i participativa, promovent l’autonomia i el desenvolupament personal. La proposta que presentem té tres eixos bàsics. Primer, la millora dels serveis d’atenció domiciliària i teleassistència que s’estendrà a tota la gent gran mitjançant un sistema de copagament en funció del nivell d’ingressos. Segon, transformar els casals d’avis en centres de serveis a la gent amb serveis de menjador, activitats de lleure, fisioteràpia, podologia, perruqueria, recuperació dels hàbits d’autonomia, seguiment d’alteracions de la salut i sobretot de suport personal, social i familiar. I tercer, construir pisos tutelats, habitatges en llocs cèntrics amb serveis i espais especialment dissenyats per a la gent gran. Per completar el ventall de serveis a la gent gran properament iniciarem converses amb el Departament de Benestar i Família (administració competent en serveis socials) per a estudiar la viabilitat de la construcció d’un centre de dia i d’una residència assistida al nostre municipi. Aquesta és la nostra prioritat pel 2006: ajudar als mes grans a que tinguin la vida digne i de qualitat que es mereixen, i també ajudar a la família a conciliar els requeriments de la vida moderna amb l’atenció als nostres pares i mares.

“La Roca és un municipi amb unes grans possibilitats de futur”

2005-12-09T07:35:00.000+01:00

Entrevista a Miquel Estapé (PSC-GiR) Alcalde de la Roca del Vallès Amb els objectius clars i precisos de seguir millorant la vida dels ciutadans i amb una gran sensibilitat social cap als més necessitats, busca millorar els serveis i promoure la convivència i integració de —la Roca, Santa Agnès, i la Torreta— els tres pobles, en un gran municipi. —¿Com definiria el vostre projecte per a la Roca? —El nostre projecte és de llarg abast. El portem desenvolupant des de 1995, i és un projecte col·lectiu, amb el suport d’un ampli grup de roquerols que tenen una gran sensibilitat social i que treballa per l’interès general. D’aquest pla 1995 -2003 (PSC), amb el lideratge d’en Salvador Illa, hem assolit tots els temes importants i prioritaris del municipi, com urbanitzar la majoria dels carrers del municipi i engegar els serveis i equipaments bàsics que necessiten els ciutadans. Per aconseguir transformar la Roca, s’ha hagut de fer un gran esforç de canvi a l’Ajuntament, modernitzar la seva gestió, millorar els procediments administratius i treballar amb molt de rigor en l’àmbit econòmic. —¿En quina fase d’execució es troba el nou pla (2003 – 2007)? —Ja tenim executat més del 50% del pla d’actuació municipal. En els dos primers anys hem fet un esforç molt important per iniciar o completar els equipaments previstos com el centre cultural de la Roca, la piscina de Santa Agnès, el camp de futbol de la Torreta, l’escola bressol “les Orenetes”, el centre cultural de la Torreta, el pavelló poliesportiu, etc. També hem millorat molts serveis, com per exemple reforçar la seguretat amb una ampliació del 30% dels policies municipals, hem fet l’auditoria ambiental amb més de 300 accions per als propers 10 anys, o bé, hem fet un altre gran esforç de millora del transport públic. Fa 10 anys la Roca estava a la cua dels municipis. Avui no tenim res que envejar a cap poble del Vallès Oriental i de Catalunya. —¿A partir d’ara quines són les prioritats de la seva gestió? —Primer, acabar el pla d’actuació municipal 2003 – 2007, tot i que també hi ha prioritats i objectius molt clars que em fan molta il·lusió d’emprendre, encara que moltes vegades no es vegin però que són molt importants. —¿Quins serien? —A través de totes les obres de govern volem impulsar la convivència, els valors de la tolerància, la solidaritat, el diàleg i el servei als altres. —¿I per als joves? — La prioritat per als joves és la construcció d’habitatge social. Com Alcalde em preocupa molt que alguns dels nostres joves hagin de marxar de la Roca perquè no poden pagar-se un pis. Estem treballant en el desenvolupament del pla d’habitatge que vam presentar abans de l’estiu per a la construcció de més de 100 habitatges, que es destinaran majoritàriament per a joves. Ningú pot negar que hi ha un greu problema del preu de l’habitatge i per això em preocupen molt les crítiques que hi ha hagut a la Roca envers la vivenda social. Em semblen injustes i, a més, fruit de la desinformació, perquè el més important de l’habitatge social és que permetrà que els fills de la Roca continuïn vivint en el municipi que estimen i a on tenen la família i els amics. —Parla dels joves, ¿i la gent gran? — Som un govern de gran sensibilitat amb els nostres pares i avis. Ens recordem d’ells, de les seves necessitats. Al 2006 la nostra prioritat serà la gent gran. Per això transformarem els casals existents en centres integrals de serveis adaptats específicament per a la gent gran, potenciarem l’atenció domiciliària per a què estigui a l’abast de tothom i engegarem un projecte de pisos dotacionals, especialment adaptats i amb serveis específics per a la gent gran. L’objectiu important és aconseguir que la gent gran estigui ben atesa i al mateix temps se senti útil i es mantingui relacionada i no pas en soledat; sens dubte és allò bàsic per mantenir la seva qualitat de vida. —¿Com veu el futur de la Roca? — La Roca és un municipi amb unes grans possibilitats de futur. La Roca gaudeix d’un important patrimoni natural i cultural, està situada en un lloc estratègic de pas a Catalunya, a la zona metropolitana, i tenim unes excel·lents comunicacions, i disposem d’un territori extens (37 Qm2) amb un nivell d’ocupació baix, de menys del 15%. Una de les crítiques que rebem és sobre el creixement urbanístic. En aquest tema hem de ser molt clars i no es pot intentar enganyar a la gent. La Roca no creix més que els municipis del voltant, i aquest creixement ve donat per una forta demanda de ciutadans que busquen municipis amb més qualitat de vida i per un pla general d’ordenació urbana (aprovat el 1991 per CiU, ara a l’oposició) que permet aquest creixement i que dóna uns drets a uns propietaris. El que estem fent des del PSC-GiR és (com no pot ser d’una altra forma en un estat de dret) respectar els drets però ser molt exigents amb les obligacions per assegurar un creixement ordenat, amb criteris de sostenibilitat i de respecte al medi ambient, i promovent l’habitatge social. Si la Roca sap gestionar bé el seu futur protegint el patrimoni, aprofitant-se de ser una cruïlla de comunicacions privilegiada, fent una gestió molt curosa del territori, pot ser un important pols d’atracció de projectes de serveis de qualitat, de creació de riquesa, de recuperació del nostre patrimoni natural i històric, i de generació de benestar per a tots els roquerols. Miquel Estapé (PSC-GIR) Alcalde de la Roca del Vallès Dialogant, imaginatiu a l’hora d’enfocar els problemes, ha treballat des de jove per al seu municipi, com a veí, en diferents associacions, com a regidor i ara com Alcalde des de l’1 d’octubre de 2005. Abans de ser alcalde ha estat regidor d’Hisenda, Joventut i Societat de la Informació i 1er. Tinent d’Alcalde i regidor de l’Àrea de Territori. Nascut al 1969 a la Roca del Vallès, està casat i té 3 fills. És enginyer de Telecomunicacions (UPC) que va completar a la University of London amb un programa Erasmus. Altres estudis que completen la seva formació són un Programa de Desenvolupament Directiu (IESE – 1999).

Problemes de partit o problemes de municipi ?

2005-12-04T19:28:00.000+01:00

Massa sovint en política no es diferencien (o no es volen diferenciar) els problemes d’un partit polític que té responsabilitats de govern i els problemes que afecten al municipi i que transcendeixen a la formació política que governa en un moment donat. Aquesta miopia política porta a aprofitar qualsevol oportunitat per a desgastar al partit que governa, amb l’argument que tot si val per aconseguir guanyar el poder. En podria comentar forces exemples però ara vull comentar un d’ells que es va comentar en el debat del ple municipal del mes de novembre de 2005. Fa referència a la tendència, cada dia major, d’algunes persones de presentar recursos contra totes les decisions administratives d’un projecte urbanístic per a veure si “sona la flauta” i algun prospera i bloqueja el desenvolupament del projecte, amb tots els prejudicis econòmics que comporta als propietaris i a l’Ajuntament. Si això passa (i pot passar tenint en compte que les tramitacions urbanístiques són complexes i que no tots els jutges tenen el nivell de preparació suficient) es demanen compensacions econòmiques que no pertoquen (això hi ha qui li diu xantatge) per a retirar el recurs. A la Roca no hem entrat, ni entrarem mai en aquests jocs, tot i que hi ha altres municipis que han acabat cedint perquè un han considerat (equivocadament al meu entendre) un mal menor. Per molts motius no ho farem, però el principal és que el ciutadà acaba ser el principal perjudicat perquè l’Ajuntament disposa de menys recursos per a prestar serveis i invertir. El darrer cas que ens hem trobat fa referència a un recurs i una petició d’anotació preventiva al registre de la propietat en la venda d’una parcel·la d’aprofitament mig propietat de l’Ajuntament al polígon de Can Font de la Parera que ha bloquejat durant els darrers sis mesos un conjunt d’inversions que estaven condicionades als ingressos d’aquesta operació. Són inversions importants com la reforma del Casal dels Avis de la Roca centre, del Casal dels Avis de la Torreta, l’ampliació del cementiri, la passera entre l’escola bressol “les Orenetes” i l’escola Pilar Mestres, la urbanització de l’accés a la urbanització de Sant Carles, la reforma de la plaça Valldoriolf o el centre cultural de la Roca centre, entre d’altres. El ple de novembre vaig demanar el recolzament polític dels grups de l’oposició davant la mala fe de les persones que presentaven el recurs. Un recolzament que era bàsicament moral, però tenia la virtut d’enviar un missatge clar i contundent de tots els partits polítics als presumptes oportunistes i xantatgistes que a la Roca del Vallès no es negocia, ni es paga més del que legalment pertoca. Un recolzament per a deixar clar que hi ha problemes que són de tot el municipi, no d’un grup polític, i que són independents de qui té la responsabilitat de governar. Un recolzament per fer palès que ni ara, ni en futur es pagaran compensacions que no pertoquin. Malauradament no vaig obtenir el suport "moral" de cap grup de l'oposició: ni de CiU, ni d'ERC. En Manel Álvarez de CiU va comparar la situació judicial de la Roca amb Marbella i en Francesc Jiménez d’ERC va dir que si teníem dificultats era perquè hi havia quelcom que fèiem malament. Doncs bé, el divendres 2 de desembre de 2005 vam desbloquejar l’operació de venda de la parcel·la de Can Font de la Parera i totes les inversions abans esmentades es faran, tot i la manca de col·laboració de l’oposició. En aquest cas ha tornat a quedar retratat cadascú: qui és responsable per assumir el govern municipal i qui es mou sols pel principi que el fi justifica els mitjans.

"Som la nostra memòria" (Arxiu de la Memòria Popular)

2005-11-26T17:46:00.000+01:00

Intervenció en l'acte de lliurament de la 8ena edició del Premi de Memorials Populars Romà Planas Bon dia, regidors, regidores, membres del Jurat Estatal i del Jurat Popular, veïns i veïnes. Vull començar saludant en nom del poble de la Roca, amb tot el nostre afecte, a les persones que han participat en altres edicions del Premi i que un any més ens acompanyen, i que es senten lligats a l’Arxiu i a la Roca. Avui, és el gran dia de les persones que han escrit les seves memòries i han estat seleccionades com a candidates pel Premi de Memorials Populars Romà Planas i Miró. Avui és el vostre dia però, com Alcalde, permeteu-me fer alguns comentaris. Primer de tot, donar la benvinguda al Salvador Illa, com a membre del Jurat Estatal. Sense l’empenta i la dedicació d’en Salvador Illa i en Jaume Domènech, que darrerament han deixat les seves responsabilitats a l’Ajuntament, segurament avui no estaríem aquí reunits celebrant la 8ena edició d’aquest Premi. En un acte, com el d’avui, on l’objectiu és el de recuperar la memòria vull aprofitar per recordar que enguany és un any senyalat per a dues persones molt implicades amb la Roca i amb aquest Arxiu. Acaba de fer 10 anys de la mort sobtada de l’entranyable Romà Planas, mentre exercia d’Alcalde de la Roca i que dona nom a aquest Premi. I també és un any senyalat perquè acaba de fer 5 anys, precisament el 21 de novembre de 2000 quan, essent President del Jurat Estatal d’aquest premi, l’enyorat Ernest Lluch, va ser assassinat de forma miserable per ETA. Vull dedicar aquestes breus paraules a recordar la seva memòria i l’immensa feina i dedicació al nostre país. Darrera d’aquest Premi hi ha moltes hores de dedicació, de lectura i anàlisi de les 42 obres presentades. Vull agrair i reconèixer la inestimable feina dels Amics de l’Arxiu i dels membres del jurat Estatal. He pogut comprovar personalment l’il·lusió amb que es llegeixen totes les obres, la passió amb que s’endinsen a cada història i l’entusiasme a l’hora de valorar, debatre i fer la crítica, de cadascuna que es pot allargar força estona. I, sobretot, vull agrair a tots els amics i amigues que han fet una cessió d’un document o una obra autobiogràfica per a enriquir l’Arxiu. Ens fa una immensa a il·lusió cada vegada que arriba una nova obra. O bé quan algú ens comunica que vist l’experiència d’altres persones, s’ha engrescat a escriure les seves memòries. Avui, sense anar més lluny, tenim obres una altra vegada que s’han escrit perquè han conegut l’experiència d’altres persones amb l’Arxiu de la Memòria Popular. Heu llegat un tresor a la Roca del Vallès, un tresor ple de vivències personals i de confessions íntimes, algunes alegres, altres de difícils, molt dures, fins i tot molt crues, que ens fa reflexionar sobre la dura vida que van tenir els nostres avis i les nostres pares, i del gran nivell de benestar que gaudim avui. Heu llegat un tresor personal que és un fragment de la vostra memòria que compartiu amb el poble de la Roca i del que ens en sentim molt orgullosos d’acollir. Serem generosos i sabrem valorar i cuidar aquest tresor que ens heu cedit. A principis de l’any vinent iniciem la construcció del centre cultural de la Roca centre, al costat de la biblioteca, on hem reservat un espai privilegiat per a l’Arxiu de la Memòria Popular, amb suficient cabuda per albergar els 416 documents (amb 187 obres autobiogràfiques) que a dia d’avui acull l’Arxiu, i les nombroses obres que esperem rebre i que cada any en són més. Des de l’Ajuntament ens hem proposat, amb la col·laboració de l’Arxiu de la Memòria Popular i de l’Arxiu Municipal, recuperar aquells retalls de la història que es conserven de la Roca en paper i, a més de promoure la recopilació de memòries populars escrites, volem anar creant, poc a poc, amb l’ús de les noves tecnologies un fons digital de la història del nostre municipi. Per a recuperar, per exemple, la història fotogràfica de la Roca digitalitzant les fotografies antigues que entitats i veïns ens faciliten. O digitalitzar les revistes locals com la Vall del Mogent d’abans de la guerra civil. O qualsevol altra document d’interès històric. Amb l’objectiu facilitar la consulta de tota aquessta informació a tothom, però en especial a la gent gran i als estudiants, des de les oficines de l’arxiu i també des d’Internet, El memorials popular, ja siguin memòries, diaris o cartes no és quelcom que vagi a menys i que sols les escriguin la gent gran. Tot al contrari, és quelcom que va a més, que està creixent d’un forma espectacular, però que està utilitzant noves formes i nous mitjans per a expressar-se, que van més enllà del paper. El paper s’està substituint per les noves tecnologies, per documents multimèdia, de veu o imatge, o bé pels més moderns blocs, diaris personals a Internet, que tanta gent està obrint (no sols gent gran, també joves, associacions, professionals de tots àmbits, fins i tot polítics). Sens dubte l’Arxiu de la Memòria Popular té molt de futur, ara més que mai, i a més s’obren noves oportunitats i reptes. Potser algú es pregunta, i per què és important recuperar la memòria popular. Jo respondria simplement amb aquella frase d’un poeta que va dir que SOM LA NOSTRA MEMÒRIA .

Internet: i tu per què no ?

2005-11-25T20:22:00.000+01:00

El passat 14 de novembre de 2005 vam finalitzar la 3a edició d’aquest curs d’introducció a Internet (Internet: i tu per què no?) que s’ha realitzat al Casal de Can Tàpies amb la participació de 11 persones i que estava dirigit a la gent gran i també, des d’enguany, a persones en atur i pensionistes. Utilitzar Internet i el correu electrònic s’ha convertit en quelcom imprescindible a moltes feines i també és quelcom habitual per a moltes gestions personals com buscar una adreça, una notícia, ofertes de feina, un viatge, les pel·lícules del cinema, consultar el compte bancari, etc. Però Catalunya i Espanya estan a la cua d’Europa en l’ús d’Internet: segons el darrer estudi de la Unió Europea sols el 50% de les nostres llars tenen ordinador i únicament el 33% tenen connexió a Internet, concentrada en la població de menors de 35 anys. Unes xifres molt inferiors a la mitjana europea i que fan palès l’endarreriment del nostre país que es tradueix en un manca de personal preparat i competitiu. Curiosament la immensa majoria dels joves s’han espavilat a aprendre a utilitzar els ordinadors. El problema està en la gent major de 40 anys que s’han quedat fora de joc amb la revolució tecnològica dels darrers anys i això els suposa problemes greus de competitivitat en el cas de perdre la feina. Per aquest motiu és encoratjador que la gent gran faci un esforç en aprendre a utilitzar Internet i torni a l’”escola”. I també és molt motivador que els professors del curs, no siguin mestres especialitzats, sinó altra gent gran que té coneixements avançats. Durant tot el segle XX, al nostre país es va lluitar contra l’analfabetisme i es va aconseguir que ben entrat el segle tothom sabés escriure i llegir, amb les avantatges socials que això va comportar. Al segle XXI, hem de lluitar contra l’analfabetisme digital, que pot ser igual de perillós a l’hora de crear diferències socials. Per a lluitar contra aquesta nova forma d’analfabetisme hem d’aconseguir que tothom sàpiga escriure en ordinador, utilitzar els aplicatius bàsics i navegar per Internet. I no només això, en un món tan globlalitzat, es fa imprescindible tenir un bons coneixements d’anglès que és la llengua d’Internet, especialment pels més joves. Des de l’Ajuntament de la Roca hi estem posant el nostre gra de sorra i estem fent un important esforç en organitzar periòdicament cursos d’informàtica per a tots aquests col·lectius i per a disposar de punts públics d’accés a Internet als tres casals del jove de la Torreta, la Roca centre i Sta. Agnès, al casal dels avis de la Torreta i a la biblioteca municipal. Avui tenim cap a una vintena d’ordinadors per a connectar-se gratuïtament a Internet que supera en molt l’objectiu que reclama Europa d’un ordinador per a cada 2.000 habitants (a la Roca hi ha un ordinador públic per a cada 500 habitants).

Parc de la Serralada Litoral: pulmó verd i espai de lleure

2005-11-25T00:33:00.000+01:00

A la Roca tenim el gran privilegi de gaudir al costat de “casa” d’un parc natural de gran riquesa i diversitat que s’ha convertit en un important espai de lleure. Una de les nostres obligacions es vetllar per la conservació dels seus valors naturals i culturals combinat amb un ús sostenible per part dels ciutadans. El 23 de novembre de 2005 vaig assumir la Presidència del Consorci Parc de la Serralada Litoral, agafant el relleu d’en Salvador Illa que va ser el primer President del Consorci provinent d’un municipi del Vallès Oriental, i refermant el compromís de la Roca i de la nostra comarca envers aquest parc periurbà. La Roca del Vallès gaudeix d’una gran superfície boscosa (el 50% del nostre territori és bosc) i és el municipi que aporta més terreny (i també més recursos econòmics) al Parc. El Parc de la Serralada Litoral està constituït per tres unitats - la Conreria, Sant Mateu i Céllecs – i és un conjunt de turons entre la plana i el mar, situats entre ciutats densament poblades de la comarca del Maresme i del Vallès Oriental. És un parc natural de gran riquesa i diversitat, un pulmó verd i un enorme espai de lleure. El clima mediterrani i la seva situació estratègica han fet que l’home s’hi hagi establert de ben antic, com ho demostren els dolmens, restes ibèriques, ermites i castells i les masies encara envoltades de conreus. Avui aquest parc té una funció de regeneració i de millora de la qualitat de vida de totes les ciutats que l'envolten. Les principals línies del treball del Consorci que hem d’impulsar són: o Prevenir incendis forestals o Conservar i protegir el patrimoni natural, i també el paisatgístic, arqueològic i arquitectònic o Millorar el control i la gestió dels usos públics o Promoure l’ús, divulgació i educació ambiental o Millorar el finançament del Consorci Arran de la jornada organitzada per FedeNatur a Roma sobre “el finançament dels parcs naturals” amb la participació de representants de mitja dotzena de països europeus es va fer molt palès que el nostre nivell de finançament, tot i els increments previstos és precari, i molt inferior al nivell de finançament que tenen altres parcs a Espanya i, fins i tot, a Catalunya. Per aquest motiu em sembla fonamental que, a més de fer complir les obligacions econòmiques acordades amb els associats, insistir al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya que compleixi el seu compromís de participació i finançament d’aquest Consorci i cercar altres fonts de finançament, amb la implicació i col·laboració del sector privat. A més aquest és un parc viu i actiu, per aquest motiu ja estem treballant tots els municipis associats en una proposta d’ampliació del PEIN (pla especial d’especial interès natural). Aquests són alguns dels temes que haurem de treballar des del Consorci que tinc l'honor de presidir.

La cursa de BTT de “la Prehistòrica” engresca a tota la Roca

2005-11-20T18:40:00.000+01:00

El diumenge 20 de novembre la Roca del Vallès s’ha vist completament envaïda, literalment col·lapsada, per 2.400 ciclistes de tota Catalunya i Espanya per a participar a la cursa BTT de “la Prehistòrica” organitzada per l’associació “la Roca en Bike”, amb el suport de 150 voluntaris de tota la Roca, de municipis veïns i de Protecció Civil de Vacarisses. Entre participants i acompanyants han vingut més de 3.000 persones: això vol dir que la Roca centre gairebé s’ha duplicat durant un dia la seva població. Això només passa un dia a l’any a la Roca: és el dia de “la Prehistòrica” !. Molta gent per a un poble petit però gràcies a la feina de “la Roca en Bike” tothom ha pogut passar-s’ho bé en aquesta excel·lent cursa, gaudir del valuós i extens entorn natural que tenim a la Roca, admirar les restes prehistòriques que donen nom a la Cursa i, també, “saborejar” d’una bona botifarrada i de l’hospitalitat de la gent de la Roca. Aquesta cursa s’ha convertit en quelcom emblemàtic per a la Roca, tant per als que no som aficionats al mountain bike, com als que si. I també s’ha convertit en una de les curses de BTT més importants i multitudinàries. És la 2a de mountain bike d’Espanya (després de la de Cabreres) i la 3a d’Espanya del ciclisme (que inclou la cursa Quebrantahuesos d’Osca de bicicleta de carretera). Com Alcalde de la Roca vull agrair a “la Roca en Bike” l’excel·lent organització d’aquesta cursa, la seva feina en la promoció de l’esport de bicicleta i la seva empenta en donar a conèixer el municipi de la Roca arreu de Catalunya i Espanya. No menys importat, agrair la seva col·laboració en mantenir net i cuidat tot aquest entorn natural i boscos que tenim a la Roca (que ocupa el 50% del terme municipal) i que gràcies al seu ajut ens ha permès aquest any netejar més de 30 abocadors incontrolats. I, per sobre de tot (independentment del nombre de participants) felicitar-los per la gran festa que han organitzat, on tothom s’ho ha passat molt bé i que ha engrescat a tot el poble. Activitats com aquesta demostren la vitalitat de les associacions de la Roca.

Censura al fòrum de la web municipal ?

2005-11-19T16:35:00.000+01:00

Davant un agressiu missatge de la Màriam Ben-Arab a la web de la Gruta sobre la suposada censura en el fòrum de la web municipal www.laroca.org he decidit respondre a les seves acusacions. Missatge de la Màriam: "Censura al fòrum de l'ajuntament Els que som usuaris habituals del fòrum de laroca.org sabem per experiència pròpia que existeix una censura tant aclaparant com il·lògica, antidemocràtica i contra la llibertat d'expressió. Si volem canviar les coses hem d'actuar. La meva proposta és saturar de mails en contra de la censura (ja que al fòrum de la roca no se'n pot parlar d'aquest tema) a la nova regidora de Cultura, Cati Palma, que també s'encarrega de Comunicació. Com més serem, més pressió podrem fer!!! Màriam" Resposta: Benvolguda Màriam, Primer de tot us felicito electrònicament pel premi que ha rebut la Gruta de la Fundació Caixa Sabadell (per escrit ja ho hem la Cati i jo mateix) Segon. Crec és molt bo per a la Roca que hi hagi un mitjà d’informació que expliqui la vida del poble des d’una altra perspectiva diferent al butlletí municipal, de forma objectiva, crítica però constructiva, independent de l’Ajuntament però també independent de partits polítics, que tingui molta cura a recollir les diferents opinions sobre els temes d’interès del municipi i, en especial, de la gent jove del poble. Tercer. Et convido a que em saturis també de correus electrònics (la meva adreça és estapevm@laroca.org) atès que com Alcalde soc el màxim responsable del fòrum i de moltes altres coses. Ara bé, em sobta molt que aquest sigui el tarannà que voleu transmetre des de la Gruta. Quart. Respecte a les acusacions de censura, són crítiques que a mi em dolen però no tenen cap fonament i de tan exagerades perden cap mena de valor. El fòrum de la Roca es va crear a iniciativa meva i contra les advertències de tots els ajuntaments amb qui vaig tenir l’oportunitat d’intercanviar experiències sobre els fòrums (de tots colors polítics per cert) i contra el consell d’algun expert en comunicació (fes un petit exercici de veure quants Ajuntaments disposen d’un fòrum de debat?). Tots em van recomanar que no creés un fòrum de debat perquè em deien que acaba succeint que un petit grup de persones en fan un mal ús (amb insults, comentaris fora de lloc, acusacions greus, etc) que distorsionen completament l’objectiu del fòrum. Això també ha passat a la Roca. Per aquest motiu, agafant el model d’altres fòrums, vaig decidir crear unes normes que són molt senzilles però fonamentals per assegurar que es pugui debatre amb correcció i ordre. Són les següents: “Aquest espai és un fòrum de debat i participació ciutadana sobre els qüestions d'interès a la Roca del Vallès i està obert a totes les opinions, queixes, suggerències i consultes dels ciutadans, sempre i quan es realitzin amb educació, respecte i un to constructiu. Aquest fòrum no és anònim: per a participar-hi cal introduir el nom, cognoms i una adreça personal vàlida de correu electrònic. Els missatges no es publiquen immediatament perquè aquest fòrum està moderat. Els comentaris que no segueixin aquestes normes bàsiques no seran publicats.” Per què demanem el nom ? Per dos motius; primer perquè a l’Administració la participació no és anònima. Segon, perquè la immensa majoria de les persones que faciliten el seu nom i cognoms (vertaders) fan crítiques i comentaris respectuosos amb un to constructiu, plantejant alternatives i solucions. Aquests són els missatges que ens interessen i que ens ajuden a millorar. Sincerament, no ens interessen el missatges que tenen altres objectius i que coincideixen majoritàriament amb els anònims. A més les persones que tenim responsabilitats polítiques donem la cara cada dia per a cada problema, queixa, incident que es produeix al municipi. És molt demanar que quan es faci un comentari o crítica la persona s’identifiqui ? Jo crec que no. Hi ha varis centenars missatges publicats i, sense fer un anàlisi a fons, m’atreveixo a assegurar que més del 90% dels missatges són crítics amb l’Ajuntament. A això hi ha qui li diu censura. No només he impulsat la creació d’un fòrum sinó que també ha estat iniciativa meva publicar a la web totes les notícies i articles d’opinió (crítics o no) que es publiquen a la premsa. Facilitar els tràmits de queixa per Internet. Publicar informació detallada dels projectes més polèmics del municipi. Publicar els principals acords municipals (actes de plens, juntes de govern, contractacions, concursos de personal, etc.) A aquest esforç d’informació i transparència, que no ha fet encara cap altra ajuntament de Catalunya, hi ha qui li diu censura. Segur que se’ns pot acusar de moltes coses però MAI de censuradors. Salut, Miquel Estapé i Valls

Donem una oportunitat de feina a les persones amb discapacitats

2005-11-18T16:02:00.000+01:00

El divendres 18 de novembre amb la presència d’en Josep M. Rañé, honorable Conseller de Treball i Indústria, s’ha portat a terme al centre cultural de la Torreta la jornada “Acció Social: un repte a les empreses, una oportunitat per a les persones amb discapacitats” organitzada pel Consell Comarcal. La inserció laboral de les persones que pertanyen a col·lectius amb risc d’exclusió és un tema fonamental per assegurar la integració social. I la Roca del Vallès és un molt bon municipi per fer aquesta jornada atès que acull diversos equipaments de persones que pertanyen a aquests col·lectius amb risc d’exclusió, com ara el centre penitenciari d’adults de Quatre Camins i també acull la Fundació Privada Vallès Oriental per a Disminuïts Psíquics (Montserrat Montero) que disposa d’un centre taller per a 190 persones i un centre ocupacional per 140 persones amb discapacitat intel·lectual. Una societat justa i cohesionada ha d’oferir benestar econòmic, però també ha d’assegurar oportunitats a totes les persones, sense excepcions, incloses aquelles que tenen especials dificultats i que pateixen el risc de caure en la marginalitat. Oportunitats per a realitzar-se professionalment. Oportunitats per a gaudir d’una independència econòmica. I oportunitats per a sentir-se útils i acceptats per la societat. A la Roca posem el nostre gra de sorra i donem feina a quatre persones amb discapacitats intel·lectuals de la Fundació en tasques de jardineria, col·laborem habitualment amb Dimas (associació dedicada a la reinserció de presos) i disposem d’un servei municipal d’inserció laboral per a relacionar les ofertes de les empreses amb les persones amb discapacitats que cerquen feina. Però és de tots evident que les empreses privades i, molt en especial, l’Administració tenim molt a fer i hem de donar exemple en promoure i facilitar la inserció laboral a aquests col·lectius que pateixen un 33% d'atur de mitjana (entre les persones en condicions de treballar) tota i la bonança econòmica dels darrers anys. Hem de promoure oportunitats de feina per a complir les lleis vigents però, sobretot, per assegurar que la nostra societat és justa i solidària. Hi ha qui diu que la cohesió i la justícia social d’una societat es pot mesurar observant com tracta a les persones amb dificultats d’integració social, com ara els discapacitats. La marginalitat, les injustícies, l’exclusió social acaba generant sempre conflictes. Contra tot això hem de lluitar: administració, empreses i la societat en general. Aquest és el repte que té la nostra societat, aquesta és la oportunitat per a assegurar el benestar i progrés per a tothom.

Sobre el domini .CAT

2005-11-12T11:54:00.000+01:00

El passat 11 de novembre de 2005 el company i amic Manel Sanromà va fer una excel·lent xerrada a la Roca sobre el domini .CAT, organitzada pel Grup d’Opinió Céllecs i amb l’assistència d’una trentena de persones. En Sanromà és una de les personalitats a Catalunya i Espanya sobre Internet: membre de la Associació puntCAT, creador de la primera xarxa comunitària d’Espanya, TINET (Tarragona Internet), Director general de l’empresa de gestió del projecte Administració Oberta de Catalunya, membre de la junta directiva de la Internet Society que gestiona Internet a nivell mundial, etc. L’aprovació del domini .CAT (http://www.puntcat.org/) per l’ICANN és un fet extraordinari i molt important per a promoure la cultura, la llengua i la identitat catalana que s’ha aconseguit gràcies a una tasca silenciosa d’un grup de professionals, amb un esperit altruista, sense protagonismes i amb independència de partits polítics. Una lliçó de com s’han de fer les coses des de la societat civil. Un fet molt més important, al meu parer, que altres accions de reivindicació del català, com pot ser el fet de poder-se dirigir al Parlament Europeu en català. Poder fer un escrit a Europa en català està bé, però és més simbòlic que una altra cosa: per la meva experiència personal la majoria dels països (espanyols, italians, grecs, portuguesos, etc) es dirigeixen al Parlament Europeu en anglès per una qüestió de ser pràctics i eficients. En canvi el domini .CAT va molt més enllà del simbolisme i és una eina potent de promoció de la xarxa i la comunitat catalana. Al ple municipal del mes d’octubre vam aprovar per unanimitat una moció de CiU per a que l’Ajuntament de la Roca demanés i promogués el domini .CAT. Està molt bé presentar mocions però és encara molt millor que es faci un esforç per a conèixer les oportunitats que ens ofereix el .CAT i es treballi per aconseguir els objectius de la moció. Em va saber greu l'absència en aquesta xerrada de representants polític dels grups de l’oposició i de les entitats locals que els agrada ressaltar la seva catalanitat.

Dialogar per a construir el futur

2005-10-31T13:09:00.000+01:00

Amb els recolzament i els vots del PSC-GiR i IC-V assumeixo l’Alcaldia i la responsabilitat de representar el municipi de la Roca del Vallès, amb orgull i il·lusió. Ara bé, em considero un ciutadà més, un roquerol com qualsevol altre, que durant un període de temps limitat té l’immens privilegi de tenir més influència en les decisions del municipi. La meva vocació, el meu únic objectiu, ha estat i és de treballar pel meu poble, la Roca del Vallès, com a veí, des d’una associació, com a regidor o ara com Alcalde, i és per això que prenc possessió de l’Alcaldia amb humilitat. Als darrers 10 anys el nostre municipi s’ha transformat: la Roca del Vallès d’avui és un municipi modern, amb un alt nivell de qualitat de vida, amb bons serveis i equipaments públics i, sobretot, és un municipi amb empenta i vitalitat. Aquesta transformació és el resultat de la suma de l’esforç de moltes persones, de col·lectius, d’associacions. I, molt especialment, és el resultat de l’aportació d’aquelles persones que han dedicat una part de la seva vida a assumir un càrrec públic, per a preocupar-se dels problemes de l’Ajuntament que al cap i a la fi són els problemes comuns, els problemes de tots. Des de l’Ajuntament fer les coses bé per a tothom no és difícil, és impossible. Pels nombrosos comentaris que m’heu fet arribar s’és molt conscient de les grans dificultats de dirigir l’administració local. Això és bo perquè si tots tinguem presents les dificultats podrem criticar d’una forma més racional i constructiva, que ens ajuda a tots a millorar. Als darrers 10 anys de govern del PSC – GiR la tasca que hem portat a terme ha tingut de referent la precària situació de la Roca a l’any 1995. Estem molt orgullosos del canvi que hem portat a terme però hem de passar pàgina, no podem tenir sempre la mirada al 1995. Ara s’obre una nova etapa que comença a un referent diferent el del dia d’avui, 1 d’octubre de 2005. A partir d’aquí hem de mirar endavant, amb visió de futur, per a plantejar nous reptes per a la Roca per als propers 10 anys. Per a que al 2015 puguem comparar i tornar a dir, renoi com ha millorat la Roca als darrers 10 anys !. Tinc la confiança i la tranquil·litat que disposem d’un projecte sòlid, ambiciós però realista. Disposem d’un excel·lent equip de govern i d’un gran equip de professionals amb la combinació adequada de gent amb experiència i sàvia nova. Tenim la il·lusió i les idees per a continuar millorant la Roca. Tenim l’alè i el suport de tots els amics i amigues, companys i companyes que avui ens acompanyeu i que ens doneu l’energia que ens impulsa a treballar amb més convenciment per a millorar el municipi. El nostre projecte polític continua amb la mateixa ambició, vitalitat i idees de futur però els darrers canvis legislatius, i aquí vull ser crític, canvis a nivell de les lleis d’urbanisme i de les limitacions d’endeutament provoquen que els Ajuntaments tinguem molts menys recursos econòmics per afrontar els reptes de futur. Hem de ser conscients que disposem de molts menys diners. Farem un esforç d’imaginació i d’innovació en el finançament de les inversions per a continuar donant resposta a les demandes dels ciutadans però això té un límit. Hi ha moltes coses per fer, moltes les tenim planificades per als propers mesos i anys, i estan detallades en el Pla d’Actuació Municipal. Des de l’Ajuntament volem portar a terme tots aquests projectes. I ho volem fer comptant amb la col·laboració crítica de la oposició. Quan hi ha canvis, tot i que les persones ens coneguem des de fa molt de temps, s'obren noves oportunitats. El canvi a l’alcaldia de la Roca és una oportunitat per a rebaixar la tensió, reconduir el to de les crítiques i promoure una col.laboració en els grans projectes del municipi. Això depèn de totes les parts però d’entrada, com a nou Alcalde, faig aquest oferiment obert, especialment en els projectes que tenen una durada més gran d’un mandat, on és més que desitjable, un ampli consens, com ara la finalització del pla general d’urbanisme actual, l’elaboració d’un futur pla d’equipaments, la preparació d’un nou pla d’ordenació urbana municipal o l’execució del pla d’acció local de l’auditoria ambiental per als propers 10 anys Ara bé, aquesta oferta de col.laboració s’ha de construir sobre tres fonaments bàsics, que s’han de respectar per a reeixir: Fer una oposició crítica, però constructiva. El respecte a les persones, en especial a la seva honestedat. I el compliment del marc legal Per a valorar si ho fem bé o no, no em fixo en les grans obres, fredes i distants, ni en els premis, ni en els afalagaments, sinó que em fixo en els detalls petits, en les persones gaudint de la Roca en el dia a dia. Tot i les importants limitacions de finançament dels Ajuntaments que mencionava abans, el nostre municipi té unes grans possibilitats de futur. La Roca té com a mínim tres grans trets que la diferencien de molts altres municipis. Si la Roca ho fa bé, pot ser un important pols d’atracció de projectes de serveis de qualitat, de creació de riquesa, de recuperació del nostre patrimoni natural i històric, i de generació de benestar per a tots els roquerols. Aquest és el gran repte que tenim al davant, aquest és el gran projecte al que dedicaré bona part de les meves energies. Ho faré amb responsabilitat i amb l’avantatge que m’agrada aquesta feina, que gaudeixo treballant al servei per a tothom, en el municipi que estimo.

Qüestionari de benvinguda de la revista la Gruta

2005-10-30T13:23:00.000+01:00

1.- Quina fóu la seva reacció front la decisió de Salvador Illa de deixar l'alcaldia? La meva primera reacció va ser d’alegria per en Salvador perquè suposa un reconeixement a la immensa i valuosa feina que ha portat a terme a l’Ajuntament de la Roca del Vallès i a d’altres administracions on ha col·laborat. Cal tenir present que en Salvador era ja un polític amb importants responsabilitats: a més d’Alcalde de la Roca (que no és poc), era assessor del president de la Diputació de Barcelona, membre de la Comissió Executiva de la Federació de Municipis de Catalunya, president del Parc de la Serralada Litoral, membre del Consell d’Administració Consorci de la Mina, membre del Consell d’Administració de l’Agència Catalana d’Aigüa i conseller al Consell Comarcal. A partir del nomenament com a Director General d’Infraestructures, en Salvador Illa forma part d’un grup molt reduït de roquerols il·lustres que han tingut que han assumit un alt càrrec polític a la Generalitat. No n’hi ha gaires: al darrer segle jo sols tinc constància de tres. En Roma Planas i Plana (pare de Roma Planas i Miró), Alcalde la Roca al 1936 i Director General d’Agricultura al 1937 durant la guerra civil. En Romà Planas i Miró, Director General d’Administració Local, amb el President Tarradellas, del 1979 al 80, durant el primer govern de la Generalitat després de la dictadura. I ara en Salvador Illa i Roca que assumeix la Direcció General d’Infraestructures al Departament de Justícia Sens dubte, tres grans polítics roquerols, tots ells vinculats a projectes d’esquerra, socials i de progrés, que han deixat una forta petjada a la història de la Roca 2.-Quina valoració fa del pas de Salvador Illa pel govern municipal? I de Jaume Domènech? La millor forma de valorar el pas del Salvador Illa i en Jaume Domènech per l’Ajuntament és avaluant el resultat de la feina feta. Molt feina i ben feta que tothom pot gaudir i palpar a cada cantonada, a cada racó de la Roca, la Torreta i Sta. Agnès. La Roca del Vallès s’ha transformat radicalment als darrers deu anys i avui és un municipi modern, amb un alt nivell de qualitat de vida, amb bons serveis i equipaments públics i, sobretot, és un municipi amb empenta i vitalitat. Són dues persones amb molt de caràcter i personalitat, que no deixen indiferents a ningú que han treballat sempre amb intensitat, amb il·lusió, amb passió per la Roca i, sobretot, amb honestedat. Estic convençut que el municipi de la Roca reconeixerà amb generositat la seva tasca, de la mateixa forma que ells han estat immensament generosos a l’hora de dedicar una part important de la seva vida a millorar la Roca del Vallès. 3.-Com afronta personal i professionalment aquest nou repte? Poques coses a la vida fan més il·lusió i t’omplen més d’orgull que ser Alcalde del teu municipi, del poble on has viscut tota la vida. El meu únic objectiu personal ha estat i és el de treballar pel meu poble com a veí, des d’una associació, com a regidor o ara com Alcalde, i és per això que prenc possessió de l’Alcaldia amb orgull i il·lusió però, al mateix temps, em considero un roquerol com qualsevol altre que durant un període de temps limitat té l’immens privilegi d’estar en la primera fila a l’hora de prendre les grans decisions del municipi. Tinc la confiança i la tranquil·litat que disposem d’un projecte sòlid, ambiciós però realista. Disposem d’un excel·lent equip de govern i d’un gran equip de professionals amb la combinació adequada de gent amb experiència i sàvia nova. Tenim la il·lusió i les idees per a continuar millorant la Roca. Tenim l’alè i el suport de tots els amics i amigues, companys i companyes i que ens donen l’energia que ens impulsa a treballar amb més convenciment per a millorar el municipi. 4.-Creu que aquesta decisió marca l' inici d' una nova etapa dins el partit del PSC-GIR? I dins l' equip de govern? Als darrers deu anys de govern del PSC – GiR a l’Ajuntament hem tingut sempre de referent la precària situació del municipi a l’any 1995. Estem molt orgullosos del canvi que hem portat a terme però som conscients que hem de passar pàgina i que no podem tenir sempre la mirada al 1995. Ara s’obre una nova etapa que té com punt de partida octubre d’enguany. Mirem endavant, amb visió de futur, per a plantejar nous reptes per a la Roca, per a que al 2015 puguem comparar i tornar a dir amb satisfacció com ha millorat la Roca als darrers deu anys !. El projecte polític del PSC-GiR l’integren els simpatitzants i regidors de l’equip de govern i tots formem part d’un projecte col·lectiu on les persones que estan al davant van canviant i renovant-se perquè és la millor forma de continuar amb la mateixa ambició, vitalitat i idees de futur. Ara bé, els darrers canvis legislatius, i aquí hem de ser crítics, canvis a nivell de les lleis d’urbanisme i de les limitacions d’endeutament provoquen que els Ajuntaments tinguem molts menys recursos econòmics per afrontar els reptes de futur. Hem de ser conscients que disposem de molts menys diners. Farem un esforç d’imaginació i d’innovació en el finançament de les inversions per a continuar donant resposta a les demandes dels ciutadans però això té un límit. 5.-Quins creu que són els punts pendents del programa electoral amb el qual guanyaren les passades eleccions? Quins són, doncs els projectes prioritaris fins la fi de la legislatura? Hi ha moltes coses per fer, moltes les tenim planificades per als propers mesos i anys, i estan detallades en el Pla d’Actuació Municipal. Els principals projectes que tenim previstos agrupats en 6 grans objectius són els següents: 1er Millorar els serveis i equipaments públics Potenciant l’atenció domiciliària. Construint un centre cultural a la Roca centre. Engegant el nou pavelló poliesportiu triple. Millorant l’assistència sanitària ampliant horaris i construint un nou centre mèdic a Sta. Agnès. Transformant els casals d’avis de la Torreta i de la Roca en centres integrals de serveis a la gent gran. Impulsant la construcció de la nova escola del Mogent. 2on Guanyar nous espais públics A la Torreta, rehabilitant la plaça Valldoriolf i urbanitzant la plaça dels Ametllers. A Sta Agnès, condicionant l’horta de la Rectoria. I la Roca centre amb la urbanització dels Jardins de Can Torrents, la plaça del Mogent i la de St. Jordi) 3er Protegir i recuperar el patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric Protegint l’immens patrimoni forestal que tenim i ampliant el parc natural de la Serralada Litoral. Protegint els edificis d’especial interès amb la redacció d’un catàleg i un pla especial del patrimoni local. I recuperant les restes històriques, de la prehistòria i dels ibers 4rt Garantir l’accés a un habitatge digne Portar a terme el pla d’habitatge social amb més de 100 habitatges amb la col·laboració de l’Institut Català del Sol 5è Minimitzar l’impacte del TGV Treballant per assegurar que l’impacte d’aquesta infraestructura és el mínim possible i donant suport als propietaris afectats 6è Finalment un objectiu que no es pot palpar i tocar, però igual d’important: impulsar la convivència dels roquerols, els lligams entre els pobles de Sta. Agnès, la Torreta i la Roca, i els valors de la tolerància, la solidaritat, el diàleg i el servei als altres, fomentant el respecte dels drets però també del compliment de les obligacions, en especial del civisme Tot i les importants limitacions de finançament que tenim els Ajuntaments el nostre municipi té unes grans possibilitats de futur. La Roca del Vallès gaudeix d’un important patrimoni natural i històric, està en un lloc de pas amb unes excel·lents comunicacions i té un territori extens. Si en sabem fer una gestió intel·ligent i curosa, la Roca pot ser un important pols d’atracció de projectes de serveis de qualitat, de creació de riquesa, de protecció del nostre patrimoni natural i històric i de generació de benestar per a tots els roquerols. Aquest és el gran repte que tenim al davant, aquest és el gran projecte al que dedicaré bona part de les meves energies.

1a pedra del pavelló poliesportiu

2005-10-08T13:02:00.000+02:00

Secretari General de l’Esport, Secretari General de Serveis Penitenciaris, Director General d’Infrastructures. Regidors i Regidores. Autoritats. Amics i amigues Gràcies per acompanyar-nos en el dia d’avui. Avui és el meu primer acte oficial a la Roca com Alcalde. Tot just una setmana que estat elegit per representar el meu municipi i tinc l’honor de presidir aquest acte on posarem la 1a pedra del nou pavelló poliesportiu de la Roca del Vallès En aquest Ajuntament no tenim per costum posar primeres pedres, preferim fer actes quan s’acaben els equipaments, no quan es comencen. Ara bé l’acte d’avui és especial, i hem fet una excepció - 1er Perquè és un equipament llargament esperat i reinvindicat, perquè és una gran necessitat del municipi - 2on Perquè ens hi vam comprometre públicament en el darrer sopar de fi de temporada del Handbol la Roca - 3er Perquè aquesta és l’obra de major envergadura, en pressupost i complexitat de gestió, que ha fet mai l’Ajuntament de la Roca del Vallès L’Arquitecte, en Ricard Balcells, ens ha fet una explicació detallada però vull destacar alguns trets d’aquest projecte És un projecte de futur - És un pavelló poliesportiu amb tres pistes amb una cabuda per a 500 espectadors, 8 vestidors, una sala de musculació i una sala d’activitats dirigides És un projecte d’un pavelló que complementa, relliga i integra tota la zona esportiva amb espais comuns que donarà molta flexibilitat a totes les activitats - Que amplia les sales d’activitats de la piscina - amb una recepció i un bar-restaurant comú. On s’han aplicat criteris de sostenibilitat mediambientals seguint les directrius de l’auditoria ambiental que acabem de fer al municipi - Amb l’aprofitament de la llum natural a tot l’edifici o que suposarà un estalvi d’energia o I que a més donarà calidesa, a un edifici eminentment funcional i pràctic - Amb la instal·lació de plaques solars per a l’escalfament aigua calenta del pavelló i la piscina i el camp de futbol És un projecte de qualitat redactat pel Sr Ricard Balcells, un arquitecte reconegut i especialista en edificació esportiva: - El mateix arquitecte que ja va signar el projecte de transformació de la piscina descoberta de la Roca - és autor de projectes emblemàtics com el Centre d'Alt Rendiment Esportiu de Sant Cugat del Vallès ial Centre d'Alt Rendiment Esportiu de la Comunitat l'Aragó És un projecte ambiciós a l’alçada de les expectatives de l’esport roquerol que l’ha estat esperant durant molts anys. - És un pavelló que estarà a l’alçada de l’excel·lent nivell de l’esport roquerol I és un equipament - Per a tot l’esport roquerol: on tindrà un lloc molt destacat el Handbol la Roca però que permetrà practicar altres activitats esportives - Per a tot el municipi: en el pavelló actual hi ha nens i joves de Sta Agnès, la Torreta i la Roca Aquest nou pavelló es construirà en aquest espai que fins fa poc hem pogut gaudir com un enorme espai d’aparcament al centre de la Roca Lògicament amb les obres aquest espai d’aparcament no estarà disponible, tot i que intentarem, si ens ho permeten les obres mantenir-ne una part Als veïns i als usuaris de la piscina i el camp de futbol us demanem comprensió amb l’enrenou que sempre genera tota obra i disculpeu per endavant les possibles molèsties que pugui provocar. Per aconseguir el finançament necessari per a engegar aquest ambiciós projecte hem tingut que esperar una mica més del que ens hagués agradat És un projecte que s’ha fet esperar perque no ha estat gens fàcil aconseguir els 5M d’euros del pressupost de l’obra - De fet teníem previst començar aquesta pavelló fa 2 anys i teníem planificats el finançament però els darrers canvis de la llei d’urbanisme que no ens permeten vendre els terrenys cedits en els sectors de nova urbanització per a dedicar-los a inversions en equipaments Per tirar endavant aquest projecte hem tingut que posar molta imaginació en el sistema de finançament que es farà mitjançant un sistema força innovador mitjançant una concessió de l’obra a 20 anys Quan plantegem projectes de tanta importància per al municipi i, per una durada tan llarga, és important que aconseguim un ampli consens polític - Vull remarcar que aquest projecte i l’adjudicació per concessió ha estat aprovat en el ple per una àmplia majoria de 12 regidors sobre 13, gairebé per unanimitat. o Vull fer especial menció del vot, finalment favorable de CiU en aquest projecte, després de nombroses discrepàncies, legítimes, i votacions en contra durant tot el procés de tramitació, finalment ha recolzat aquest projecte Aquesta primer pas del pavelló no és resultat de la improvisació. És el resultat del treball intens de l’equip de govern, dels tècnics municipals durant 8 anys i de la col·laboració de moltes persones, a les que avui vull agrair el seu suport: Secretaria General de l’Esport i personalment del Sr. Niubó - Subvenció de la Generalitat de Catalunya - És la 1a subvenció que rep l’Ajuntament de la Roca de la Generalitat de Catalunya per a finançar equipaments esportius, tot i l’enorme esforç econòmic que hem fet Albert Batlle - Amant i entusiasta de l’esport - Des de la Diba va ajudar molt a disenyar aquesta zona esportiva - Des del Dept. de Justícia, indirectament, ha ajudat a signar un conveni molt favorable econòmicament per a la Roca (la presó paga una subvenció equivalent a l’IBI) que suposa uns ingressos extraordinaris per l’Ajuntament,una part dels quals ens permeten avui afrontar aquesta inversió de futur. Vull agrair la paciència i comprensió de les associacions que utilitzen el pavelló actual, i en especial del Handbol la Roca durant tot aquest temps, que ens ha ajudat molt en la definició del projecte L’empresa ARC Empresa Constructora que ha apostat per la Roca i per aquest sistema de finançament - Aquest model de finançament no es pot portar a terme sense que hi hagi un alt nivell de confiança mútua, entre empresa i Ajuntament, com ha estat el cas Vull agrair de forma molt especial les persones que han treballat realment aquest projecte durant els darrers 8 anys, de forma tossuda i constant per a tirar-lo endavant: en Jaume Domènech i Cinto Falguera i SIR I finalment vull aprofitar per recordar l’actitud de col·laboració de tots els propietaris i pagesos d’aquests terrenys que van facilitar la venda dels terrenys per a construir-hi tots aquests equipaments per al municipi. Fa 10 anys era un somni tenir un camp de futbol de gespa artificial al centre del poble Fa 5 anys poca gent s’imaginava que es faria una piscina coberta Fa un any encara hi havia gent que no es creia que enguany es començaria la construcció del pavelló - Precisament ara fa un any en el fòrum de debat del portal de la Roca vaig tenir un animat intercanvi d’opinions amb un ciutadà anònim. Tal com em vaig oferir aleshores m’agradaria saludar-lo si està avui present. Al 2007 gaudirem del nou pavelló i de la zona esportiva I tenim el futur garantit amb la possibilitat d’ampliar la zona esportiva quan es desenvolupi el Pla de la Molinada i es cedeixin terrenys, des del camp de futbol fins al riu. Aquesta és el deure dels que tenim responsabilitat de govern: - Donar solucions, bones solucions, a les necessitats d’avui - I planificar les necessitats del futur Moltes gràcies

Benvinguts al bloc de Miquel Estapé

2005-10-02T08:04:00.000+02:00

Benvinguts al bloc d’en Miquel Estapé, alcalde de la Roca del Vallès. L’objectiu d’aquest diari digital personal es comentar les principals actuacions de l'Ajuntament i els temes d’interès i actualitat de la política municipal per apropar la tasca de l’Ajuntament als ciutadans. Aquest és un innovador canal de comunicació que ha experimentat una ràpida expansió a Internet gràcies a que permet comunicar d’una forma senzilla, ràpida i barata els comentaris i opinions. Actualment hi ha diversos polítics a nivell del Parlament de Catalunya, el Congrés de Diputats i el Parlament Europeu que disposen d’un diari digital personal. Ara bé, no tenim coneixement, ni hem sabut trobar a Google (el cercador és utilitzat), cap altre alcalde que disposi d’un bloc a data d’avui, ni a Catalunya, ni a Espanya. Per aquest motiu aquest diari digital és probablement un dels primers blocs d’un alcalde. A l’Ajuntament de la Roca hem fet una aposta decidida en l’ús de les noves tecnologies per a millorar la transparència de les decisions del Consistori i facilitar la relació dels ciutadans amb l’administració. Per aquest motiu el portal http://www.laroca.org/ inclou la informació pública de les decisions rellevants de l’Ajuntament, té un apartat amb informació detallada dels principals (i més polèmics) projectes del municipi, recull totes les notícies i tots els articles d’opinió que surten a la premsa, envia un butlletí dos cops per setmana i permet realitzar tràmits per Internet. A més el portal de la Roca és un de les poques webs municipals que disposa d’un fòrum de debat obert a qualsevol consulta o suggeriment dels ciutadans i ara posa en funcionament aquest bloc personal. Gràcies a les noves tecnologies i a totes aquestes actuacions els roquerols esteu més ben informats que mai per a valorar o criticar l’actuació del govern municipal i de l’alcade. Tot i que les estadístiques de visites s’han d’agafar amb precaució: al darrer mes hi ha hagut 10.033 visites i 36.546 pàgines vistes (inclou visites dels treballadors de l'Ajuntament).

Investidura de l'alcalde Miquel Estapé

2005-10-01T13:01:00.000+02:00

President del Consell Comarcal i Alcalde de St. Celoni, Alcalde de Granollers, Alcalde de Mollet, Alcalde de Montmeló, Alcalde Montornès, Alcalde de la Llagosta, Diputat, Secretari de Serveis Penitenciàris i Director General d'Infraestructures del Departament de Justícia Regidors i regidores. Autoritats. Amics i amigues. Vull dirigir les meves primeres paraules per a saludar als amics Salvador Illa i Jaume Domènech, que per primera vegada en 10 anys no ens acompanyen en aquesta taula. I per a donar la benvinguda als nous regidors: la Cati Palma i en Carles Fernandez que, com ja hem pogut comprovar els darrers dies, assumeixen els seus nous càrrecs amb una gran il·lusió i empenta. Poques coses a la vida fan més il·lusió i t’omplen més d’orgull que ser Alcalde del teu municipi, del poble on has viscut tota la vida. I encara menys coses a la vida fan més satisfacció que gaudir de la companyia, en un sol dia, de tants companys i amics, donant-te recolzament. Gràcies per acompanyar-me en el dia d’avui. Vull agrair als regidors i regidores que m’heu fet confiança per assumir l’Alcaldia de la Roca del Vallès. Agrair a Iniciativa per Catalunya – Verds i, molt en especial, al seu regidor en Dani Martin pel seu suport Com Alcalde, vull reiterar les paraules del company Carles Fernandez, i refermar el compromís del grup municipal del PSC – GiR, i el meu compromís personal, en el compliment del pacte de progrés que vam signar per a l’aplicació de les polítiques socials en àmbits tan importants com l’habitatge públic, la protecció del medi ambient i els serveis socials als més necessitats, entre d’altres. Vull, també, fer esment al recolzament que he rebut per part del meu partit, el Partit dels Socialistes de Catalunya, molt especialment del primer secretari, en Roman Ruiz, i de l’inesgotable suport de tots els companys de l’Agrupació local del PSC – GiR. [ I donar gràcies a les amables paraules dels portaveus dels grups de l’oposició. No em sembla que avui sigui el dia per a entrar a debatre les crítiques que heu fet: tindrem molt de temps i moltes oportunitats a tots els propers plens ordinaris. ] Les casualitats de la vida fan que, molt probablement, sigui el primer Alcalde del nou Estatut. Espero i desitjo que el nou Estatut ens permeti continuar progressant, a la Roca i a Catalunya, com els darrers 25 anys. Des del meu grup municipal hem recordat molt sovint com la Roca s’ha transformat en els darrers 10 anys. Els canvis es poden palpar a cada cantonada, a cada racó de Sta. Agnès, de la Torreta i de la Roca, als carrers, als equipaments, als serveis municipals, ... La Roca del Vallès d’AVUI és un municipi modern, amb un alt nivell de qualitat de vida, amb bons serveis i equipaments públics i, sobretot, és un municipi amb empenta i vitalitat. I si mirem una mica més enrere i preguntem als nostres pares com vivien de petits, ens adonarem de l’extraordinari canvi a millor de la nostra societat. Aquesta transformació que ha protagonitzat el nostre poble és el resultat de la suma de l’esforç de moltes persones, de col·lectius, d’associacions. I, molt especialment, és el resultat de l’aportació d’aquelles persones que han dedicat una part de la seva vida a assumir un càrrec públic, d’Alcalde o de regidor, per a preocupar-se dels problemes comuns, dels problemes de tots. Avui ens acompanyen molts ex-regidors i regidores que han assumit en algun moment aquesta responsabilitat. Tots ells han ajudat a sumar, granet a granet, pas a pas, fent camí per a millorar la Roca Si avui acabem d’engegar projectes com la piscina municipal de Sta. Agnès, o l’escola bressol o la millora del transport públic O bé si demà ens podem plantejar la construcció del nou pavelló poliesportiu i del centre cultural de la Roca centre. És perquè ahir i abans d’ahir algú va solucionar altres necessitats més bàsiques: com la xarxa d’abastament d’aigua o el clavegueram o l’asfaltatge de carrers. Vull aprofitar al dia d’avui per a fer un reconeixement a totes aquestes persones. I animar i encoratjar a tothom, independentment de les idees, a implicar-se en activitats públiques. En un moment en que els polítics patim un cert desprestigi, vull reivindicar la dedicació a la política. Tots hi sortirem guanyant si som més els que ens impliquem en la gestió de lo públic. Als darrers dies moltíssimes persones m’han felicitat, però gairebé sempre hi han afegit un PERÒ: “felicitats però no m’agradaria estar a la teva pell”, felicitats però .. No em desagrada gens que em diguin això. Com molt bé saben tots els companys Alcaldes que ens acompanyen avui, la tasca d’un Alcalde és molt dura. Fer les coses bé per a tothom no és DIFÍCIL és IMPOSSIBLE. Em satisfà que la gent en sigui conscient. Perquè és bo que tots tinguem presents les dificultats per, quan s’està en desacord, criticar d’una forma més racional i constructiva. Aquests comentaris no em desanimen gens. Assumeixo la tasca de l’Alcaldia i l’enorme responsabilitat de representar el municipi de la Roca del Vallès, amb orgull i il·lusió. Tinc la confiança i la tranquil·litat que disposem d’un projecte sòlid, ambiciós però realista. Disposem d’un excel·lent equip de govern i d’un gran equip de professionals amb la combinació adequada de gent amb experiència i sàvia nova. Tenim la il·lusió i les idees per a continuar millorant la Roca. Tenim l’alè i el suport de tots els amics i amigues, companys i companyes que avui ens acompanyeu i que ens doneu l’energia que ens impulsa a treballar amb més convenciment per a millorar el municipi. I, per sobre de tot, tinc el recolzament de la meva família, i en especial de la meva dona. Sense el seu suport em seria impossible assumir aquesta responsabilitat. Als darrers 10 anys de govern del PSC – GiR la tasca que hem portat a terme ha tingut de referent la precària situació de la Roca a l’any 1995. Estem molt orgullosos del canvi que hem portat a terme però hem de passar pàgina, no podem tenir sempre la mirada al 1995. Ara s’obre una nova etapa que comença a un referent diferent el del dia d’avui, 1 d’octubre de 2005. A partir d’aquí hem de mirar endavant, amb visió de futur, per a plantejar nous reptes per a la Roca per als propers 10 anys. Per a que al 2015 puguem comparar i tornar a dir, renoi com ha millorat la Roca als darrers 10 anys !. El nostre projecte polític continua amb la mateixa ambició, vitalitat i idees de futur però els darrers canvis legislatius, i aquí vull fer una certa crítica, canvis a nivell de les lleis d’urbanisme i de les limitacions d’endeutament provoquen que els Ajuntaments tinguem molts menys recursos econòmics per afrontar els reptes de futur. Hem de ser conscients que disposem de molts menys diners. Farem un esforç d’imaginació i d’innovació en el finançament de les inversions per a continuar donant resposta a les demandes dels ciutadans però això té un límit. Hi ha moltes coses per fer, moltes les tenim planificades per als propers mesos i anys, i estan detallades en el Pla d’Actuació Municipal. Deixeu-me mencionar alguns dels grans projectes que tenim planificats agrupats en 6 objectius: · 1er Millorar els serveis i equipaments públics o Potenciant l’atenció domiciliària o Construint un centre cultural a la Roca centre o Fent la nova escola del Mogent o Tirant endavant el nou pavelló poliesportiu o Millorant l’assistència sanitària a Sta. Agnès, ampliant horaris i construint un nou centre mèdic o Transformant els casals d’avis de la Torreta i de la Roca en centres integrals de serveis a la gent gran - 2on Guanyar nous espais públics: o a la Torreta (rehabilitant la plaça Valldoriolf i urbanitzant la plaça dels Ametllers), a Sta Agnès (a l’horta de la Rectoria),i la Roca centre (amb l’urbanització dels Jardins de Can Torrents, la plaça del Mogent i la de St. Jordi) - 3er Protegir i recuperar el patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric o Protegint l’immens patrimoni forestal que tenim o Ampliant el parc natural de la Serralada Litoral o Protegint els edificis d’especial interès amb la redacció d’un catàleg i un pla especial del patrimoni local o I recuperant les restes històriques, de la prehistòria i dels íbers - 4rt Garantir l’accés a un habitatge digne o Aquest és un greu problema que les Administracions (totes les Administracions) tenim la responsabilitat de donar una resposta de forma coordinada o A la Roca executarem un pla d’habitatge social amb més de 100 vivendes amb la col·laboració de l’Institut Catala del Sol - 5è Minimitzar l’impacte del TGV o Aquesta infraestructura podia haver esquinçat el nostre territori d’una forma irreversible. o Sortosament no serà així. La proposta de canvi de traçat defensada per l’Ajuntament de la Roca i altres municipis de la comarca, sota la coordinació del Consell Comarcal ha estat un gran èxit. o Però ara, hem d’assegurar que es porten a terme les accions correctores de l’impacte ambiental o I hem d’intentar minimitzar l’impacte de les obres a les propietats per on passa el traçat, en especial a les cases afectades - 6è Finalment un objectiu que no es pot palpar i tocar, però igual d’important o fomentarem la convivència dels roquerols per assegurar que la Roca del Vallès continuï essent un municipi tranquil o Treballarem sota l’eslògan “tres pobles, un municipi” per a potenciar els lligams entre els pobles de Sta. Agnès, la Torreta i la Roca o Impulsarem els valors de la tolerància, la solidaritat, el diàleg, el servei als altres. o I fomentarem el respecte dels drets però també del compliment de les obligacions, en especial del civisme L’Equip de govern portarem a terme tots aquests projectes. I ho volem fer comptant amb la col·laboració crítica de la oposició. Fer oposició és també difícil però és imprescindible per a tenir una bona democràcia. A la Roca hi hagut històricament molta tensió i crec que hauríem de fer, TOTS, un esforç per reconduir-ho. Hem d’entendre que som adversaris, no enemics. Quan hi ha canvis, tot i que les persones ens coneguem des de fa molt de temps, s'obren noves oportunitats. El canvi a l’alcaldia de la Roca és una oportunitat per a rebaixar la tensió, reconduir el to de les crítiques i promoure una col.laboració en els grans projectes del municipi. Això depèn de totes les parts però d’entrada, com a nou Alcalde, faig aquest oferiment obert, especialment en els projectes que tenen una durada més gran d’un mandat, on és més que desitjable, un ampli consens L’aprovació de la concessió del pavelló polisportiu ha estat un gran pas endavant que em permet ser optimista on, tot i les legítimes discrepàncies, s’ha aprovat amb gairebé unanimitat. Hi molts altres projectes de futur que hauríem treballar per un ampli consens: com ara la finalització del pla general d’urbanisme actual, l’elaboració d’un futur pla d’equipaments, la preparació d’un nou pla d’ordenació urbana municipal o l’execució del pla d’acció local de l’auditoria ambiental per als propers 10 anys Ara bé, aquesta oferta de col.laboració s’ha de construir sobre tres fonaments bàsics, que s’han de respectar per a reeixir: - 1er Fer una oposició crítica, però constructiva o No perdrem el temps en debats estèrils o en propostes inútils que no aportin res al municipi - 2on El respecte a les persones, en especial a la seva honestedat. o Rebutjarem, amb tota la contundència que tinguem al nostre abast, els atacs personals i crítiques difamatòries, que es facin de forma anònima o signada amb l’ànim d’esquitxar i embrutar. - 3er i darrer, el compliment del marc legal o Es bo recordar que les lleis i normes que tenim no són un caprici que algú de fora ens ha imposat o Les lleis que tenim són les normes les normes de convivència que entre tots hem definit per a viure amb respecte i per a organitzar-nos dins d’un cert ordre, amb uns drets i uns deures. § Hem de treballar per al seu compliment. I hem de rebutjar amb molta claredat i contundència qui demana o, fins i tot exigeix, que no es compleixin. § I en el cas que les lleis no siguin prou bones (que a vegades succeeix), hi ha unes institucions, el Parlament i el Congrés dels Diputats, on tots els partits d’aquest consistori hi estan representats que tenen la responsabilitat de canviar-les i millorar-les Tinc i tenim voluntat de col·laboració i de diàleg. Em considero una persona dialogant, que m’agrada escoltar a tothom abans de prendre decisions A vegades hi ha qui malinterpreta el diàleg com a signe de feblesa Tot el contrari, el fet d’escoltar i debatre a tothom, em permet prendre les decisions amb més arguments, amb més determinació i fermesa Però el diàleg no pot ser indefinit, etern, sense límit No podem caure en la paràlisi per l’anàlisi La meva responsabilitat i la de l’equip de govern és la de governar i prendre decisions per a resoldre els problemes dels ciutadans amb el màxim consens que sigui possible. Però moltes vegades la pitjor decisió és no prendre CAP decisió La pitjor decisió és no atrevir-se a fer res perquè no hi ha cap solució perfecte, per por a que hi hagi algú a qui no li agradi la decisió La pitjor solució és la deixar que els problemes t’acabin arrossegant, enlloc de liderar la solució dels problemes Em pertoca assumir la més alta representativitat del municipi però em considero un ciutadà més, un roquerol com qualsevol altre, que durant un període de temps limitat té l’immens privilegi de tenir més influència en les decisions del municipi. La meva vocació, el meu únic objectiu, ha estat de sempre treballar per a millorar el poble que estimo, la Roca Com a veí, des d’una associació, com a regidor i ara com Alcalde Però no he tingut mai cap obsessió per assumir el poder Per a mi el poder o els càrrecs són el mitjà, el camí per aconseguir l’objectiu de millorar el municipi. Però assumir el poder o els càrrecs no ha estat mai el meu objectiu personal. I és per això que prenc possessió de l’Alcaldia amb humilitat. I és per això, que per a valorar si ho fem bé o no, no em fixo en les grans obres, fredes i distants, ni en els premis, ni en els afalagaments, sinó que em fixo en els detalls petits, en les persones gaudint de la Roca en el dia a dia. En uns jubilats que llegeixen el diari a la biblioteca En una família gaudint de la piscina En uns nadons que juguen al pati de l’escola bressol En una parella passejant pel parc En uns estudiants agafant l’autobús En un nens que juguen a pilota al camp de futbol En uns estudiants navegant per Internet al casal del jove En un senyora que ha aconseguit trobat feina a la Roca En uns joves que s’ho passen bé a la festa major En el malalt que és ben atès en el centre mèdic En uns avis que juguen a la petanca Tot i les importants limitacions de finançament dels Ajuntaments que mencionava abans, el nostre municipi té unes grans possibilitats de futur. La Roca té com a mínim tres grans trets que la diferencien de molts altres municipis: Gaudim d’un important patrimoni natural i cultural Estem situats en un lloc estratègic de pas a Catalunya, a la zona metropolitana, i tenim unes excel·lents comunicacions I disposem d’un territori extens (37 Qm2) amb un nivell d’ocupació baix, de menys del 15% Si la Roca sap gestionar bé el seu futur protegint el patrimoni, aprofitant-se de ser una cruïlla de comunicacions privilegiada, fent una gestió molt curosa del territori Si la Roca ho fa bé, pot ser un important pols d’atracció de projectes de serveis de qualitat, de creació de riquesa, de recuperació del nostre patrimoni natural i històric, i de generació de benestar per a tots els roquerols. Aquest és el gran repte que tenim al davant, aquest és el gran projecte al que dedicaré totes les meves energies. Ho faré amb responsabilitat i amb l’avantatge que m’agrada aquesta feina, que gaudeixo treballant al servei per a tothom, en el municipi que estimo. Per acabar us vull agrair novament a TOTHOM que m’acompanyeu i em doneu suport en un dia tan senyalat . Disculpeu si ara no us puc dedicar a TOTS els temps que m’agradaria i que us mereixeu. Moltes gràcies !!!

Renúncia de l'alcalde Salvador Illa

2005-09-17T12:59:00.000+02:00

Consellera, Diputats, alcaldes, autoritats, regidors i regidores, senyors i senyores, amics i amigues, avui és un dia especial per a la Roca i per a tots els companys i simpatitzants del PSC i del GiR perquè desprès de 10 anys dos companys i amics deixen la seva responsabilitat a l’Ajuntament. Aquests dies són de sentiments especials i contradictoris. Especials, perquè fa pocs dies hem commemorat el desè aniversari de la mort de d’entranyable Romà Planas i Miró, que a més de ser alcalde al 1995, és qui ens va empènyer a en Salvador i a molts de nosaltres a participar en un projecte polític. Dies de tristor perquè uns companys i amics amb els que hem estat treballant colze a colze durant 10 anys demà ja no ens acompanyaran en el dia a dia de l’Ajuntament. Dies d’alegria perquè en Salvador i en Jaume han decidit afrontar nous reptes que és el millor per a la seva vida professional i personal. Però avui també és un dia que forma part de la normalitat d’una democràcia: un Alcalde i un regidor deixen els seus càrrecs, per a que d’aquí a uns pocs dies unes altres persones assumeixen les seves responsabilitats. Es normal, bo i sa que hi hagi renovació per a encarar amb més força i il·lusió, si és possible, el nostre compromís per a la Roca del Vallès. En nom de tots els companys i simpatitzants del PSC – GiR vull felicitar a SIR per les noves responsabilitats al Departament de Justícia, on serà el nou director general d’infraestructures que s’encarregarà de dirigir l’execució de la Ciutat Judicial de Barcelona i l’Hospitalet, del Pla d’edificis judicials i del Pla d’equipaments penitenciaris, que han de renovar les instal•lacions de l’Administració de justícia i del sistema penitenciari de Catalunya. Salvador és una nova responsabilitat per a continuar la tasca de servei públic que has estat portant els darrers 10 anys com Alcalde però que en fa més 20 que dediques a la Roca I és una nova responsabilitat que, com bé sabem tots els teus companys, estàs perfectament preparat i has fet mèrits sobradament. De ben segur que no serà fàcil, com tampoc han estat gens fàcils els 10 anys d’Alcaldia a la Roca, però has demostrat que saps afrontar els problemes, assumir riscos, ser generós i plantejar projectes amb intel·ligència i visió de futur Una Direcció General és un càrrec d’una alta responsabilitat política. Però vull recordar que ara ja ets un polític amb importants responsabilitats. A més d’Alcalde de la Roca (que no és poc) eres fins al dia d’avui: Assessor President de la Diputació de Barcelona, membre de la Comissió Executiva de la FMC en temes de medi ambient, President del Parc de la Serralada Litoral, membre del consell d’administració Consorci de la Mina, membre del Consell d’Administració de l’ACA o conseller al Consell Comarcal A partir de la setmana vinent començaràs a formar part d’un grup molt reduït de Roquerols il·lustres que han tingut el gran honor de servir a Catalunya assumint un alt càrrec polític a la Generalitat. No n’hi ha gaires: durant els darrers 100 anys, segons la meva memòria història, tan sols n’hi ha tres: - En Roma Planas i Plana (pare de Roma Planas i Miró), Alcalde la Roca al 1936 i Director General d’Agricultura al 1937 durant la guerra civil - Romà Planas i Miró, Director General d’Administració Local, amb el President Tarradellas, del 1979 al 80, durant el primer govern de la Generalitat després de la dictadura - I ara en Salvador Illa i Roca, assumeix la Direcció General d’Infraestructures al Departament de Justícia Sens dubte, tres grans polítics roquerols, tots ells vinculats a projectes d’esquerra, socials i de progrés, que han deixat una forta petjada a la història de la Roca Salvador, no serà gens fàcil substituir a una persona que ha fet tantes coses i ben fetes per la Roca. Que ha liderat el canvi probablement més important de la Roca durant la seva història. Que ha estat un gran Alcalde, sinó el millor Alcalde de la història de la Roca. Els darrers 10 anys de la Roca s’ha portat a terme un canvi i transformació RADICAL del municipi, dels serveis, els equipaments, de l’activitat econòmica, social i associativa Han passat molts anys però segur que molts recordem: - Els carrers enfangats cada vegada que plovia - Els talls continus de subministrament d’aigua potable a l’estiu - Els nens de la Roca centre que per jugar a futbol havien d’anar 2 Qm fora del poble per la vora de la carretera, gairebé a les fosques - Els estudiants que s’havien de desplaçar a Granollers per poder gaudir d’una biblioteca - Els joves que no tenien cap lloc on trobar-se - Les empreses que no s’instal·laven a la Roca perquè no hi havia cap polígon industrial en condicions - La manca d’oportunitats de feina al poble - Les famílies que havien d’anar a qualsevol municipi del voltant per a poder-se remullar a l’estiu - La gent gran que havia de pagar la “iguala” per assegurar que tenien un nivell acceptable d’atenció mèdica - La gent de Sta. Agnès que sols tenia un parell d’autobusos al dia per anar a Granollers - Els veïns de la Torreta i Sta. Agnès que havien de desplaçar-se a la Roca per a fer qualsevol gestió amb l’Ajuntament - El municipi de la Roca no era capaç de destinar ni una sola pesseta a projectes de solidaritat amb el 3er món Totes aquestes mancances, i moltes altres coses més que tots tenim presents, pertanyen ara a la història. S’ha fet molt però no ha estat gens fàcil. Ningú ens ha posat facilitats, i en canvi si que ens trobat amb molts pals a les rodes i més d’una traveta. Dificultats que van començar amb la mort sobtada de Romà Planas, - En SIR va haver d’assumir Alcaldia de forma precipitada. Va haver de renunciar a una carrera professional i va tenir que fer molts sacrificis personals Dificultats com la mort de’n Josep Maria Gurt, secretari de l’Ajuntament O una tèrbola moció de censura, que va ser rebutjada d’una forma exemplar el poble de la Roca O les 5 querelles criminals i més 100 de contenciosos. Hi ha qui ha intentat i intenta guanyar a través dels jutjats el que es veia incapaç de guanyar a les urnes electorals. Al capdavant d’aquest projecte ha estat en Salvador - Ha estat el líder, el director d’orquesta, l’impulsor de projectes, capaç de crear equips molt competents i de mobilitzar-los i motivar-los cap a un objectiu, amb visió de futur. - En Salvador, destaca per la seva intel·ligència, per la seva dialèctica, per tenir arguments per a tot. Però també per estar obert a escoltar a totes les persones: pel seu despatx hi ha passat centenars, per no dir milers de persones. Tothom que volia veure l’Alcalde ha tingut la oportunitat de parlar-hi. Al seu costat ha estat sempre en Jaume. En Jaume: - És una persona amb una alegria innata que transmet al seus companys i col·laboradors. Defensa amb convenciment i contundència les seves idees. I la seva vesant més artística l’ha portat a impulsar idees brillants i renovadores a les regidories on ha estat. A Cultura on va transformar el model de festes, ha impulsat l’arxiu de la memòria popular i ha recuperat els concerts de música clàssica. I a urbanisme on va definir amb arquitectes de primer nivell recuperar espais públics i urbanitzar 5 noves places que esperem gaudir-ne molt aviat. Dues persones amb molt de caràcter i personalitat, que no deixen indiferents a ningú. I altres regidors que avui no tenen responsabilitats a l’Ajuntament però que van dedicar una part de la seva vida al servei públic: com en Cinto Falguera o en Joan Pont o la Pepi Maltas o en Francesc Mestres o en Paco Lorenzana, o en Jordi de la Torre, Us podeu sentir, i ens podem sentir, tots (càrrecs electes, treballadors dels ajuntaments i ciutadans) orgullosos i satisfets de la feina feta. Som conscients que hi ha moltes coses per fer, moltes les tenim planificades per als propers mesos i anys. Sempre es pot millorar però les grans mancances de la Roca s’han superat. La Roca del Vallès d’avui és un municipi modern amb un alt nivell de qualitat de vida, amb bons serveis i equipaments públics i, sobretot, és un municipi amb empenta i vitalitat. Ens deixeu el llistó molt amunt, però és el nostre repte continuar la feina que hem estat portant fins ara. Tenim la confiança i la tranquil·litat que disposem d’un projecte sòlid, ambiciós però realista, que continua millorant cada dia la Roca com hem vista darrerament amb la piscina de Sta. Agnès o ahir amb l’escola bressol. Disposem d’un excel·lent equip de govern i d’un gran equip de professionals amb la combinació adequada de gent amb experiència i sàvia nova. Tenim la il·lusió, l’ambició i la visió de continuar millorant la Roca. I per sobre de tot tenim un ampli suport dels ciutadans de la Roca, com és pot veure avui. En nom de tots els companys i simpatitzants del PSC – GiR, us volem agrair tota la feina, els esforços i sacrificis que han fet. Heu treballat sempre amb intensitat, amb il·lusió i, per davant de tot, honestedat. Estic convençut que el municipi de la Roca reconeixerà amb generositat la vostra tasca, de la mateixa forma que heu estat immensament generosos a l’hora de dedicar una part important de la vostra vida a la Roca del Vallès. D’aquí a uns moments em tocarà assumir la responsabilitat de l’Alcaldia, en funcions. M’avanço en uns minuts a les meves properes responsabilitats i us vull demanar una darrera feina: abans que deixeu aquesta sala de plens, si us plau, signeu en el llibre d’Honor de l’Ajuntament. En nom dels companys de l’equip de govern, en nom dels companys de l’Agrupació del PSC – GiR us vull donar les nostres més sinceres GRÀCIES Salvador, GRACIES Jaume.

Sobre - imaginació especulativa de CiU al pla de les Hortes

2005-09-05T14:39:00.000+02:00

Durant els darrers mesos han aparegut a la premsa diverses declaracions per part de CiU sobre el pla de les Hortes que no són correctes o bé són completament falses. Analitzem-les una a una: “Al pla de les hortes hi ha una "una sobreespeculació" amb un increment dels beneficis econòmics del 300%” No s’incrementa el benefici del pla de les Hortes: es vol confondre malintencionadament el benefici amb l’increment del nombre d’habitatges, que passa de 90 a 220, oblidant-se de mencionar que el tipus d’edificació es modifica de casa unifamiliar (de 250 m2 amb parcel·les de 500m2), a pisos (de 100m2). La nova proposta s’ha redactat amb el criteri que el benefici fos el mateix que amb el model anterior i tal com demostra l’estudi econòmic detallat (publicat a la web) l’increment de cessions en equipaments, zones verdes i altres obligacions (com fer el doble d’habitatge públic, el parc a vora del riu i la rotonda d’entrada del municipi) equilibren totalment els beneficis de l’increment del nombre d’habitatges. “Per què encara es continua insistint que sense la modificació no hi hauria escola?” El pla general preveu diverses zones a la Roca centre on s’han de fer cessions de terrenys per a equipaments com ara als sectors del pla de les Hortes, Maiols – Can Planas o el pla de la Molinada. La cessió sols és efectiva quan es desenvolupa el sector però gràcies a l’acord amb els propietaris del pla de les Hortes s’ha aconseguit avançar la cessió i sense cost per a instal·lar l’escola provisional i construir l’escola definitiva. Sense aquesta aprovació al ple el curs 2004-05 no s’hauria iniciat amb l’escola Mogent. “La normativa marca que tots els plans urbanístics dediquin un 20% a habitatge social” La llei vigent en el moment de l’aprovació de la modificació és la llei d’urbanisme 2/2002 que sols exigeix la cessió del 10% d’aprofitament per a habitatge públic. Amb el conveni signat amb els propietaris es destinarà el 20% del sostre a habitatge públic. “La llera del riu Mogent a la Roca ja estava protegida per una llei de l'anterior govern de CiU” No existeix cap llei apravada pel govern de CiU que impideixi construir a la llera del riu Mogent si aquesta està qualificada de zona urbanitzable, com és el cas del pla de les Hortes. Que un terreny sigui innundable segons l’Agència Catalana d’Aigua sols implica que s’han de prendre les mesures de precaució per a evitar possibles inundacions. Com que no existeix aquesta llei el Dept. de Medi Ambient de la Generalitat acaba de presentar un estudi preliminar sobre la creació d’un parc natural en la conca del Mogent que no inclou els terrenys urbanitzables a la llera del riu perquè fer-ho implicar parlar d’indemnitzacions que són molt difícils d’assumir per l’Administració. La única forma efectiva de protegir actualment al llera del riu és modificant el pla, compactant les edificacions i reservant la zona del riu com a zona verda, precisament el que s’ha fet al Pla de les Hortes (veure proposta de PEIN del riu Mogent del Dept. de Medi Ambient). “Amb aquest pla no es guanya més equipaments públics“ Segons la memòria de la modificació (que es pot consultar a la web) les cessions d’equipaments públics s’incrementen el 23%, i les cessions de zones verdes és tripliquen (de 7950 m2 a més de 31000 m2). Amb aquest pla guanyem equipaments, guanyem espais públics i preservem el riu. “Una escola que tots volem i necessitem !” Compartim aquesta frase de la Sra Ametller però ens sap greu que després el seu partit CiU faci tot el contrari i promogui denúncies contra l’escola a l’Ajuntament, el Departament de Treball i al Departament de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya. Totes aquestes denúncies sobre presumptes irregularitats en la tramitació s’han arxivat. “L’equip de govern no ha buscat el consens” El desenvolupament del pla de les Hortes, definit al pla general del 91 aprovat per CiU, proposava un projecte amb criteris ambientals dels anys 80 que permetia construir fins a tocar a la llera del riu i suposava un trencament amb el casc antic. Durant tres anys s’ha estat treballant en la redacció d’un projecte alternatiu amb la col·laboració de l’Escola d’Arquitectura del Vallès que permet alliberar el 85% del pla, mantenint el paisatge, crear un gran parc públic a la vora del riu, fer un 20% d’habitatge públic i facilitar uns excel·lents terrenys per a una nova escola. Durant aquest temps s’ha fet un esforç excepcional de participació i diàleg: el projecte s’ha presentat en dues Jornades de Territori i s’han fet nombroses reunions amb veïns i amb la comunitat educativa. Però en aquests tres anys el grup de CiU no ha presentat una sola proposta o suggeriment per escrit a l’Ajuntament. Amb aquestes afirmacions CiU intenta crear artificialment un escàndol urbanístic que no porta enlloc perquè totes les acusacions són buides, sense fonament i fàcilment contrastables. CiU està embriagada de sobre-imaginació especulativa.

Sobre el TGV i la presó de la Roca

2005-07-17T14:41:00.000+02:00

Fa pocs dies la Sra. Rosa Junyent publicava un article d’opinió sobre al pas del Tren d’Alta Velocitat (TGV) per la Roca del Vallès on criticava a l’Alcalde Salvador Illa de despreocupar-se dels veïns del barri de Can Colet, de defensar propostes impossibles, de manca d’informació, de ser responsable de la devaluació dels seus habitatges i autoproclamava que gràcies a la seva tasca s’havia aconseguit desviar el traçat del TGV. El primer que cal a dir és que, tot i que el Ministeri de Foment no ha pres cap decisió definitiva respecte al traçat del TGV, hi ha constància que ha iniciat els treballs sobre el projecte d’execució de la proposta alternativa que van presentar els Ajuntaments de Montmeló, Montornès, Granollers, Vilanova, Parets i la Roca del Vallès, conjuntament amb el Consell Comarcal del Vallès Oriental i la Generalitat de Catalunya on el TGV transcorre arran de l’autopista AP-7. I pels mitjans de comunicació s’ha anunciat que hi ha una proposta de protocol entre l’Ajuntament de Montmeló i el Ministeri de Foment que ha de permetre el soterrament de les vies al pas per aquest municipi. Tot i que no és totalment definitiu i per tant hem de ser prudents, hem de felicitar-nos de l’acceptació de l’alternativa de traçat del TGV. És un gran èxit, sobretot per Montmeló i la Roca que eren els municipis més afectats. En el cas de la Roca, la proposta aconseguirà que el barri de Can Colet no quedi aïllat del casc urbà i encaixonat entre dues grans infraestructures, que s’apliquin unes mesures correctores que aconseguiran reduir substancialment el soroll, tant el del TGV com el que genera ara mateix l’autopista AP-7 i permetrà reduir l’impacte sobre la llera del riu Mogent. Hi ha moltes persones que han participat en aquest procés i totes, i ressalto totes, mereixen el seu reconeixement. Però cal destacar el treball dels Ajuntaments, amb governs de partits diferents, que van entendre de seguida la magnitud del problema i han estat a l’alçada de les circumstàncies, ajuntant esforços, dedicant temps i diners en buscar i consensuar alternatives realistes i factibles, assumint sempre una posició constructiva davant una gran obra estratègica per a Catalunya que no té marxa enrere. Aquests Ajuntaments i el Consell Comarcal han realitzat centenars de gestions amb tothom qui podia aportar algun suggeriment o bé ajudar a influenciar en el canvi de traçat. S’han realitzat diversos estudis a empreses especialitzades de reconegut prestigi en l’àmbit de les grans infraestructures i el medi ambient. S’han organitzat visites sobre el terreny als tècnics del Ministeri de Foment, fins i tot amb helicòpter. S’ha anat a Madrid tantes vegades com ha calgut. S’han fet milers de fulletons per a informar als ciutadans. Es va aconseguir el suport del Parlament de Catalunya mitjançant una Proposició no de Llei que van signar els grups parlamentaris de Socialistes - CpC, CiU, PP i ERC. I finalment s’han presentat al·legacions i projectes alternatius cada vegada que hi ha hagut oportunitat. Davant de tots aquests fets, fàcilment comprovables, “sorprèn” que la Sra. Junyent, s’atribueixi el mèrit exclusiu de la modificació del traçat, sobretot tenint en compte que la única posició pública que li conec va ser una actitud radical contra el TGV que no portava a enlloc. També sorprèn que signi com a expresidenta de l’AA.VV. de Can Colet, càrrec que ja no exerceix, i s’oblidi de mencionar que és un membre actiu del grup local de CiU i que es va presentar per aquesta llista a les darreres eleccions municipals. Sempre m’ha generat malfiança les persones que es volen disfressar d’una falsa independència i no entenc perquè es vol amagar la filiació política quan, al meu entendre, el compromís i la dedicació a un partit polític és un mèrit. L’article de la Sra. Junyent està ple de moltes altres inexactituds i falsedats. Sobre el desinterès pel TGV, l’Alcalde Illa sempre ha afirmat que el principal repte del municipi era aconseguir la modificació del traçat del TGV, perquè, tot i que la construcció de nous equipaments i la urbanització de carrers eren molt necessària, es podien fer un any o un altra però en canvi el traçat del TGV, una vegada aprovat definitivament, no el mourà ningú durant al menys 100 anys. I per aquest motiu va definir aquest objectiu com la màxima prioritat de la seva tasca de govern i va impulsar amb els municipis veïns una proposta alternativa comuna. Hi ha moltes més falsedats que per qüestions d’espai respondré sintèticament. S’ha fet un gran esforç de comunicació i s’ha informat cada vegada que hi ha hagut noves notícies (recordem que el traçat no està aprovat definitivament). La nova presó de joves a Quatre Camins es fa en terrenys qualificats per a equipaments penitenciaris al Pla General del 1991 i no hi ha cap prova de devaluació dels habitatges de la zona, tot el contrari. En el seu article la Sra. Junyent transpira animadversió i ressentiment cap a en Salvador Illa. Sincerament no entenem els motius d’aquesta actitud però li demanem respecte a la seva persona i a la seva feina, perquè li agradi o no és l’Alcalde de la Roca del Vallès. Carles Fernández Miquel Estapé

Els papers de Salamanca i el govern de la Roca

2005-02-23T14:38:00.000+01:00

En relació a l’article d’opinió del Sr. Francesc Jiménez del passat 18 de febrer sobre una moció relativa als documents de la Roca que estan a l’arxiu de Salamanca el grup municipal del PSC-GiR vol fer les següents aclaracions. Tots els grups municipals vam exposar a la comissió informativa (tres dies abans del ple) estar d’acord amb el fons de la moció presentada per ERC. Ara bé, des de l’equip de govern (PSC-GiR i ICV) no compartíem ni el to de la moció, ni l’exposició de motius, ni tampoc veiem viable la sol·licitud concreta d’ERC i per aquests motius vam proposar una moció alternativa a presentar conjuntament per totes les formacions polítiques amb un contingut en la línia que s’està aprovant a d’altres municipis. Es va acordar que els diferent grups donarien una resposta a la moció alternativa abans del ple però malauradament ERC no va donar cap resposta en el termini acordat, tot i que durant el ple va apel·lar al consens per aprovar la seva moció. Si el que desitjava el grup municipal d’ERC era que s’aprovés una moció on l’Ajuntament de la Roca reclamés el retorn dels papers de la Roca que estan a l’arxiu de Salamanca, crec que haurien d’estar contents perquè la moció es va aprovar. Ara bé, si el que perseguia el grup municipal d’ERC era simplement aprovar la “seva” moció, amb o sense consens, donant més importància a la forma que al fons de la qüestió, aleshores entenem el to de frustració de la carta del Sr. Jiménez. I també entenem que s’acusi, sense cap mena de fonament, a l’Alcalde de no permetre-li llegir l’exposició de motius. Una acusació tan ridícula i tan falsa com fàcil de desmentir perquè els plens es graven i es transcriuen literalment. He escoltat la gravació del debat sobre aquest punt i queda perfectament palès que el Sr. Francesc Jiménez va tenir l’oportunitat i tot el temps que va desitjar per a exposar en detall la seva moció. De fet les darreres paraules abans que l’Alcalde doni pas a la votació són les del Sr. Jiménez que diu literalment “doncs votem”. El que si va fer l’Alcalde és recordar que el ple no és el lloc per a dedicar-se a redactar mocions de consens com semblava que pretenia el Sr. Jiménez i que els deures s’han de portar fets. Després de mes d’un any i mig de govern pensàvem que el Sr. Jiménez i l’assemblea local d’ERC havien entès que en política el consens requereix un cert esforç i que vol dir buscar punts en comú i complicitats. Difícilment es pot aconseguir el consens amb imposicions, sobretot si es parteix d’una posició minoritària, amb un sol representant al ple municipal. En tot cas, el nostre grup municipal es congratula que el ple municipal aprovés unàniment una moció simbòlica sobre “els papers de Salamanca” però sincerament ens agradaria que es recordés aquest ple perquè es van discutir temes molt importants pel nostre municipi com ara un conveni per a promoure l’habitatge públic, l’estudi de viabilitat de construcció del nou pavelló poliesportiu, el projecte d’arranjament de St. Carles o la creació del servei municipal de l’escola bressol. Tots ells, projectes dels que ajuden a millorar una mica més la qualitat de vida dels ciutadans i que requereixen tota l’atenció i dedicació dels regidors però que malauradament no es van poder aprovar amb el recolzament de totes les forces polítiques.

No tot val en política

2003-12-24T14:46:00.000+01:00

En relació a l’article del Sr. Ros, cap de llista de CiU de la Roca, del passat 19 de desembre vull respondre als arguments que s’hi exposen però no penso perdre ni un segon en contestar les greus acusacions que fa contra la meva persona i cap als serveis tècnics de l’Ajuntament. Cadascú té el seu tarannà i el meu, i el del meu grup polític, no és el d’anar escampant difamacions sense fonament, amb ràbia i certa frustració. No tot val en política. Jo crec en una pràctica política amb dignitat i desitjo un tracte respectuós a tothom començant per vostè. El Sr. Ros discrepa de les meves dades sobre el pla de les Hortes i denuncia diverses il·legalitats. Les dades que vaig publicar corresponen a les dades oficials de la proposta aprovada inicialment pel ple i que ara ha de tramitar la Generalitat. Si no hi està d’acord ho té ben fàcil: pot presentar al·legacions, recursos i fins i tot contenciosos administratius. Li recordo, però, que el projecte del pla de les Hortes ha estat avalat per quatre tècnics de l’Ajuntament i d’un extern, un reconegut professor de l’Escola d’Arquitectura del Vallès. Potser ens tornarem a trobar amb el mateix que amb la campanya contra els Maiols – Can Planas, on el Conseller de Política Territorial i el Director General d’Urbanisme - del seu mateix grup polític - el van desautoritzar completament i això ha provocat que ara hi hagi qui es sent enganyat i frustrat amb les seves falses acusacions i promeses. Davant de qüestions tan complexes jurídica i urbanísticament no hi ha veritats absolutes i li suggereixo que tingui menys arrogància, i sobretot més humilitat i respecte a l’opinió d’altres tècnics començant pels de l’Ajuntament, sobretot si aspira un dia a governar el municipi. El Sr. Ros preveu que aquest projecte tindrà un greu impacte negatiu sobre el casc antic. Tots recordem que ja va fer previsions catastròfiques amb el camp de futbol, la piscina, la biblioteca, els Maiols - Can Planas i el centre d’atenció primària, entre d’altres. Precisament ara que acabem de complir un any del CAP podem comprovar que no s’ha acomplert cap dels seus mal auguris. Amb aquest historial té molt poca, per no dir nul·la, credibilitat a l’hora de fer prediccions. Temps al temps amb el pla de les Hortes. El seu estil d’oposició davant de tots els nous projectes segueix sempre el mateix patró: primer fa una desqualificació absoluta encara que sigui contradictòria, després parla de suposades il·legalitats que mai s’acaben demostrant i finalment ho acompanya amb una escampada de desinformació, tirant la pedra però amagant la ma. Pel mig s’oblida del més important de fer oposició que és plantejar alternatives viables i realistes. És fàcil fer crítiques a tort i a dret. És molt més difícil plantejar un projecte alternatiu perquè això significa concretar i mullar-se, i de ben segur que no es pot deixar content a tothom. Per exemple, per què no ha presentat una proposta diferent al desenvolupament del pla de les Hortes? És que prefereix la proposta actual del pla general ? O potser s’estima més el projecte que es va presentar a l’any 99 durant la moció de censura quan assessorava urbanísticament al govern de trànsfugues ? Totes aquestes propostes urbanitzaven més del 50% del pla de les Hortes, molt més que el 20% que ara proposem. Com a regidor tinc uns deures i també uns drets. Drets com el de participar en les votacions del ple i el Sr. Ros no me’l pot treure per molt que li desagradi. El cap de CiU disposa d’un informe detallat del Secretari de l’Ajuntament que recull la jurisprudència en casos similars a Catalunya i a Espanya i la conclusió es clara i contundent: no hi ha cap motiu per a la meva abstenció en la modificació del pla general, i menys quan és tracta un tema tan important pel municipi com la ubicació d’una nova escola. El tarannà del Sr. Ros queda al descobert quan vol imposar la seva opinió per sobre del criteri del Secretari i del Tribunal Suprem. Francament és preocupant la manca de cultura democràtica del cap de l’oposició. Mentre el seu grup continua posant pals a les rodes a tot, nosaltres continuarem fent feina, aquest és el nostre deure i també el nostre dret i el nostre compromís. A nosaltres el que ens preocupa ara mateix és donar una solució per a la nova escola i assegurar que quan es desenvolupi el pla de les Hortes es faci amb un projecte de qualitat integrat amb el casc antic.

Escola SI, Especulació NO ! (Sobre el desenvolupament del pla de les Hortes de la Roca)

2003-12-06T14:47:00.000+01:00

Escola SI, Especulació NO: qui no està d’acord amb aquesta afirmació? Segur que tots hi estem d’acord, a excepció dels especuladors, és clar. Ara bé, com sabem què és especulació? Segons la Gran Enciclopèdia Catalana “especulació és l’operació efectuada en previsió d'una modificació en l'estructura de preus, per tal d'obtenir uns guanys extraordinaris”. Precisament el PSC-GIR a l’any 95, just acabat d’entrar al govern municipal, vam aturar una actuació clarament especulativa. Vam retirar una modificació del pla general per a requalificar uns terrenys rústics en comercials davant de l’estació de servei de la Prades. Uns terrenys que s’havien comprat pocs temps abans a preu de saldo i que després de la requalificació haurien tingut un preu vint vegades superior o més, mentre al municipi hi havia cinc polígons definits al pla general pendents de desenvolupar. Arran del greu problema de mancança d’habitatge a preus assequibles – que recordem és la preocupació principal que exposen els ciutadans en totes les enquestes - hi ha un sentiment generalitzat que tot el que envolta al sector de la construcció és especulació. És injust generalitzar i afirmar que tothom en aquest sector és un especulador. Des de diferents àmbits es poden fer discursos radicals que apunten els problemes de l’habitatge i el medi ambient sense aportar solucions possibles, però l’Ajuntament té el deure de governar i donar respostes concretes i viables a tres qüestions bàsiques que sovint no són fàcils de compatibilitzar: l’accés a un habitatge digne, el desenvolupament sostenible i el respecte als drets dels propietaris. Davant d’aquesta paradoxa ens trobem massa sovint que hi ha qui s’oblida que estem en un estat de dret i que els drets dels ciutadans s’apliquen sempre i per a tothom. És una actitud hipòcrita i molt poc democràtica exigir els drets, com ara els drets urbanístics, quan quelcom l’afecta directament i demanar que no s’apliquin els drets als altres. Pel que fa al pla de les Hortes, des de fa mes de cinc anys els propietaris han mostrat el seu interès en exercitar els seus drets i desenvolupar aquest pla. Després de tres projectes tenim una proposta sobre la taula que ens assegura un projecte de qualitat integrat amb el casc antic. Els criteris que vam plantejar han estat com a mínim sis. Primer, assegurar el paisatge i la imatge d'entrada que caracteritza el nostre municipi, exigint la cessió pública del 80% dels terrenys del pla. Segon, preservar l'entorn del riu, fent un gran parc i un passeig fluvial. Tercer, compactar els habitatges de forma integrada amb el casc antic. Quart, obtenir gratuïtament uns espais d’equipaments amb una ubicació excel·lent per a la construcció d'una escola. Cinquè, construir-hi habitatge públic. I finalment, revitalitzar el casc antic. La resposta d’alguns veïns ha estat la penjada d’una trentena de pancartes amb el missatge que titula aquest article. Es pot estar d’acord o no amb la proposta del pla de les Hortes, però no podem tolerar que es manipuli i es desinformi. Desgranem, una a una, les crítiques. S’està especulant perquè es passa de 83 a 233 habitatges i, per tant, s’està triplicant el benefici. És cert l’increment d’habitatges però és fals que es multipliqui el benefici: l’edificabilitat (és a dir els m2 de sostre que és el paràmetre realment important) s’incrementa el 56%, no el 300%. I augmenta perquè tal com defineix la llei d’urbanisme, si s’incrementen les cessions per a equipaments i espais verds - el doble del previst al pla general - també s’ha d’augmentar en proporció l’edificabilitat. L’increment de les cessions públiques (del 100%) són molt superiors a l’increment d’edificabilitat (del 56%). A més els promotors tenen l’obligació de condicionar el parc, el passatge fluvial, els vials de darrera del carrer Església i Major i la rotonda d’accés. El nombre d’habitatges és justifica perquè es canvia la tipologia de parcel·les de 500 m2, amb habitatges de 200m2 de construcció, a una altra d’habitatge aparellat o plurifamiliar de 90 m2 de mitjana. És a dir: es faran més habitatges però més petits, que és el tipus d’habitatge que demanen majoritàriament els joves, i enlloc d’haver-hi jardins privats hi haurà un gran parc públic de 30.000 m2. Si això no fos prou entre el 10% i el 20% dels habitatges seran públics. Es diu també que el terreny on es fa l’escola és inundable. El pla de les Hortes, com bona part de la llera del riu Mogent, des de l’antic camp de futbol, “les fàbriques” i el pla de la Molinada (per cert, on CiU proposava una alternativa per l’escola) són parcialment inundables. Això no vol que no s’hi pugui construir, sinó que la cota de l’edificació ha de tenir en compte les potencials inundacions. Una altra crítica apunta a què els habitatges del pla de les Hortes taparan el casc antic. L’alçada màxima serà de planta baixa més dos plantes pis, sense altells. Al casc antic ja hi ha forces edificis amb aquesta alçada i alguns fins i tot més. Com que la cota on es construiran els habitatges estarà per sota del carrer Major no hi haurà risc que es tapi el casc antic. Tal com ens van demanar els veïns hem encarregat una simulació visual del resultat. Diuen també que el casc antic perdrà la seva identitat. Pels que som fills del casc antic hem vist com, poc a poc, ha anat perdent vida i ha deixat de ser el centre del poble i d’acollir bona part del comerç. Amb la modificació del pla de les Hortes i amb la proposta que estem treballant de revisió del casc antic hem d’aconseguir recuperar l’esperit del casc antic adaptat a les necessitats d’avui en dia, tenint especial cura amb el tipus d’edificació, alçada i façanes. Això no s’hauria aconseguit mai amb la proposta original del pla general, definit amb criteris dels anys 80 que definia un tipus d’edificació amb parcel·les de 500 m2 amb un model de casa, jardí i piscina que suposava la construcció de bona part del pla i que trencaven completament amb el caràcter i l’estil del casc antic. S’acusa també de manca d’informació. Sempre és pot donar més informació, però durant els darrers mesos s’han fet cinc reunions amb els grups polítics, reunions amb associacions de veïns de tot el municipi, amb la comunitat educativa, i s’ha convocat a tots els veïns del carrer Major i Església, a banda de les reunions individuals que s’han demanat. En aquestes reunions ens vam comprometre a publicar a la web el projecte de modificació del pla com així vam fer. Una altra por és que els habitatges públics suposaran un focus de gent marginada. No penso entrar en el fons d’aquest tipus de comentaris que menyspreen les persones amb més dificultats econòmiques. Els criteris d’accés als habitatges públics seran bàsicament els mateixos que ja es van aplicar a la promoció de la Torreta: el nivell d’ingressos i el fet d’estar empadronat al municipi des de fa anys. I hem de recordar que tots els partits polítics ens vam presentar a les eleccions proposant la construcció d’habitatge públic, encara que ara no ho sembli. Hi hauran problemes de tràfic. Tot el contrari: la proposta plantejada solucionarà problemes de circulació perquè crearà una rotonda que farà de distribuïdor a l’entrada del municipi i permetrà crear dues noves sortides del casc antic. No té cap mena de sentit, sinó és el de desinformar, dir que l’autobús de l’escola haurà de sortir pel carrer Major. El trànsit del pla de les Hortes entrarà i sortirà per la rotonda. Per cert, a nivell personal se’m va criticar que participés a la votació de la modificació del pla de les Hortes perquè el meu pare té uns horts que suposen el 3% del pla. Hi ha un informe detallat del Secretari que afirma que no tinc necessitat d’abstenir-me quan no existeix un interès directe i patrimonial. L’aplicació estricta d’aquest criteri suposaria que 5 dels 13 regidors no podrien votar la modificació del pla general del casc antic que plantejarem properament. I portat a l’extrem, faria que cap regidor pogués votar la revisió del pla general, lo qual no té cap mena de sentit. Ara fa anys quan parlàvem de com estava i el que succeïa al nostre municipi, un bon amic de Granollers em deia, mig en broma, mig en serio, que la primera paraula que aprenien els nadons roquerols era “especular”. Crec que, ara per ara, això ha passat a la història i tan sols roman a l’imaginari d’alguns. Els únics guanys extraordinaris que hi ha en la modificació del projecte pla de les Hortes són els beneficis públics, en espais verds, en equipaments per a una escola i en habitatge públic. D’això hi ha molta gent que en diu fer polítiques sostenibles i de progrés.

El pla de la Molinada no és una alternativa viable per ubicar la nova escola

2003-11-30T14:50:00.000+01:00

El passat 24 de juny es va reunir la Comissió de Territori per analitzar la viabilitat d’aconseguir en tres mesos i de forma gratuïta els terrenys d’equipaments del pla de la Molinada mitjançant el procediment d’ocupació directa per a ubicar-hi la nova escola. Aquesta proposta fou presentada pel grup de Convergència i Unió i recolzada per ERC al darrer ple municipal. Després d’analitzar amb detall la nova llei d’urbanisme i d’escoltar l’opinió unànime dels serveis jurídics municipals podem extreure les següents conclusions: - L’ocupació directe de la zona d’equipaments sols es podria portar a terme si prèviament hi ha el pla parcial aprovat que implica el desenvolupament del pla de la Molinada. El procés d’aprovació d’aquest pla parcial seria complex tenint en compte que no hi ha voluntat, ni consens dels propietaris per a tirar endavant aquest pla. El procés de tramitació d’un pla en implica normalment dos anys: això podria suposar els terrenys del pla de la Molinada no estiguessin disponibles fins a finals del 2005 o principis del 2006. - L’ocupació directe no significa que l’ocupació sigui gratuïta. La llei d’urbanisme especifica les compensacions per l’ocupació temporal del sol, i a més obliga a l’expropiació dels terrenys com a màxim al cap de 4 anys. Segons les darreres expropiacions portades a terme una valoració estimativa del cost dels terrenys seria de 900.000€ (150 milions de pts). - El pla parcial de la Molinada ocupa un espai estratègic al municipi i creiem que seria un greu error desenvolupar-lo de presa i corrents, especialment quan els propietaris no han mostrat encara cap voluntat d’exercir els seus drets. Recordem que tan el pla parcial dels Maiols - Can Planas com el del pla de les Hortes s’han estat treballant durant 5 anys i que durant el procés de tramitació i de discutir diverses propostes s’han aconseguit unes molt importants cessions i compensacions pel municipi. Una tramitació ràpida segur que no aconseguiria el mateix nivell de cessions i compensacions. Tot i que al ple municipal el Sr. Ros, cap de llista de CiU, va afirmar que coneixia municipis que havien aplicat amb rapidesa i sense cost el procediment d’ocupació directe, a la sessió de la Comissió de Territori va ser incapaç d’especificar-ne cap. Els tècnics de l’Ajuntament van afirmar per la seva part que desconeixen cap cas similar. Es va demanar al Sr. Ros que faciliti aquesta informació el més aviat possible per a que l’analitzessin els serveis jurídics municipals. Quan a principis d’any es va començar a analitzar les alternatives d’ubicació de la nova escola, l’equip de govern va descartar el pla de la Molinada per la complexitat de la tramitació i va rebutjar les zones d’equipaments de Can Borrell i Maiols-Can Planes per no ser les més adequades per la seva distància al casc urbà. Desprès de la darrera reunió de la Comissió de Territori el PSC-GiR es reafirma en el seu posicionament. Considerem que el pla de les Hortes és el millor emplaçament per a la nova escola: primer per la seva excel·lent ubicació, segon perquè són els terrenys que l’Ajuntament pot aconseguir més ràpidament i tercer perquè es cedeixen anticipadament sense cap cost. I demanem a tots els grups municipals el recolzament a aquesta alternativa per assegurar la construcció d’una nova escola el més aviat possible. I en especial reclamem als grups de CiU i d’ERC que reflexionin sobre el seu posicionament en contra d’aquest emplaçament atès que no hi ha cap alternativa viable sobre la taula.

Maiols – Can Planas de la Roca, qüestió de coratge polític (En resposta al Sr. Ros, de CiU)

2003-10-01T14:48:00.000+02:00

“En l’actualitat el coratge polític - és a dir, les actituds necessàries per a prendre decisions arriscades de difícil comprensió per part de la gent - és més difícil que mai. I això es deu al fet que la nostra vida diària està cada cop més tan sotmesa a l’impacte de les comunicacions massives que qualsevol acció impopular o poc corrent provoca una tempesta de protestes”. Això ho deia un dels grans polítics del segle passat i continua essent vàlid, més que mai, a dia d’avui. A la Roca del Vallès necessitem de molt coratge polític per a prendre una decisió sobre els Maiols i Can Planas. Al nostre municipi al 2003 tenim la responsabilitat de gestionar un planejament urbanístic que es va fer amb criteris dels anys 80, amb una sensibilitat medi ambiental, un model de sostenibilitat i unes problemàtiques de creixement totalment diferents a les d’avui, i els plans parcials dels Maiols i de Can Planas en són el millor exemple. Per aquest motiu totes les forces polítiques amb representació municipal vam decidir crear a finals del juliol passat una Comissió de Territori per a estudiar, analitzar a fons i fer propostes a aquests plans, entre d’altres. La metodologia tradicional per a prendre bones decisions és tan senzilla com de sentit comú: informar-se, analitzar el problema, identificar les alternatives, avaluar els beneficis i inconvenients de cadascuna i finalment fer una recomanació. Ara bé, sembla que el Sr. Ros amb la presentació d’una moció unilateralment al ple d’aquesta setmana per a fer un recurs contra el projecte de Maiols – Can Planas vol que es prengui primer una decisió i que després la Comissió de Territori es dediqui a justificar-la. Aquesta no és la millor forma de treballar. O potser el que vol és evitar que la Comissió treballi i arribi a conclusions que no li agradarien. De moment ja hem realitzat les dues primeres reunions i sembla que hi ha com a mínim tres punts d’acord. Primer, el pla parcial dels Maiols és un nyap per molts motius. Segon, hem de preservar el màxim possible la riquesa natural dels Maiols i Can Planas. I tercer els propietaris dels Maiols –amb un pla parcial aprovat definitivament al 94 pel govern de CiU d’aleshores– podien començar a construir-hi de forma immediata i ja fa 9 anys que estan esperant. A partir d’aquest punt les opinions divergeixen: tots acceptem els drets adquirits als Maiols però no tots estem d’acord sobre els drets dels propietaris de Can Planas. Segons el Sr. Ros de CiU no tenen dret a res. Ara bé, això no ho decideix qualsevol, per a prendre aquestes decisions hi han els juristes municipals i els jutges. Els serveis jurídics de l’Ajuntament (on hi ha participat com a mínim 3 persones diferents de l’Ajuntament) i l’informe de la Comissió d’Urbanisme són totalment coincidents i han redactat i signat informes positius (amb la responsabilitat que això els implica) a favor de la proposta presentada pel nostre grup municipal, on es reconeix que si que hi ha uns drets del propietari: Can Planas és un pla parcial urbanitzable no delimitat (amb la qualificació de la nova Llei d’Urbanisme de Catalunya) i els promotors d’aquesta zona hi podrien construir quan es presentés i s’aprovés a l’Ajuntament un pla parcial de delimitació. Es pot fer obstruccionisme des de l’Administració però no per un temps il·limitat, ni sense córrer el risc de ser denunciat davant un jutge: hem de ser realistes i, tan si ens agrada com si no, als Maiols com a Can Planas s’hi acabaria construint. Que els propietaris de Can Planas no tenen drets o que són “terrenys rústic protegit d’especial protecció ecològic i paissagístic” es pot escriure, ras i curt, en un diari però una altra cosa és signar l’informe jurídic, amb les responsabilitats que implica. Els temes jurídics són molt complexes i no es pot actuar a la lleugera. Per a mostra un botó: a la Roca ens hem trobat amb el recurs presentat per un senyor del carrer Espronceda que és propietari d’una parcel·la dintre del sector de Can Planas i un jutge ha dictaminat que la seva finca s’ha de qualificar com urbana (i per tant hi pot construir quan ho desitgi), una parcel·la que segons el Sr. Ros és “sol rústic protegit d’interès ecològic i paissagístic”. És en els moments de dificultat quan ha de sorgir el coratge polític. Lo fàcil era fer obstruccionisme als dos projectes però era tan fàcil com inútil. Lo inviable econòmicament era indemnitzar als propietaris perquè amb les romanents de tresoreria de 10 anys de l’Ajuntament (sense fer cap inversió) no hi hauria prou per compensar els propietaris dels Maiols i molt menys si hi afegim Can Planas. Lo agosarat era fer una proposta que minimitzés l’impacte l’entorn natural de les noves construccions i maximitzés les cessions i compensacions, amb l’acceptació dels propietaris. Perquè també ho hem de dir ben clar: sense l’acord dels dos propietaris no s’hauria pogut presentar aquesta proposta ni cap altra. Des de l’any 91, de l’aprovació del pla general, la nostra formació ha estat treballant per a buscar una alternativa al projecte dels Maiols. I vam arribar a la solució proposada després d’un llarg i intens treball en el qual hi ha participat l’Escola d’Arquitectura del Vallès, els juristes i tècnics municipals, el prestigiós arquitecte Borja Carreras, els serveis jurídics i tècnics del Departament d’Urbanisme i finalment la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya. Tots, sense excepció, han avalat amb entusiasme la nostra proposta per als Maiols – Can Planas. A qui hem de creure quan es crítica la bondat d’aquest projecte: a totes aquestes persones o bé al Sr. Ros? El canvi de planejament implica importants beneficis pel municipi: cessió del 76% del sol, increment de zones verdes i forestals en 106.000 m2, increment de zones d’equipaments públics en 52.000 m2, reducció de l’edificabilitat en un 11%, reducció de sol privat en un 27%, la recuperació del parc de la Font de Can Planas, la urbanització d’un parc al Torrent d’en Pipa, l’arranjament d’un passeig fluvial des del carrer Església fins al camp de futbol vell i la cessió de la casa de Can Planas i els elements prehistòrics situats a la finca. Tots són beneficis amb criteris medi ambientals moderns: permeten minimitzar l’ocupació del territori, compactar les edificacions, s’ocupa molt menys bosc, s’amplia l’espai públic i es construeix menys encara que es fan més habitatges més petits. Aquest és un tema transcendental per al bon desenvolupament del municipi i fa 12 anys que en parlem a la Roca. Ens sorprèn que CiU en tot aquest temps no hagi presentat per escrit ni una alternativa, si és que n’hi ha. No ha presentat, ni publicat cap proposta: ni als mitjans de comunicació, ni al butlletí municipal, ni s’ha lliurat a l’Ajuntament. Res, cap document on es concreti una alternativa amb unes directrius tècniques i jurídiques, encara que temps no n’hi ha faltat. Alguns comentaris de paraula si que s’han fet encara que amb la boca petita. Dir amb lleugeresa que modificant el pla general es pot solucionar tot és enganyar a la gent perquè el canvi del pla general no és una vareta màgica que ho permet tot i que no té en compte la història i els drets antics. O bé, dir que l’edificabilitat dels Maiols es pot traslladar al pla de la Molinada, sense tenir en compte la voluntat dels propietaris, la complexitat de gestió d’un pla amb 70 propietaris, sense analitzar si és viable urbanísticament encabir-hi tots els m2, és vendre impossibles. I en tot cas que passaria si el projecte del Maiols – Can Planas s’aconseguís retirar? Doncs tornaríem a la situació d’inici però pitjor perquè amb la nova llei d’urbanisme es simplifica el procés de desenvolupament d’aquests plans. Dit d’una altra forma, en tres mesos començarien les obres als Maiols i en uns pocs anys (segons les traves que aconseguís posar l’Ajuntament) es farien les obres de Can Planas, però sense la capacitat de liderar el procés i amb una capacitat de negociació totalment escapçada que faria perdre una bona part dels beneficis abans esmentats. Aquesta és la qüestió del coratge polític: volem una solució a un problema (i sobre la taula ara mateix hi ha una única proposta, la del PSC-GiR) o volem buscar problemes a una molt bona solució, per no acabant solucionant res. Avui el coratge polític és més difícil que mai, com deia en J. F. Kennedy. PD Els informes i documents mencionats en aquest article es poden trobar a la web municipal http://www.laroca.org/

Els comptes clars i la xocolata espessa. Responsabilitat política en la gestió dels diners públics

2003-05-26T14:43:00.000+02:00

Els que tenim responsabilitats en la gestió de diners públics, diners que venen dels tributs que paguen els ciutadans, sabem que hem de fer un esforç en explicar de forma continuada i perseverant la destinació d’aquests diners. A l’Ajuntament de la Roca del Vallès hem fet aquest esforç de transparència durant els darrers 8 anys. Al darrer mandat vam encarregar dues auditories. Fa 3 anys vam contractar un interventor d’escala nacional amb dedicació a temps complert, fet no gaire habitual. I darrerament hem fet un pas més: acabem de presentar una nova auditoria econòmica financera dels comptes municipals per a fer balanç a la gestió dels darrers 4 anys. Hi ha qui pot dir que les auditories tenen un valor relatiu i que amb els darrers escàndols d’empreses americanes i europees tenen poca credibilitat: certament, com en tot a la vida, hi ha bons i mals professionals, bons i mals treballs. Ara bé, això no ens ha de servir d’excusa per no fer més auditories, ni per deixar de tenir en compte un treball fet per una empresa auditora externa i independent, perquè entre d’altres coses l’auditoria és l’únic mecanisme existent d’avaluació extern i independent de la situació econòmica-financera d’un ajuntament. La valoració que en fem d’aquests resultats és molt positiva: la situació econòmica de la corporació és excel·lent. I això ho deixen clar tots els indicadors clau analitzats, sense excepció: superàvits pressupostaris, romanents de tresoreria positius, manteniment del nivell endeutament, provisió de baixes i fallits, pagament als proveïdors a 60 dies. I al mateix temps hem millorat notablement la gestió de la recaptació en període voluntària, reduint substancialment el nivell d’impagats. Que tothom compleixi amb les seves obligacions amb la hisenda municipal ens permet parlar de quelcom tan poc popular però alhora tan important com de justícia tributària. Tot plegat, una evolució positiva des de l’any 1995, que ha permès que, tenint la casa en ordre, l’Ajuntament hagi tingut la capacitat de gestió d’inversió de 24 milions d’euros (uns 4.000 milions de pessetes) durant els darrers 4 anys. Aviat hi ha eleccions i és el moment de passar comptes. Els comptes clars de la nostra gestió estan reflectits en l’informe d’aquesta auditoria que teniu al vostre abast: podeu demanar-ne una còpia a l’Ajuntament o bé descarregar-lo del taulell d’anuncis de la web http://www.laroca.org/.